divendres, 23 de febrer de 2007

Relat ferroviari: Un futur sobre Bogies

Un futur sobre Bogies

Any 2115. El món és molt i molt diferent a fa només un segle. El català s’ha erigit com la llengua més parlada del món i la que es parla a tota la península ibèrica, i Barcelona com la capital mundial. Després del 2025 res no va ser igual. La península ibèrica es va dividir en fraccions, nom amb el que ara es coneixen el que abans es deien estats. Catalunya és la fracció més rica i tots volen tenir relacions amb ella. Washington ja no pot fer res si Barcelona no dóna el vistiplau. Renfe ja no es diu renfe, es diu renfa, i ara passen trens en hora punta cada 30 segons i a gran velocitat, a més, són trens del nou model ultracedeti, que tot i ser nous, estan fets a imatge i semblança a uns trens que hi va haver fa molts anys que es deien 446 i 447, perquè ara s’ha posat de moda lo retro. Les rates van desaparèixer de l’Éscuar Catalunya, que és com abans es deia plaça, ja que el català, abans de ser la llengua suprema, va rebre influències d’altres com l’anglès, ara en 5ª posició de llengües després del català, xinès, àrab i hacker.

Mentre que Barcelona ha avançat com mai, i a hores d’ara té 15 milions d’habitants només a l’àrea metropolitana, Madrid ha degenerat en un caós total. Pertany a la fracció Meseta, hi ha un assassinat cada minut, no hi viuen ni 100.000 persones, és un desert d’asfalt. Les ciutats del voltant, en canvi, s’han convertit en llocs preciosos de pau i tranquil•litat, amb no gaire població, però amb gran qualitat de vida. Ciutats com ara Alcorcó, Mòstols o Fonllaurada són les més riques de la fracció. A Madrid capital, només els voltants de les estacions de metro i tren són els llocs segurs, 500 metres més enllà d’aquestes no s’assegura la integritat física de les persones. Al revès que fa un segle, les estacions i l’interior dels trens, són, a tota hora, llocs segurs les 23 hores i mig del dia.

Havia anat a buscar a una persona a l’aeroport de Baralles. Les infraestructures són les mateixes que fa un segle, a l’igual que els trens. Quin dia ens treuran els Civia aquests tan vells que tenen més d’un segle? On s’ha vist avui dia que la informació de la propera parada la posin en una pantalla TFT? Des de fa dècades a Barcelona tenen trens amb ologrames que mostren mil i una informacions, això sí és modernitat. A Meseta no, tot i ser també renfa la que dóna servei aquí. El cas és que l’havia anat a recollir a la meva amiga. Al tren directe Aeroport – Xamartí – Atotxa no hi va haver cap problema.

-Doncs acaben d’inaugurar la tercera pista a l’aeroport de Montgat. S’han menjat cinc quilòmetres més de mar, però ha quedat molt xula.
-I el del Prat? Què tal està allà...
-Què tal està el què? Et refereixes a l’antiga T4 de Madrid? Creu-me, queda millor allà que com estava aquí. Va costar milions traslladar-lo fins allà, però ha valgut la pena, va fer bé Madrid de vendre-ho. D’altra banda, aquesta estació cada dia està pitjor Henri.
-Sí Hélène. Des que van treure totes les línies d’alta velocitat de Madrid, ja no ha tornat a ser la mateixa. Ara hi ha un escorxador de cucs a Porta d’Atotxa.
-Oh, què bo! Em portaràs al famós restaurant “Alcorcucs”? A la guia “Mixelón” té 5 estrelles.
-Oi tant!

Entrem al tren amb destinació Navalcarner. Passem les estacions d’Ambaixadors i Llacuna. Arribem a Aluix.

-Ei Henri, aquest no és el barri on hi ha el grup de resistència espanyol?
-Sí. És per aquest barri, diuen que viuen a les zones fosques, ja saps, 500 metres més enllà de l’estació. He escoltat que parlen entre ells en la llengua desapareguda que s’hi parlava.
-Mare meva Henri. Aquella llengua va desaparèixer en molt poc temps.
-En menys de cinc anys tot es va catalanitzar i ningú va saber mai perquè.
-Diuen que des que l’empresa de trens renfe es va canviar per renfa, un atac de catalanismes va envair el món.
-Això són llegendes urbanes, no te les creguis.

El tren surt. De cop s’atura entre Aluix i Les Àguiles a una estació morta que hi ha entre les dues.

-Vaja, aquí s’aturen els trens enmig del túnel? Això està pitjor del que pensava. I quina és aquesta estació?
-No sé... “Faniul”, no, “Fanllul”.
-No, crec que en la llengua desapareguda això sonava com la “h” de l’angles, més o menys “Fanjul”.
-Què complicada era aquella llengua.
-Eh, què és això que es veu per allà?

Una explosió ens sorpren dins el tren, i comença a entrar gent vestida de negre i amb armes que ens arracona a tots els passatgers del tren.

-Sois unos vendidos. Os vendisteis a los catalanes, que nos fragmentaron y destruyeron nuestra capital, nuestra nación, nuestra España.

No entenem gairebé res del que diu. Imaginem que parla en llengua desapareguda i que són del grup de resistència espanyol, perquè ha nomenat la paraula Espanya. Un dels passatgers del tren es dirigeix cap a ell.

-No ens faci res, sisplau. Som gent de pau.

El resistent li mira amb odi.

-Habla castellano, cerdo.

Li dispara i el deixa ferit.

-Madrid fue la capital del reino de España. El castellano fue nuestra lengua y la de toda España. Y ahora vosotros no la sabeis ni hablar. Lo pagareis caro.

Van a la cabina del conductor. Fa anys que els trens, fins i tot aquest tan antic, són automàtics, però tenen la funció “manual”. Veig a un d’ells fer coses, tocar botons, segons diu, el seu avi va conduir aquests trens. Introdueix un codi que canvia tot el que apareix a les pantalles, que ara estan escrites en llengua desapareguda. El tren es comença a moure, però sense aturar-se a les estacions, passa Les Àguiles, Quatre Vents. Sortim de Madrid i entrem al terme municipal d’Alcorcó, passant l’estació de Valderes. Però a l’estació central d’Alcorcó ens aturem, el semàfor està en vermell.

-Por qué no se mueve este trasto?
-Está en rojo, y el tren está totalmente bloqueado, no lo puedo poner en marcha.

Miro per la finestra un moment i comprovo que fora, l’estació està envoltada de policies. El líder del grup que ens té segrestats s’acosta, i amb molta violència agafa un viatger, obre una porta i apuntant-lo amb l’arma, crida.

-Le voy a matar. Los mataré a todos, catalanes de mierda.

Li fot un tret a aquesta persona i la tira a l’andana. Llavors ve de nou cap a nosaltres. L’Hélène s’agafa fort a mi, i jo l’abraço. Sé que no és moment de pensar-hi, però és que fa temps que n’estic enamorat, i aprofitant que ha vingut, li volia dir i demanar-li que visqués amb mi aquí, és que en aquesta època som més llançats que en el passat. I ara ens passa això, que podria significar la nostra fi per culpa d’un grup de gent que no accepta que tots han canviat menys ells, i que no poden obligar a que la resta siguem com ells volen, sobre tot quan són una minoria que està a punt de desaparèixer.

El líder del grup agafa l’Hélène del braç amb violència. Jo intento evitar-ho com puc.

-Deixa-la fill de puta.

La deixa i m’apunta a mi amb l’arma a la cara.

-Muy bien, primero te mataré a ti.

Noto com aquests són els meus últims segons de vida. Miro cap a l’Hélène, ella està plorant. Tanco els ulls, no vull veure res més. Escolto un tret, i després noto com un pes cau sobre mi. De seguida escolto molt soroll. Obro els ulls, potser és que l’extinta religió catòlica apostòlica romana tenia raó i el cel o l’infern existeix. Veig el lider caigut sobre mi, mort, i polícies al darrere. També veig l’Hélène plorant i dient el meu nom.

-Henri, Henri.

Quan em treuen el cos del líder resistent del damunt, ella m’abraça, està molt nerviosa.

-Tranquil•la Hélène, tranquil•la, que estic bé.

Sortim del tren. Ens porten a l’hospital, que està al costat, per comprovar que estem bé. Després d’això ens deixen marxar, anem cap a casa meva.

-Prenem alguna cosa per dinar aquí, i després et porto al teu hotel. Què et sembla?

Em mira fixament, comença a plorar, i m’abraça.

-M’has salvat Henri, m’has salvat. Et dec la vida.
-No, no em deus res. Va, seu que prepararé el dinar i...
-T’estimo Henri, t’estimo, i vull que visquem junts. Aquí, allà, on sigui, t’estimo amb bogeria i aniré on tu vagis.

No m’ho puc creure, ella també m’estima.

-Jo també t’estimo.

Les nostres cares comencen a acostar-se, la noto cada cop més a prop dels meus llavis i jo dels seus, fins que per fi...
... un fort cop em sorprén. Obro els ulls. El tren de rodalies que s’havia quedat atrapat en hora punta, ple de gent, al túnel entre Sants i Plaça Catalunya s’ha començat a moure després de gairebé una hora aturat per una avaria. No som al 2115, sinó al 2007, això sí, en un Civia. Tot ha sigut un somni. Però al fons la veig a ella, des de fa mesos, al mateix tren, a la mateixa hora, suportant les avaries del tren i les aglomeracions. S’haurà fixat ella en mi alguna vegada? És dirà Hélène? No ho sé, però als teus vint-i-vuit anys Enric, ja pots anar fent alguna cosa, no? M’hi acosto, m’hi acosto? Va, digues-li alguna cosa, va, de què malament va la renfe o jo què sé, inicia una conversa tonta, i a partir d’aquesta doncs ja veurem. Va, mou-te entre la gent. Ja hi sóc, ja hi sóc.

-Què malament va la renfe, ehh!

--------------------------------------------------

Aquesta història és 100% ficció i res no té a veure amb la realitat... menys les avaries de la ROSA (Renfe Operadora Sociedad Anònima... que no ho és, però actua com a tal)

6 comentaris :

iuki ha dit...

Boníssima, la història!!!!!! xD acabo de postejar a la cris, de so de pau, que també parla de la renfa ;)

Què? t'hi llençaràs? jeje

Adagio ha dit...

k dur tio! jaja i la resistència espanyola k parla amb llengua desapareguda k xungu, però akest grup terrorista és de losantos? jajaja

k bo tio! i amb civia jajaja

nur ha dit...

Genial, David!!! He rigut molt :) I m'ha encantat Aluix: quan els ho digui a la Pilar i al Santi (que van nèixer a Aluix) es partiran de riure :)

Jo crec que un dia d'aquests t'expulsen de Madrid com segueixis aquest fil narratiu!

Genial :)

q ha dit...

Ja podrien posar una adaptació al cine de la teva història i passar-la per les teles dels Civias

Laprí | David ha dit...

Potser m'hi llanço iuki, potser, probablement ho acabaré fent xD

Ho havia pensat, adagio, posar a losantos com el seu mesias o algo així, però al final no, hauria estat bé xDD

Que m'expulsin nur, què hi farem! ja trobaré algun altre lloc per estar-me :)

Les pantalles del Civia són molt avorrides q, mai posen res, i el poc que posen, no té ni so ni res, així que ja veus

doommaster ha dit...

Brutal!! Brutal!! És bonissima!!!