dilluns, 31 de juliol de 2006

Sensacionalisme meteorològic

Les desgràcies meteorològiques sempre han passat. Curiós és, no obstant, com l'escrivien per aquella època, i també com l'escriuen a la pàgina de l'Institut nacional de Meteorologia. Com exemple aquesta frase del 5 de febrer de 1601 que diu "Nieva «molt be» en Barcelona", no sé si és que originalment estava escrita en català, però al INM han deixat això perquè quedi bonic.

També m'he fixat que eren tant o més sensacionalistes que els actuals periodistes, almenys aquests no diuen que tot és culpa del canvi climàtic. Com a mostra de sensacionalisme tenim aquesta frase del 28 de Març de 1608 "Tempestad general en Cataluña (más en la costa) de lluvia, viento, eléctrica y pedrisco, que «bajaba del Montseny» y se podía andar como si fuera nieve congelada, con espesor de un palmo." O aquesta altra del 29 de Març de 1587 "En la Cerdaña (Girona), cayó una nevada de tres días de duración que cubrió de nieve toda la plana, «cosa muy fuera de su natural». "

Del 20 de Juny de 1604 tenim "Grandísima tempestad eléctrica en Barcelona, con truenos nunca oídos y rayos que causan daños, entre otros, en Sta. María del Mar, donde quema la veleta de los vientos", la veritat és que avui dia també n'hi ha d'aquestes, però ara són debides al canvi climàtic, no ho oblidem.

Aquesta del 25 de Juny de 1995 la recordo jo, aquell dia s'havia de jugar la copa del rei i es va suspendre, normal "Madrid fue anegado por una tromba de agua. Una mujer que duerme bajo un puente en Aravaca muere al ser arrastrada por las aguas. La tormenta descarga 55 l/m2 en tan sólo 15 minutos."

De l'1 d'Octubre de 1656 hi ha una de les més impactants "En Cuenca, un rayo mata a la madre, pero no al hijo que tenía en sus brazos."

També diuen que la calor que fa ara és culpa de l'escalfament global, efecte hivernacle i canvi climàtic. Doncs el 6 d'agost de 1946 ja n'hi havia pel que sembla "En esta fecha, Sevilla capital registra la temperatura máxima absoluta que el INM, tiene anotada en sus archivos, 47,0 °C. Aunque hay datos de anteriores récords, son muy dudosos por haberse medido con instrumentos inadecuados."

Per a l'INM, des del 15 d'agost de 2002 hi ha una comarca nova a Catalunya "Un joven cayo fulminado al ser alcanzado por un rayo en la Comarca de Les Franqueses del Valles, en Barcelona." la pena és que ho fos per aquesta notícia.

Sense cap dubte, la millor és aquesta del 23 de setembre de 1661 "Inundación en Málaga. La crónica refiere que es la inundación más inaudita que haya padecido población alguna de nuestra historia desde el Diluvio Universal." Com he dit, el sensacionalisme barat no és exclussiu de la nostra època.

dimecres, 26 de juliol de 2006

Els efectes d'un suïcidi

Desconec què li passa a una persona pel cap per suïcidar-se, tampoc és que m'importi, les seves raons tindrà. Allà ells, com a persones són lliures de fer el que vulguin amb el seu cos i la seva vida, fins a límit de treure-se-la. Fins aquí d'acord.

Però quan aquest suïcidi afecta a milers de persones, sento molt dir-lo, però aquesta persona podrà tenir tots els problemes que vulgui, però és un gilipolles. Sé que ja és tard per dir-li, però li dic.

Avui he canviat l'hora d'entrada a la feina, entrava a les 9 del matí, és a dir, anar en hora punta a Madrid. Arribo a l'estació d'Alcorcón i veig un tren a la via 2, la de Móstoles, bueno, jo vaig a Madrid. Ahir se'm va acabar el Bonotren de 10 viatges que tenia, així que he anat a la màquina d'autovenda per treure l'abonament mensual de renfe. Com sempre la ditxosa màquina va pet i no em deixa posar bé el meu DNI. En això que escolto una dona que va a la taquilla i li diu a l'home que hi ha "Por favor, ¿me puede dar un justificante para el trabajo?" i jo pensant "Justificant per què?" Llavors miro a les andanes i encara és a la via 2 el tren que deuria d'anar a Móstoles. Cancelo l'operació a la màquina quan estava a punt de ficar la targeta de crèdit, surto a fora, veig que les barreres d'accés estan totes obertes, llavors miro al panell amb les pròximes circulacions "Via 1 Sin Servicio, Via 2 Sin Servicio", recoi, què collons ha passat?

La nova musiqueta de renfe sona, van a avisar alguna cosa "Señores viajeros, por arrollamiento de una persona en la estación de Las Retamas, se encuentra suspendido el servicio en linea C5 entre las estaciones de Móstoles y San José de Valderas. En el resto de la linea los trenes circulan con un retraso de 20 minutos. No se preveé el reanudamiento del servicio hasta que las autoridades pertinentes hagan el levantamiento del cadáver en dicha estación". Ja l'hem fotut. Apa, tothom al metro. La meravellosa línia 12 que sempre va amb trens curts. Ha trigat 6 minuts a arribar, l'andana ja estava petada, i el metro per dins... ja ni què dir. Com que sóc prim, he entrat en el bord de la porta, però en tancar-se, m'ha pillat un troç de la samarreta, que no he tret fins la pròxima estació, on un maleducat s'ha posat a empènyer a la gent perquè volia sortir. L'altre idiota del dia, si vols baixar-te aquí, posa't a la sortida abans que hi arribi el tren, i després no empenyis volent sortir. Després la magnífica línia 10, que per sort avui no s'ha avariat, tot i que ha tingut un amago de fer-ho en Colonia Jardín. I encara sort que aquest paio s'ha suïcidat avui, si se suïcida dimarts vinent, crec que ni tant sols hauria pogut arribar a la feina, perquè tallen la línia 10 aquell dia en un tram. El mejor metro del mundo, és clar. Ja m'imagino agafant l'autobús llavors, què trigaria 1 hora per arribar a Príncipe Pio?, perquè clar, per les obres de la M30 els han desviat allà "donde Cristo perdió la alpargata".

Mare meva, la de conseqüències que pot portar un suïcidi. Li faré una proposta a renfe, perquè tingui horaris de suïcidi. De 12 a 17 jo crec que són les millors hores, afecten a pocs trens i a pocs viatgers, i així a la resta que continuem amb vida, no ens amarguen el dia.

dimarts, 25 de juliol de 2006

El peine del viento

Quina meravella de lloc. I aquesta noia, tot i que no sé el seu nom. Se la veu allà, amb el cap ajupit, amb la mirada perduda pels baixos, mentre sonen les ones trencant en aquest lloc tant fantàstic. En canvi ella segur que no escolta res, segur que els seus pensaments li tapen el so del mar. En què pensarà? O en qui?

diumenge, 23 de juliol de 2006

Missatges al teletext

Un dia mirant el teletext de TVE a Internet, vaig topar amb una pàgina, que després la vaig buscar al teletext de la televisió, però allà no sortia. Em va sorprendre perquè tot i que no estava anunciada enlloc, qualsevol persona podia arribar fins allà, com em va passar a mi, sent una cosa personal entre dues persones.

També em faig la pregunta, per a això utilitzen el teletext els treballadors de TVE? Els sous que cobren inclouen missatges personals en un mitjà públic? Sigui com sigui, ho van fer i jo ho vaig registrar.

dimarts, 18 de juliol de 2006

Civia a Barcelona (2ª Part)

Aquí presento unes instantànies del tren Civia per la línia del Maresme.

En la primera, tenim el Civia (465 - 010) a l'estació de França, al costat d'una unitat 448 de Catalunya Express.

En la següent, tenim, ja de dia, a la mateixa estació, les dues unitats, la 009 i la 010.


A la següent, tenim de lluny el tren a l'estació d'Ocata.

Aquí el tenim el 009 arribant a Vilassar de Mar.

Aquí ja el tenim per dins. Com es pot comprovar, no hi ha portes entre cotxes, el que permet una millor mobilitat entre el tren.

En un dels cotxes del Civia, hi ha un pis baix, preparat per a gent que va amb cadira de rodes, cotxes de nens, etc, i on tambe se situa el lavabo.

A les pantalles s'hi mostra informació sobre la propera estació, temps de recorregut, estacions més pròximes a la línia, correspondències amb altres línies de rodalies o metro, i també per mostrar publicitat de renfe.

Com a cosa negativa, mostrar con el software de les pantalles, pel moment, és el software de Madrid, ja que mostra les correspondències de metro amb el símbol del de Madrid, i la correspondència amb la línia R4 (Manresa - Sant Vicenç de Calders), la de color taronja, la mostren com C5, que és la de color taronja a Madrid.

dilluns, 17 de juliol de 2006

Ja he tornat :(

Doncs sí, ja he tornat al meu lloc de residència habitual. Demà torno de nou a la feina, però això no em preocupa, és el que toca, i ves a saber, si després d'una setmana ja haurà acabat la feina, perquè el contracte té una durada de 6 mesos i aquests acaben el dia 24 si no em renoven, però això és una altra història.

A Euskadi m'ho vaig passar de conya, tot i estar sol, i a Catalunya ja ni què dir, a més que allà no he estat tant sol, gràcies a gent com en Marc, en Jordi, o en Bitxofo.

Peeeeerò... sempre n'hi ha un de "però", cada cop que torno d'allà, hi hagi passat un dia, dos, o més d'una setmana, sempre torno igual, decaigut, una mica trist. El viatge en Alvia ahir me'l vaig passar llegint tota l'estona perquè no volia mirar com marxava per la finestra. De fet, quan es tracta de marxar, m'estimo més que sigui ràpid, per això m'estimava més l'avió, però era bastant més car que el tren.

Després de gairebé 7 anys que vaig decidir que el meu lloc era a Catalunya, sembla que almenys ja està més a prop, però encara no sé quan, almenys sabent que és probable que ja sigui més a prop en el temps em contenta una mica.

Esperarem, no queda una altra, ja m'he tornat prou pacient. Ara em toca estudiar per aconseguir aprovar les oposicions a les que em presenti en un futur proper.

dimecres, 12 de juliol de 2006

Collserola, el secret millor guardat de Barcelona

Aquesta tarda, després de dinar a un restaurant de l'Illa, he decidit agafar els FGC i veure que hi ha darrere de les muntanyes que sobre la seva falda acullen la ciutat de Barcelona. Després de creuar el túnel, on tinc cobertura de mòbil, cosa que no sabia què era (el "millor" metro del món no té cobertura de mòbils) em trobo amb l'estació de "Baixador de Vallvidrera", i miro que és aquí on m'hauria de baixar, però m'adono tard i he d'anar a la següent estació, "Les Planes". Aquí, després de pujar per l'ascensor, on per poc em desfaig de la calor que hi fa, començo a caminar per la zona, per carrers que pugen la muntanya. Decideixo anar caminant cap a l'anterior estació.

Mentre camino per aquests carrers tant solitaris, passo per una casa amb un gos que no fa més que fotre, i l'ama cridant-li "baixa, baixa" i jo passant-ne. Com que fa molta calor i tinc molta set, i de casualitat em trobo una font, doncs decideixo beure aigua, que aquí té millor gust i està més fresca que la de la ciutat. Continuo caminant, ja al costat de la via dels FGC, fins que arribo a l'estació anterior. Aquí entro per on posa "Parc de Collserola", el primer que em trobo és un munt de nens amb els seus monitors. Jo pujo per les pujades que hi ha per la muntanya. Arribo a una part, on em desvio del camí principal i em fico en l'interior del bosc. No sé si he fet bé, ja que hi ha tantes plantes, tantes branques, moltes amb "pintxos" que "pintxen" (és clar). Aquí llavors miro a totes direccions, i només miro... arbres, natura, no se sent el soroll continu que hi ha a la Rambla, no s'olora la contaminació que continuament surt dels cotxes que passen per la Gran Via... he trobat el millor lloc de Barcelona (per a mi almenys) i només és a uns pocs minuts, agafant un tren, i amb una T-10 d'una zona n'hi ha prou.

M'assec a un lloc uns quants minuts a l'ombra, havent-me begut 1 litre d'aigua almenys, a descansar, i és clar, a fer fotos. Després ja he decidit tornar, de nou els FGC ara a Baixador de Vallvidrera, amb alguns nens que tornen, igual que jo, a la gran ciutat, amagada darrere d'aquest túnel fosc que creua les muntanyes.

Ja deia jo, si Madrid té el Retiro, el Pardo, la Sierra, Barcelona no podia estar òrfena de res d'això.

dilluns, 10 de juliol de 2006

Civia a Barcelona (1ª part)

Bé, doncs avui segons renfe posaven a funcionar els trens Civia (sèrie 465) a Barcelona, a la línia R1, entre L'Hospitalet de Llobregat i Mataró, i jo, com és clar, ho havia de comprovar.

Aquest matí he agafat el metro (L1) des de Catalunya fins a Rambla Just Oliveras, on he fet correspondència amb rodalies. Un cop aquí he esperat pacienment fins que arribés un dels dos civia. Doncs bé, un ha arribat, el 009M, però s'hi ha quedat. Com que passaven els minuts i no sortia, he decidit anar fins a Sants i esperar-lo allà, per no semblar un idiota allà a l'estació de L'Hospitalet. A Sants, fart d'esperar, doncs finalment he agafat ja un tren cap a Mataró, i fins allà que he anat. Després m'he creuat a Ocata amb l'altre Civia anant en sentit L'H.

Un cop dinat i descansat a Mataró. He tornat a l'estació de tren, decidit a no marxar fins que no agafi un Civia, així em quedi fins a les tantes de la nit. No ha fet falta. Just el Civia 010 ha aparegut davant de mi, i doncs hi he pujat.

Quina olor a nou més maca que té, una mica més d'espai que els normals, i els cotxes estan units sense portes, també pots mirar el que veu el maquinista, la seva porta és transparent... bé, més o menys igual que la sèrie que porta a Madrid des de fa un parell d'anys.

Problemes o coses que no estan bé? Les pantalles d'informació de pròxima estació. Estan en castellà només, entre estació i estació fiquen publicitat de renfe rodalies... de MADRID (obertura del passadís verd amb les estacions de Méndez Álvaro, Delicias i Piramides), i no marquen bé les correspondències, a Sant Adrià de B. no surt el símbol del Tram, i el que és pitjor de tot, les correspondències amb metro les assenyalen amb el símbol de metro de Madrid, i la línia R4 de rodalies, com que és de color taronja, marquen que és la línia C5 de Madrid. L'únic que ha millorat en aquest aspecte és la megafonia, més clara, però més lenta i baixa de volum. També nota negativa a l'obertura de portes, molt més lenta, fins que no baixa l'estrep no s'obre i triga a arrancar, però això se soluciona amb la bona acceleració que té.

En fi, que no està malament però que aquestes coses les han d'arreglar, quan pugui ficaré les imatges que he pres avui, serà la segona part. A reveure.

dissabte, 8 de juliol de 2006

Ja sóc aquí

Doncs sí, ja sóc aquí, a Catalunya, com diria Tarradellas. Res, el viatge des de Sant Sebastià va estar tranquil, a més, vaig trepitjar Pamplona el dia del chupinazo una estona canviant d'autobús per agafar el de Saragossa, molta gent hi havia. Lleida molt maca. I el viatge des d'allà fins a Barcelona en el regional via Manresa no va estar tant malament, una mica llarg i en seients de rodalies, però poca cosa més. I ara aquí, en un alberg al costat de la rambla, ple de guiris vermells de prendre el sol sense protecció i elles amb les marques del sostenidor del bikini, si és que. Res, això és tot pel moment, aquí seré uns quants dies així que qui em vulgui conèixer que m'ho digui, que estic disponible xD

dimarts, 4 de juliol de 2006

Van 4 dies de vacances

Ara mateix sóc a un cyber d'Irún on per connectar-se a Internet has de ficar monedes com si fos un cotxe d'aquets dels nens, i que marca el temps que falta per acabar, a mi em falten 9 minuts ara mateix. La cosa és que més o menys he fet tot el que volia aquí, he anat a Donostia, a Bilbao, a Hendaia, i demà que és l'últim dia aquí doncs aprofitaré per anar de nou a Donostia, però a la platja, a passejar una mica per la Contxa.

De totes formes avui no és un dia gaire agradable. Com que aquí ni miro la tele ni res, fins que aquest matí no he vist una persona que llegia el mundo no sabia res de l'accident de València del metro, i clar, doncs se m'ha vingut el món a sobre. Aquesta línia de metro la conec i és clar que l'he fet servir, i tot i que els trens no són gaire nous que diguem, el que ha passat és massa fort, què hi farem. Ara espero que els de Renfe o Adif, a qui toqui, facin alguna cosa al túnel "de la risa" de Madrid, perquè en sortir de l'estació de Recoletos també el tren es mou molt, i no passa res perquè els conductors sempre van a poc a poc. Espero de totes formes que això mai es torni a repetir.

I res, que el dia 6 vaig cap a Catalunya a passar allà la resta de vacances, i acabo que a la màquina aquesta només li queden 3 minuts per desconnectar-se. Apa, adéu.