divendres, 12 de gener de 2007

Aficcions noves

He trobat una nova afició, que fins ara no havia tingut l'oportunitat de fer, i és la de caminar al costat de la platga a l'hivern, sí, la veritat és que l'he trobat afició i m'agrada. Ara fa una estona he dinat al costat de la platja i he caminat una miqueta. Fa dos dies i ahir igual, caminar al costat de la platja. De fet a mi ja m'agrada això, els estius ho he fet sovint, però a l'hivern mai. I és que m'agrada perquè la platja està gairebé buida i no sé, pràcticament l'únic soroll que s'escolta és el de les ones trencant.

Si fins ara no ho havia descobert és, entre altres coses, perquè mai havia vingut en aquesta època a un lloc amb platja, o, almenys, no havia tingut l'oportunitat de fer-ho. A més, com que no fa fred, doncs s'hi està encara millor. Però ara, després de la platja, me'n vaig a fer una migdiada, per descansar una estoneta.

8 comentaris :

nur ha dit...

És una sensació genial, David, sobretot quan no ets de vacances: arribes estressat de moltes hores de feina, cansada de barallar-te amb tothom i, de sobte, només les teves passes i el soroll relaxant de les onades.

Certament, viure al costat de la mar és tot un luxe. I és curiós que me'n vaig adonar quan passava "llargues" temporades a Madrid.

Una bona descoberta :)

Jo Mateixa ha dit...

Els pares abans llogaven un pis a Pineda de Mar per la temporada d'estiu, les habitacions donaven al darrere i el mar no s'ha sentia, però si el veies des de el balcó. Ara han agafat un pis que ja es un 4t i tens molta més vista, doncs el menjadors i les habitacions donen de cara al mar, a més ara el tenen per tot l'any.

El pare s'amoina per si a la nit el sento teclejar l'ordinador i ja l'hi he dit mil cops que no s'amoini tant, que l'únic que sento es el soroll del mar.

Aquest any serà el primer que jo també podre passejar per la platja a l'hivern i ha de ser increible, n'estic segura i més ara que m'ho has confirmat :-)

Petons maco!!!!!

Marc '¬¬ ha dit...

A mi m'agrada més fer-ho a l'estiu, però de nit :D

Això si, has d'anar esquivant les parelles que s'estan fotent el lot...

mima ha dit...

doncs si, passejar-hi a l'hivern, observant l'aigua revoltada, escoltant-lo...és el millor que hi ha, a l'hivern o a les nits (en aquest últim cas millor a l'estiu, que ha l'hivern hi fot un fred de collons)

Brioxet ha dit...

És d'allò més rel·laxant que es pot fer a una ciutat...

El veí de dalt ha dit...

Quina sort xaval! tenir platja i casa al costat!

jordi ha dit...

Oh!
S'hi poden fer tantes coses a la platja! des de 'botellons' a banyar-te despullat amb els amics després d'una bona borratxera...
Però realment, caminar-hi tranquil·lament, sentint el mar, veient la gent i la llum al fons sense molestar, i poder pensar (o no pensar absolutament res) sense que ningú molesti ni et vulgui vendre enciclopèdies... no té preu. (sembla que faci un anunci de mastercard però no, és ben real...)

escarabat ha dit...

Ja era hora que descubriu els grans plaers de la vida!!! Però et recomano fer-ho un dia amb molta fred, tramuntana i si pot ser, en algun racó de la badia de Roses on no hi hagi ningú. Rotllo anunci.
I sinó, en alguna caleta del Cap de Creus.

Però ja està bé començar. Però recorda, un cop t'hi enganxis, no podras deixar-ho...

apa