dimarts, 25 de juliol de 2006

El peine del viento

Quina meravella de lloc. I aquesta noia, tot i que no sé el seu nom. Se la veu allà, amb el cap ajupit, amb la mirada perduda pels baixos, mentre sonen les ones trencant en aquest lloc tant fantàstic. En canvi ella segur que no escolta res, segur que els seus pensaments li tapen el so del mar. En què pensarà? O en qui?

7 comentaris :

n ha dit...

Publicat 25/07/2006 a 03:11:

Ui, Laprí, aquests són els amors més bonics: fugaços, però intensos i que no deixen mal gust de boca, precisament perquè és impossible que et facin una cabronada o et decebin. I sí que sembla interessant la noia, sí :)

Alepsi ha dit...

Publicat 25/07/2006 a 22:07:

Ai noi... jo no li veig gaire cosa a la noia aquesta... és més, em dona com un mal rollo... té una expressió de tristor profunda a la cara... no?

DooMMaster ha dit...

Publicat 25/07/2006 a 23:15:

La foto és molt maca, Una escultura, el mar en un dia tempestuos i la noia, reflexionant sobre algo que l'atormenta. Molt maca :-)

Laprí | David ha dit...

Publicat 26/07/2006 a 14:31:

Sí Alepsi, es nota que està una mica trista. Pot ser per tantes coses. Aquest és un lloc on segur que molta gent s'acosta per pensar en les seves coses. Jo de fet m'hi vaig quedar llarga estona, perquè és un lloc on trobes una pau i una tranquilitat tan gran, amb el so del mar i de les ones trencant de fons, que no vols marxar.

Dav ha dit...

Publicat 26/07/2006 a 17:59:

Doncs jo crec que és un tio. ;-)

Alepsi ha dit...

Publicat 26/07/2006 a 20:27:

Dav... jo vaig pensar el mateix. Però vaig creure que si ho posava em titllarieu de "rabiosa"... xDDD

Marc ha dit...

Publicat 26/07/2006 a 20:39:

uix, fuma.... ja no m'agrada....