dilluns, 6 de novembre de 2006

Possibles canvis a la feina?

Poso en antecedents. Jo treballo en un Call Center a Madrid, i estic contractat amb català. Al departament on sóc jo, som dues persones amb català. Tot s'ha de dir, que el volum de trucades en català és baixíssim, ja m'agradaria a mi poder atendre'n moltes més en català, però deu ser que la gent no sap que hi pot trucar en català, ja se sap, moltes vegades parlen amb mi en castellà i de fons els escolto parlar català.

Però això no és el tema. Avui he rebut una notícia. La meva companya de català se'n va. No parlaré de les seves coses, només dir que a mi em fa molta pena que se'n vagi, i a tots ens fa, però sóc feliç sabent que marxa al lloc que ella tant s'estima, Barcelona. Ella és d'allà, però vivia aquí. M'alegro per ella, pel fet que suposa marxar de Madrid, ja que això suposa trencar amb problemes personals, que no esmentaré. Sempre que tenia uns quants dies lliures, agafava l'avió i cap allà marxava, ara sembla que hi torna definitivament. Tots la trobarem a faltar.

Em fot una mica, que això pugui tenir alguna cosa positiva per mi, però la té. I és que ella té un horari diferent, de 9 a 18. El meu horari és de 11 a 20. No ho tinc segur, però és probable que a mi en canviïn al seu horari. Potser només semblen dues hores de diferència, però aquestes dues hores es noten, i molt. Em llevaria més d'hora, però arribaria a casa també molt més d'hora, sobres les 19:00, una hora on encara es poden fer moltes coses. Aquest és el millor alicient, saber que aquest horari et permet poder fer moltes més coses, perquè encara que sembli mentida, dues hores donen per moltíssimes coses, i ho tinc corroborat d'algunes vegades que he disfrutat d'aquest horari, es guanya en tot. Així que ja es veurà.

En fi, que no faig més que acomiadar companyes de feina. Potser el tracte que he tingut amb aquesta companya que ara marxa no ha sigut tan fort com el de la meva companya d'estiu, però crec que em farà molta més pena. Potser perquè ella marxa on jo també vull marxar? Algun dia seré jo qui també marxi, però ara li toca a ella, i me n'alegro moltíssim, de veritat. Escoltar-la parlar sobre Barcelona i sobre lo bé que s'hi troba m'alegrava el dia moltes vegades. Dimecres li direm adéu, jo li diré fins aviat.

8 comentaris :

adagio ha dit...

Publicat 06/11/2006 a 23:58:

uenu a veure com anirà tot ! espero que be.. i si tens que marxar pq hihan coses molt millors a altres llocs. endavant laprí! xD apa molta sort amic! i molts petons a la teva companya! jaja

piccolina ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 00:25:

poder plegar a les sis... és una gran cosa!!! felicitats!

nur ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 01:25:

Enhorabona, David. I enhorabona a la teva companya, és clar! I tant que aprofitaràs millor el dia. Jo, si entrés a treballar a les 11, l'única cosa que faria és dormir, n'estic segura. Fins aviat :)

Txell ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 08:55:

Molt bona notíca per la teva companya! I encara que no t'ho sembli per a tu també! Aprofitaràs dues hores més de cada dia, això és genial!!! Ara que desseguida es fa fosc, no ho notaràs massa, però a l'estiu podràs fer un munt de coses! És estupendu! Un petó de dimarts!

Pd40 ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 18:00:

Segur que surts guanyant amb el canvi, la qualitat de vida no es paga amb diners. I res, quan tinguis mono de BCN aquí estem!!

Gatot ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 22:02:

Creua els dits, laprí... tant de bó tinguis sort i puguis canviar d'horari si és el que desitges. Pensa però, que a les 6 de la tarda ja és fosc... en fi, si fos primavera jo no en tindria cap dubte. I pel tema de marxar... els viatges, els trasllats són ben curiosos. Sovint volem marxar tot i que no sabem si voldrem tornar o anyorar-nos cada dia. En fi, jo sóc a Girona.... no és bcn, però tb s'hi viu bé.

Laprí | David ha dit...

Publicat 07/11/2006 a 22:45:

Sembla que les coses aniran bé, i sembla que sí, que em canviaran d'horari, però demà l'acomiadarem a la meva companya, serà un dia trist.

Marc '¬¬ ha dit...

Publicat 08/11/2006 a 22:45:

dues hores es noten moltssim. mira'm a mi, que l'any passat arribava a casa cada dia a les 10 i mitja, i ara arribo abans de les 8..... dues hores i mitja de perdre el temps de més! es tot un luxe!