divendres, 16 de març de 2007

Relat Ferroviari: "Pasteleo" al tren.

Uhmm, m’adormo, m’adormo... no... sí... no puc dormir. Després d’un dia cansat a la feina, almenys fer una becaina en tornar al tren és un petit plaer. En canvi avui no puc, per culpa de la parella aquesta que tinc enfront.


-Quantes parades falten carinyo?
-Dues amor meu, dues.

Precisament dues, les mateixes que a mi, a sobre tindré sort i viuran a prop de mi. Sort que fins ara no els he vist, almenys tots aquests anys he viscut en pau, però, i ara que ja els conec? Mira’ls, com s’agafen de la mà. Deixeu de fer-vos petons i de magrejar-vos davant de mi sis plau!

-Doncs hem de fer una altra festa igual que la de ma germana, que li va quedar genial.
-Però amb una diferència.

A veure què diu ell, a veure quina és la diferència.

-Que ara la protagonista serà molt més guapa.
-Ai cari, com t’estimo.

Apa, vinga, més petons, joer, i amb llengua i tot, la mare que els ha parit. Si se l’està ficant fins a la gola. S’empassarà també fins a la gola la seva...? ejem, ara em poso jo a pensar en això.

-Titutú: Pròxima estació: Sant Boi.
-Ara només queda una parada, amor meu.
-Sí... t’estimo, t’estimo molt.

Au, va, més petons i abraçades. Però per aquesta bestiesa heu de fer-vos tants petons i tanta cosa? Ara ja podria seure en un altre lloc, però ja, per 3 minuts que triga... i si em baixo aquí i vaig caminant? Va sí, sí... no, merda, ja han tancat portes. Bé, 3 minuts i s’acaba això.

-M’he comprat una cosa per a aquesta nit.
-Sí? I què és?
-Ja m’ho veuràs... i m’ho trauràs!

Quants anys farà que la meva dona no es compra una cosa perquè jo després li tregui... si al final els tindré enveja. Vaja, i ara li sona el telèfon al noi... oh, mira, ha penjat.

-Qui és amor meu?
-Ningú, s’ha equivocat.
-Com que s’ha equivocat? Qui t’ha trucat?
-T’he dit que ningú cari. Deixa-ho estar.

Ai cel sant, ja el que em faltava, una baralla. Digues-li qui cony t’ha trucat soplapolles!

-Dona’m el mòbil.

Apa, quina força té la tia, quina manera de treure-li el mòbil, gairebé se’l carrega.

-Qui és Olga?
-No... és una... saps que l’altre dia vaig anar a la biblioteca, te’n recordes? Doncs vaig anar amb un company... és una companya del curs... em voldrà demanar algun exercici d’alguna pràctica... ara estic amb tu, no li podia agafar el telèfon.
-Si? Doncs si només és una companya, què tal si la truquem i li preguntem quin exercici et vol demanar?
-No, no cal, ja la trucaré jo.
-No, no, ja la truco jo.

Per què no arriba ja el puto tren a l’estació. Merda, s’ha aturat, per què s’ha aturat? Que això no és renfe òstia. Joer, això cada cop es posa pitjor, i jo enmig... i ara què fa, ha posat el mans lliures, perquè ho escolti tot el tren o què?

-Dani, carinyo, per què m’has penjat el telèfon abans? Escolta, per a demà a la nit...
-Ehhh, Olga, millor et truco en un altre moment.
-No, Olga, no. Digues que passa demà a la nit.

Però per què no es mou el tren? Això no és normal. Estic per obrir les portes i baixar, que l’estació està aquí al costat. Són les 17:53, ja va amb 2 minuts de retard. Quina creu!

-Qui hi ha amb tu Dani?
-Mira, bonita. Tot un tren hi ha escoltant-nos, així que parla, què passa demà a la nit?

Què parli algú! Quina situació més incòmoda... vull baixar d’aquest tren. Posaré una denúncia a FGC per aquest viatge que m’estan donant per seguir aturats a la via.

-I ara que hi penso. Dani, amorcito, demà no marxaves durant tot el cap de setmana a una activitat del curs? No estaràs equivocat i es tracta d’una activitat amb la teva amiga Olga.
-Tutití: Senyors viatgers, per un embús a l’estació de Molí Nou, aquest tren romandrà aturat durant aproximadament 5 minuts. Disculpin les molèsties.

Mecagüen sa puta mare, seran, des de quan hi ha embussos a Molí Nou? No ha passat mai, fins ara, és clar... I aquests per cada moment que passa estan pitjor. Vull sortir d’aquí. Genial, ara parla la que és a l’altre lloc del telèfon.

-Escolta tu, zorra, el Dani està enamorat de mi. A més, jo li dono molt més plaer al llit que tu, que m’ho va dir. Folla de puta mare només amb mi, amb tu diu que li dóna més plaer fer-se una paja que follar amb tu. M’entens?
-Ets un fill de puta cabronàs.
-Que no, que això és mentida, no te la creguis.
-M’estàs dient mentidera Dani, si bé que m’ho vas dir ahir quan follàvem a casa meva.
-Ahir? És a dir, que aquella trucada a les deu de la nit tan urgent que no podia esperar segons tu, era per anar a follar amb la puta aquesta?
-Jo no... jo no.

Jo no, jo sí que no. Estic a punt de plorar, i la resta de la gent igual... merda, que han arribat a les mans. Quina òstia li està fotent la tia, fa por... Aiiiii! Serà puta, l’òstia que m’ha fotut a mi a la cara, i ni se n’ha adonat, ella aquí continua, podries demanar perdó. Oh, miracle, per fi es mou el tren, visca, visca.

-No et perdonaré mai de la vida això, mai. De mi et pots oblidar cabró.
-I de mi també, que si ara t’ha deixat la nòvia, ja no tens cap morbo pe a mi.

Apa, li ha penjat, normal. I aquesta, quina cara que li fa. Jo em tapo per si de cas, que no vull que em torni a fotre una òstia... Ai, per fi, per fi hem arribat, ja era hora, ja podré sortir d’aquest maleït tren.



-Nena, nena, escolta’m, perdona’m, jo no volia.
-Tu no volies? Té el que et mereixes.

Toma ja, quin cop de puny li ha fotut, i ara ella surt del tren. Millor que deixi un paio com aquest. Bé, jo també em baixo, que ja he patit prou... tot i que...

-Ets un fill de puta, toma cop de puny. El viatge que m’heu donat per la teva culpa, te’l mereixes per posar-li les banyes a la teva nòvia. Apa.

Què a gust que m’he quedat... però em queda una cosa.

-I aquest per l’òstia que m’ha fotut la teva ex. Apa, aquí et quedes.

Bé, almenys el viatge ha acabat millor de com ha anat. Apa, cap a casa, a patir ara amb la meva creu... la meva dona.

-----------------------------------------------------

Totes les fotos són de Bernat Borràs, de la pàgina Trenscat.cat

4 comentaris :

nur ha dit...

Sí, noi, la vida real és així: no es oro todo lo que reluce, que dieu per allà :)

I, si no, veieu uns capítols de Sex and the city (també anomenada Sexo en Nueva York): jo estic fent immersió. No l'havia vista mai i encara al·lucino (vaig per la tercera temporada ja!).

Una altra opció, és clar, és entrar a qualsevol xat amb un nick de noia (i l'edat és indiferent): ja veureu quants com el del post trobeu.

Jo Mateixa ha dit...

Daviddddddddddddddd, que jo visc a Sant Boi, que jo baixo a la parada de Sant Boi!!!!!, jajajajajaja, que bo nano, que bo, ets un megacrack!!!!!!!

Petonetsssssssssssssssssssssssss

Tirai ha dit...

Wau! que bo! El principi pensava a mi també em molestaria una mica una parella que s'anessin fent petonets i això. Però, després... em quedo amb una parella al davant fent-se petons i carícies

Laprí | David ha dit...

Això nur, dels xats, mare meva, et poses un nom que pot semblar de noia encara que no ho sigui, i et comencen a obrir finestres, i llavors t'has de canviar de nom per un que no porti a confusions.

Uohjó, doncs espero, jo mateixa, que no et trobis mai a aquests al tren en tornar-hi xD

Millor la parella fent-se petons que una parella barallant-se, oi tirai? Molt millor.