dimecres, 31 de maig de 2006

Segrest Express al Rodalies

Avui tot estava anant massa bé. Tot ha començat a Atocha.

Hi he arribat des de Nuevos Ministerios al tren que va a Villalba, s’ha aturat a la via 7, que comparteix andana amb la via 8, on he d’agafar jo el meu tren, el que té destinació Móstoles – El Soto. Com que hi havia molta gent al primer tren que hi ha arribat, he decidit esperar el següent, que arribava als 4 minuts. Llavors he vist arribar dues persones, un home i una dona, ionkis, a més, totalment col·locats, tenien tota la pinta de ser heroinòmans, ella no es podia ni mantenir en peu. No li he donat més importància. Llavors ha arribat el tren. Jo he pujat i com és pràcticament buit, he segut sense problema. Sona el so de tancament de portes “titititititititi”, i la 446 arranca, però al poc de fer-ho, s’atura de una frenada brusca. Jo penso “ja s’ha fotut, és clar, 14 anys que tenen ja els trens algun dia hauran de palmar”. La cosa és que el tren no es mou, i no es mou, i no es mou, passen cinc minuts i el tren continua a la via 8 d’Atocha. Després d’aquest temps, ja surt, bé, no passa res, un mal dia el pot tenir qualsevol. Enfila dreta al túnel sense més imprevistos... pel moment.


El viatge continua en pau i tranquil·litat. Ja arribo a Alcorcón. El tren arriba a l’estació de San José de Valderas, però jo em baixo a la següent.

Així que de nou sona el so de tancament de portes “tititititititititi” i comença marxa, accelera, i de cop, frenada brusca, aquesta s’ha notat més. Escolto veus pel darrere, ja està tot clar. El ionki ha baixat la palanca d’emergència. Comença a explicar la seva vida, que si els han fotut una pallissa a ell i la seva nòvia no sé qui a l’estació de El Pozo, que patatín, que patatán. La gent comença a cridar “y a mí que coño me importa eso, yo quiero llegar a mi casa” els insults cap a ell s’incrementen, es fa la víctima, mentrestant la nòvia està mig morta allà parada sense fer res. Jo intento passar de tot, no tinc ganes de saber res. La cosa és que passen els minuts, el tren està totalment bloquejat amb centenars de persones dins que no podem sortir, perquè si l’estrep no surt de sota la porta, aquesta no es pot obrir. Fins que arriba el maquinista, i per senyes diu a la gent de dins que girin la clau que hi ha sobre la porta que activa el mecanisme d’obertura manual de la porta, com que la gent no sap on és això, al final m’aixeco jo per girar aquesta clau, el que passa és que som incapaços d’obrir la porta, proven a la porta del costat i sí aconsegueixen obrir-la. Entra el maquinista i desactiva la palanca d’emergència que havia activat el ionki. Bé, sembla que ja està, el maquinista surt, i tanquem la porta. Però el puto ionki no està a gust. Jo estic de peu, perquè no tinc ganes de seguir segut, la meva estació és la propera, així que mira. Però el ionki, amb la nòvia agafada dels braços, perquè ella no pot caminar pràcticament, s’acosta cap a la porta on sóc jo, i apa, activa la palanca d’emergència d’aquesta porta, l’hem tornat a fotre, de nou ens deixa a centenars de persones tancades dins el tren. Deixa a la nòvia recolzada a la porta, i continua parlant de la seva vida i el que els han fet, i clar, com que jo sóc qui més a prop li queda, es dirigeix a mi. Em comença a contar tot de nou. Jo li miro amb cara de poc interès i no faig res més, no tinc ganes de discutir amb un heroinoman que a sobre li cau la baba mentre parla. Que li ha tractat malament la vida diu, quina novetat noi, que a algu ens ha tractat bé? Si ets un ionki segur que no és perquè algú t’hagi obligat. Uns quants minuts després torna el maquinista, obrim la porta, i fotem fora el ionki i la nòvia, desactiva el maquinista l’alarma, tanquem la porta assegurant-nos que aquesta gent no torna a pujar, i marxem, deixant-los allà. Total, 15 minuts aturats a aquesta estació, amb centenars de persones dins el tren per culpa d’una persona drogada, i encara sort que no li va donar per activar l’alarma al tram que va des d'Atocha a Cuatro Vientos, que és tot túnel, llavors ja hauríem tingut el capítol madrileny de pànic al túnel. Dos minuts després arribo a l’estació central d’Alcorcón.

Davant això que ha passat avui, em faig dues qüestions. No ens podem sentir segurs al tren, tot i ser centenars de persones les que hi anem, perquè a un drogaaddicte li dóna per activar l’alarma? És que hem d’aguantar les pirades d’olla d’aquesta gent tots els que simplement tornem de treballar? I segona qüestió i més important, on són els vigilants de seguretat quan de veritat se’ls necessita? Ah, no, que si estàs fent una foto a un tren, pacíficament, amb la teva càmera, sense molestar a ningú. Sembla que tenen un detector que els avisa que algú fa fotos, i ràpid, anem a pel fotògraf, que està sol i davant aquest som uns chulitos i ens atrevim a tot, fins i tot a insultar i treure-li la càmera si cal. Però ara, si un ionki deixa tancats en un tren a centenars de persones perquè li surt dels collons, ves a saber on paren, no els veuràs mai passar, ja tenen prou feina amb el que fan, és a dir, pràcticament res.

Bé, doncs això ha passat avui. Com dic jo, tot estava anant massa bé avui.

5 comentaris :

Marc ha dit...

Publicat 31/05/2006 a 00:50:

Buffff, es x coses aixi k molta gent li agafa mania als transports publics... anda k jo m'hi acostaria a un energumen aixi... xD amb lo be que vaig aquests dies, veient un capitol de House cada dia al tren, ben relaxat..... (i quan s'acaba el capitol, pos m poso el mp3 o algun llibre i listos). Eeeeeen fi, aventures dels trens... mai s'acaben, xD Bona nit a tothom!

DooMMaster ha dit...

Publicat 01/06/2006 a 12:11:

A les linies de renfe hi ha moltissima xusma. Jo no ho entenc, sembla que la xusma nomes pugui agafar el tren, mai van en bus. I a part, quant no son els ionquis son el peladets que es poseem a fumar porros al vagò o es posen a fer un botellons impressionants (dicese ultim tren bcn-matarò, per exemple)

Alepsi ha dit...

Publicat 01/06/2006 a 16:08:

La RENFE fot pena. És un fàstic fastigós (perdoneu-me la redundància). I encara la de Madrid s'aguanta, al menys no fa pudor a pixums (o és que vam agafar un tren acabat d'estrenar). Però la de barcelona... buuuuuuuuuuf! M'encanta, especialment la que uneix St.Vicenç de Calders amb Manresa... la C4... macagundena... tots els imbècils pugen a Sabadell (venen de festa) o van de festa a Sabadell... o són "chusma"... en fi... Anar en tren: aquesta petita gran aventura

Laprí | David ha dit...

Publicat 02/06/2006 a 00:06:

Alepsi, aquí la majoria dels trens no fan pudor a pixum, perquè no tenen lavabos. Que si t'explico algun dia que m'han entrat ganes d'anar al lavabo i veure que sóc a Atocha i "ahhhh, em falten 20 minuts per arribar a Alcorcón, em pixaré a sobre"

n ha dit...

Publicat 04/06/2006 a 21:15:

Doncs encara sort que a Madrid en algun lloc hi ha vigilants de seguretat. A les rodalies de Barcelona (bé, a les estacions de la city, sí) no n'hi ha per enlloc: ni segurates ni revisors ni res de res, només el maquinista que, a més de conduir, ha d'encarar-se a aquells a qui els peta estirar l'alarma (no només drogaddictes i borratxos, sinó qualsevol nen que vagi de festa i a qui li faci gràcia tocar botonets). No fa gaire temps vaig veure que el conductor sortia per esbroncar una pila de jovenalla que es van colar al tren sense bitllet. És clar que van sortir per una porta i en van entrar per una altra, però és que el conductor no està per a aquestes coses (crec).