dimecres, 12 de juliol de 2006

Collserola, el secret millor guardat de Barcelona

Aquesta tarda, després de dinar a un restaurant de l'Illa, he decidit agafar els FGC i veure que hi ha darrere de les muntanyes que sobre la seva falda acullen la ciutat de Barcelona. Després de creuar el túnel, on tinc cobertura de mòbil, cosa que no sabia què era (el "millor" metro del món no té cobertura de mòbils) em trobo amb l'estació de "Baixador de Vallvidrera", i miro que és aquí on m'hauria de baixar, però m'adono tard i he d'anar a la següent estació, "Les Planes". Aquí, després de pujar per l'ascensor, on per poc em desfaig de la calor que hi fa, començo a caminar per la zona, per carrers que pugen la muntanya. Decideixo anar caminant cap a l'anterior estació.

Mentre camino per aquests carrers tant solitaris, passo per una casa amb un gos que no fa més que fotre, i l'ama cridant-li "baixa, baixa" i jo passant-ne. Com que fa molta calor i tinc molta set, i de casualitat em trobo una font, doncs decideixo beure aigua, que aquí té millor gust i està més fresca que la de la ciutat. Continuo caminant, ja al costat de la via dels FGC, fins que arribo a l'estació anterior. Aquí entro per on posa "Parc de Collserola", el primer que em trobo és un munt de nens amb els seus monitors. Jo pujo per les pujades que hi ha per la muntanya. Arribo a una part, on em desvio del camí principal i em fico en l'interior del bosc. No sé si he fet bé, ja que hi ha tantes plantes, tantes branques, moltes amb "pintxos" que "pintxen" (és clar). Aquí llavors miro a totes direccions, i només miro... arbres, natura, no se sent el soroll continu que hi ha a la Rambla, no s'olora la contaminació que continuament surt dels cotxes que passen per la Gran Via... he trobat el millor lloc de Barcelona (per a mi almenys) i només és a uns pocs minuts, agafant un tren, i amb una T-10 d'una zona n'hi ha prou.

M'assec a un lloc uns quants minuts a l'ombra, havent-me begut 1 litre d'aigua almenys, a descansar, i és clar, a fer fotos. Després ja he decidit tornar, de nou els FGC ara a Baixador de Vallvidrera, amb alguns nens que tornen, igual que jo, a la gran ciutat, amagada darrere d'aquest túnel fosc que creua les muntanyes.

Ja deia jo, si Madrid té el Retiro, el Pardo, la Sierra, Barcelona no podia estar òrfena de res d'això.

3 comentaris :

n ha dit...

Publicat 13/07/2006 a 13:02:

Sí, Laprí, Collserola és preciós, però no és ben bé el mateix que el Retiro: el Retiro és al bell mig de la ciutat, un lloc de passada. El Passeig del Prado, ple d'arbres que fan una ombra tan necessària a aquestes alçades de l'any, també són al bell mig de la ciutat. A Barcelona, l'única cosa "comparable" és el Parc de la Ciutadella, que no és un lloc de pas precisament i que ni molt menys és comparable amb el Retiro. De tota manera, continuo quedant-me amb Barcelona per molts motius, però especialment perquè el mar és tan a la vora! Vagi bé el que queda de viatge: jo avui agafo un avió i me'n vaig a les terres on resideixes tu :P

Alepsi ha dit...

Publicat 13/07/2006 a 19:03:

Veig que has trobat la meravella barcelonina! Certament, és una passada... quines ganes d'anar-hi... igual aquest diumenge a la tarda hi vaig... depèn de com tingui el cos després de dissabte! Juas!

Marc ha dit...

Publicat 13/07/2006 a 22:01:

millor q colmenar viejo?