dimecres, 15 de novembre de 2006

Deutes

Deutes, sí. No meus, jo no en tinc... bé, algun, pagar el cotxe, i l'acadèmia per a les oposicions, i les poquíssimes compres que pago amb la targeta de el corte inglés. Però hi ha deutes més grans, i gent que no els paga. L'altre dia estava doblant cartes de factures de la gent que no ha pagat l'ADSL i aquestes coses, i em quedava una mica flipat, fins a 3000 € algunes persones devien.

No sé, però després la gent es queixa que no arriba a final de mes, que la hipoteca els ocupa totes les despeses, però a la vista està que no és així en alguns casos. No dubtem en comprar-nos telèfons mòbils caríssims que fan el mateix que un que no val tant, jo no em canso d'escoltar cada dia a gent que es compra un telèfon que els ha costat 300, 400 euros, i que per això ja es pensen que tenen un tracte preferencial en quant a reparacions o que els han de canviar el telèfon o fins i tot tornar-los els diners... perdoni, vostè ha pagat aquesta quantitat perquè ha volgut, i li tractarem igual que un que ha comprat un telèfon per 39 € o gratis.

Vivim en una societat de consum, però algú ens obliga a endeutar-nos fins a les celles només per tenir coses exclusives?, per tenir el "Home cinema", posar-nos els mobles més exclusius per a casa nostra, conduir un BMW... no, ningú ens obliga, ho fem perquè volem. Llavors, perquè després ens queixem que no arribem a final de mes? Si ens ho estem buscant nosaltres. Jo no puc gastar el que no tinc, senzillament, sinó tinc, no ho compro, i ja està, i si tinc, i està a bon preu, ho compro, si és que de veritat ho necessito, o fins i tot per donar-me un petit capritx.

I ara arriba Nadal, "la cuesta de enero". Gastarem centenars o fins i tot en alguns casos milers d'euros en comprar coses als altres, només perquè ens obliguen a regalar coses en aquesta època. En canvi jo he de ser el bitxo raro d'aquesta societat, perquè a mi la cosa que més il·lusió em fa no és una cosa material, a mi el que més m'agrada és passar-m'ho bé, i que si em volen regalar alguna cosa, amb qualsevol petit detall ja tinc prou, no sé, potser sóc l'estrany, però a mi m'agrada així.

En canvi, hi ha una cosa per la que no m'importaria endeutar-me, i aquesta seria poder marxar a viure on jo vull, però clar, si ho faig això, a veure després com menjo, que és més important, així que ho hauré de fer quan no suposi tant endeutament.

Per últim, una manera de fer un petit detall a algú sense endeutar-nos, El Blocaire Invisible. No calen targetes de crèdit per ajornar els pagaments. Una interessant proposta per Nadal, apunteu-vos-hi.

7 comentaris :

alepsi ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 00:22:

Hòstia... fot una ràbia això!!! La gent que va pel món queixant-se de que van escurats "ai, ho sento, no porto diners, pots pagar tu el café???" "Clar, home, clar...." I després resulta que van amb el millor Mercedes, lluint el millor rellotge, amb una peazo casa amb assistenta i tot... i tu, que et menges els mocs amb patates (ecs, que guarra sóc quan vull) li has pagat el café... quina puta ràbia!

Pd40 ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 01:09:

Hi ha gent que viu molt per sobre de les seves possibilitats, i un dia o altre els hi ha d'arribar el cop. Ningú regala res, i menys els bancs o les financeres.

onix ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 03:43:

Laprí fent aquestes reflexions sobre els diners crec què ja ets mes Català que Pompeu Fabra ai las!!!! XDDD de fet tens molta raó i encara us heu deixat els que s'entrampen per viatjar el mes de vacances , i desprès et venen a demanar ...

Higgins ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 13:30:

Doncs benvingut al club dels bitxos raros _si per això entenem el col.lectiu de persones que passem bastant de les aparences i de la superficialitat de la societat actual_. El teu article d'avui em recorda una anècdota que em van contar sobre una família que vivia en una casa que estava en molt mal estat. En un moment donat van poder disposar de diners per invertir en la casa. Però en lloc de gastar-los en arreglar la cuina o el lavabo els van utilitzar per ... posar marbre a la façana! Una salutació! :)

nur ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 20:17:

Sí, senyors, així és com estalvien els rics: estalviant en coses a què nosaltres no donem importància (un cafè, el preu de la llet, un berenar...). Hi ha molta gent que s'endeuta no t'imagines com i ara ve una època fotuda: les hipoteques pugen i pugen i molta gent ja vivia per sobre del nivell que li pertocava. Quan els facin la revisió anual... ja veurem com començaran a vendre coses i cosetes. Jo no sóc estalviadora i, curiosament, a casa qui és estalviadora és ma mare (d'origen manxec), però crec que cal tenir uns mínims assegurats i no gastar per sobre del que tens. Si un any no puc fer vacances, doncs no les faig. Si vull reformar el bany, hauré d'estar un temps sense sortir gaire, mirant-me el que gasto i el que no per poder pagar les reformes, no? Però hi ha molta molta gent que viu per sobre de les seves possibilitats, deixant a deure quantitats ínfimes en un lloc i no tan ínfimes en d'altres, David!

Laprí | David ha dit...

Publicat 16/11/2006 a 21:07:

Alepsi, em pagues el post? que encara no he cobrat xD

Pd40, al final arribarà un moment que la gent no podrà gastar diners en res més que hipoteques o crèdits, temps.

Uh, Onix, na na, pagant hipoteques, el cotxe, el home cinema o el que calgui, que a les vacances se'n van a... Egipte, per exemple, i és vital per a les seves vides.

Higgins, aquesta família que comentes.... millor no opinar sobre ella, com està el món.

nur, estalvia una mica, no li deixes només a la teva mare :)

kurtz ha dit...

Publicat 18/11/2006 a 17:46:

A mi em sembla bé que cadascú se'ls gasti com vulgui. Però lo d'endeutar-se és xungo, ja veurem que passa com pugin els tipus d'interès amb tanta gent hipotecada. Pot ser un daltabaix.