dissabte, 27 de maig de 2006

I van 3

És que sí, mira, i no és que em fiqui tard al llit i em llevi d'hora, que vale, és així, però bé. La veritat és que porto tres dies seguits dormint-me al tren de tornada a casa de la feina. Quan passo Atocha, els ulls comencen a ballar, semblen que són a la discoteca i jo sóc la pista de ball. Quan passo Embajadores, entre corva i corva, van quedant-se cada cop més avall, i es mouen menys. És passar Laguna, i ja estar tot fosc, però barrejant-se als somnis, el soroll dels bogies roçant amb les vies, i de fons aconsegueixo escoltar "tutití: Próxima parada: Aluche, correspondencia con linea 5 de metro", i llavors noto com la gent que s'hi baixa em dóna a les cames. Als pocs minuts noto una llum forta, ahhhhhhh, és el sol, ja hem sortit del túnel. Em sento com els vampirs quan els hi fot tot el sol, quina merda. Aguanto un moment, entre Cuatro Vientos i San José de Valderas, però ja aquí he d'obrir els ulls, perquè al poc temps sonarà "Próxima parada: Alcorcón, correspondencia con linea 12 de metro". Apa, a baixar-me doncs.

Però després és baixar-me a l'estació, i primer veig un paio que tota l'estona aixeca el puny dret, i cantant cançons rares. Després veig com insulten als policies municipals, i ells no fan res. De seguida que continuo caminant, veig com els cotxes piten perquè un altre està aparcant el cotxe. I de seguida veig com un cotxe està a punt d'atropellar una noia, i el del cotxe demanant perdó, cony, si és ella qui s'ha ficat allà enmig.

Després del cansat que arriba un de la feina, arribar a la teva ciutat i trobar-te tot això... bé, almenys avui a la feina m'han dit "majo", millor això que no que m'insultin.

Total, que arribo a la conclussió, que com al tren enlloc, almenys hi dormo. "tutití: Próxima parada: el asiento del cercanías, correspondencia con los sueños más bonitos que puedas tener. Propera parada: el seient del rodalies, correspondència amb els somnis més macos que puguis tenir"

1 comentaris :

DooMMaster ha dit...

Publicat 01/06/2006 a 12:05:

Es lo que tenen les ciutats grans com Barcelona o Madrid... Son una jungla on tothom va a la seva. A mi a vegades em dona la impressió que els habitants de ciutat (jo, un d'ells) estan tots bojos.