dissabte, 28 d’octubre de 2006

Una mica sobre mi

He creat una pàgina, on explico això mateix, però amb imatges, i que serà un enllaç permanent, aquí és. Simplement és explicar una mica com em sentia abans, en quin moment vaig decidir aprendre català, i una miqueta això, per qui no ho sàpiga.



Sóc d’Alcorcón, situat 13 km al SO de Madrid. Hi visc des de sempre. Vaig néixer el 1984. Des de sempre vaig viure molt lligat a Alcorcón i a Madrid, m’agradava molt aquesta ciutat, m’ho passava bé, vivia bé, tot i que era més petit i les coses a aquesta edat es veuen diferents. També insultava Catalunya i els catalans, per què? Perquè era el que escoltava sovint aquí.

El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser l’any 1996, va ser a Santa Pola. Potser el trobar-me amb una llengua estranya per a mi fins aleshores em va provocar la curiositat per ella, tot i ser a una zona on precisament no té gaire bona salut. Va ser a partir d’aquí que vaig aprendre a respectar la diversitat lingüística d’Espanya, que abans per a mi era inexistent, fruit de la més total ignorància.

Però no va ser fins l’any 1999, cap al mes d’octubre, que tot va girar radicalment. Tot i tenir les coses més clares respecte a Catalunya i el català, mai m’havia proposat, ni se m’havia passat pel cap, la idea de poder marxar allà, des de sempre tenia la idea de quedar-me aquí, potser no a Alcorcón, de fet aquí estava segur que no, però mai fora de Madrid. Alguna cosa estava canviant en mi.

He de reconèixer que potser els primers mesos era una cosa... doncs no sé com definir-lo, potser no massa seriosa, és a dir, que potser dos dies després se m’anava del cap aquesta idea i tornava al d’abans. Però tot el contrari, vaig anar a una papereria d’aquí d’Alcorcón i m’hi vaig comprar el diccionari Castellà – Català i viceversa que em va ajudar a aprendre les primeres coses en català. Després em vaig comprar una guia de conversa en català. Finalment, quan em vaig posar internet, va ser ja el repunt que em va fer aprendre encara més.

Però com podia estar tan segur que volia marxar a Catalunya si no hi havia anat mai? Doncs se’m va presentar una oportunitat, en un viatge amb l’institut. Encara no estic segur si aquest viatge va millorar les coses o empitjorar-les, jo era massa adolescent, i em vaig tornar una mica radical, tant que no m’importava res més que marxar de Madrid, fos com fos i on fos. Va ser una mala època que per sort va passar, perquè ho vaig passar bastant malament, però això ja és aigua passada.

Després de tot això vaig decidir fer coses, com apuntar-me a l’autoescola, trobar feina, fer algun curs d’alguna cosa. Així finalment vaig trobar feina a finals de 2003 en un magatzem de Valdemoro durant 11 mesos, i el carnet de conduir me’l vaig treure el març de 2004. Els estudis en canvi no van anar massa bé, i vaig decidir deixar el batxillerat i fer un cicle de grau mitjà, per poder fer alguna cosa i no quedar-me en el limb.

L’any 2003 vaig començar a escoltar un programa de Catalunya ràdio que es deia “La nit dels Ignorants”, on vaig participar sovint aquell que va ser l’últim any del programa, i on gràcies al xat que tenia vaig conèixer a unes quantes persones, algunes de les quals he tingut la gran sort de conèixer.

A finals de 2004, i degut a la finalització del meu contracte a Valdemoro, vaig decidir treure’m l’abonament transports i així poder sortir i anar on volgués a les tardes que ara tenia lliures. Ja de petit tenia afició pels trens i tot això, però durant totes aquestes tardes que agafava els trens o els metros, només per sortir i poder anar a altres llocs, l’afició va créixer encara més, convertint-me en un aficionat als trens.


Al setembre de 2005 vaig comprar el domini lapri.com, que volia des de feia bastant de temps, la història del nom laprí és aquí. A l’abril vaig començar el blog, i des de llavors doncs hi sóc, esperant mantenir-lo durant molt de temps.

11 comentaris :

onix ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 03:58:

Mira ara et faria un parell de petons !!! M’has llegit el pensament , sempre he volgut preguntar el perquè del teu amor per Catalunya , però mai he gosat , en el fons molt en el fons soc discreta ,m’has fet molt contenta Gràcies !!!:)**

perdedor ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 09:07:

Company, si l'Spielberg llegeix el bloc te'n compra els drets, posa el Tom Hanks a fer de Laprí i n'acaba fent una peli d'aquelles amb 28 candidatures a l'òscar. Perquè sembla ciència ficció: l'espanyol bo que va aprendre a estimar els xungos dels catalans i tota la pesca... Ara només falta (o no, no ho sé) una megapubilla força "meg ryan". Els vostres néts seran herois de la independència i tindran un carrer a totes les ciutats catalanes. Bromes a banda, felicitats.

nimue ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 09:30:

m'ha encantat aquesta història!

nur ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 09:40:

Ets genial, David, de debó :-*

Alepsi ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 11:02:

Vaja, vaja, vaja!!!! I aquest ramalazo que t'ha pillat de sobte??? Jajajajaja! Jo em pensava que la teva història amb el català era un secret.... xDDD La meva teoria era que t'havies enamorat d'una noia catalana i havies decidit aprendre català per conquistar-la.... jajajajja! Però veig que la cosa va ser més autònoma! xD En tot cas, felicitats: per sobreposar-te als estigmes catalanofòbics que t'envoltaven, per haver-nos explicat la història i... no sé, per tot plegat. xDDDD

q ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 11:40:

Tota una història, sí senyor. Ara sé coses que reafirmen que ets tot un tio. T'admiro.

kurtz ha dit...

Publicat 28/10/2006 a 12:42:

Què fàcil que seria que ens portessim bé tots. Una cosata d'aquestes i ja ens tens aquí amb els braços obers, a pràcticament tots els catalans. Però hi ha uns senyors dolents als que de ben segur que la teva història no els agradarà. Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres (i per compartir-te amb nosaltres).

adagio ha dit...

Publicat 29/10/2006 a 01:43:

en serio ets molt gran! i sempre ho diré! percert jo tb escoltava la nit dels ingnorants.. i el locutor a vegades deia .. que un tio estava aprenent català i és de madrid.. A veure si ets tu!! jajajaja que bo per deu!

DooMMaster ha dit...

Publicat 29/10/2006 a 19:11:

M'ha agradat molt la història :-) Felicitats per obrir la ment quant tot el que tenies al voltant era odi i més odi.

Dessmond ha dit...

Publicat 30/10/2006 a 00:27:

Carambes. Quin post tan bonic. Que diferents podrien ser les coses amb més sensibilitats com la teva!.

Laprí | David ha dit...

Publicat 30/10/2006 a 00:47:

Doncs sí, això és en resum com van anar les coses. Ara ja amb la vista posada en veure quan podré marxar a Catalunya... estudiar i treballar per poder fer-ho. Per cert, adagio, si això que dius del programa de ràdio va ser l'últim any que el van fer, segurament sí era jo.