dimecres, 2 d’agost de 2006

Canvi RADICAL

Qui sàpiga una mica sobre mi sabrà que sóc un enamorat del tren. No només vaig en tren per obligació, perquè a la feina he d'anar en rodalies.

Fa gairebé dos anys, quan vaig deixar de treballar a Valdemoro a les tardes i al matí anava a l'institut, em va entrar una mini-depressió vespertina, res greu, només que les tardes eren massa llargues i no sabia què fer. Com que encara no havia complert els 21 anys, tenia dret a l'abonament de transports jove de Madrid, així que me'l vaig agafar. Des de llavors, pràcticament no hi havia tarda que no sortís a fer un tomb en tren o metro, gràcies a això he recorregut el 95 % de la xarxa de Rodalies de Madrid, fent milers de quilòmetres en uns pocs mesos (El Escorial, Cercedilla, Colmenar Viejo, Tres Cantos, Alcobendas, Alcalá de Henares, Guadalajara, Parla, Aranjuez, etc). També he descobert altres serveis que no són rodalies, com regionals a Àvila, Segòvia, Talgo a Vitòria, Intercity a Irún, TAV a Toledo. També he descobert el millor tren de tots, el nocturn Estrella Costa Brava Madrid - Barcrelona - Cerbere, on he viscut grans experiències. He tastat altres xarxes de rodalies, com Barcelona, València, Donostia o Bilbao, d'aquesta aficció ha vingut un mot que utilitzo, com és el de "Noi Rodalies". I tal com he dit alguna vegada "no l'entendria la meva vida sense el rodalies"... sí, és una mica exagerat, però queda bé. Amb tot això vull dir que la meva aficció als trens és molt gran i no l'abandonaré mai. He utilitzat el tren per a moltes coses, i si cal he pagat més per anar en tren, o he fet transbordaments llargs quan en autobús era directe, tot per anar en tren.

Però... sí, n'hi ha un de però, com sempre. Ja fa temps que una cosa em ronda pel cap, i crec que ha arribat el moment de fer aquest pas. Ja el passat dia 1 de Juliol, quan em dirigia cap a l'estació de Chamartín, i després a Irún, quan vaig arrosegar en un trajecte no massa curt i amb una calor impressionant el maletó amb el meu equipatge, també quan per anar a Bilbao vaig passar més temps a l'euskotren que a Bilbao per la durada del trajecte i pels horaris, també a Barcelona, que per ser l'últim tren cap a Barcelona des de Sant Celoni a les 22:24 no vaig poder quedar-me més estona, i també per coses que faig aquí, per poder anar a llocs on el rodalies no arriba, o llocs on el transport públic fa pena, o per anar un dia que tingui ganes on a mi em doni la gana, etc... doncs per tot això, crec que ha arribat l'hora, després de tenir carnet de conduïr des de fa dos anys i mig... doncs sí, és això. Vull comprar-me un cotxe.

Sé que és una despesa important, per això mateix no em compraré un cotxe nou, que són molt cars, així que des de fa un parell de dies estic mirant preus de concesionaris de cotxes d'ocassió, ja l'he "echao el ojo" a algun. No sé quant trigaré a comprar-lo, però no crec que trigui gaire, així que en unes quantes setmanes ja podria ser un fet consumat. És a dir, que en David tindrà cotxe.

4 comentaris :

Alepsi ha dit...

Publicat 02/08/2006 a 22:30:

Des de la perspectiva d'una Barcelonina que odia profundament la RENFE Rodalies i que té cotxe... et dic que comprar-te un cotxe és el millor que pots fer. La llibertat que tindràs amb ell no la trobaràs en cap més altre mitjà de transport. Sí, ja sé que és poc ecològic, que has de conduir tu, que no et pots deixar portar... però... no depens d'horaris, ni de llocs on no arriben els trens.....

Laprí | David ha dit...

Publicat 02/08/2006 a 22:58:

Sí, tens tota la raó, d'aquí que hagi pres la decissió... però mai abandonaré els meus trens, són mi tesoro xD Ara toca el moment de decidir quin és millor cotxe, i sobre tot, quin surt millor de preu :S

n ha dit...

Publicat 02/08/2006 a 23:56:

Més que res per portar la contrària. No sóc cap fan dels trens, però fa anys que estic obligada a agafar-ne dos cada dia i de tant en tant faig algun viatge més llarg en tren, tot i que reconec que m'encanta viatjar en cotxe (mentre no condueixi jo, és clar). Fa molts anys em vaig treure el carnet de conduir i fa molts anys també vaig prendre la ferma decisió de no conduir mai més, ateses les circumstàncies i atesa la meva poca habilitat conductora. Com menys condueixi, més anys viuré :) Tot i les queixes sovintejades cap als rodalies del Maresme, reconec que encara m'estressava més haver-me de llevar més d'hora i passar més d'una hora fent caravana per entrar a la gran ciutat tots els matins. M'estressava tant que no vaig trigar gaire a dir-li a qui em portava en cotxe tots els matins a Barcelona que a partir d'aleshores baixaria ell solet, que jo me n'anava en tren o al cap d'un temps hauria hagut d'agafar una baixa per estrès. Malgrat tot, enhorabona, Laprí. Segur que sempre és bo tenir un cotxe. I a mi m'encanta viatjar-hi (en cotxe), però que condueixi un altre :)

DooMMaster ha dit...

Publicat 03/08/2006 a 08:56:

A mi també m'encanta moure´m en rodalies, però una cosa es certa, que els trens acaben molt aviat i no arriben a tot arreu. Tant Alepsi com N tenen raó, i la millor conclusió que es pot treure es que el cotxe dona molta llibertat però no el facis servir per anar a treballar en hora punta ni si ets un admirador dels paisatges.... La meva parella i jo tenim cotxe, però condueix ella per que l'hi agrada i per que no tinc el carnet de conduir... i que duri :P