diumenge, 8 d’abril de 2007

5 anys de la primera vegada

8 d'Abril de 2002. Aquest dia per a mi va suposar un gran dia. Avui es compleix 5 anys de la primera vegada que vaig anar a Catalunya. Els dies previs ho vaig passar malament per una vaga d'autobusos a la Comunitat de Madrid que va fer perillar el viatge i que just començava el dia 8 d'Abril. Però finalment hi vaig anar, va estar genial. No va arribar a 5 dies però, no sé, com que tenia tantes ganes d'anar-hi i tot això, doncs no sé, per això em vaig emocionar tant. Després t'adones que no cal posar-se tan emocionat per anar a un lloc per primera vegada, però clar, la primera vegada, doncs és la primera vegada.

10 comentaris :

nur ha dit...

David: caram, és molt important tenir la capacitat d'emocionar-se amb coses. De vegades un s'emociona amb coses insignificants, però això és una de les coses grans que li donen significat a la vida. Són puntets de felicitat. Un exemple que sempre explico és que jo em vaig emocionar, ja grandeta, el primer cop que vaig veure les fonts de Montjuïc amb música (aquell espectacle de llum i color); per sort, en tinc molts més.

Ah, i qui és M? Jo sempre havia pensat que darrere del teu interès per Catalunya hi havia d'haver una dona i ara apareix la M! Això no ens ho havies explicat, eh, pillín? :P

Ostres, sí que ha canviat el teu català, sí. Però no només el teu català sinó també la manera de redactar. Es nota que l'experiència és un grau, eh? :P

Tirai ha dit...

Quan he llegit el títol del post, he pensat que et referies a una altra primera vegada. :p
Si que ha millorat, sí, el teu català.

banalista ha dit...

és clar! Per què no emocionar-se, ni que sigui amb coses petites? La ilusió és molt important, no l'hem de perdre mai. Estar de tornada de tot ha de ser terriblement avorrit i trist.

adagio ha dit...

osti jo igual k tirai! xD

5 anys ooh! a més la primerada vegada és la més important i la que et queda més al cap. Osti i mira k tu allà dormint entre porros.. tela eh! xD

ueno a veure quan et passes per la linia manresa-martorell i m fas una visita xD

apa que vagi tot molt be! força ECI! xD

Laprí | David ha dit...

Mai deixarem d'emocionar-nos nur, i això és molt important. Sobre la M. doncs, darrere del meu interès per Catalunya no hi ha hagut mai cap noia, perquè M. va aparèixer després, de fet, a ella és a la primera persona que li vaig explicar que parlava català i que volia marxar allà.

Bé, menys mal que ha millorat el meu català tirai, si després de 7 anys que el porto aprenent (estic en continu aprenentatge) encara no el parlés bé, seria un mal alumne xD

Què seria de nosaltres, banalista, si no ens emocionéssim i no tinguéssim il·lusions. Què trist seria tot!

Sí, adagio, entre porros, per llavors no podia amb aquella pudor, avui dia ja estic tan acostumat d'olorar aquesta pudor, que ja estic immunitzat xD Per la Manresa Martorell a veure si hi vaig, que tinc ganes, ja em conec pràcticament tota la xarxa de renfa, ara em toca la dels ferrocatas... i és clar, força ECI, que mira, com ara van a obrir un centre a Roma, segur que llavors ja tindran la samarreta xDDD

doommaster ha dit...

Sempre hi ha una primera vegada per tot. Em fa feliç que Catalunya t'enamorés :-)

Et volem aquí, Laprí!

Jo Mateixa ha dit...

Guapuuuu, m'en vaig recordar bitxu però el mòbil m'ha anat fatal a Pineda, els repetidors tenen molt poca cobertura i em va ser impossible escriure't.

Espero que hagis pres una copeta de cava per cel.lebrar-ho!!!! :-)

Laprí | David ha dit...

I jo em vull allà doommastar, ja arribarà, i ja no queda tant.

No he pres res jo mateixa, però avui m'he fotut una migdiada en tornar de la feina de més de 2 hores, que mira, per mi és com una celebració xD

alatrencada ha dit...

Estic flipant... No sé per què havia entès que eres un català que vivia a madrid. I acabo de descobrir que ets nascut a madrid. Puc preguntar com has après català? I d'on surt el teu interès per la nostra llengua? Moltes gràcies.

Laprí | David ha dit...

Vaig aprendre el català, alatrencada, amb un diccionari, i més endavant, amb internet. No sabria ben bé dir com va aparèixer aquest interès, tot plegat ve, suposo, de l'interès per Catalunya que tinc, tant que hi aniré a viure tard o d'hora, sembla que cada cop serà més d'hora que tard, i així va ser.