dijous, 8 de febrer de 2007

Relat Ferroviari: Estrella Galícia, 2ª Part

Recorregut del tren Estrella Galícia

Estrella Galícia: 1ª Part

-----------------------------------------------

...

A la cafeteria no hi és, a gran classe tampoc, ni a preferent, ni a lliteres. No pot ser, hi ha de ser, no ha sigut cap miratge. Busca i busca, fa diverses voltes pel tren, però el resultat és negatiu.

Una hora més tard, i en vista que no la troba, agafa un entrepà i una beguda, i se’n va a la cafeteria per sopar. Acaba de passar Lleida. Mentre mastega, comença a escoltar una conversa al seient del darrere, barrejat amb el propi so de la cafeteria i del tren.

-Lo estoy haciendo por ti Ivo. Voy hacia Lugo porque quiero verte.

Una estona de silenci mentre parla ell.

-¿Cómo que no hacía falta? A mí sí me hace falta, por eso ahora voy en el tren, para verte.

De nou una estona de silenci, l’Aaron escolta mentre menja. Està d’esquenes a la noia.

-¿Mañana vendràs a buscarme a la estación? El tren llega antes de las diez y media.

Silenci, que es fa més llarg que cap altre.

-Adéu.

Per fi penja. L’Aaron s’acaba l’entrepà. No ha tret res de bo, així que s’aixeca per marxar al llit.

-Ei, noi.

Ella és qui li crida. És la noia que estava seguda darrere d’ell. La que estava parlant per telèfon.

-Hola, vaja, ens tornem a trobar.
-No era gaire difícil. Vols seure?
-Ahmm... vale.
-D’on ets tu?
-Sóc de Sant Pere de Ribes, a prop de Sitges.
-Si? Hi vaig de vegades. Jo sóc de Vila-seca. Vaig a Lugo, a veure un amic.
-I vas sola?
-Bé, sí. En realitat els meus pares no ho saben, no els ho he dit. Es pensen que ara sóc amb una amiga i que em passaré tot el cap de setmana a casa seva.
-Però el coneixes, el noi aquest?
-No, serà la primera vegada que el vegi. L’he conegut per Internet – rebufa – Ara diu que no calia que hi anés. Des que li vaig dir, ha intentat per tots els mitjans que no hi anés.
-No vull ficar-me en les teves coses, però imagino que si has fet això, serà perquè d’alguna manera t’agrada.
-Doncs... sí.

Han seguit parlant durant molt de temps. Monzón, Saragossa. Explicant-se coses, coneixent-se millor. Durant hores. Tudela, Castejón. A la cafeteria tota l’estona. L’Aaron mai no havia tingut una conversa tan distesa amb ningú com amb aquesta noia.

-Ai – s’estira ella – On som Aaron? No m’he adonat de res... mira quina hora, però no tinc gens de son.
-Em sembla que la propera parada és Logronyo. Jo tampoc tinc son, ni ganes d’anar a la meva cabina.
-M’ho estic passant molt bé ara. Mai no m’hauria imaginat que trobaria algú a un tren amb qui fer petar la xerrada d’aquesta manera.
-Bé, jo tampoc. Tampoc havia fet un viatge així en els meus disset anys.

El mòbil d’ella sona. L’agafa.

-Si? Hola Ivo. ¿Por qué me llamas a estas horas? Podría estar durmiendo.

Ara ell respon. La cara de l’Aaron ha canviat d’expressió quan ha sabut que és ell.

-¿Qué? ¿Pero cómo te atreves a decirme esto ahora? Eres un cabrón de mierda.

La conversa a cada moment és més tensa. L’Aaron la mira preocupat.

-No, ahora no me vengas con estas. Yo voy hacia Lugo. Estoy ahora por Logroño. Mañana estaré allí. Hasta mañana. Adéu.

No ha deixat que continuï parlant i l’ha penjat. Acte seguit s’ha posat a plorar.

-Eh, no ploris Rebeca.

Però ella surt corrent. Se’n va a tancar al lavabo. L’Aaron la segueix. Toca a la porta.

-Va, surt d’aquí, aquell paio no et mereix. No sap el que es perd. I tu t’estalvies d’una persona com ell.
-Però és que... l’havia començat a estimar.
-Som molt joves, no sabem el que volem. No pots quedar-te aquí, queden moltes hores per arribar. Sisplau... surt.

L’Aaron s’aparta de la porta i se la queda mirant. Ella no surt. Es fixa en la porta de sortida, el tren està entrant a Logronyo. Són pràcticament les dues de la matinada. Ella continua sense sortir. Ell, cansat d’esperar dret, seu al terra i es recolza sobre la porta del lavabo.

-Saps? Abans t’he dit que no sabem el que volem, però crec que no he estat tan segur d’una cosa en la meva vida com del que estic començant a sentir per tu.

Rep el silenci com a resposta, però continua.

-Ara vaig a La Corunya, a passar uns dies... però després, quan torni a Catalunya, podem quedar... podem anar a la platja, a Sitges... M’agradaria coneixe’t una mica més, i que puguem passar l’estiu junts... si vols, és clar. Què me’n dius?

...

-----------------------------------------------------

Continua a l'última part

9 comentaris :

q ha dit...

Ai, ai, ai... com està la cosa i només estem a Logronyo!!!

David, una abraçada

Laprí | David ha dit...

q, una abraçada igualment, espero que et vagin molt bé les coses.

Valqui ha dit...

No s'hi val!! Deixar-nos amb aquesta angoixa!
És molt maco! I intrigant!
Aquestes coses passen? A mi mai m'ha passat res semblant, snif.

Esperaré amb ànsia l'última part.

Alepsi ha dit...

Aumpf.... que fill de puta l'Ivo aquest.... si el veig t'ho juro que li clavo un jec d'hòsties... en canvi, l'Aaron és un somni de noi... precisament per això, crec que la noia passarà d'ell... si és que quan jo dic que som tontetes.......

Laprí | David ha dit...

Valqui, segur que en alguna ocasió passaran coses semblants, no ho descarto i, de fet, estic segur que passarà, el problema és que mai ens passa a nosaltres.

Sí Alepsi, l'Ivo se las trae, però saps què passa? que sempre els tios com aquest són els que triomfen :@ no ho neguem, és així, i els nois com l'Aaron, a dos velas, si és que, sou tontetes (que consti que ho has dit tu primer xDD)

doommaster ha dit...

Quina emocio!! XD

Alepsi ha dit...

No, no, si ja ho pots ben dir, fill... que aquí els cabrons ens porten boges... i els pobres que són un solete estan allà amb el moc penjant.... completament tontes som!!!

[Ara, que també t'ho dic, a les ties també ens passa, això, eh??? xDD]

Jo Mateixa ha dit...

Ja ho diuen, Logroño, Logroño...caramba, caramba :-)

Dos post genials David!!!!

Laprí | David ha dit...

Sí DooMMaster? :D

Alepsi, és normal, a algunes noies els agrada estar amb els més xulos per presumir, no? no sé. Tant fa, si al final acabes amb la persona que de veritat t'estimes, i ja et fa igual que sigui el cabró o el tirillas del moc penjat xD

Ho diran, jo mateixa, però jo no ho havia escoltat mai, de Logronyo només sé que té un carrer que són tot bars, i que has d'entrar en tots i prendre un vi, la majoria no arriba al final del carrer, òbviament jeje