dimecres, 7 de febrer de 2007

Relat ferroviari: Estrella Galícia

Els relats ferroviaris, explicaran històries, coses quotidianes, d'altres no tant, on sempre de fons hi haurà el tren. Aquest és el primer.

------------------------------------------------------------------

ESTRELLA GALÍCIA


El tren Estrella Galícia al seu pas per Castelldefels. Foto vista a estrellarenfe.blogspot.com.es


El cotxe arriba a un quart de vuit del vespre a l’estació de Sitges. En surten l’Aaron i la seva mare. Venen des de Sant Pere de Ribes.

-Va, ràpid, mama, que no arribem.
-I qui en té la culpa? Si no haguessis esperat fins a l’últim moment per fer la maleta.

Per megafonia avisen que un tren amb destinació Sant Celoni està a punt d’arribar. Quan estan validant els bitllets, el tren apareix a la via. Corren ràpid, estirant de la maleta de qualsevol manera. Entren per un pèl.

-Bé, ja està fill.
-No, no està. Segons els horaris aquest tren arriba a Sants a les set i cinquanta-vuit, i el meu tren surt a les vuit, el perdré.
-Tranquil, que els trens sempre surten tard.
-No entenc perquè en comptes de pagar-me un bitllet d’avió em fas anar fins a La Corunya en un tren que triga més de setze hores a arribar-hi.
-Pel preu fill. I no et queixis que hem hagut de triar entre el teu germà i tu, a veure qui se n’anava. Tens sort que t’ha tocat a tu.

El tren de rodalies s’atura prop de l’estació de Sants.

-No l’agafo eh, no l’agafo.
-Va fill, fes-me un petó i en quant arribem surts corrent.

Entra a l’estació per la via 6, des d’on l’Aaron veu el tren que ha d’agafar, a la via 4. Obre les portes i puja les escales com un boig arrossegant la maleta.

-Fill, truca’m quan arribis – crida la seva mare.

Arriba a la planta principal. Busca a les butxaques el bitllet per poder sortir, però no el troba. Quan l’aconsegueix agafar, li cau al terra. El recull. Finalment el fica per poder sortir i dirigir-se a la via 4. Baixant per les escales cau juntament amb la maleta fins a l’andana. La locomotora pita avisant que marxa. L’Aaron es posa dret i corre fins a la primera porta oberta. Just a temps. El tren comença a moure’s en aquell moment.

Quan entra al passadís, la maleta li queda encallada, i ha de tirar d’ella perquè hi pugui entrar.

-Perdoni, sap on és el cotxe 33?
-Pregunta al interventor.
-I qui és l’interventor?
-Y yo que sé chaval. Búscalo.

Tanca la porta de la seva cabina de Gran Classe.

-Serà gilipolles el gordo aquest!

Continua caminant. Passa a un altre cotxe. És la cafeteria. Tot és molt car. Passa a un altre cotxe. Veu una noia jove amb roba corporativa de l’empresa operadora del tren i li pregunta.

-Perdona, on és el cotxe 33?
-És aquest.
-I el llit 16?
-Estàs davant la porta.
-Oh. Diós. Què inútil! Gràcies.

Obre la porta de la cabina i veu, en menys de 4 metres quadrats, 6 fustes que fan de lliteres, i 5 persones, cadascuna amb la seva olor corporal. L’Aaron obre la boca espantat.

Cabina de lliteres dels trens Estrella

-Odio la garrepa de la meva mare – pensa per a ell.

Deixa la maleta a la seva llitera, que és una de les dues que estan a la part de dalt, li posa un cadenat, i surt fugint. Agafa el telèfon i truca.

-Mama.
-Has tingut cap problema per arribar al tren?
-Sí, però més en tindré aquí. On m’has ficat? Això és un horror.
-Vinga fill, no siguis exagerat. I quan arribis a Corunya saluda els tiets eh.
-De la teva part – penja emprenyat.

Com que li fa fàstic la seva cabina i els companys de viatge, es posa a mirar el tren. Va al lavabo, entra dins i veu un zulo. El vàter es renta amb una palanca que es prem amb el peu, quan ho fa veu que en realitat és un forat que dóna a la via. Surt d’allà i se’n va a la cafeteria, l’únic lloc del tren que li sembla normal. Seu i juga amb el mòbil, no fa res més.

El tren s’atura a Tarragona, 54 minuts després de sortir de Barcelona. Després continua el viatge. Al poc s’atura a Reus.

Passats uns minuts, l’Aaron s’aixeca i va al lavabo. Ho ha volgut evitar, però el seu cos no pot aguantar fins Corunya. L'esgarrifa pensar que ha d’entrar en aquell zulo. Mentre pixa, pels moviments del tren es taca les mans, així que de seguida que acaba, es gira per rentar-se-les, però no surt aigua de l’aixeta. Surt cap a un altre lavabo, i quan està a punt de girar en una part del cotxe, es fot un cop amb una altra persona i cauen a terra.

-Diós, quin cop m’has fotut, seràs gili...

Davant d’ell veu una noia que s’aixeca i es queixa del cop.

-Disculpa’m noi, ha sigut sense voler, va, agafa’t.

Ajuda l’Aaron a aixecar-se. Quan es posa dret, s’acosta molt a la seva cara. Per un segon es queden mirant-se. L’olora, li agrada l’olor que fa. Ella gira la vista cap al lloc on s’ha donat el cop i l’acaricia.

-Ho sento molt. Ha sigut culpa meva que no he mirat bé.
-No, no et disculpis, si no m’ha passat res.
-Bueno, veig que estàs bé. Adéu.
-A... adéu.

Veu com marxa pel passadís. S’ha quedat embadalit només veure-la. I vol conèixer-la més, perquè sap que passaran moltes hores dins el mateix tren, segons fins on vagi ella. Així que es renta les mans per fi, i va a buscar-la.

...

--------------------------------------------------

Continuarà a la segona part.

5 comentaris :

onix ha dit...

grrrrr fins al final t'hagues matat a petons molt be!!! ara et mataria una mica mes contundent XDDDDDDD va vaaaa què vull la segona part!! això no és fa ;(
:)*****

Valqui ha dit...

No ens pots deixar així!!! Està molt bé la història.
Vinga, explcia'ns la segona part!! Espero que no triguis gaire!

Alepsi ha dit...

Quin dia avui, mare meva.... què us ha donat a tots pel romanticisme?????????? Joer!!!!

Perdó, estic una mica que mossego, avui.... va, va, fes la segona part que tinc ganes de llegir-la, ja! [Això només passa als contes, eh? Que a mi un tio em diu gili... i per molta mirada i molta hòstia que em faci la borderia se la menja amb patates......... xDDDDDD]

mar ha dit...

Quina història més maca! Esperare el pròxim post per veure com va ;)

Laprí | David ha dit...

Alepsi, no sé que serà, que tots estarem romanticons xD i vaja, que dura ets no, amb patates se la fas menjar la borderia? així m'agrada, amb contundència, jeje ;)

És tan llarga que l'he hagut de dividir en tres parts, però no passa res, demà ja estarà la tercera també.