divendres, 29 de setembre de 2006

Estrella Costa Brava

Doncs això, aquesta nit agafo aquest tren cap a Barcelona. Per mi sense cap dubte és el millor tren. Un mai s'hi avorreix. El tren en qüestió té la tira d'anys, es fa en cotxes de viatgers antics (alguns tenen dins publicitat del banc Argentaria). Però és una meravella, entrar en els petits departaments de 6 lliteres, intentar caminar per l'estret passadís que recorre els cotxes, passar hores a la cafeteria xerrant o jugant a cartes, escoltar el troc-troc troc-troc de les rodes amb les vies, entrar en els lavabos i intentar pixar mentre el tren no fa més que moure's, que et desperti l'interventor 30 minuts abans d'arribar a destinació, etc.

Doncs això, que aquesta nit de nou reviuré aquests grans moments ferroviaris. A les 20 hores, d'aquí a res, marxo cap a Chamartín, i allà esperaré una estona, fins que sobre 21:30 diguin per megafonia "Estrella Costa Brava, destino: Barcelona y Cerbera, con salida a las 22 horas 4 minutos, vía...". Així que això, a veure què tal va el viatge.

dijous, 28 de setembre de 2006

Te voy a echar de menos

El mes de juny van entrar al meu departament els substituts d'estiu. Totes eren noies, van ser tres. No amb totes he tingut la mateixa relació. Però n'hi ha una amb qui he passat molt bones estones en les hores de treball. Hem rigut, hem parlat moltíssim, ens passàvem notes mentre estàvem parlant amb clients, hem criticat a qui havíem de criticar, i això. Però ella només és substituta d'estiu, i demà acaba la substitució.

Com que ella avui ha entrat a horari diferent del meu, hem marxat a dinar a horaris diferents, jo més tard que ella. Quan he tornat l'he saludat, ella m'ha fet un gest, perquè està parlant amb un client. Jo llavors he segut al meu lloc, he engegat l'ordinador, i quan he anat a col·locar bé el teclat, he vist una cosa, un post-it d'aquests, enganxat a uns papers meus.

He girat la meva mirada cap a ella, m'està mirant i somrient mentre parla amb el client, jo també li torno el somriure. Llavors jo agafo d'entre els papers bruts, un, i amb la meva lletra ràpida, li escric "Yo también".

Veritablement m'he emocionat, feia molt que no em passava. Una llagrimeta ha volgut caure per entre l'ull dret, però no ho ha fet. Fa poc temps que ens coneixem, però tot i així, la nostra relació laboral ha sigut també d'amistat.

Demà, quan donin les 18:00, ella marxarà, jo encara hi seré dues hores més. Té ganes de marxar, perquè se n'anirà fora uns dies, però alhora li fa pena, per la gent sobre tot. A mi també em farà molta pena, perquè totes aquestes tardes que l'he tingut al meu costat, aquesta feina, tan merda de vegades i tan poc gratificant, almenys es convertia a estones en una cosa més entretinguda.

Si ella no m'hagués posat aquesta nota, demà em faria molta pena igualment que marxés, però el fet d'haver-ho fet, d'haver-me escrit aquesta petita nota, segurament em farà sentir més pena encara, de fet ara mateix sento aquesta pena, i sento aquesta sensació de que alguna cosa vol caure pels ulls.

Però així són les coses i la vida, durant la qual coneixem a moltes persones, la majoria sense més relació que laboral, d'estudis, o del que sigui, i per les que acomiadar-te no et suposa cap problema, ni el no tornar a veure'ls. Però quan per aquesta persona sents una cosa més propera, un altre tipus de relació més d'amistat, tot i ser curta en el temps, sents com si perdessis una mica de tu.

Dilluns, quan torni jo a la feina, a la meva dreta tindré al company que normalment hi tinc, i amb qui tinc molt bona relació... però ja no serà el mateix.

Yo también te voy a echar de menos

dilluns, 25 de setembre de 2006

El cotxe d'en David

Ja tinc cotxe. Des de divendres. Després de sopar, vaig anar a mirar-lo una mica. Però va ser dissabte quan ja el vaig agafar. Res més sortir, la primera prova, un cotxe en segona fila pel que no podia sortir, com que sóc molt pacient, i imaginava que seria dins el bar d'enfront, només vaig fer una petita pitada. La següent cosa a fer, posar gasolina, que està en la reserva, així que em dirigeixo cap a una gasolinera, però veig que està colapsada l'entrada per un centre comercial, faig una volta de campionat per dirigir-me a una altra gasolinera, on finalment poso 30 €.

Després d'anar al concesionari perquè m'expliquessin algunes coses, vaig agafar la A5 fins a Cuatro Vientos per fer el canvi de sentit, i anar en sentit Badajoz per agafar la M50, fins a Getafe, per agafar aquí l'A4, fins a Valdemoro, on he parat al costat d'una gasolinera i d'un centre de distribució, per mirar una mica el cotxe i fer-ne alguna foto.

Així doncs vaig tornar cap a Alcorcón.

A la tarda de nou el vaig agafar per fer pràctiques d'aparcament, que algunes coses s'obliden. He anat fins a un parc que hi ha entre Alcorcón i Leganés, i finalment fins a l'Hipercor. En arribar a casa, he trobat lloc per aparcar no gaire lluny quan un marxava, així que perfecte.

I aquestes han sigut les primeres coses que he fet amb el cotxe, a partir d'ara doncs a utilitzar-lo amb mesura, i conduir com cal. Potser el proper cap de setmana en faci uns quants quilòmetres... no sé, encara no ho he decidit.

dijous, 21 de setembre de 2006

De nou pensar-hi

Feia molt de temps que quan passava per l'estació d'Atocha no recordava el que hi va passar, però per culpa d'una colla de polítics fills de puta i de mitjans de comunicació sense escrúpols, torno a pensar el que va passar a la via 2 d'aquesta estació cada cop que espero el tren a la mateixa via per anar a treballar. Felicitats per la seva banda, han aconseguit el que volen, que ho tinguem present al cap cada dia.

Igualment feia molt de temps que no pujava la mirada per veure si hi ha alguna cosa a dalt dels seients. De nou els felicito, han aconseguit que almenys per la meva banda hagi de dirigir la meva mirada per si de cas hi hagués alguna cosa sobre el meu cap.

I és que mentre uns només volen implantar a l'imaginari general la idea de la teoria conspirativa, a mi em preocupa més el que passa dia a dia que l'actuació d'uns polítics ineptes fa 2 anys i mig que només volen recuperar el que pensen que era seu en propietat, que és el poder i el Palau de la Moncloa.

En canvi no veig a cap d'aquestes ments il·luminades, coneixedores de l'única veritat, anar al tren en hora punta ni pujar per les estretes escales de l'estació d'Atocha entre milers de persones que t'empenyen. On sí els veig és en manifestacions, on ajunten una munió de gent que no fa més que cridar el que ells volen que cridin, dient que és la veu dels ciutadans, inflant les dades de participació en manifestacions on he pogut comprovar "in situ" com les persones per metre quadrat eren, a lo sumo, 1. Però m'hauré de resignar, perquè això continuarà.

És una gran putada ser aficionat als trens i conèixer coses dels mateixos, fins i tot conèixer els que encara queden d'aquell dia. Mentre que la gran majoria de la gent ni es fixa ni es pregunta perquè hi ha 2 trens de dos plantes que deurien tenir 6 cotxes i en tenen 5, jo sé molt bé el perquè. Però en canvi m'encantaria pujar-hi a un d'aquells polítics i preguntar-li, dir-li dirèctament "saps perquè aquest tren va perdre 2 cotxes i en van afegir un d'un altre?" Però tant fa, ni s'immutaria, perquè no els importen la vida de la gent, si això pot donar vots.

Si hi ha trames secretes i tot això, qui jutgi això ja sabrà què fer. En fi, que no puc més, n'estic fart, jo i molta gent. Només vull que ens deixin en PAU d'una vegada. És molt demanar?

dimarts, 19 de setembre de 2006

El quadre de la feina

A la meva empresa, per fer tràmits, s'han de fer per ordinador. La gestió de transferències, la impressió de la nòmina, l'administració de les compres fetes amb la targeta de compra, i un munt de coses. La majoria les faig al meu lloc de treball, però d'altres m'agrada anar a fer-los al centre comercial que hi ha a Alcorcón.

Aquest centre té tres plantes, a la primera, ficat en un raconet mig amagat, hi ha una porta amb un passadís molt llarg, ple de quadres, com si d'una mini galeria d'art es tractés. Al final del mateix, s'arriba a una sala, on en un quart petit hi ha la noia que sempre s'escolta parlar per megafonia al centre comercial. Una mica més endavant, en un altre quart hi ha el caixer del personal, i enfront hi ha dos ordinadors.

Un dia d'aquests que vaig anar a imprimir la nòmina, i em fico en un dels ordinadors, mentre l'ordinador carregava, vaig girar a l'esquerra el cap... què maco! Em vaig trobar amb un quadre, guanyador del premi de pintura ràpida patrocinat pel mateix centre comercial. En ell es veu la ciutat al fons, a la dreta el citat centre comercial, però sobre tot, en primer pla...

Doncs això, em va enamorar el quadre. Sense cap dubte molt merescut el primer premi, desconeixent com van ser els altres, menys el 3er i 2n que també hi són penjats.

diumenge, 17 de setembre de 2006

L'habitació d'en David

La meva habitació és petita, i té poc espai. Normalment ho tinc tot ben endreçat, menys quan em poso mandrós i durant alguns dies tinc la roba tesa sobre el llit de dalt de la llitera, que com que no hi dorm ningú des que l'habitació no és compartida. A la meva habitació hi passo llargues estones, però no m'hi passo tot el dia, primer perquè treballo i passo prop de 10 hores fora de casa de Dl a Dv, i segon, perquè tinc ganes de fer altres coses en el món exterior. Però quan tinc ganes de tenir temps per a mi, m'hi fico i aprofito el meu temps a la meva manera.

Utilitzant com a exemple l'anunci d'un centre comercial de mobles Suec, i també utilitzant termes que s'escolten molt als telenotícies els últims temps, la meva habitació seria una nació petita dins de la gran nació de nacions, sense la qual no podria viure, ja que l'habitant d'aquesta nació més petita necessita utilitzar alguns serveis bàsics de la nació gran. En canvi, a diferència d'aquests temes d'actualitat, el Català és llengua única oficial a aquesta nació més petita, tot i que podran utilitzar-se altres llengües dins aquest territori que puguin ser compreses pel seu habitant. A la nació gran, en canvi, seran oficials dues llengües, sent imprescindible l'ús de la Castellana en les relacions entre els habitants de la nació gran. Quan dins la nació gran només hi hagi l'habitant de la nació petita, el Català serà única llengua oficial.

Tot i aquest alt grau de llibertats, fins fa no massa la nació petita havia de tenir símbols i objectes que no la representaven dins del seu territori. Tot això va ser derogat per llei pròpia d'abril de 2005, permetent, no obstant, que aquell que mantenia aquells símbols aliens, pugui entrar sense cap limitació més que el respecte a l'únic habitant que avui dia hi ha i als seus símbols i objectes. En quant a la defensa del territori, es podran utilitzar els mitjans de tancar la finestra i baixar la persiana per evitar molèsties provinents de l'exterior, tot això, sense perjudici del que pugui disposar sobre aquest tema la nació gran, sobre el qual tindrà competències compartides.

xD

dimecres, 13 de setembre de 2006

No sóc únic

Ahir em vaig quedar mirant el programa de la Terribas "la nit al dia" fins al final pel tema de les tempestes que estaven caient a algunes zones de Catalunya. Quan cau de debò, ho fa de debò.



Però no va ser fins que no van ensenyar fotos de gent que les envia quan vaig veure una cosa que no em quadrava, i és això:

Una de les coses que porto més temps desitjant fer és una foto d'un llamp, agafar-lo i posar el meu nom a la foto com que l'he fet jo. Però no trobo mai oportunitat, no cauen tempestes com cal de nit aquí. Amb tot això vull dir que no he fet encara cap foto a cap llamp... Però llavors, qui ha fet aquesta foto a Cambrils?
Crec que no cal que juri que tinc 22 anys i que porto els 22 empadronat a la ciutat d'Alcorcón, a 582 km de Cambrils, ciutat que per cert, mai he visitat ni he passat ni tan sols al costat. Espero que no calguin proves de que qui ha fet aquesta foto no he sigut jo, que ja m'agradaria, però no. Amb aquest ja són 3 persones, a part de mi, que sé que hi ha. Un és un periodista de Tele 5, un altre és un veí que viu a l'edifici del costat, i ara aquest. Qui més falta?

dilluns, 11 de setembre de 2006

El meu 11-S particular

El meu 11 de Setembre ha sigut lleugerament diferent que la de la majoria de catalans, principalment perquè no visc a Catalunya, i per tant, he hagut de treballar i fer tràmits.

Res millor que començar un dilluns llevant-me sobre 8:30. Resulta que al meu DNI posa que caduca el 12 de Setembre de 2006, així que ha hagut de fer els tràmits per renovar-lo. Primer de tot, fer-me les fotos corresponents. M'he dirigit a una màquina que hi ha a l'estació de rodalies, que et deixa triar entre 3 fotos. La primera no m'ha agradat gens, a la segona m'apareixien unes ulleres sota els ulls que semblaven un abocament de petroli, així que última oportunitat, a la tercera he girat una mica la cara i ja està, ja tant m'hi feia com haguessin sortit, ja eren les definitives. Així que m'he dirigit cap a la comissaria de policia.

Em trobo amb una cua no excessivament llarga. Tot i així he estat prop d'una hora esperant, fins que m'ha tocat. Quan li dono les fotos, el funcionari em diu "no te van a valer, porque sales de perfil" la mare que em va parir, si només vaig girar una mica la cara, quin perfil!!

Surto al fotomatón cutre que hi ha aquí al costat, però hi ha uns argentins fent-se fotos. Espero, però triguen una bona estona. Finalment aconsegueixo entrar i fer-me les fotos, 4 flashassos em deixen cec. 5 minuts després surten les meves fotos i torno a la comissaria. "Me cuelo" perquè no penso passar una hora o més, que ara hi ha més gent, de peu, més quan són ja les 10:00, això vol dir que he perdut ja el tren de les 10:07, i com no m'afanyi perdré el de 10:17. El funcionari em reconeix i abans que les besties que hi ha darrere es llencin contra mi, m'agafa les dades, em fa signar, m'agafa el dit i me'l plena de tinta negra. Apa, ja està, em dona el resguard, que marca "0 ptas", és clar, perquè han sigut 6,60, però €, amb el lloc i dia "Alcorcón - DNI - 11 de Septiembre de 2006", i d'aquí a un mes el tinc. Perfecte, un problema menys.

Surto cap a l'estació de rodalies, però ohh!, no tinc diners, normal, m'han pelat, 3 euros de les primeres fotos, 3 de les segones i 6,60 de la renovació, són les 10:08, però he de parar-me a la caixa d'estalvis i pensions de Barcelona a treure diners... menys mal que els caixers automàtics sempre m'atenen en català "Treure diners" "Només bitllets de 10 i 50 euros" "Retiri la targeta" xDD.

Arribo a hora a l'estació. Avui la repartidora del Qué! no està de bon humor i no em dóna el panflet sensacionalista, millor, per veure el que hi ha.

Res, ja a la feina res important, avui rebo menys trucades dels prefixos 93, 972, 973 i 977. Durant el dia obro elmundo.es i em trobo "EEUU guarda silencio a la misma hora del 11-S cinco años después" què interessant!, fins i tot quan no diuen res són notícia. "Casillas: 'Queremos avisar a Europa de que el Madrid está aquí'" ohhh, quina por que dóna el galàctic de Móstoles!. "Un pequeño fuego en la estación de Iglesia causa alarma entre los pasajeros" el món està boig tu, això passa per fumar en un lloc on està totalment prohibit sota multa de 600 €... no aprendrem mai.

I ara sóc aquí a la feina, esperant que acabi la meva jornada laboral per tornar a casa i no fer res fins demà... oh merda!, de nou sona el telèfon. Quin 11 de Setembre més entretingut... com un dia normal. És el que té viure a la meseta.

Tot i així, bona diada i Visca Catalunya!

dissabte, 9 de setembre de 2006

Serà un C3

Aquesta tarda he anat fins als límits municipals de la ciutat amb Madrid capital per anar al concesionari Citroën (no em recordava on anava la dièresi). La veritat és que després de prendre la decisió de comprar-me un cotxe, fa poc més d'un mes, sembla que ja està decidit el més important, quin cotxe em compraré?

Doncs aquesta tarda he anat fins a aquest lloc apartat de tot, al quilòmetre 11,800 de la A5 carretera d'Extremadura (o del Suroeste, com es diu ara), entre aquesta i la via del tren i amb el museu de l'aire a poca distància. Hi he anat per mirar un cotxe, i l'he trobat. Citroën C3 (com la línia de Rodalies més fastigosa de Madrid, Barcelona i València xD) color gris clar, 5 portes, de setembre de l'any passat. Finalment està decidit ja, i aquest serà el meu cotxe, més o menys com el de la foto.

Així doncs, és ja simplement qüestió d'alguns tràmits, entre diners i assegurances, i en uns dies el tindré amb mi. Ja faré la presentació oficial xD

P.d.: Per cert, no té res a veure, però quins llamps he vist, i quin color més gris té ara el cel, preciós, només cal que sonin els trons per ser perfecte ja.

dijous, 7 de setembre de 2006

Jo no vull un Estat del tercer món

Ara que s'ha posat aquesta campanya en demanar cadascú un Estat propi, jo no demano tant. Avui en sortir de la feina m'he trobat amb un cel fosc, de tempesta, amb llamps i trons. L'espectacle visual és digne de veure, però m'he ficat al metro, i ja no he vist res. M'he dirigit en la L10 a Alonso Martínez, aquesta línia acostuma a espatllar-se en quant cauen quatre gotes, així que anava espantat que s'aturés enmig del túnel, però hem tingut sort.

En sortir de l'acadèmia, he anat a l'estació de Recoletos de rodalies. Plou una mica però no massa, miro de ficar-me sota les balconades, però per aquesta zona de Madrid n'hi ha poques i sobresurten molt poc. M'he fixat que la seu del PP de Gènova l'han arreglat, és més luxosa ara que abans, i ara es diuen Populares_ (sí, amb barra baixa), i una mica més avant m'he trobat una balconada molt gran que no ho és en realitat, sinó la porta de l'Audiència Nacional, on m'he pogut tapar una mica de la pluja que cau. De fons veig la lluna plena darrere la bandera d'Espanya gegant de la Plaça de Colom, mentre passo per la seu d'Afinsa, tota plena de papers de la gent que s'hi ha vist embolicada en això i que han jugat amb els seus diners.

En entrar a l'estació de Recoletos, de cop la humitat ha pujat escandalosament, em sento molt húmit i pesat de cop. Valido el bitllet i baixo a les andanes plenes de columnes que subjecten l'estació per trobar-se molt inestable, les vies, travesses i el balast negres, i goteres d'aigua caient, no avui per la pluja, que tampoc en cau tanta, són d'alcantarilles que s'hi filtren i cau sempre, tot això acompanyat d'una calor húmida, que em fa recordar una estació de Rodalies de Barcelona, només que falten les rates per ser exactament iguals, al temps, ja vindran. Llavors sona per megafonia, previ avis amb la nova sintonia oficial de Renfe, un missatge que avisa que "por las condiciones meteorológicas actuales" els trens porten retards, Fantàstic! Prop de 10 minuts després arriba un tren amb destinació Coslada. Entro l'últim per quedar-me a la porta, de fet de la porta no he pogut passar, pràcticament se m'ha tancat al nas. Entra llavors el tren al túnel "de la risa", i molt de riure ens dóna a tots els que hi som quan el tren es comença a balancejar als llocs, mentre li cau aigua al tren, però som a un túnel, no ho entenc.

Arribo a Atocha, pujo com puc i baixo a la meva andana, el pròxim tren trigarà 10 minuts en arribar. Mentre, miro l'andana del davant, pràcticament no hi cap una agulla, així que decideixo fer una foto de l'andana abarrotada de gent, ho faig amb compte, no vagi a aparèixer un senyor vigilant de seguretat i em vulgui obligar a esborrar la fotografia, com als millors temps de la Dictadura, un pintamonas sense cap autoritat volent-se-les donar d'agent de la llei en un lloc públic on no hi ha cap tipus de prohibició al respecte. Però no se suposa que som en un Estat Social i Democràtic de Dret, com diu l'Article 1 de la Constitució Espanyola de 1978? I no diu l'article 20 de la mateixa, que es reconeixen i protegeixen els drets a la producció i creació artística? Doncs sembla que no.

Mentre espero, miro com al fosc carrer no cau ni una gota d'aigua, raó per la qual hi havia retards a la Renfe. Quina pena, ara que és quan més falta fa l'aigua i no cau, en canvi a Madrid just abans de començar l'estiu es van aixecar les mesures contra la sequera quan la situació era encara pitjor que l'any passat i encara avui ho és, se suposa que si haguessin mantingut les restriccions les piscines no haurien obert aquest estiu, i clar, no es podia fer això, és més important gastar aigua en divertir-se que en beure. Mentrestant, a les capçaleres del Tajo han arribat als nivells límits per fer transvassaments a Múrcia i Alacant, en canvi, per fer política, alguns no dubten en reclamar aigua d'un lloc on no hi ha a un altre on tampoc n'hi ha, i mentre en un dels llocs on no hi ha aigua construeixen urbanitzacions i urbanitzacions de forma especulatòria augmentant el consum, a un altre els tallen el subministrament per falta del mateix líquid. D'on no hi ha no es pot treure res i donar-lo on tampoc hi ha, és una incongruència, però sembla ser que en aquest país, estat o com es vulgui dir, això s'estila sovint.

Però mentre a la gent la tenen hipnotitzada amb celebracions esportives de seleccions, creant nacionalisme al voltant de l'esport per mantenir entretinguda la gent de les burrades que es fan, cada dia en tots els canals igual, la gent mira per la Televisió això, Televisió que segurament serà panoràmica LCD que haurà costat una milionada però que com es pot pagar en no sé quants mesos, no passa res, tot això mentre es paga la hipoteca a 40 anys pel pisset de 80 m², tot plegat una ganga, i la gent es conforma, com que la selecció espanyola de bàsket ja ha guanyat, i a sobre li han donat el premi provincial del Príncep d'Astúries, doncs ja està la gent feliç.

Però Espanya és un estat civilitzat, del primer món, europeu i chachiprogre... i una merda. Jo no necessito un Estat propi, simplement necessito i vull un Estat, es digui com es digui i sigui el que sigui, on pugui tenir una vida més senzilla, on es reconeguin els errors i no es digui cada dia que tu per viure on vius ets el millor. No necessito un Estat per mi sol, jo el vull compartir però per trobar-m'hi bé amb la gent que hi visquem, punt, res més. És així de senzill, i tan fàcil que sembla, però en realitat és una utopia... Estat!

dilluns, 4 de setembre de 2006

El "capde" fora

He anat a San Pablo de los Montes aquest cap de setmana.

És el meu poble. Bé, a diferència d'altres vegades, no hi he anat en TAV ni en autobús... la veritat és que ja estic fart d'anar fins allà així, els transports són una autèntica merda, i no penso tornar mai més ni en tren fins a Toledo ni en autobús, res, a partir que tingui el cotxe ja sé com hi aniré.
La cosa és que hi vaig arribar dissabte al matí, i la primera cosa que em trobo és amb el venedor de pressecs.

Després d'això em vaig ficar a casa. Vaig pujar a la meva habitació i vaig mirar una mica la vista que hi ha des d'aquí.

I la resta del dia poc més vaig fer, a part d'escoltar les ovelles i les gallines tot el dia... per cert, a la nit quina pudor, no? Bé, també em vaig portar el receptor TDT per veure quins canals es veuen allà, i mare meva, quina quantitat que s'agafen, i també podré veure el canal de Jiménez Losantos, Libertad Digital TV "los hechos son sagrados" diu en la carta d'ajust xD
Un gat em va mostrar també la seva mirada.

A la nit m'ha costat dormir, tot plegat, entre la tos, que no em parava, i altres coses, doncs així he estat, fins ja tard que he aconseguit dormir-me, tot amb la finestra oberta mentre entra la llum de la lluna.

Al matí de diumenge m'he llevat amb un mal de gola molt fort, però no passa res, aquí estic jo per aguantar el que em posin al damunt. Mirant-me al mirall "Però estic una mica brut, uhm, i m'he d'afaitar... quina mandra tot plegat, a part que aquí no tinc màquina per afaitar-me, i no tinc els meus xampús... ja em dutxaré en arribar a casa aquesta tarda" he pensat.
Per dinar, un rico cocidito madrileño i un sobre de Parecetamol. He pujat després a la meva habitació per estudiar una estona junt amb els 50ºc al sol (36,9ºc a l'ombra) que hi ha, i el ventilador funciona, però em fa mandra portar-lo fins a l'endoll, així que a suar, i després, quan m'he cansat d'estudiar, m'he tombat al llit, m'he engegat l'MP3 i he dirigit la meva vista a la finestra, i els meus pensaments han començat a volar per mons llunyans... però llavors de la planta baixa he escoltat un "nos vamos"... ai per favor, quina mandra aixecar-me del llit.
En tornar he anat de copilot, se'n va millor, però com que el nostre cotxe no té aire condicionat, doncs amb tot baixat perquè entri ben bé l'aire del carrer. El problema ha vingut en passar per Menasalbas, el poble que fa pudor de vaca... amb aquest nom, però en castellà, el coneix la gent.
Mentrestant a Alcorcón estan de "fiestas patronales", però no tinc ganes, no sé, fa anys que no tinc interès a anar-hi, no em criden l'atenció gens ni mica, són aburrides, sempre iguals, l'única cosa que fan és ampliar els dies, de durar 5 dies, a 7, a 10 i aquest any ja les anunciaven del 31 d'agost al 17 de setembre, mentre la ciutat està feta una porqueria ens gastem milions en unes festes llarguíssimes sense res de nou, amb concerts gratuïts i tot el que es vulgui, però al cap i a la fi, aburrides. Què hi farem!