dissabte, 28 d’abril de 2007

Què faig?

Porto uns dies que em connecto poc. Intento aprofitar les vacances al màxim, cosa que de vegades és prou difícil.

Ja vingut de Barcelona, què dir! El dia de Sant Jordi molt bé. No m'he mogut gaire de la ciutat, més que dimarts, que vaig anar una estona a la platja, caminant de Badalona a Montgat. També vaig quedar amb gent allà, en Marc, com sempre, un genial i gran amic, i també amb la Nur i amb en q, que el vaig conèixer, tots dos dues persones de puta mare.

Ja aquí, divendres, vaig anar al matí a conèixer una escola de medi ambient on estudia un amic, i tot seguit, en arribar a casa, em vaig permetre un luxe que feia molts anys que no ho feia, em vaig banyar en comptes de dutxar-me, va ser un plaer. A la tarda, vaig sortir de casa a les 16:00, i hi vaig tornar a la 1 de la matinada.

I ara fa una estona he tornat del carrer, de mirar unes sabatilles que em compraré, i de conduir una mica el cotxe pels carrers mig buits, aprofitant el llarg pont que es presenta aquí, ja que el dia 2 també és festa.

I la feina? Ni idea, ni hi penso, ja quan hi torni ho faré, però per a això encara queda més d'una setmana, així que res, a seguir aprofitant les vacances. Vagi bé.

dijous, 19 d’abril de 2007

Un any de Laprí

Avui fa un any que vaig escriure el primer article al blog, on només deia que naixia Laprí. Des d'aquí, gràcies a tots els que alguna vegada heu comentat, i als que entrin de tant en tant.


dimecres, 18 d’abril de 2007

Desprevingut i de vacances

És genial saber que, divendres, marxaré d'aquí (de la feina, vull dir) i no hi tornaré en 2 setmanes. La cosa és que, no tot ha sortit com jo volia.

Fa dos mesos, més o menys, ens van passar un full, amb les dates de vacances que es podien agafar, per triar dues, les vacances curtes, i les llargues per a l'estiu. Les curtes es podien agafar abans o després de l'estiu, i jo les vaig triar abans de l'estiu, però a mitjans de maig. I per què, si les vaig triar a mitjans de maig, les començo la setmana vinent? Doncs perquè s'ha decidit fer tot de la manera més fàcil, a dit, o també anomenat en la llengua de Castella, a dedo. Perquè va coincidir que dues persones vam triar les mateixes dates, i aquí, com en tot, hi ha rangs. En comptes de fer-ho democràticament, que seria fent-ho per sorteig, doncs no.

Així que em van deixar clar que a mi em canviarien de data, i davant la possibilitat que em quedés sense vacances curtes fins després de l'estiu, he decidit agafar el següent torn que comença aquest dilluns, que com que coincideix amb dos dies festius pel mig, s'allarga a dues setmanes, perquè sinó serien menys dies, però clar, això m'impossibilita el poder fer la guàrdia del dia 2, que la volia fer, però què hi farem.

En fi, que les vacances sembla que ja les tinc, i miraré de no moure'm gaire. Com és inherent en mi, aniré algun dia a Barcelona, pocs, però almenys per fer una passejada, la putada és que amb tants pocs dies de preavís que he tingut, perquè m'ho van dir ahir, em pugui ser més difícil trobar algun lloc per dormir, però tant m'hi fa. El primer lloc que trobi, allà m'hi quedo, intentaré anar a l'alberg de la rambla, per 3 dies ja em va bé, i segur que hi ha lloc allà.

I lo bé que estaré sense agafar rucades... vull dir, trucades de la gent que truca aquí, oh, visca les vacances.

dimarts, 17 d’abril de 2007

La fi d'Alcorcón

No, no és que Alcorcón vagi a desaparèixer. Com que una de les propostes del passat cap de setmana era agafar el cotxe, i no ho vaig fer, avui, en tornar de la feina, ho he fet. He de dir que me'n penedeixo totalment, perquè fa fàstic conduir, pel trànsit que hi ha per tots els carrers de la ciutat, i a sobre, haver de suportar com et piten 3 idiotes, sense raó a més, el millor, un paio, que venia correns a tope i s'anava a incorporar a la rotonda on jo era, em pita perquè per culpa meva ha hagut de frenar. Però senyor meu, que és el que ha de fer, frenar si va a incorporar-se a una rotonda, què vols? estrellar-te amb mi?

Bé, a part de la passejada amb el cotxe, que tot i així, m'ha anat bé, perquè per ciutat he conduït poc, doncs que he anat a un punt, on la ciutat, acaba. Sí, acaba, vull dir, que en un lloc hi ha edificis... bé, xalets, i a l'altre no res. Bé, això està a punt de canviar perquè estan fent un nou barri, és a dir, pisos, on fins fa no res hi havia camps de cultiu, però bé, encara seguirà així alguns mesos.

I què hi ha, pel moment, a l'altra banda? No res, de res, camp, més enllà una autopista, un centre hípic, i una mica més enllà, Móstoles, la ciutat suprema del sud... per nombre d'habitants, vull dir.

M'hi he trobat, a més, un mini bosc de pins, petits, que de bon segur, que els caps de setmana a la nit deu estar bastant transitat. Però ara el mostro jo amb una tempesta al darrere, acostant-se cap a la meva posició.

La primavera, que ja hi ha arribat de ple, al centre de la península ibèrica.

dilluns, 16 d’abril de 2007

El 2 de Propòsits, molts. Fets, cap.

Com comentava al post anterior (per més senyes, mirar el post anterior xD), després de l'embolic de que el meu amic no m'havia dit que no hi era, i de marxar en autobús a fer un volt per Madrid, vaig arribar una mica abans de les 8, perquè a aquella hora havia quedat amb un altre amic. En això, que just quan està parant el tren a Alcorcón, em truca l'amic que havia anat a trucar i no hi era i em diu que ho sentia molt, que havia sigut culpa seva i tal, i que ara estava arribant a Alcorcón, i jo li vaig dir que molt bé, però que ja havia quedat amb l'altre amic i que primer li anava a buscar a ell i després ja ens trobaríem. Finalment ens trobem i tal, tots, ell venia amb la nòvia, i em torna a demanar disculpes, perfecte.

A la nit, m'havia proposat descansar, però ves per on, que no, que al final vaig sortir. I vaig acabar al llit prop de les 7, així que el propòsit de descansar aquesta nit, com que tampoc.

Diumenge em vaig proposar intentar agafar el cotxe, almenys, per fer una volteta per la ciutat. No vaig sortir de casa, ni a comprar pa. Em vaig llevar passades les 2, i ja no em van entrar ganes de fer res, així que em vaig quedar a casa.

Propòsits, molts. Fets, cap

Vaig sortir divendres passat de la feina, volent fer algunes coses el cap de setmana, no gaires, però bé, fer algo.

Res més sortir, un propòsit inesperat, estrenar els Civia a la línia d'Aranjuez. Però, en tornar a casa, deixem que rumiï... Vaig entrar a l'habitació i vaig començar a pensar què podia fer, i de tan poc que vaig pensar, no vaig fer res. Tenia una cosa clara, moure el cotxe el cap de setmana una mica. Com que dissabte no es treballa, i m'agrada dormir, m'havia proposat ficar-me d'hora al llit, i aquest d'hora es va convertir al final en les 3 de la matinada, però el pitjor no és quedar-me fins a aquesta hora, sinó que em quedo fent no res, no sé, mirant pàgines web, o volant pel google earth. Per a aquests casos, m'he proposat desendollar internet, a veure si així em forço a marxar al llit, però sempre se m'oblida.

Dissabte, havia pensat llevar-me una mica més d'hora que altres dies, aprofitant que els meus pares marxaven al matí uns quants dies a San Pablo. Propòsit no realitzat, em vaig llevar a dos quarts de dos. Així que amb això, esmorzar i després dinar. Més tard, vaig a casa d'un amic a trucar-lo, i em diu sa mare que no hi és, i l'envio un missatge emprenyat dient que si no hi és per què no avisa, em respon intentant justificar que pensava que el cap de setmana anterior havia entès que no hi seria perquè fa un any amb la seva nòvia. M'emprenyo encara més, és que he d'endevinar jo els plans que tens amb la nòvia so mamarracho? Si el vostre aniversari és avui, no dissabte, a veure com vols que endevini que li tenies preparat un viatge a Àvila, perquè a més, no volies dir res de res la setmana anterior, després he sabut que no volia dir res per si els acompanyaven, una altra soplapollez absoluta, a part que ja conec Àvila, si és el vostre aniversari, en quina ment entra que us acompanyem? Va, ho deixo, que em cremo

Acte seguit, envio un missatge a un altre, que abans no era al messenger, doncs li envio ara un missatge, i em respon que està estudiant, que té un examen dilluns, però que podem quedar a partir de les 8. Com que ara estic sol, i com que a casa també ho estic, i per no tancar-m'hi, m'agafo un autobús i me'n vaig a Madrid, a voltar una mica per allà. Abans de les 8 arribo i... més tard continuo, que ara marxo a dinar

dijous, 12 d’abril de 2007

Que plou?

No gaire, bé, ara una mica més, però tant fa. De fet, el que cau ara, és la taqueta aquella verda que es veu a aquesta imatge, que al final ha arribat al món rodalies d'Alcorcón.

Mira que sembla poqueta cosa la cabrona, però coi com està descarregant ara. Pateixo pel meu C3, que l'altre dia vaig veure com al garatge hi havia un goteràs, de mesures... uhmmm, segur que no era 90 - 60 - 90, però era grandet.

Això em recorda ara, que he de fer servir una mica més el cotxe, que normalment no el faig servir perquè com que després, per trobar aparcament al centre d'Alcorcón, és cosa totalment impossible, que he de deixar-lo a l'altre lloc de la renfe, i no en tinc ganes, perquè entre que a un amic que viu allà, un nen cabronàs li va trencar el retrovisor amb una pedra... i el pitjor de tot és que ell ho va veure però com que des de la seva finestra no ho veia bé del tot, ho va deixar, si és que... i a part del nen aquest, que hi viuen uns quants gitanos que no són gaire pacífics, saps? I això. Però com que ara el tinc al garatge, i com que demà cobro la paga extra (VISCA VISCA) doncs el trauré a passejar una estona, si m'entren ganes, és clar, perquè ara amb la d'inauguracions que hi està havent del metro, tinc l'agenda plena, perquè jo ho tinc planejat tal que, primer, l'Espe i el Gallardón tallen la cinta i entren en el metro a les noves estacions, i després hi vaig jo i comprovo què tal va el nou que han fet, així. Ahir mateix, que en sortir de la feina, em vaig agafar les noves inauguracions de la L1 i la L4, què friki sóc, però m'encanta.

I ara, ja que està de moda això de marginar llengües, doncs que al meu cotxe, la llengua oficial és el català, i parlo del meu cotxe perquè se m'ha acudit ara, i punto en boca, i mira, i ho dic en castellà això. Que què guanyo dient això? Res, em venia de gust dir-ho.

dimecres, 11 d’abril de 2007

El vídeo de "Ciudadanos de segunda"

Aquí hi ha el "documental" emès per Telemier... vull dir, Telemadrid, el canal pagat pels meus impostos i els de 6 milions de persones més, però segrestat per la presidenta Especulanza... vull dir, com m'estic equivocant avui, Esperanza Aguirre. Com que no arriba a final de mes la molt... amb 8000 euros al mes, doncs ara fa pràctiques al canal de tots els madrilenys on practica la seva manipulació més retorçuda i fastigosa junt amb el seu colega Manuel Soriano, el qual no ha deixat de ser el seu "jefe de prensa" des que va ser ministra d'educació, després presidenta del Senat, i ara presidenta de la CAM.

Qui no l'hagi vist encara, doncs ara ho pot fer, i que en tregui conclusions per sí mateix. Jo ja dic que estic totalment en contra, però com que no visc a Catalunya no puc parlar amb total objectivitat.

1ª Part:



2ª Part:



3ª Part:



4ª Part:



5ª Part:

dimarts, 10 d’abril de 2007

Documental anticatalà a Telemadrid

Estic que em bull la sang per això (22:55 El Documental, ciudadanos de segunda):

No cal dir qui són, suposadament i segons aquest documental, els ciutadans de segona. Fa una estona que ha acabat aquesta patranya, manipulació i mentida, un programa d'insults continus cap als catalans que parlen català i posar com que el castellà està reclòs i pràcticament prohibit a Catalunya, com posar com una mare italiana i el seu marit s'han pensat marxar de Catalunya perquè no podien escolaritzar els seus fills en castellà, o posar càmeres ocultes a una professora d'una escola pública de Lesseps on parla de Catalunya com a país i que això és el que els ensenya als nens, o posar més càmeres ocultes a nens, preguntant-los si els ensenyen què és el diccionari español, i ells dient que els han ensenyat el diccionari català i que al español encara no han arribat, però els del documental dient que no els hi volen ensenyar. Han tret al Barça també, han tret el tema dels cartells dels comerços. Manipulació i més manipulació.

Em quedo amb la frase que hi ha dit el Joel Joan al final, el qual només hi ha parlat en català "Jo el que no entenc és perquè hi ha gent de fora de Catalunya que es preocupa per aquestes coses. És que no ho entenc. Treuen vots? o fan simpaties? o què cony els importa? En tot cas és un problema que sortirà a la tele nostra, no a Telemadrid. A Telemadrid què els importa... que estan defensant, el castellano parlant?" I a continuació han sortit els mapes del temps de Tv3. Tot junt, apa. No em resisteixo a no penjar-lo, perquè en quant ha acabat Ventdelplà l'he posat a gravar a l'ordinador, així que el penso penjar i mostrar-lo aquí, i que cadascú digui la seva, a veure si és veritat el que diuen aquí o no. Jo, per molt que estigui en contra, no hi visc encara i no puc opinar amb total objectivitat. Així que, aviat el penjaré.

diumenge, 8 d’abril de 2007

5 anys de la primera vegada

8 d'Abril de 2002. Aquest dia per a mi va suposar un gran dia. Avui es compleix 5 anys de la primera vegada que vaig anar a Catalunya. Els dies previs ho vaig passar malament per una vaga d'autobusos a la Comunitat de Madrid que va fer perillar el viatge i que just començava el dia 8 d'Abril. Però finalment hi vaig anar, va estar genial. No va arribar a 5 dies però, no sé, com que tenia tantes ganes d'anar-hi i tot això, doncs no sé, per això em vaig emocionar tant. Després t'adones que no cal posar-se tan emocionat per anar a un lloc per primera vegada, però clar, la primera vegada, doncs és la primera vegada.

dimecres, 4 d’abril de 2007

Festa feinera

Demà és festa a 14 comunitats, inclosa Madrid. Les que no són les Canàries, el País Valencià i Catalunya. Però jo demà treballo, precisament per no ser festa en aquestes comunitats. Jo vaig de dilluns a divendres, però els festius que no ho són a tot l'Estat, hi vaig, si vull, també cal deixar-ho clar, però no m'importa, perquè suposa 30 € més i un dia lliure quan jo vulgui.

Demà el centre, la zona de la Castellana i tot això, estarà buit, pla perfecte doncs per anar-hi en cotxe, no hi haurà parquímetres ni coses d'aquestes, així que podré aparcar on em roti, perquè a més a més hi haurà aparcaments per donar i prendre.

Demà, suposadament, serà, a més a més, un dia avorrit a la feina, perquè, no hi ha d'haver gaires rucades... vull dir, trucades, i així espero que sigui. Si almenys les trucades fossin normals, però són de gent amargada sempre "les denunciaré en todos los periódicos" "ai mira como tiemblo chavala, denuncia denuncia, y después me envías una copia". Cony, per un telèfon mòbil (^^) la que arma la gent. Però a més, com que demà no hi haurà jefes, doncs... bé, no cal donar explicacions. Si algú em vol trucar, que busqui el meu número a les pàgines grogues, segur que apareixeré per allà com a "borde telefónico".

Així que, desitjo a qui treballi demà, que s'ho passi bé, que pel que sembla, gairebé tota Catalunya ho farà, imagino, menys algun afortunat que faci pont.

dilluns, 2 d’abril de 2007

L'arc de Madrid

Les 18:00. Premo la tecla de desconnectar del telèfon. Avui ha sigut un dia de moltes novetats a la feina, però a mi en principi no m'han d'afectar. Obro la porta, i surto del zulo on em passo 8 hores. Quan el meu peu passa de l'edifici al carrer, comprovo com està tot moll. Ha plogut, al cel hi ha núvols negres, foscos, de tempestes i xàfecs típics de la primavera. Camino pels baixos tapats, i pujo per les escales. Una fina pluja em cau damunt la cara. El sol llueix. Aquest cel tan negre barrejat amb els rajos del sol canvia l'aspecte gris que sempre té aquesta zona de la ciutat. Giro cap a l'est, i veig l'arc, de Sant Martí, d'iris, del cel, o simplement, iris. Ha sigut una pena, que al lloc on em trobava tenia la Castellana al fons, però volia fer-ho amb la torre Picasso, això m'hauria agradat més, però hauria d'haver anat més lluny perquè sortís. Però ja està bé com m'ha sortit. De seguida he entrat al rodalies i ja no l'he tornat a veure.