dissabte, 7 d’octubre de 2006

No el suporto

Hi ha una persona a la meva feina que ja m'està cansant una mica... bastant. Bé, no només a mi, sinó a la majoria, de fet ell era la persona que més criticàvem la meva companya d'estiu i jo mentre treballàvem. Per ser prepotent, pesat, no deixar ningú en pau, dir coses que no ha de dir, i un llarg etcetera.

Avui, va i li pregunta a un per què no li ha enviat al seu correu de la feina un arxiu que havia enviat als altres. Jo li he respost i li he dit que mai té el correu obert, va i em diu que només l'obre dues vegades al dia, al que jo li dic que l'ha de tenir obert sempre, al que ell em respon, com si li hagués ofès "no me da la gana", al que jo li torno a dir que tant fa, però que si envien alguna cosa important després ell no la llegirà i no s'enterarà, al que em respon de manera més ofesa "no me da la gana y no lo pienso hacer". Acte seguit, i com que em té una mica fart, li escric jo un mail a la companya d'enfront, que és la segona en importància del departament, explicant-li el que ha passat.

No és nou, ja n'hi ha hagut bastants més. Fins i tot una vegada el vam pillar desconnectat del telèfon mentre la resta no feíem més que agafar trucades com rucs, però després tots a final de mes cobrem iguals, i tenia la cara de dir que no s'havia adonat... ja, i yo me chupo el dedo.

Però avui n'hi ha hagut més. Jo ja tinc acceptat la catalanofòbia de la gent d'aquí, i bé, no és que m'agradi però no es pot fer res. Però avui el noi aquest, ha rebut una trucada en gallec, i ell d'Andalusia no en sap gens de gallec, però res més penjar, ho ha explicat com la gran proesa del dia "he atendido una llamada que me han hablado integramente en gallego", molt bé, felicitats per tu, però sobrava el "si hubiera sido en catalán aunque le hubiera entendido le habría pasado la llamada a David, porque son unos maleducados, no como este gallego, que era un cielo" Vinga home, seràs gilipolles, és que és per plantar-li al centre de Plaça Catalunya i al voltant d'ell tota una colla de catalans, a veure si deia el mateix, idiota.

No m'agrada gens aquest tipus de gent, que molesten els companys, que insulten per insultar, i es queden tan tranquils. Jo no sé, però pel camí pel que va, sense ser fixe, com continui així, no sé què passarà amb ell, perquè no sóc jo qui no el suporta, són tots... però ja em conec aquestes pel·lícules, jo tampoc sóc fixe, però espero que no acabi com quan vaig treballar a Valdemoro, que els que van continuar no eren grans treballadors precissament. No és que jo em mereixés ser fixe, però els que sí que no s'ho mereixien eren els que al final s'hi van quedar. Tot plegat una pena. Què mal repartit està el món!

7 comentaris :

menxu ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 01:21:

Al menys aquest és queixa. Un ex-noi de pràctiques de la meva feina (notis el prefix "ex") em va venir de bon rotllo dient: - Menxu, ja he avisat a tothom. He arreglat la impressora de recepció i a partir d'ara no em digueu més Joan, sinó: el súper Joan. Casi caic de cul!! Li vaig contestar algu com: - Has fet girar la rodeta que bloqueja la safata de paper, oi? - Sí, per què? - Perquè ja m'hi havia trobat. Si ho hagués sabut hagués pogut ajudar...ó_ò - Però ho he fet jo, val? I recorda que sóc el Super-Joan! - No notes com olor a egocentrisme? I ja no em va molestar més ^^

adagio ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 10:16:

que cabron el tio! quin dia se li acaba el contracte? Si segueix així ja s’ho trobarà en un futur.. que li donguin supermenxu

Alepsi ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 10:43:

Gent idiota hi ha a totes bandes, això està clar. Vés, Menxu, que el paio que estava amb tu no sigui cosí del que viu a Madrid i defensa la patria allunyant els catalans de la seva vida!!! xDDDD [Mira, David, investiga, igual el pots fer envermellir, i tot! xD].

Abis ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 11:05

Esperem que li arribi aviat l'hora dels adeus! La veritat que compartir curro amb gent cutre com aquesta es fa pesadet. M'agrada que actuis a més de queixar-te, jo tabé hagués enviat aquest email.

q ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 13:04:

Doncs jo que tenia una companya de feina d'Alacant (ja portava dos anys treballant a l'empresa a Barna) que es va enfadar amb mi pq ens va veure a la cap de projecte i a mi parlant en català. Es devia pensar que a les seves esquenes conspiràvem en contra d'ella pq si no, no m'ho explico. En canvi, quan teníem reunions amb la cap de projecte, quan veia que una idea que havia tingut jo li agradava a la cap feia servir la primera persona del plural (sí, hemos pensado que..., ¿entonces te parece bien 'nuestra' idea?), i quan ens deia que no anàvem per bon camí deia davant seu: 'ves, q., como no podía ser. Ya te lo decía yo'. I després de dinar, mentre treballàvem, es dedicava a posar-me el sol al cap criticant als altres treballadors, als caps, i de tant en tant em feia saber els comentaris que algú amb qui anava jo a dinar feia sobre mi. Una joia, vaja!

nur ha dit...

Publicat 07/10/2006 a 15:38:

Doncs no hi ha remei: al llarg de la vida ens anirem trobant, per desgràcia nostra, amb elements com aquest o encara pitjors (que, no en dubtis, n'hi ha de pitjors). I quan apareixen hem de fer els màxims per evitar-los, no fos cas que ens imbueixin en les seves paranoies. Jo en tinc un així a la feina: la desgràcia és que havíem estat molt amics (més que la noia de l'estiu que tu descrius, Laprí) i ara he de fer veure que no ens hem conegut mai. Grrrrrrrrrr!!

Laprí | David ha dit...

Publicat 08/10/2006 a 21:26:

Vaja Menxu amb el ex-no aquest, com són alguns.

El contracte Adagio se li acaba un mes després que a mi, al febrer, és a dir que si jo hi continuo, veuré què li passa, i espero poder veure-ho.

Alepsi, potser són cosins, ves a saber, però amb la cosa que li té als catalans abans se suicida que ser familiar d'un.

Tant de bo Abis no li arribés el moment dels Adéus, perquè jo no vull que ningú marxi, però si ell és així, doncs ell s'ho busca. Quina companya q, d'aquestes millor tenir-les lluny, o millor no tenir-les.

Sí Nur, de gent així n'hi ha sota les pedres i a tot arreu, què hi farem!