divendres, 25 de setembre de 2015

Fins aquí ha arribat Laprí

No és que volgués acabar amb Laprí. Potser no escric gairebé res des de fa un temps, però no era la meva intenció tancar Laprí, per tot el que va suposar fa un temps i per tot el que sempre he volgut que fos.

Però la realitat és que fins aquí ha arribat Laprí. Però oju, només Laprí. El que ha passat és que per un problema amb el proveïdor del domini lapri.com, me l'han tret. O sigui que si ara poseu lapri.com us sortirà una pàgina rara. No sóc jo, per tant, qui tanca Laprí; sinó que me l'han fet tancar.

Arribat a aquest punt, i com que no vull tancar res, sinó continuar, vaig decidir comprar un altre domini. I m'he decidit per davidjb.cat. Ja que és el nom que faig servir per altres xarxes, i també és un nom que des de petit m'ha agradat, ajuntant el meu nom amb les inicials dels meus cognoms, doncs és el que he fet. I a partir d'ara em trobareu a davidjb.cat.

Des d'aquest post, ja no escriuré res a Laprí. Aquesta és la fi de Laprí. Però des de David JB s'hi podrà seguir accedint a Laprí per sempre com a enllaç permanent. Perquè potser quedarà tancat, però sempre hi quedarà allò que va ser.


Laprí  2006 - 2015

dissabte, 8 de novembre de 2014

Per què votaré demà

Quan vaig venir a viure a Catalunya fa 5 anys tot just es va fer la consulta d'Arenys de Munt, i un parell de mesos després vaig votar en la que es va fer a Sant Celoni. Semblava que era una cosa sense importància, però sense cap dubte tot això ens ha anat portant fins a la consulta-referéndum-participació del 9N.

Jo tinc clar que hi votaré, votaré Sí-Sí. Malgrat no és allò que tots voldríem, aquella que el Govern va canviar per aquesta, que tampoc no era la desitjada, però era bastant. I dic que votaré perquè des que tinc consciència he cregut que si em donen l'opció d'opinar o de votar, ho faré sempre. I des que vaig complir els 18 anys, no he fallat mai a una votació, ja fos d'eleccions municipals, autonòmiques madrilenyes, estatals, referèndums com aquell de la constitució europea, eleccions sindicals a la feina, etc.

He llegit i escoltat raons per no votar demà. Per part unionista els motius els tenen molt clars: és il·legal, no hi ha cap garantia democràtica..., però també per part independentista he llegit raons com que això és una trampa de CiU, o que està pactat amb el govern espanyol, etc. Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Però avui dia una de les coses més importants que hi ha és la força de la gent, i com més gent més força.

Jo no sóc amic de CiU, de fet desconfio d'ells de cada cosa que fan. És molt probable que tinguin pactes amb el PP i amb tothom que intenta desestabilitzar el "procés". Però independentment del que vulgui CiU o l'Artur Mas i dels seus pactes secrets, a mi demà se'm dóna l'oportunitat de poder votar. Sí, perquè ficar un paper amb unes opcions dins una urna que després seran recomptats, fins on jo sé, és votar. Diran que només votaran els independentistes. Que ho diguin, perquè si només voten ells serà perquè alguns que no ho són no volen, perquè hi està convidat a participar tothom que sigui resident a Catalunya.

Els resultats posteriors ja cadascú els interpretarà com vulgui, però s'ha de tenir en compte una cosa molt important. Com més gent hi votem, i estic convençut que en serem molts que hi votarem, els resultats d'aquesta participació podran ser menys interpretats pels interessats en no voler veure el que passa a Catalunya. Jo no sé quanta gent cal perquè ningú pugui dubtar del resultat que surti. Jo el que sí que tinc clar, i demà tindré l'oportunitat de fer, és que podré votar, i per tant donar la meva opinió, sobre un fet que m'interessa a mi i a la majoria dels catalans.

Perquè crec en la democràcia. Perquè no poder votar no és que guanyi la democràcia, com algun polític ha arribat a dir. No poder votar és que perdi la llibertat que tenim la gent en una democràcia de poder opinar i canviar les coses.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Soc un traïdor

Sóc un traïdor, a totes llums vistes. Sóc allò que no haurien desitjat mai. Sóc una ovella negra.

Realment ningú m'ha dit mai res d'això. Però és el que probablement sigui per a molta gent si em coneguessin. Que un noi nascut a Madrid, que hi va viure tota la seva vida i porta aquí vivint 5 anys. Que la seva educació s'ha fet d'acord a la llei d'ensenyament aplicada a la Comunitat de Madrid. Que de petit fins i tot va simpatitzar amb el PP i s'emocionava escoltant l'himne espanyol.

Estic a favor de la independència de Catalunya, i votaré Sí a qualsevol consulta, referèndum, eleccions plebiscitàries, o el que sigui, en el que la independència de Catalunya vingui implícita. De fet jo em vaig fer independentista a Madrid, quan encara vivia allà. Lluny de qualsevol influència directa de Catalunya, sense poder veure la maleïda TV3 i a dures penes podent escoltar de vegades Catalunya Ràdio amb la velocitat d'internet de la que disposava els primers anys de la dècada passada. Amb totes les meves amistats a Madrid, i sense cap familiar directe ni indirecte conegut que visqués a Catalunya.

No me'n vaig fer per casualitat. Quan vaig començar a tenir interès per aquesta terra, i vaig començar a interessar-me una mica aprofundint en temes històrics, tant antics com més recents, vaig començar a adonar-me de certes coses que normalment no s'expliquen per altres terres. És ben cert allò que la història la reescriuen els vencedors. I amb això no dic que menteixin allà explicant la història, però sí que potser determinats moments no s'expliquen amb més detalls o es passen una mica per sobre. Però encara que la història no fos la que ha sigut, veient com avui dia es tracta a Catalunya des d'alguns sectors del poder central, seguiria estant a favor.

Quan de petit escoltava alguna cosa de Catalunya, gairebé sempre era negatiu: "siempre están pidiendo algo y a los demás no nos dan nada" "qué hacen hablando catalán si están en Extremadura", etc. No dic que tothom sigui anti català, però sí que hi ha dins l'imaginari col·lectiu aquesta sensació de que els catalans són uns privilegiats però després són uns maleducats amb la resta d'Espanya. I és una idea molt estesa en general, fins i tot en gent clarament declarada d'esquerres i amb unes idees molt obertes, però en aquest cas concret semblen de vegades fins i tot més radicals que alguns tertulians de la 13TV (i en conec casos particulars que criden molt l'atenció).

Ho torno a repetir. A ulls d'aquest sistema central, sóc tot un traïdor, perquè no només no accepto el seu sistema podrit, sinó que a més a més el vull trencar amb la independència de Catalunya. 

Però per mi la independència de Catalunya no només hauria de tenir conseqüències aquí, sinó també allà. Jo vull i crec estar convençut que al que quedés d'Espanya també hi hauria canvis, que tot plegat també hauria de servir perquè allà es trenqués amb aquest sistema post-franquista que s'hi ha mantingut i que només ha portat beneficis als que ja en tenien abans. Perquè s'ha de trencar amb el sistema de partits polítics bipartidista, amb el poder que grans empreses, l'església o alguns mitjans de comunicació tenen avui dia i que s'ha pogut comprovar, sobre tot amb la crisi actual, com no hi ha conseqüències per a aquests grups si cometen errors. I que a més a més s'emporten i roben milions d'euros públics per al seu benefici i per seguir mantenint aquest sistema putrefacte.

I alguns diran "doncs trenquem aquest sistema junts", però és més complicat que això. Perquè jo crec que l'única manera de trencar amb tot això no és només amb l'aparició d'un partit com Podemos. Sinó amb un fet prou radical que faci trontollar definitivament aquest sistema i que faci que el gruix de la població espanyola vulgui trencar també amb tot això.

I que quedi clar que de vegades em fa mal haver arribat fins aquí. Perquè en algun moment de la meva vida vaig confiar en Espanya, i em vaig sentir espanyol. I una altra cosa que tinc molt clara és que, encara que no hagués sentit interès per Catalunya, no hagués vingut a viure aquí i continués vivint a Madrid, estaria a favor i donaria tot el meu suport al que està passant. Però ara visc aquí, ho estic vivint des de dintre. I ara sóc i em sento català, però al meu DNI dirà sempre, sigui espanyol o no, que vaig néixer a Madrid.

dissabte, 13 de setembre de 2014

5 anys després



Sembla ahir, però ja en fa 5 anys. Vaig arribar a Catalunya sembla just al moment més oportú i interessant que està vivint aquest país. Després d'uns quants anys amb la intenció de venir aquí a viure perquè és el que volia, el 9 de setembre de 2009 va començar aquesta història.

I sembla que va ser arribar i començar a desenvolupar-se esdeveniments molt marcats. Uns pocs dies després i al costat de Sant Celoni, que és on vaig decidir establir-me, al poble d'Arenys de Munt se celebrava la primera consulta popular en la que es preguntava per la independència. Uns mesos més tard a Sant Celoni també s'hi va fer una consulta similar, on vaig poder votar.

Quan encara no feia 1 any que vivia aquí, un altre esdeveniment important va marcar l'agenda política, amb la sentència del TC espanyol sobre l'estatut, amb una gran manifestació el 10 de juliol a la qual vaig ser present. Curiosament 1 dia després amb la victòria del mundial de futbol per part de la selecció espanyola es va viure el sentiment contrari, amb molta gent sortint a celebrar aquella victòria. D'aquell dia recordo com viatjant jo en un tren dels FGC per Sant Cugat abans que comencés el partit, amb el tren totalment buit, un noi va venir a seure just on estava jo. Portava una bufanda d'Espanya i se'm va posar a parlar i em va dir una cosa així com: "qué diferencia, ayer un montón de gente catalana por la calle y hoy será todo lo contrario". Jo no tenia ganes de parlar amb un desconegut i menys d'aquests temes, per sort em baixava a la següent parada i no el vaig veure més.

Curiositats a part, i veient com la cosa sembla que s'anava complicant, cada cop sortia més sovint quan parlava amb els meus familiars de Madrid aquest tema. Sembla que durant els 2 anys següents la cosa va estar relativament calmada després de les eleccions al parlament de 2010. Portava poc més d'un any aquí i ja havia votat 3 vegades, en la consulta de Sant Celoni, en les eleccions municipals, i ara en les eleccions al Parlament. 2 anys següents on a més vaig trobar una feina relativament estable on encara avui dia continuo.

Però va arribar l'11 de setembre de 2012 i tot es va engegar de nou. No és que hagués estat aturat els 2 anys anteriors, però no estava tan visible, tot i que ja tenint al gobierno de España al PP governant es començava a caldejar molt més la situació. Aquell dia vaig participar en aquella massiva manifestació que va omplir els carrers de Barcelona. Un gran dia sens dubte. Tot començava a agafar un altre color, de nou preguntes sobre això dels meus familiars. I amb les eleccions del 25 de novembre, les cinquenes on votava des que era aquí i les segones al parlament, el panorama polític va quedar tal i com està a dia d'avui.

Aquell mateix any vaig començar a estudiar un cicle formatiu de grau superior en Transport i Logística, alhora que treballava. Començaven per mi 2 anys en els que no tindria temps absolutament per res, ja que sortia de casa a les 7 del matí i arribava vora les 11 de la nit. Va ser a més el primer any en que s'havia de pagar per matricular-se en un cicle, 360 €, fruit de les retallades que s'estaven fent pel govern des que governava CiU. Però a sobre que havies de pagar, també havies de patir la manca de recursos brutal que tenen els centres públics. Han sigut 2 anys difícils en quant als estudis per culpa d'això.

Al carrer sempre he respirat un ambient normal, a la feina, a l'institut, en el meu dia a dia, malgrat que el camí cap a la consulta continuava. L'11 de setembre de 2013 va arribar un altre moment important amb la via catalana des del Pertús fins a Alcanar. Jo no hi podia faltar, hi vaig anar a un tram a Arenys de Mar. Només 2 setmanes abans havia estat a Madrid, i sobre això la gent allà, veia que no entenien gairebé res del que passava, amb continues referències a Mas. Jo no he mostrat mai allà les meves idees, ni he gastat un sol segon en mirar de convèncer ningú. El màxim que he intentat és intentar fer-los veure que no és Mas qui ha començat això. Però moltes vegades m'he trobat amb una paret que no volia entendre que fos el poble qui estigués provocant això. Malauradament, per a ells tot això és Artur Mas, i en segona instància si de cas nomenen a Oriol Junqueras com a segon responsable.

Arribats a 2014, ja amb data i pregunta(es) per a la consulta, també tenia data per al final dels meus estudis de Transport i Logística, el 15 de maig, data a partir de la qual i durant 2 mesos anava a viure una experiència que tenia moltes ganes, que va ser fer pràctiques a l'estranger, en aquest cas a França. Malauradament l'experiència no va començar gens bé per culpa del meu institut que va fer una gestió pèssima i em vaig trobar que fins 5 dies abans no sabia a quin lloc faria les pràctiques, i per tant, vaig arribar el mateix dia 15 sense tenir un lloc on viure, el que em va suposar 3 nits dormint en hotels. Com que coincidia que seria allà amb les eleccions al parlament europeu, vaig votar per correu per primera vegada. Aquelles eleccions on a França es van espantar per la victòria del FN, en bona part pel sistema polític i partits tradicionals que tenen allà, que com aquí, som com una mena de casta. I a Catalunya, victòria d'ERC, mentre que a Espanya, malgrat l'auge de Podemos, el PP va tornar a ser el partit més votat.

Els 2 mesos a França, després del trasbals inicial, van anar sense gaires incidències. Només la meteorologia, que es va comportar molt malament, perquè dia sí dia també feia vent. Allà on vaig ser, a Narbona, bufa molt la Tramuntana. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser com el meu responsable a l'empresa on vaig ser em va preguntar per la independència de Catalunya. Potser em va sorprendre, és cert, però tampoc he d'oblidar que la frontera administrativa està només a 100 km, i Barcelona és una ciutat que està molt ben vista i és molt coneguda. Quan em presentava a algú, el meu responsable sempre deia que jo era català, no espanyol. Mai li vaig dir que era en realitat de Madrid, però tampoc li vaig dir mai quina era la meva posició al respecte.

I vet aquí que a mitjans juliol vaig tornar, amb un mes encara d'excedència fins tornar a la feina, i ara sí com a Tècnic Superior en Transport i Logística. A finals d'agost vaig ser a Madrid 1 setmana, on no em van preguntar gaire sobre "el procés", i on vaig odiar, com sempre que hi vaig, la TV de Castilla la Mancha, perquè és la que més veuen els meus pares. No obstant, em vaig voler mig aïllar una mica de qualsevol cosa que es digués o passés allà respecte a Catalunya. Madrid és el meu lloc de naixement i on he viscut els 25 primers anys de la meva vida, no és un lloc qualsevol. Sé el que representa la paraula "Madrid" per a molta gent aquí a Catalunya, però jo tinc el meu Madrid, que res té a veure, per sort, amb aquell Madrid odiós i que tant de bo no existís.

I per últim, com qui diu abans d'ahir, la V a Barcelona. Un gran dia, i el següent pas cap a un panorama encara desconegut i que els pròxims dies resultarà determinant pel futur més proper d'aquest país. A l'espera d'això, en aquests dies xafogosos i calorosos com no hem tingut en aquest estiu amb tempestes de tarda, i mentre els mosquits tigre em piquen en els peus, compleixo 5 anys en aquesta terra. Espero que en siguin molts més, com a mínim el que em resti de vida. Sigui el que sigui el que ens espera en el futur, espero que ens ho puguem explicar.


dimarts, 12 de març de 2013

Futbol en duplicat o triplicat

Amb la que està caient, amb retallades arreu, amb pressupostos que no es poden tancar perquè no hi ha manera de quadrar els números, amb funcionaris que no cobraran una paga extra, i amb un llarg etc. Em trobo avui que, dintre del territori espanyol, hi ha 2 cadenes de televisió públiques, que fan el mateix partit de futbol, com porten fent des que va començar la Champions, que s'han gastat un fotimer d'euros per tenir els drets per fer un partit a la setmana, que aquí a Catalunya es pot veure en 2 cadenes alhora, amb diferents persones retransmetent, és cert (només faltaria). I per postres, quan acaba el partit, en una altra cadena, que es diu Esport 3 i que no val absolutament per res, així ho dic des que existeix i avui em reafirmo més en això. Que aquesta cadena faci exactament la mateixa programació ara mateix que TV3, exactament el mateix... però quina broma és aquesta? Per això existeix aquesta cadena? Per fer la mateixa programació que per la cadena principal?

Ara que TV3 ha tancat diverses delegacions en alguns territoris com les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu o Perpinyà, al·legant que no hi ha diners per mantenir-les, quan amb el que valen els drets del futbol podrien mantenir-les obertes durant anys sense problemes, i més quan els diners que han costat aquests drets de futbol no tornaran mai, perquè ni fent 2 hores seguides de publicitat durant el partit ni fent un 100% d'audiència recuperaria ni una mínima part del que s'han gastat. Que TV3 tanqui delegacions al propi territori, que hauria de ser qui millor cobertura tingués en qualsevol punt i qui més ràpid arribés a qualsevol notícia que passés dintre de Catalunya, i poder donar un bon servei públic, que per això estan, entre d'altres coses les televisions públiques. Perquè, per molt que sigui el Barça, veure un partit de futbol no és un servei públic. Hi haurà qui digui que així es pot veure futbol en català i tot això. No ho dubto que això està molt bé, però la llengua catalana no desapareixerà perquè el futbol el facin en cadenes de pagament espanyoles, o almenys que ho facin en cadenes privades i no per duplicat, perquè aquí a sobre de pagar el derroche de TV3 a més a més hem de pagar el de TVE.

Jo ho sento molt, però coses com aquestes a mi em treuen de polleguera, i no puc suportar que des de TV3 per una banda facin retallades en coses importants i de servei públic, i per altra es gastin milions en retransmetre partits de futbol.

dissabte, 9 de febrer de 2013

Fa fred i és carnaval

Avui fa una mica de fred. En concret el meu termòmetre ha marcat aquesta passada nit -0,7ºc, a la terrassa, on no fa tanta rasca perquè està una mica resguardada. Però bé, és el que toca per ser l'època en la que estem. Tot i el fred he sortit abans, precisament a la terrassa, per veure passar la rua del carnaval de Sant Celoni. Ara no recordo quantes comparses han desfilat. Una m'ha cridat l'atenció, la de l'escola Soler de Vilardell, que tenien una cançó, que era la del gagnam style aquesta tan famosa, però amb lletra pròpia, en la que criticaven Mas i les retallades en educació, però centrat en l'ampliació de l'escola que l'esperen des de fa molts anys i no arriba. Una versió totalment casera d'aquesta cançó gravada, imagino, per algunes mares (cantaven dones).

I és que això de poder veure des de casa teva coses com aquesta, sense moure't ni anar enlloc, és una cosa que a mi m'agradava quan era més petit, que tant de bo pogués veure des de casa meva cavalcades i coses festives. Avui en dia penso igual, però sense passar-se, és clar, que tot té un límit. Normalment no passen gaires coses per davant de casa meva, i per un dia que ho fan, doncs això, he aprofitat.

dijous, 9 de juny de 2011

Missatge des del mòbil

Escric aquest missatge des del meu telèfon mòbil. Serà la primera vegada que ho faci. Com que és un telèfon mòbil d'aquests més moderns, pantalla tàctil i tal, m'he posat una tarifa plana d'internet. Així puc escriure aquest missatge des del tren Media Distancia amb destinació Figueres mentre torno a casa de la feina.