dijous, 29 de juny de 2006

Bitllet de fugida

Aquí tinc el bitllet de fugida de Madrid durant uns quants dies. Quedi clar que n'hi haurà més bitllets, però aquest és el primer que faré servir, aquest mateix dissabte. Després n'hi haurà altres (a Lleida, Barcelona, etc) però el més important sense cap dubte és aquest. Qué maco que és!

Necessito fugir JA!!!! siusplau

dilluns, 26 de juny de 2006

Embús de trens

Els embusos no són exclusius de les carreteres. Per mol que es vulgui que hi hagi trens en hora punta cada 3 minuts, i per molt que hi hagi un sistema de senyalització com és l'LZB (sistema alemany) que permet una automatització dels trens bastant important, no pot evitar que passin coses com aquestes

És a dir, un embús de trens en tota regla. El del fons esperant que aquest surti, i aquest esperant que surti un altre a l'estació següent, i alhora un altre esperant torn a l'estació que hi ha en direcció contrària, total, que ni el més fiable dels sistemes de senyalització (aquest ho és, i molt) pot evitar que de tant en tant es vegin imatges com aquestes. Què hi farem.

divendres, 23 de juny de 2006

Qui és l'heroi?

Aquesta foto la vaig fer el passat novembre, a la "Puerta del Sol", perquè em va cridar l'atenció. Per mi no hi ha cap dubte de qui és l'heroi, però per a la resta del món? Ja no n'estic tant segur.

dijous, 22 de juny de 2006

Estrés Prevacacional

Sí, també existeix l'estrés prevacacional, i sé que existeix perquè l'estic patint. Tot i que estic fins els ... de la feina i vull vacances JA, pel fet de preparar-les ja se'm treuen una mica les ganes. Anem per parts.

Tinc vacances des del primer de Juliol fins el 17 del mateix mes. Fins aquí tot correcte. Com que tinc ganes de marxar de Madrid uns dies, doncs apa, aprofitot tots els dies. Decideixo on marxar... penso... fa temps que vull conèixer el País Basc... doncs apa, a Guipúscoa. Un cop decidit el lloc, a buscar lloc per dormir. Llavors busco albergs... cap ni un a Sant Sebastià, tampoc a altres ciutats del costat... finalment trobo un a Irún... sort, tenen places, però la reserva màxima és de 3 dies, per tant, si hi vull passar 5 nits... alguna cosa no va bé. Es pot allargar la reserva un cop hi arribes, però no em poden assegurar que en tinguin. Vale, molt bé, em quedo les 3 nits aquí, però m'he de buscar un altre lloc per 2 nits. Busco, truco diversos llocs, a uns no agafen el telèfon, a un altre sona un Fax, fins que en un lloc m'agafen, sí tenen places... però només els queden habitacions dobles... què faig? No puc arriscar-me a passar 2 nits al carrer, per tant, agafo l'habitació doble, bastant més cara que una individual, però que hi farem. Però com és que hi ha tanta gent aquí? Que la gent no se'n va a Pamplona, que són els Sant Fermines?

Fins aquí arribaria el tema Guipúscoa. Després, aniria cap a Barcelona, passant una nit a Lleida, per arribar-hi, doncs faig una doble connexió Donostia - Saragossa en bus i després Saragossa - Lleida en tren. Tema dormir a Lleida, bé, aquí també busco, però em quedo una mica més tranquil, sembla que aquí és més fàcil reservar, i més barat. No he fet reserva, però he trobat un lloc, que he parlat amb el que porta el lloc, i sembla que està bé, ja veurem, que del telèfon a la realitat... però per una nit.

Després aniria de Lleida a Barcelona en tren, en el regional via Manresa... sí, sóc un friki dels trens, que vaig i m'agafo el tren que va per una de les pitjors línies que hi ha a Catalunya i que triga 4 hores a arribar a Barcelona tot en trens de rodalies amb els seients de plàstic... però m'agrada, passa alguna cosa? xD

A Barcelona tinc lloc assegurat per 5 dies, i després hauria de reservar la resta, però no sé, Barcelona no m'estressa tant, segur que acabaria trobant qualsevol altra cosa si en aquest lloc no puc ampliar la reserva per falta de places, però ja dic, Barcelona no m'estressa tant, serà perquè ja m'hi sento com a casa.

I després tornar... però d'això millor no parlar, no vull pensar en la depressió postvacacional abans ni tant sols de treure'm l'estrés prevacacional.

dimarts, 20 de juny de 2006

Moviments en Paral·lel

Una estació de Metro, un tren i una persona caminant són els ingredients necessaris per aconseguir aquests moviments en paral·lel.

Obrir foto en una altra finestra

Estació d'Àngel Guimerà de Metro de València, baixador de les línies 3 i 5, 23 d'Octubre de 2005.

dissabte, 17 de juny de 2006

Tempesta

El passat Dijous al matí, em va despertar un tro constant que sonava. Els llamps no feien més que caure. Va ser la tempesta més forta que va passar per aquí en 7 anys, no n'hi ha moltes com aquesta per aquí. I a mi, que tant m'agrada aquest espectacle que la natura ens regala, no podia deixar passar una cosa així.

La força d'alguns trons era tant forta que feien saltar les alarmes del cotxe. Pluja també va caure bastant, el "mejor metro del mundo" va tallar dues línies per quedar inundades en alguns punts.

Meme (o com es digui, porta accent?)

Doncs com que a la pàgina d'en Marcus, ell ha fet això i ha dit que no estaria malament que jo també el fes, doncs ho faig.

Per què vas crear la teva bitàcora?

Doncs el fet és que el mes de setembre vaig comprar el domini lapri.com (pel moment l'he comprat per dos anys) i doncs passava el temps, i vaig pensar de utilitzar-lo. Se'm va acudir fer una pàgina a aquest estil, però sense cap tema en concret. I així vaig crear laprí.

Quantes bitàcores llegeixes al dia a part de la teva?

Doncs encara no gaires, perquè tampoc fa massa que he començat a descobrir això. Poc a poc, i sobre tot a la feina, en vaig llegint més.

Saps què és un lector d'RSS? Si la resposta és sí, quin utilitzes?

No m'acabo de recordar mai que és el RSS, m'ho han explicat però ja dic que se me'n va del cap.

Has banejat alguna vegada gent pels seus comentaris?

No, i que no ho hagi de fer.

Quin és el benefici i el perjudici que t'ocasiona aquest món de les bitàcoles?

Conèixer altres persones, veure com la gent llegeix el que tu fas i ho comenta, comentar jo altres coses, etc. També un benefici a la feina, que gràcies a que hi tinc Internet les 8 hores de treball es passen més ràpides llegint altres coses. De perjudicis, pel moment no me n'ha creat cap, esperarem si m'ocasiona algun o no, millor que no.

dimecres, 14 de juny de 2006

El Pardo

Primer començo amb la situació geogràfica i la vista aèria.



De més a prop



Poble i “Real Sitio” que pertany al municipi de Madrid, al qual va ser annexionat el 1950. Aquest lloc va ser sinònim de la dictadura franquista, la participació d’aquesta localitat madrilenya en la historia d’Espanya és molt superior a la seva importància demogràfica (4100 habitants) o econòmica (viu majoritàriament del turisme de cap de setmana), i aquesta importància deriva del seu origen com a seu del Palau de “El Pardo”

Després d’aquesta història made in Wikipedia, passo a la descripció personal. Es troba totalment apartat, el qual s’agraeix, perquè no sembla gens ni mica que pertanyi a la mateixa capital (aquí Gallardón encara no ha fet cap obra). Deixant de banda les zones militars, el palau, i els pocs edificis i cases que té, em centraré més al seu voltant.

El riu Manzanares passa al seu costat, i sí, per aquí el riu encara va net, sembla increïble, oi?



Els camps del voltant són molt agradables, a més, té bones vistes de la serra de Guadarrama.



Per aquí els ànecs caminen lliurement.



A més, es pot acostar al riu sense cap problema, i segurament si hom ho desitja, banyar-s’hi i tot (aquesta última opció no és massa recomanable)



Aquí hi ha una petita explanada on algunes persones venen de cap de setmana, en la majoria són incívics madrilenys de la capital, que no s’estimen la natura gens ni mica, i que deixen escombraria allà on van, s’han de fer notar sempre.



Però malgrat això, la zona és molt maca, i val la pena acostar-s’hi per passar el dia, portar-te el dinar i tot, i passar allà la tarda sota l’ombra dels arbres, i en marxar, recollir-lo tot, perquè continuï estant tant bé aquest lloc, aquest petit oasi dins la bogeria de l’asfalt de la capital.



dijous, 8 de juny de 2006

L'estupidesa portada a l'infinit

Tot i ser a la feina, no puc evitar d’explicar això. Després de dinar, a l’hora de descans, hem anat a mirar unes coses a El Corte Inglés de Castellana (d’ara endavant ECI), aquell que gairebé es crema amb el Windsor. Hem anat a la secció de MP3’s. Quan érem allà, jo he mirat enfront, he vist dues persones, un home i una dona, massa fashion pel meu gust. Quan em fixo més en la cara d’ella, penso “em sona aquesta cara”, ja quan m’he fixat en qui l’acompanyava, m’he adonat de qui són, el Guti, el jugador del Reial Madrid, i la seva dona. La cosa és que com que era l’hora de dinar, el centre comercial estava bastant buit, però tot i així ha començat a aparèixer gent, demanant autògrafs i tot això. Jo des de l’altra part del mostrador estava mirant com l’espectacle era cada segon que passava més vergonyós per a l’espècie humana. He vist un paio que ha sortit correns, uns minuts després ha aparegut amb una samarreta del Reial Madrid, acabada de comprar, amb les etiquetes del preu encara penjades, perquè el Guti li firmi en ella, 60 € com a mínim li ha costat l’autograf. Després, una senyoreta encarregada de la seguretat, ha deixat el seu lloc de treball, per fer-se una foto amb aquesta persona, ja podria haver aprofitat i haver-me portat alguna cosa de franc, perquè com que aquesta senyoreta ha deixat el lloc de treball, doncs això. Mentrestant, la dona d’aquest jugador de fútbol, preguntant-li “ ai mira cariño, esto para Ibiza”. Davant tal espectacle, les meves cames han girat i m’han fet sortir per una porta, aquesta sí amb una persona de seguretat. Això que he viscut ha sigut real o era un malson que em provoquen les trucades dels clients? Quin món aquest.

dimarts, 6 de juny de 2006

Fins a l'horitzó

Tothom voldria arribar fins a l'horitzo, per veure què hi ha. Perquè sí, darrere aquesta boirina, el fum, la contaminació, hi ha l'horitzó. A veure qui s'atreveix a anar-hi. El protagonista de la foto sembla que només mira, ja es veurà si ell s'atreveix o no.


dissabte, 3 de juny de 2006

Gents del Parc: La migdiada

Si ja es diu. Uns quants minuts de migdiada són molt bons per al cos. Aquestes persones s'ho han pres de debò, i s'hi han tombat, s'han eixancarrat, i a disfrutar del moment.