dimarts, maig 20, 2008

El que dóna de sí (per a mi) un dia a Barcelona

Doncs en aquest vídeo mostro el que pot donar un dia sencer per a mi a Barcelona. És del passat dia 14. No me'l vaig passar tot el dia de tren en tren, però en quant n'agafava un, doncs ho gravava, o si anava a algun lloc en concret, doncs em quedava una estona i gravava. Per sort, com que en aquest vídeo surten més coses que renfe, doncs no hi ha tanta brutícia.

L'últim tren que surt, és un sèrie 1100 de metro, els que anaven sempre per la L4. Doncs aquests trens ja els han retirat, em sembla que avui o demà, o en els pròxims dies ho faran.

I és que si ajunto dues de les meves passions, com són els trens i la videocàmera, doncs surt això. La música que li he posat és World Hold On, de Bob Sinclair.


diumenge, maig 18, 2008

Trens plens de merda

Les darreres vegades que he anat a Barcelona, m'he trobat als trens de renfe molt, però que molt bruts. Plens de grafittis, però no uns pocs, sinó gran part dels trens. És una vergonya. Però la culpa no és només dels que pinten, sinó també de qui no fa res per evitar-ho, en aquest cas, renfe. Si deixa els trens a les nits en llocs on no hi ha cap vigilància, i si després ni es molesta en netejar, doncs ja tenim el resultat tan fastigós que es troba als trens de rodalies de Barcelona.

Com exemple, un Civia, el 010 de 5 cotxes. Quan vaig anar el 23 d'abril, tenia unes pintades. Doncs el passat dimecres, dia 14, 21 dies després, vaig tornar a veure aquest tren i tenia les mateixes pintades. És a dir, renfe no ha tingut temps, en més de mig mes, per netejar un tren. Això és falta de ganes, directament. Barcelona és l'única xarxa de rodalies on he vist això. A Madrid, només he vist dos trens amb grafittis en tot el que va d'any, i eren molt petits, i de seguida van ser netejats. València és un gran exemple de neteja, que quan arriben els trens a l'estació del Nord, abans de sortir de nou, hi ha el grup de neteja recorrent tots el tren per mantenir-ho net. En canvi, Barcelona no és tractada igual per l'operadora de trens.

Ja he reclamat a renfe per aquest tracte, i la seva resposta ha sigut més o menys com que "hacemos lo que podemos"... doncs llavors no feu res.

Els que agafeu diàriament el rodalies ho veieu cada dia. Aquí deixo un vídeo fet amb imatges que vaig gravar el dia 23 d'abril, on es pot comprovar en la majoria dels trens de renfe això que dic:


dissabte, maig 17, 2008

Admès

He sigut admès per a la convocatòria de Factor de Entrada de l'Adif. Hi ha en joc 23 places per a la DE (Direcció Executiva) d'estacions de viatgers de Barcelona, que és on he demanat plaça. No sé quanta gent es presenta per a Barcelona, però seran molts, moltíssims. Tot i així posaré tot de la meva part per intentar arribar el més lluny possible en la convocatòria, i és clar, si puc arribar a ser algun dels beneficiaris de les places, doncs molt millor, però això ho veig molt difícil.


dijous, maig 15, 2008

Sexe: home, dona, indefinit

Ahir vaig estar a Barcelona. El dia va estar bé, m'ho vaig passar bé, com sempre que hi vaig. I el temps sempre em passa tan ràpid. Igual de ràpid que l'AVE, que en un buf, ja havia arribat. És increïble, en un moment sóc aquí a casa, a Alcorcón, i en unes 3 hores, podria estar a l'estació de Sants, bé, una mica més, tenint en conte que des d'Alcorcón el viatge s'allarga uns 20 minuts més.

Doncs el primer que vaig fer va ser anar a una oficina del Departament d'acció social i ciutadania de la Generalitat. En concret, al punt d'atenció ciutadana del carrer Tarragona, que és molt a prop de Sants. Tot això per poder fer-me un usuari i contrasenya per al portal cat365, que per als no residents a Catalunya, doncs s'ha de fer o per fax, cosa que vaig fer fa un temps però el fax no funcionava, o de forma presencial. I doncs aprofitant que hi vaig anar, doncs m'hi vaig presentar.

Bé, la dona que em va atendre, quina gran persona, i les seves companyes d'oficina igual. Resulta que no és una cosa que facin sovint, i és clar, al principi no sabia ben bé en quin lloc de la pàgina que facin servir allà als seus ordinadors havia d'entrar. Després, lo típic en el meu cas, com que sóc de Madrid, i doncs des del primer moment em vaig adreçar en català, doncs em van dir que el parlava molt bé i tot això. Jo quan em diu algú això, no dic mai que tenen raó, perquè jo personalment crec que no el parlo del tot bé. Es pot dir que tinc una mica de complexe, m'explico. Com que la meva llengua materna és el castellà, doncs jo no tinc cap dubte, el parlo perfectament, i tot això, és clar, però com que el català no el faig servir gaire, almenys de forma parlada, i tot això, doncs crec que quan parlo em tallo bastant, se'm trava la llengua, i això. I després em passa, que per això dic que tinc complexe, que potser, vaig a El Corte Inglés, per dir un lloc, i penso "va, pregunta als venedors en català" però després, quan em poso a pensar en què li vull preguntar, sempre penso "però això es dirà així? Segur que dic alguna paraula malament i la cago, no, millor parla en castellà que així segur que no m'equivoco". És a dir, no dubto que parli bé el català, perquè sinó la gent no m'ho diria, però jo crec que encara he de millorar bastant.

En fi, després d'aquest comentari, continuo amb el tema del punt d'atenció ciutadana. Bé, doncs la dona em va preguntar algunes dades, com el meu domicili, telèfon i tot això. Però al formulari que ella havia d'emplenar a l'ordinador, hi havia una cosa que no m'havia de preguntar, perquè a la vista estava, però li va cridar l'atenció les opcions que donava la casella. Resulta que al sexe, la pàgina li donava per triar si era home, dona o indefinit. Ho va dir perquè li va resultar curiós, bé, a mi també m'ho va resultar. Degut a això, jo em pregunto, no ens estarem passant amb això del respecte a segons quines minories? Perquè, és clar que hi ha gent que neix d'un sexe però se sent de l'altre, però precisament per això, si un home se sent dona, el que voldrà és que es posi al formulari que és dona, i no home o indefinit. Però és que, igualment, em sembla una bestiesa total. No hi ha sexe indefinit, tots som o una cosa o l'altre. El que es vol operar, perquè li treguin la condició d'home, per ser dona, seguirà sent home mentre oficialment no li canviïn el nom, és a dir, que al DNI d'aquestes persones, mai no apareixerà indefinit, sinó primer home, i quan, l'administració, jutge, o qui sigui així ho determini, al DNI posarà que és dona, ja està. I igualment, la persona en qüestió no voldrà aparèixer enlloc com a sexe indefinit.

Total, que no veig bé aquestes coses, però ells sabran... amb ells em refereixo a qui ha dit que això sigui així. Bé, doncs seguint amb el tema del punt d'atenció ciutadana, un cop emplenat el formulari, doncs va enviar les dades. A la pantalla em sembla que deia "creant un nou ciutadà" o això deia ella, no sé si posaria això o no. Però el ciutadà no es va crear, així que vam tornar a refer-ho tot, i de nou el ciutadà no es va crear. Va fer una trucada a algun lloc, on tenien una altra trucada d'un altre lloc on també els passava el mateix, així que sembla que el problema era intern de la xarxa de la generalitat per fer aquest tràmit.

Així que, vaig marxar sense poder fer-me l'usuari i contrasenya per al portal, però almenys vaig passar una estona bastant agradable amb les treballadores de l'oficina. La dona que m'ho va fer tot, em va prendre les dades per veure si m'ho podia fer en algun altre moment, i en quant ho pogués fer em trucaria. Pel moment no m'ha trucat, així que imagino que el servei encara no funcionarà.

I res, això pel moment. Que vagi bé.

dimecres, maig 14, 2008

Videoblog: Des de La Corunya




I vull dir una cosa, que si no la dic exploto. Mecagüen el puto vell de merda que va seure al seient del meu costat a la tornada en el TrenHotel a Madrid. Aquest imbècil portava almenys 1 any sense dutxar-se, perquè sinó no entenc com és que desprenia aquesta pestilent pudor a pixum i a merda humana, quants anys faria que no es treia la roba que duia posada, o què sé jo. El trajecte entre Santiago i Orense, de prop de dues hores, me'l vaig passar amb el nas tapat. La son, que en tenia bastant, se'm va treure perquè era impossible dormir amb aquell tufo a merda continua. Realment, sense exagerar, era com estar-se amb el cap ficat en una tassa de vàter de la que no s'ha tirat de la cadena des de fa dies. No vaig aguantar més, i vaig marxar a la cafeteria del tren, on no hi havia ningú, i on vaig passar la resta del viatge, i on vaig estar molt més còmode, perquè hi havia un sofà on vaig estirar les cames totalment, i no em va mol·lestar ningú i vaig poder respirar aire pur, perquè qualsevol cosa davant la pudor d'aquell home és aire pur. Allà vaig aconseguir dormir-me passant Zamora. I en arribar a Madrid vaig sortir correns cap al rodalies per no haver ni de veure a aquell home, perquè no volia ni veure'l del fàstic que em feia. Per favor, quin mal viatge de tornada per culpa d'aquell brut. Joer, quina mala sort, no podia tocar-me algú a qui li fes pudor l'aixella, no.

Apa, disculpes per si en algun moment el llenguatge utilitzat no agrada a algú, però el mal moment que vaig passar no li desitjo a ningú.

Per la resta, perfecte, La Corunya magnífica, un 10 li poso.

diumenge, maig 11, 2008

Els catalans no mereixen Donuts Fondant

L'altre dia vaig escriure un correu a Panrico per preguntar-los si es venen els Donuts Fondant en altres llocs fora de Madrid. Tot això ve del vídeo que vaig penjar l'altre dia on jo em feia aquesta pregunta, perquè a Barcelona o València no he trobat mai aquest producte. Doncs bé, que com ja he dit els vaig escriure un correu a ells directament per preguntar-lo, i la seva resposta va ser aquesta:

Apreciada consumidora,

Efectivamente los Donuts Fondant sólo se comercilaizan en el centro
de España por estudios de mercado.

Reciba un cordial saludo.

Bé, deixant de banda que no sóc consumidora, que bé, no vaig posar el meu nom, així que és normal. Però entrant en el tema en qüestió, m'agradaria saber quins estudis de mercat són aquests, perquè no puc entendre quina diferència hi ha entre unes ciutats i altres. A Madrid i rodalia viuen uns 6 milions de persones, a Barcelona i rodalia no arriba a 5 milions, em sembla. És a dir, una gran varietat de gent, i entre 5 milions de persones no pot ser que a ningú no li agradi aquest producte, sobre tot quan a Madrid són els que primer s'esgoten, així que aquí falla alguna cosa. O el paladar de Madrid i Barcelona són totalment diferents, o no em crec res d'això dels estudis de mercat. També aquests estudis podrien dir el cost del transport fins al centre, que més o menys, sempre serà més car que portar-lo a llocs més propers.

No sé, si m'haguessin dit que és pel tema de la humitat i tot això, en ser un producte més sensible a això pel tema de la xocolata que l'envolta, encara m'ho creuria, però els estudis de mercat, torno a repetir, no em convenç. No, em nego a pensar que la resta de la península no pot ser consumidora d'aquest producte, perquè (parafrasejant un polític) això té el mateix gust aquí i a la Xina. A més a més, estic segur, que si fessin la prova, portessin uns quants durant un temps només a unes botigues en concret de Barcelona, sense fer publicitat ni res, la gent els compraria i els encantaria.

Bé, en fi, què hi farem. Si Panrico no vol, no es pot fer res. I direu, us preguntareu, per què em molesta tant això? Doncs principalment perquè m'agraden molt aquests donuts, i em fotrà molt el dia que marxi de Madrid, no poder comprar-los. És una cosa amb la que hauré de conviuré, o això, o com em va dir la nur, omplir un AVE de Donuts Fondant per retornar-los a Catalunya, QUE ÉS ON ES FAN (perdoneu que cridi, però això és el que més m'indigna de tot, que es facin allà i se'ls emportin lluny), i així que els catalans els puguem degustar.

Apa, que vagi bé i comenceu molt bé la setmana.

divendres, maig 09, 2008

Videoblog: En directe des de Màlaga

...bé, en diferit. Doncs això:




Per cert, que el vídeo l'he gravat aquí:

I com a curiositat, la megafonia del rodalies a Màlaga és bilingüe, aquí la prova.

Vagi bé.