dijous, 14 de desembre de 2006

Records de feina

Últimament em ve al cap molt l'època en que vaig treballar a Valdemoro. No sé perquè. Estic a punt de complir ara al lloc on treballo 11 mesos, que és el mateix que vaig ser a Valdemoro. Aquesta feina m'agradava molt més que la que estic ara. Vaig començar no amb molt bon peu, perquè vaig ser responsable de que un palet ple d'ampolles de vi caigués al terra, això sí que va ser un delicte, litres i litres de vi perduts, quina oloreta que desprenia.

Pràcticament des del primer dia em van posar en un lloc de la nau on no em van moure, i això estava genial. Fins i tot, degut a que la persona que estava allà i a la que jo ajudava, la van portar a un altre lloc, doncs diguem que jo em vaig fer el responsable d'aquell petit racó. Plastificava palets plens de mercaderies per després ser portats en carros autotransportats cap al moll de càrrega. Vaig fer amistat amb pràcticament tothom. Els automòbils que es feien servir allà, els controlava molt bé, fins i tot em vaig treure el carnet de "carretillero". Hi havia un "maquinillo", que és com els dèiem allà, eren transpalets automòbils en els que et pujaves a sobre i els controlaves i conduïes, doncs n'hi havia un que era el que jo sempre portava, li deia el "Macià", no perquè jo volgués, sinó perquè portava una enganxina del centre comercial de Francesc Macià. I tenia un gran avantatge, el transport era gratuït, agafava un autobús que posava l'empresa (els Nogales) a prop de casa i per tornar d'allà igual, així si feia tard almenys hi havia justificació, no com ara anant en rodalies, que no saps quan arribaràs ni a la feina ni a casa, avui mateix, en tornar, he trigat 20 minuts més, he arribat a casa prop de 19:30 quan normalment arribo una mica més tard de les 19:00, bé, avui al tren me l'he passat tota l'estona amb el mòbil, fent coses.

Quan estava a punt de complir-me el contracte, gairebé tothom em deia "a ti te hacen fijo seguro" jo els hi deia "ya veremos, hasta que no me lo digan"... no m'ho van dir. Jo volia que em fessin fixe, perquè hauria suposat tenir una mica més obertes les portes per marxar a un altre lloc. Vaig veure com a molta altra gent sí els van fer fixes, i jo al final res. Jo sortia a les 20:00, doncs l'últim dia, a les 19:05, en un paper escrit a rotulador, em van dir on havia d'anar a cobrar el finiquito (en català és quitança, em sembla), i en donar les 20:00, adéu, te echaremos de menos, ya nos veremos en alguna fiesta i tal i qual, però ja està, res més. Així va acabar l'època de Valdemoro, la que va ser la meva primera feina. Després doncs ja se sap, atur, feines de setmanes per aconseguir cobrar l'atur 4 mesos, i on sóc ara, que tot i no ser millor que Valdemoro, i tot i no agradar-me gaire, malgrat que l'ambient entre companys és excel·lent, doncs si em diuen de continuar, hi continuaré, és clar, perquè de nou se'm tornarien a obrir una mica més les portes. Per saber això falta 1 mes i 10 dies. Ja veurem què em depara tot això.


Estimat/ada blocaire invisible, espero que els meus escrits a lo català - ultraoccidental t'agradin, ja que sé que t'apassiona el parlar culte.

També agrair a qui em fa de blocaire invisible, que m'ha dedicat un blog sencer, moltes gràcies, m'encanta.

7 comentaris :

onix ha dit...

Publicat 14/12/2006 a 23:40:

Uauuu quin blocaire invisible mes xulo que t’ha tocat , tot i que jo no em puc queixar .... quasi que encertaria qui es XDD
No t’atabalis amb el contracte , mai saps què es millor .;)**

nur ha dit...

Publicat 14/12/2006 a 23:51:

És qüestió d'anar acumulant experiències diverses, David. I no només pels tipus de feines, sinó també per les relacions humanes que hi fas: segur que ja has conegut molta gent interessant.

Per cert, és curiós l'episodi aquest de les ampolles de vi que es van vessar.

Caram, quin blog més xulo t'han fet!

Laprí | David ha dit...

Publicat 15/12/2006 a 17:42:

onix, sigui com sigui m'atabalaré, però espero que no molt, gràcies :D

nur, és curiós l'episodi de les ampolles de vi, sí, però no ho vaig passar gaire bé, ara em fa gràcia, però en el moment gens, esquivant ampolles trencades i portant després les sabatilles que s'enganxaven per tot arreu del vi.

efe ha dit...

Publicat 16/12/2006 a 18:02:

Ostres, doncs sí que vas començar bé, el primer dia. Un post molt xulo, de veritat. Té una cosa com melangiosa que m'agrada.

(Jo del finiquito en diria liquidació i em quedaria tan agust. És que això de quitança em sembla que s'ha de dir a cavall)

Alepsi ha dit...

Publicat 16/12/2006 a 19:00:

És que la primera feina, el primer contracte, marca una barbaritat. Jo ara no recordo quin va ser... espera, que faig memòria..... uhm....................... sí. Sí, sí, tot i la meva memòria de peix, em va marcar... em va marcar tant que vaig decidir no treballar mai més allà. xDDDDD

Total, que estarem esperant en candeletes notícies sobre el teu contracte, tots els blocaires farem la carta als reis demanant-los-hi! xDDDD

Laprí | David ha dit...

Publicat 16/12/2006 a 20:54:

Ai les ampolles de vi efe, encara les tinc gravades al cap xD

La teva primera feina, pel que llegeixo no va ser bona Alepsi, però bueno, sempre hi ha de tot. I a veure si els reis compleixen, tot i que jo de la monarquia no me'n refio gaire ehh xD

Cristina ha dit...

Publicat 17/12/2006 a 22:44:

Això de la feina és com una loteria. Jo vaig deixar la meva feina actual durant gairebé dos anys i vaig tornar per casualitat i segueixo després de 12 anys. Ja veuràs que arribarà el teu moment quan menys t´ho esperis i et faran fixe.
Quin blocaire més maco t´ha tocat. Jo no vaig participar en aquesta maca iniciativa però és que el nadal no és de les festes que més m´agraden. I a més a més gairebé no escric al meu bloc.