divendres, 27 d’octubre de 2006

Sempre hi ha solució?

Avui he rebut al correu de casa una cosa de Caixa Catalunya per als joves, junt amb un mini còmic que es diu "Siempre hay solución" en el que intenta mostrar com la vida pot ser meravellosa i pots fer moltíssimes coses. Precissament l'altre dia en Marcus també parlava una mica sobre la publicitat per als joves d'aquesta caixa.

L'Eva estava boja pel Manuel, però ell no sabia ni que existia, fins que es coneixen no sé on, i anaven junts a un concert, però ella va tenir un accident i no hi va poder anar, i clar, el paio aquest, en comptes d'anar a veure-la, se'n va Londres amb un crèdit per a estudiants, i fa com si ella no existís. Però mira tu com, uns anys després es retroben "Oh, cuanto tiempo" i s'expliquen la seva vida, que ella va treballar, però que es va cansar i va marxar de viatge a no sé quants llocs "Índia, Thailandia, Brasil" apa, perquè com que té una assegurança gratuita d'assistència en viatges i per internet es podia connectar a la caixa, doncs a gastar. És clar, ara arriba ella sense un duro, i ja vol comprar-se un pis, és clar, i et penses bonica, que la hipoteca te la donaran perquè sí? Abans de marxar, ell paga el café amb la targeta de crèdit, és clar. Per últim, ell la invita a casa seva, ja sabem per a què "Te acompaño a casa, tengo el coche aquí fuera... o mejor, ¿quieres que vayamos a mi casa a tomar la última copa?" jolin el tio, se'n va a Londres i quan torna té cotxe i casa, mare meva, jo també vull. Doncs ella, ni corta ni perezosa li diu "No vayas demasiado deprisa... con el coche quiero decir".

I doncs així acaba la història dels enamorats, que ell ni sabia pràcticament que existia... ai, si la vida fos tan fàcil com al còmic de la Caixa Catalunya. A mi també m'agradaria treballar i després fer-me un any sabàtic a la Índia o per allà, i després no quedar-me un cèntim i, apa, decidir que em compro un pis, por la jeta. És clar, igualment, després de venir de Londres d'estudiar, tinc diners per comprar-me un cotxe i per comprar-me una casa, i després per portar-me els ligues allà "a tomar la última copa".

Quina pena que en tots aquests llocs tractin això com si fos tan fàcil. Com si fos "em compro un pis ara", si així de fàcil fos, jo ja no estaria vivint aquí, però les coses no són com les caixes d'estalvi o els bancs volen fer veure. No canviaran mai.

Si aquesta història fos real, ell hauria fet el màster aquí, ella hauria treballat... i seguiria treballant, i de vacances s'aniria el més lluny a la costa brava. S'haurien trobat en un garito on de beure només posen garrafón, ella estaria pensant a okupar junt amb uns colegues alguna casa abandonada, ell pagaria amb monedes de cèntims, li portaria a casa dels seus pares que són fora de cap de setmana en l'antic renault 5 que li ha deixat un tiet que l'utilitzava per anar a l'hort, així que menys parides, que no ens xuclem el dit.

9 comentaris :

Marc '¬¬ ha dit...

Publicat 27/10/2006 a 01:07:

ostres, he vist campanyes electorals amb més credibilitat que aquest còmic, xDDDDD deu n'hi do... mira, no els denunciarem per publicitat enganyosa, pq amb els de l'AXE no va funcionar.. q sinó....

onix ha dit...

Publicat 27/10/2006 a 03:23:

Per favor!!! això es insultant , tracten d'imbecils als seus clients enviant això , i al de la publicitat ....... ara diria com la reina de cors d'Alícia al país de les meravelles que li tallin el cap i c....... ;)

adagio ha dit...

Publicat 27/10/2006 a 16:39:

quina història d'amor tan bonica! xDD bua quin desastre ! és una histora de consum i molt consum jaja.. espero que elde caixamanresa no facin això apa boncapdesetmana

nur ha dit...

Publicat 27/10/2006 a 19:23:

Realment tenen molt poca vista els publicistes que han fet aquest anunci. A banda d'una mica d'observació per veure la realitat real, els falta força seny. I, a sobre, Caixa Catalunya haurà pagat una milionada per la feineta, eh? Per què no ens fem publicistes?

Laprí | David ha dit...

Publicat 27/10/2006 a 20:01:

Precissament nur, avui al rodalies, que aquí sempre hi ha temps per pensar en moltes coses, he pensat que em podria haver ficat a alguna cosa de publicitat, perquè tot el que ens envolta és publicitat, i també és una feina molt dura i amb molta competència... però ja he fet massa tard, quina pena!

marcus ha dit...

Publicat 01/11/2006 a 01:00:

Ei, Laprí doncs jo quan em vaig llegir el còmic estava en mode ignora anuncis, concentrant-me tan sols amb la historia d'amor (és un dir, que tampoc es tan complicada). M'ho vaig pendre com una historia més. No obstant hi ha un tonteria mes que em va venir el cap deprés de llegir e còmics: crèdits ràpids per amors ràpids.

Laprí | David ha dit...

Publicat 01/11/2006 a 01:20:

Sí Marcus, la història doncs és una normal d'amor. Però tot ve lligat per les oportunitats que, segons això mateix, t'ofereix la caixa, és a dir, ell va marxar a Londres perquè li donaven un crèdit, ella va viatjar molt perquè tenia l'assegurança gratuïta i podia veure per línia total tots els estalvis, i al final se'n van a casa d'ell, per la qual està pagant una hipoteca a 40 anys. Ara, m'ha agradat el títol alternatiu que has donat tu, crèdits ràpids per a amors ràpids... o per a altres coses ràpides, que ell al final li diu a ella això de "¿Quieres que vayamos a mi casa a tomar la última copa?"... si aquí el que no corre vola xDD

Emanciparse ha dit...

Publicat 18/11/2006 a 12:49:

Aniré a demanar una hipoteca a Caixa Catalunya i portaré la publicitat, els explicaré que he conegut una noia que viatja molt i necessitem un pis, a veure si realment tot té solució...

Laprí | David ha dit...

Publicat 18/11/2006 a 16:11:

Vinga Emanciparse, si a tu et funciona, ens ho dius, que jo també hi aniré xD