dijous, 7 de setembre de 2006

Jo no vull un Estat del tercer món

Ara que s'ha posat aquesta campanya en demanar cadascú un Estat propi, jo no demano tant. Avui en sortir de la feina m'he trobat amb un cel fosc, de tempesta, amb llamps i trons. L'espectacle visual és digne de veure, però m'he ficat al metro, i ja no he vist res. M'he dirigit en la L10 a Alonso Martínez, aquesta línia acostuma a espatllar-se en quant cauen quatre gotes, així que anava espantat que s'aturés enmig del túnel, però hem tingut sort.

En sortir de l'acadèmia, he anat a l'estació de Recoletos de rodalies. Plou una mica però no massa, miro de ficar-me sota les balconades, però per aquesta zona de Madrid n'hi ha poques i sobresurten molt poc. M'he fixat que la seu del PP de Gènova l'han arreglat, és més luxosa ara que abans, i ara es diuen Populares_ (sí, amb barra baixa), i una mica més avant m'he trobat una balconada molt gran que no ho és en realitat, sinó la porta de l'Audiència Nacional, on m'he pogut tapar una mica de la pluja que cau. De fons veig la lluna plena darrere la bandera d'Espanya gegant de la Plaça de Colom, mentre passo per la seu d'Afinsa, tota plena de papers de la gent que s'hi ha vist embolicada en això i que han jugat amb els seus diners.

En entrar a l'estació de Recoletos, de cop la humitat ha pujat escandalosament, em sento molt húmit i pesat de cop. Valido el bitllet i baixo a les andanes plenes de columnes que subjecten l'estació per trobar-se molt inestable, les vies, travesses i el balast negres, i goteres d'aigua caient, no avui per la pluja, que tampoc en cau tanta, són d'alcantarilles que s'hi filtren i cau sempre, tot això acompanyat d'una calor húmida, que em fa recordar una estació de Rodalies de Barcelona, només que falten les rates per ser exactament iguals, al temps, ja vindran. Llavors sona per megafonia, previ avis amb la nova sintonia oficial de Renfe, un missatge que avisa que "por las condiciones meteorológicas actuales" els trens porten retards, Fantàstic! Prop de 10 minuts després arriba un tren amb destinació Coslada. Entro l'últim per quedar-me a la porta, de fet de la porta no he pogut passar, pràcticament se m'ha tancat al nas. Entra llavors el tren al túnel "de la risa", i molt de riure ens dóna a tots els que hi som quan el tren es comença a balancejar als llocs, mentre li cau aigua al tren, però som a un túnel, no ho entenc.

Arribo a Atocha, pujo com puc i baixo a la meva andana, el pròxim tren trigarà 10 minuts en arribar. Mentre, miro l'andana del davant, pràcticament no hi cap una agulla, així que decideixo fer una foto de l'andana abarrotada de gent, ho faig amb compte, no vagi a aparèixer un senyor vigilant de seguretat i em vulgui obligar a esborrar la fotografia, com als millors temps de la Dictadura, un pintamonas sense cap autoritat volent-se-les donar d'agent de la llei en un lloc públic on no hi ha cap tipus de prohibició al respecte. Però no se suposa que som en un Estat Social i Democràtic de Dret, com diu l'Article 1 de la Constitució Espanyola de 1978? I no diu l'article 20 de la mateixa, que es reconeixen i protegeixen els drets a la producció i creació artística? Doncs sembla que no.

Mentre espero, miro com al fosc carrer no cau ni una gota d'aigua, raó per la qual hi havia retards a la Renfe. Quina pena, ara que és quan més falta fa l'aigua i no cau, en canvi a Madrid just abans de començar l'estiu es van aixecar les mesures contra la sequera quan la situació era encara pitjor que l'any passat i encara avui ho és, se suposa que si haguessin mantingut les restriccions les piscines no haurien obert aquest estiu, i clar, no es podia fer això, és més important gastar aigua en divertir-se que en beure. Mentrestant, a les capçaleres del Tajo han arribat als nivells límits per fer transvassaments a Múrcia i Alacant, en canvi, per fer política, alguns no dubten en reclamar aigua d'un lloc on no hi ha a un altre on tampoc n'hi ha, i mentre en un dels llocs on no hi ha aigua construeixen urbanitzacions i urbanitzacions de forma especulatòria augmentant el consum, a un altre els tallen el subministrament per falta del mateix líquid. D'on no hi ha no es pot treure res i donar-lo on tampoc hi ha, és una incongruència, però sembla ser que en aquest país, estat o com es vulgui dir, això s'estila sovint.

Però mentre a la gent la tenen hipnotitzada amb celebracions esportives de seleccions, creant nacionalisme al voltant de l'esport per mantenir entretinguda la gent de les burrades que es fan, cada dia en tots els canals igual, la gent mira per la Televisió això, Televisió que segurament serà panoràmica LCD que haurà costat una milionada però que com es pot pagar en no sé quants mesos, no passa res, tot això mentre es paga la hipoteca a 40 anys pel pisset de 80 m², tot plegat una ganga, i la gent es conforma, com que la selecció espanyola de bàsket ja ha guanyat, i a sobre li han donat el premi provincial del Príncep d'Astúries, doncs ja està la gent feliç.

Però Espanya és un estat civilitzat, del primer món, europeu i chachiprogre... i una merda. Jo no necessito un Estat propi, simplement necessito i vull un Estat, es digui com es digui i sigui el que sigui, on pugui tenir una vida més senzilla, on es reconeguin els errors i no es digui cada dia que tu per viure on vius ets el millor. No necessito un Estat per mi sol, jo el vull compartir però per trobar-m'hi bé amb la gent que hi visquem, punt, res més. És així de senzill, i tan fàcil que sembla, però en realitat és una utopia... Estat!

6 comentaris :

maiagust ha dit...

Publicat 07/09/2006 a 11:19:

A mi em sap molt greu veure tanta gent que sempre compara Espanya amb paísos com França o Suècia o què sé jo... amb molta grandiloqüència i orgull, però, a la vegada, si m'hi fixo bé, em sembla que no fa pas tant de la postguerra i que encara hem d'aprendre moltes coses. No sé on vull anar a parar perquè (no et vull enganyar) acabo de llevar-me ara mateix i tinc el cap ben espès, encara! :)

DooMMaster ha dit...

Publicat 07/09/2006 a 12:00:

Ja ho diuen, ja, que Europa comença als pirineus :-(

Abis ha dit...

Publicat 07/09/2006 a 21:39:

Mira, els catalans de vegades sóm molt senzillets, a mi em tens el cor robat, així que no et puc, ni et vull, discutir una coma. Potser m'equivoco, però m'encanta el teu post. I et dic que sí, que estic d'acord amb tu, que lo que molesta és que hi hagi tanta clavaguera que perd aigua i tant de tunel que fa riure. I que jo sí que vull un estat of my own.

nur ha dit...

Publicat 07/09/2006 a 22:04:

Laprí: em sumo a les felicitacions de l'Abis: m'agrada com ho has expressat, tot i que diferim en alguna coses. Jo sí que vull un estat propi: Catalunya, i no on my own (què hi faria jo soleta). I m'agradaria que aquest Estat fos com tu dius ("on pugui tenir una vida més senzilla, on es reconeguin els errors i no es digui cada dia que tu per viure on vius ets el millor"). A Catalunya, sovint, tenim tendència a mirar-nos el melic i no veure l'entorn més proper i crec que no ens portarà res de bo. De fet, la situació és cada dia pitjor (malgrat l'estatutet). Un altre cop, enhorabona, Laprí :-)

Marc ha dit...

Publicat 08/09/2006 a 12:05:

una bona crítica, si senyor, no tinc res a discutir.

q ha dit...

Publicat 08/09/2006 a 17:37:

Laprí, Tens tota la raó. L'únic que jo també reclamo és un lloc on poder tenir una vida més tranquil·la; que no sigui aquest estat artificial, mític i retòric de la bandera de Colom o del pa amb tomàquet. Que no tan sols sigui la república independiente de mi casa. Reclamo el dret constitucional a gaudir d'una vida més fàcil i jo tingui l'obligació de fer que els meus conciutadans gaudeixin també d'aquest dret.