dimecres, 14 de febrer de 2007

Què passa avui?

Avui és Sant Valentí, patró dels estafadors i estraperlistes. El que passa és que s'han agafat costums d'altres llocs, i també s'utilitza com a dia dels enamorats. Ara, resulta, que no ho sabia jo, llegint al Farlopa, que el veritable dia dels enamorats a Catalunya és Sant Jordi, mira tu. Per als que sempre diuen que El Corte Inglés ha inventat aquest dia a Espanya, tenen raó, en part, i és que no va ser l'ECI del senyor Ramón Areces el creador d'això, sinó el Galerías Preciados del seu cosí, el senyor Pepín Fernández, l'any 1948, amb l'argument de "el amor suelta los bolsillos".

La festa en sí té origen pagà, a Roma, en honor al déu de la fecunditat Lupercus. A mitjans del febrer, es reunien tots al mont Palatino, a la gruta on segons deien, en Rómulo i en Remo havien sigut amamantats per la lloba. Allà s'anaven de festa, primer sacrificant animals en honor del déu aquest, i després, els joves es vestien amb la pell de les bèsties, de nom "februa", que també és l'origen del nom del mes, i amb tot això recorrien la ciutat assotant amb unes corretges a les dones, perquè d'aquesta manera quedaven confiats en que el déu de la fertilitat les ajudaria. Al segle IV a.C. van canviar una mica les formes, i directament ficaven els noms de les noies en un recipient, i cada noi agafava un, i doncs el que li sortís, era la noia amb qui es podia divertir lliurement (aquest costum mola més). Més tard, al 270 d.C., l'emperador Claudio II va prohibir el matrimoni entre les tropes, però un bisbe, que es deia Valentí, va casar una parella en secret, sent després descobert, empresonat i martiritzat. D'aquí la fama del sant.

I d'on surt l'amor? Les persones tenen una sèrie de sustàncies que transformen l'organisme: endorfines, feniletilamina, dopamina, norepinefrina i oxiticina (sí, dins nostre tenim coses que es diuen així), que, tot i no ser tòxiques, poden matar un cor d'amor i plaer o de desil·lusió. El veritable enamorament es provoca quan el cervell produeix la feniletilamina, que és de la família de les anfetamines. Així, quan s'inunda d'aquest compost, el cervell segrega la dopamina, que és el que dóna la capacitat de desitjar alguna cosa i de repetir un comportament que dóna plaer. També segrega la norepinefrina i l'oxiticina, que a part de fer altres coses, és un missatger químic del desig sexual, és a dir, que la oxiticina te la empina (xD). A partir d'aquest moment, comencen a fer la seva feina els neurotransmisors, i llavors ja es pot dir que un està enamorat. Tots aquests compostos poden fer que dos enamorats puguin estar hores fent l'amor (uohjó ^_^) o puguin estar hores i hores xerrant, sense tenir sensació de cansanci o son.

Si l'amor acaba, podem menjar xocolata, que també conté endorfines que estimulen els centres del plaer, és a dir, que li pots dir a la teva parella si ho deixes "carinyo, et deixo per dos donuts fondant, que si li fico el dit al seu forat i me'l menjo a sobre gaudeixo jo, apa" no en preneu nota, és només un exemple (xDD). Hi ha frases que es poden utilitzar quan l'amor s'acaba, com "El amor es como la salsa mayonesa: cuando se corta, hay que tirarlo y empezar otro nuevo" (Enrique Jardiel Poncela dixit). I és que, el nostre organisme acaba fent-se resistent a l'atac d'aquestes sustàncies estimulants, i, per tant, la passió va desapareixent gradualment. És llavors quan apareixen les endorfines, que creen una sensació de seguretat començant una nova etapa. Per dir-ho d'alguna manera, la nostra parella és com una droga, i quan la perdem,
per la raó que sigui, patim perquè perdem la nostra dosi diària de narcòtics, i per a això no hi ha narcosales, tot i que, imaginant com seria una narcosala d'aquest tipus: "hola, vinc a rebre la meva dosi diària d'amor" "tingui, fiqui's a la cabina 3, i compte amb sobredosis".

Com a conclusió, doncs que avui us podeu regalar alguna cosa si voleu, celebrar-lo d'alguna manera, però que això no només ha de ser cosa d'un dia, sinó de cada dia, 14 de febrer, 23 d'abril, 16 de maig, 5 de setembre o 14 de novembre, per dir uns dies qualsevol del calendari, que tinc aquí al davant. I sisplau, no consumiu con borregos perquè avui sigui Sant Valentí, recordeu, avui ha de ser un dia més i punt, l'amor no té dates.

-------------------------------------------------------

Tot això no ha sortit al 100% del meu preciat cervell, embriagat (o no) de feniletilamina, m'he ajudat de l'amic wiki i google, tot i que els exemples sí són meus xD

9 comentaris :

mima ha dit...

estic d'acord amb tu...avui el dedicaré bàsicament a follar, com cada dia vaja... XDD
:***

Candela ha dit...

Per motius personals que tots sabeu, m'ha interessat molt aquest post d'avui!!! Feliç dia!

kurtz ha dit...

El tema dels amants que no dormen en tota la nit té un nom en els estudis literaris: "la vigilia nocturna dels amants". Què bonic! xDD

Turrai ha dit...

Li tinc mania al San Valentín perquè sempre he estat convençut que aquí era un invent de Galerias Preciados.
Potser hauré de canviar de criteri doncs no sabia que tenia els orígens a Roma.

Cristina ha dit...

Jo no celebro cap data d´aquestes. Això són coses de cada parella. Ningú ens ha d´imposar aquestes coses.

Laprí | David ha dit...

Exactament mima, i fas molt bé, com ha de ser, tant de bo pogués fer jo el mateix xD

Feliç dia Candela, però no només avui, sinó tots, ara tu a disfrutar-lo.

Vaja Kurtz, a tant no he arribat, ho he llegit en una pàgina que m'ha buscat el google, però no he llegit res de la vigília nocturna. Deu estar genial poder estar tota la nit amb la persona que t'estimes, sense cansar-te ni res :)

Bé turrai, a Espanya sí, va ser Galerias Preciados, ja després el que passa en tot, fins que no ho van fer famosos els EEUU aquí res. Ara, en tot cas, en comptes de parlar d'un sant, hauríem de parlar de que va ser una festa pagana fins que l'església hi va ficar mà.

Això, en parelles que s'estimen, és cosa de cada dia, i no d'un dia que t'imposin els centres comercials i els mitjans de comunicació.

Mikel ha dit...

OStia , has repasat tots els temas de dalt a baix eh? , un gran post.
Jo havia sentit que el Valenti aquest no nomes va casar a una parella si no que en va casar a un munt aixi es lliuraben de l´exercit.

Enrique Gallud Jardiel ha dit...

Muchas gracias por la referencia a mi abuelo. Un saludo.

Tirai ha dit...

Uala! M'agrada això del pot!
Bé, avui, ja no és sant Valentí i no puc autoregalar-me res per falta de temps, però demà sí.
Me'n vaig a menjar xocolata :p