dissabte, 9 de desembre de 2006

Bogeria de Cortylandia

Avui he anat a veure el Cortylandia. M'ha costat 10 minuts per recórrer 20 metres, cops, patades, ofegar-me, passar fred, però ho he fet, l'he gravat sencer. Quinze minuts. He anat al passi de les 19:00, però hi he arribat a 18:20, precisament per evitar el que després ha passat.

Cortylandia el 2004Imatge un dia de Desembre de 2004 de la plaça on es fa Cortylandia.

No sé si a Catalunya es coneix Cortylandia, però a Madrid és una tradició nadalenca. Consisteix en que El Corte Inglés munta a la façana del centre comercial de Preciados (el primer que existeix) cada Nadal un espectacle infantil que porta el nom de Cortylandia, i en el que cada any es canvia de tema, aquest any toca "El zoo de Cortylandia". Són ninots que canten i expliquen una petita història durant els 15 minuts que normalment dura, i on sempre hi ha la famosa cançó de Cortylandia, que la coneix tothom "Cortylandia, cortylandia, vamos todos a cantar, alegria en estas fiestas porque ya es Navidad".

Aprofitant que avui era festa, doncs he decidit d'anar-hi, pensant "com que avui és festa i totes les botigues estaran tancades, doncs potser hi ha menys gent"... i un cuerno. Hi havia embús de gent a la petita plaça que hi ha enfront de la façana, i nerviosisme, molt nerviosisme, ja se sap l'espècie humana, com és de vegades. Hi ha hagut baralles, serioses, i tot això davant la mirada innocent dels nens i nenes que hi havia. La filla d'un dels que s'ha barallat s'ha posat a plorar, i llavors ha sortit aquella frase que tant escolto a Los Simpson i que mai pensava que escoltaria, la de "¿pero es que nadie piensa en los niños?" no he pogut evitar descollonar-me en escoltar-lo, de veritat. També quan hi ha aquestes aglomeracions de gent, passa una cosa que em sorprèn molt, i és que, hi ha gent que ven globus d'aquests de figures, de dibuixos i això, i que si els soltes, surten volant, doncs cada cop que un nen perdia un i sortia volant, els milers de persones que hi ha feien alhora "ooooooooooooooo", és curiós com la gent respon quan un nen perd el globus.

Total, que he vist el Cortylandia, he cantat la cançó (com el 99,9% de la gent, grans i petits)... de fet, jo crec que els fa més il·lusió de veure-ho als grans que als petits, jo estava desitjós d'anar-hi, em porta tants records de quan era petit, com al 99,9% de la gent que hi havia. I és que tot i que ho faci un centre comercial, és una cosa que s'ha fet des de fa molts anys, que és costum, perquè agrada tant a pares com a fills, a gent gran com petita, escoltar aquella cançó any rere any, veure el somriure dels nens com ballen i fan palmades amb les mans mentre són portats sobre els seus pares, això és el millor de tot això, i amb el que em quedo jo. Que milers de persones en un dia de festa on tot està tancat vagin allà per veure-ho, no només de Madrid, sinó d'altres ciutats de fora, demostra que no és només un reclam d'El Corte Inglés, sinó una cosa ja pròpia del Nadal madrileny.

Aviat penjaré un vídeo perquè es vegi en imatges això que explico, com avanç, si voleu escoltar la famosa cançó, aquí un tall en so de Cortylandia de 2004, per mi el millor que hi ha hagut pel moment.

7 comentaris :

onix ha dit...

Publicat 09/12/2006 a 03:04:

Si mal no recordo aquí també es va fer uns anys lo de Cortylandia a Plaça Catalunya , però res a veure amb aquestes imatges què mes aviat sembla l’11.S a N.Y sols veure tanta gent , em ve un atac de pànic .
Ja et pots anar acostumant que som molt mes sobris per aquí ,i tot i així la majoria encara ens queixem de l’eufòria nadalenca .
M’ha agradat molt compartir els teus records d’infantesa
;)*****

nur ha dit...

Publicat 09/12/2006 a 11:48:

M'agrada Madrid al Nadal: l'únic que voldria estalviar-me són les aglomeracions. Només veure aquesta foto ja m'agobia! Però la neu a la sierra, el fred de debò, aquelles senyores burgeses amb abrics de pells, els banys àrabs per fer-se passar el fred, el cocidito madrileño... no ho sé, és tot tan diferent.

Laprí | David ha dit...

Publicat 09/12/2006 a 13:22:

Tot i les aglomeracions, després no passa res, la majoria de la gent s'ho pren a riure, tot i els nerviosos que es posen a barallar-se davant els nens. Sí havia escoltat que s'havia fet a Barcelona Onix, però no sabia ni on ni quan, el problema de fer-ho allà és que passen continuament cotxes i clar, això molesta una mica. Si allà no sou tan eufòrics no passa res, jo tampoc ho sóc, menys en aquest cas, no m'agraden en excés les aglomeracions.

Les senyores burgeses amb els abrics de pells nur? Jolín, aquelles són exclusives d'uns quants carrers del barri de Salamanca, jo de fet només n'he vist una en la meva vida i ja em va fer por. Sobre el cocidito... jo ara dinaré això, al teu gust :)

nur ha dit...

Publicat 09/12/2006 a 19:25:

Ui, què dius? Jo de senyores amb abrics de pells només n'he vist a Madrid (Serrano i rodalies, però, en general, al centre de Madrid). En canvi a Barcelona sí que és molt i molt estrany veure algú amb un abric de pells.

Visca, visca el cocidito!!! Jo que avui he menjat de xinès :(

Onix's friend ha dit...

Publicat 09/12/2006 a 19:50:

Hola Onix!!
Deus començar a afartar-te d'aquest "Hola Onix!!), no?

Laprí | David ha dit...

Publicat 10/12/2006 a 14:59:

nur, jo l'única que he vist va ser a Serrano, i com que jo per allà més aviat vaig poc, doncs això.

kurtz ha dit...

Publicat 10/12/2006 a 15:34:

Que fort! He flipat de la primera a la darrera linia. Però molt!