divendres, 9 de febrer de 2007

Relat ferroviari: Estrella Galícia, última part

Estrella Galícia, 1ª part i 2ª part

--------------------------------------------------

...

De nou el silenci com a resposta, silenci sorollós de les rodes xerricant amb les vies. Així passen les hores. Són prop de les 4, i el tren surt de Burgos. L’Aaron està dormit, recolzat sobre la porta del lavabo. S’obre i ell cau, es fot un cop al cap, i es desperta. Obre els ulls i mira, veu la cara d’ella, de la Rebeca.


—Aprofitem les hores que ens queden dins el tren, Aaron.

S’aixeca i la mira als ulls. Li agafa la mà. Se’n van junts. Caminen per tot el tren, xerrant, rient, fent bromes. Passen Palència, Lleó, Astorga, Ponferrada. Passegen per gran classe, fent soroll perquè la gent es desperti. L’interventor els crida l’atenció. Per preferent, veuen cabines obertes, amb famílies dormint, nens agafats de les seves mares, recolzats als seients. Per lliteres, esquiven la gent amb insomni que hi ha als passadissos. El tren entra a Galícia, passa per O Barco de Valdeorras, A Rua Petin, San Clodio-Quiroga. Continuen junts. A Monforte de Lemos surten al carrer, aprofitant la llarga parada que hi fa. Seuen en un banc. Es queden abraçats. Saben que el temps se’ls està acabant. El tren torna a posar-se en moviment. Passa per Sarriá. La pròxima estació és Lugo.

—Ja estem arribant a Lugo.
—Sí. Aviat ens separarem Aaron.
—Per què no ho deixes i vens amb mi fins a Corunya?
—No, he de baixar aquí. M’has d’entendre.
—I què se’n farà de nosaltres?
—Doncs no ho sé... potser algun dia ens trobarem a Sitges.
—No entenc per què no vols que et doni el meu mòbil ni el meu msn.
—Perquè és millor així.

Finalment, l’Estrella Galícia arriba a Lugo. La Rebeca baixa a l’andana, l’Aaron es queda al tren. Puntual, cosa rara, surt a les deu i vint-i-quatre. S’acomiaden amb un simple “adéu”. Han passat les millors hores de la seva vida dins aquell tren, hores que mai no es tornaran a repetir.

El tren s’allunya de Lugo. L’Aaron decideix entrar a la seva cabina i tombar-se al llit. De les 5 persones que hi havia, en queden 2. Aconsegueix dormir una estona. Entre Lugo i Corunya només hi ha dues estacions, Curtis i Betanzos-Infesta. Trenta minuts abans d’arribar a Corunya, l’interventor desperta l’Aaron i li dóna el bitllet. Finalment hi arriba abans d’un quart d’una del migdia. L’esperen els seus tiets, amb els quals passarà dues setmanes.

....

Un any després, L’Aaron puja al tren de rodalies, a Passeig de Gràcia. Va amb la seva nòvia. Tornen a casa després de passar el dia a Barcelona. No hi ha gaire gent al tren. En arribar a Sitges, on viu ella, l’acompanya a casa seva.

—Ei, noi.

A l’estació algú crida l’Aaron. Fa mitja volta i la troba a ella, la noia de l’Estrella Galícia de fa un any, la Rebeca. La saluda, li fa un petó, li presenta la seva nòvia. Estan una estona xerrant, i abans d’acomiadar-se, es donen els números de telèfon, no com fa un any. Després, cadascú marxa pel seu lloc.

Aquell mateix dia a la nit, l’Aaron rep un missatge al mòbil. Diu “Jo també estic segura del que vaig començar a sentir per tu aquella nit, i que encara sento”. L’Aaron li truca.

—Rebeca.
—Digues Aaron.
—...

FI
Estrella Galícia per Lugo. Foto de la Ferropedia
------------------------------------------------------------------------------

Vull agrair a la Nur, per ser-ne la correctora ortogràfica. Moltes gràcies.

8 comentaris :

Valqui ha dit...

Ei, m'ha agradat molt!! És molt be.
Però el proper el fas en una sola part, que això de mantenir la intriga no és bo pel cor, jeje.
De debò, molt bo. M'ha ecantat!

Ara que potser podria haver seguit....

Valqui ha dit...

Volia dir és molt bo, però no veig les lletres (no sé què li passa a l'ordinador!)

Brioxet ha dit...

Molt bo, Laprí, m'ha agradat moltíssim!!
(otroooo, otroooo, otroooo)

Jo Mateixa ha dit...

Que maco!!!!!, aii David, quina historia d'amor més bònica, però faràs continuació o no?????, jo vull saber que passa entre ells!!!!

Que passis un molt bon dia!!!!!!

Cristina ha dit...

Ostres, m´ha agradat molt. Em recorda una pel.lícula de l´Ethan Hawke i la Julie Delpy però no recordo el nom. Petons!

Alepsi ha dit...

I ella va perdre la oportunitat fa un any... i ell no serà tan tonto com per deixar la seva nòvia per una nit de xarrera al tren, no??? Puaj...

En fi, Laprí, que t'ha quedat preciós, no en facis gaire cas dels meus comentaris que és que els romanticismes.... xDDDDDD

Laprí | David ha dit...

Ja en faré de més curts valqui, aquest m'ha sortit massa llarg, però bueno.

Gràcies brioxet, segurament n'hi haurà algun més.

El final és obert jo mateixa, cadascú que en tregui conclussions. Passa un molt bon dia igualment.

Cristina, la pel·lícula es diu "Antes del atardecer", per gentil·lesa de google, perquè no l'he vist ni res.

Els romanticismes són els romanticismes estimada alepsi, però mira, tu ja t'has fet un final, tu ja donaries a entendre que ell deixarà la nòvia per anar amb ella, tot i que el puaj final també dóna a entendre que no és el que voldries que passés, he fet bona conclussió? xD

Adagio ha dit...

bua cabron mhe tingut k xupar les 3 parts tio jajaja però mha agradat molt! xD només falta una mica de sang.. jaja
genial tio! vull més relats com el teu xD