dimarts, 29 de maig de 2007

El cas Gaià

Ahir, revisant les dades electorals de diumenge, vaig parar en un poblet petitó del Bages, entre Manresa i Berga, de nom Gaià. Aquest municipi, segons el padró a 1 de gener de 2006 consultat a la pàgina del INE, té 154 habitants, dels quals 123 votaven. Doncs la cosa és que, o les dades de la pàgina del MIR estan equivocades, o les matemàtiques ja no valen per a res, perquè, segons resultats oficials del ministeri, les eleccions les va guanyar CIU amb 53 vots, el 53,54%, i 4 regidors, després, i sempre seguint les dades del ministeri, vindria ESQUERRA - AM amb 33 vots, 33,33%, i cap regidor, i per últim hi ha el PSC - PM, que tindria 32 vots, el 32,32%, i 1 regidor. Aquí és on les matemàtiques em fallen. Si ESQUERRA - AM en té 33 vots, i PSC - PM en té 32, com és que el regidor que falta per fer els 5 de l'ajuntament l'aconsegueix el PSC - PM? Ara 32 és més que 33 i ningú no m'ho ha dit? He revisat les dades a la pàgina del diari El País i a la pàgina de Telenotícies.cat, i es repeteixen les dades, per tant, si això és així de veritat, no ho entenc.

Però he vist altres coses que no em quadren. Segons el MIR, han votat 100 persones, i 23 s'han abstingut, però si sumem els vots de cadascú dels partits, surt un resultat de 118 vots, als que s'hauria de sumar 1 vot nul i 2 en blanc, amb el que la xifra pujaria a 121 vots, d'un cens de 123, llavors l'abstenció només seria de 2, no de 23... arribats a aquest punt la meva expressió es tal que :S, perquè alguna cosa està fallant, si les dades del MIR són reals, el regidor hauria d'anar a ESQUERRA - AM i no pas a PSC - PM, però clar, si només han votat 100 persones, quan els vots de cada partit sumats més nuls i abstenció donen 121, hi ha un error en algun punt, però quin és? Jo suposo, suposant suposo, que els vots de ESQUERRA - AM seran inferiors, ja que si sumen els resultats de les altres opcions, podria ser que tingués 12 vots en comptes de 33, perquè sinó és així, no sé on pot estar l'error. Si algú en sap més, que ho digui. i així surto de dubtes.

D'altra banda, comentar breument, que a Alcorcón ha guanyat per majoria absoluta de nou el PSOE, amb 14 regidors, que el PP ha pujat un regidor, quedant amb 12, que és el que ha perdut IU, que es queda amb 1 només, a punt de tenir un ajuntament bipartidista. I sobre la comunitat de Madrid, Esperanza arrolladora, que se'n pot dir davant això? Doncs res, que al PSOE són uns autèntics idiotes per presentar candidats que van morir políticament fa 4 anys, com el Simancas, o candidats que no els coneix ni Déu, com el Miguel "Sevaahostiar", i mira si se ha "ostiao", i que a sobre, en comptes d'explicar el seu programa, va parlant dels embolics de faldes de Gallardón, i que a sobre, amb aquests resultats i els del País Valencià, han aconseguit que els del PP es creguin ara "lo más de lo más". Els socialistes s'ho tenen merescut per idiotes.

dimecres, 23 de maig de 2007

Catalunya... país o no país?

Avui, en arribar a la feina, m'ha explicat una cosa que va passar ahir després de marxar jo. Recordeu el noi que no sé d'on és però que per l'accent em faig una idea? (sinó, mirar dos posts més avall) Doncs bé, jo no ho puc explicar del tot bé, més que res perquè no hi era. La qüestió és que, no se sap com, a aquest noi li va donar per dir que el seu país, atenció, país, era Catalunya. Bé, a Catalunya parlar de país i tot això és normal, però 621 km més al sud-oest no. Per què? Doncs perquè aquí país s'entén com a Estat, és a dir, Espanya és un país, Portugal és un país, Catalunya no és un país, bé, això ja ho sabeu, que d'altra banda aquí és normal que es pensi així.

Doncs resulta que el noi va dir això en resposta, imagino, a alguna cosa que li va dir una noia, amb la que es va "enzarzar" en un intercanvi de paraules sobre tot això de si país sí, país no, sembla que a bastant alt volum, tant és, que ningú d'allà va deixar d'opinar, i pràcticament tothom hi va dir la seva. Això és més o menys el que m'han explicat, així que no puc dir més.

Bé, deixant de banda que estic a favor del que va dir el noi aquest, tothom és lliure de sentir-se d'on vulgui. No vaig presenciar aquest intercanvi de paraules, però estic segur que va ser massa, i tot per una autèntica bestiesa, perquè ho és. Això és per dir a tots dos una cosa, a ella, coi, si saps com són els catalans, no hi entris dona, tu a la teva feina i punt, i per a ell, osti nen, que no hi portes ni dues setmanes, com continuïs així el teu pas per l'empresa serà molt efímer, tu treballa i no parlis, que sembla que no t'adonis de a quina ciutat has vingut a viure

I, bé, per acabar amb el noi aquest, que em sembla que sé d'on pot ser, em sembla que sí, l'accent concorda, a sobre nacionalista, ho té tot per ser d'on crec que pot ser, però abans m'he d'assegurar.

------------------------------------------------

Un petit apunt, només dir que ahir, a la tarda, vaig presenciar l'espectacle més grandiós, brutal, i fantàstic que la natura podia haver regalat. En els meus 22 anys no havia vist absolutament mai una tempesta com la que ahir va passar sobre Alcorcón, la intensitat de tots els elements que hi havia, pluja torrencial, vent, llamps i trons continus, van fer que per primera vegada em sorprengués d'una tempesta, jo mateix ho deia mentre la veia "Diós mío" com el típic "Oh, my God" anglès, però és que no era per a menys. I el millor de tot, la tinc gravada, perquè tot i les dificultats, l'aigua i la calamarsa que entrava per la finestra, la vaig gravar. Ja li vaig dir ahir al matí a un amic "han puesto a Madrid en nivel 2 en el centro europeo de tormentas, y el INM da alerta naranja". Jo la vaig veure des de casa, però aquest matí m'ha trucat ell dient que es trobava al cotxe, i tot i estar aparcat, tenia por. Diuen que d'aquestes a Madrid, només n'hi ha cada 50 anys, espero no trigar tant a veure'n una igual, sinó aquí, a qualsevol altre lloc, és clar.

I ara, tot i que està lluny, cap a l'oest es veuen llamps, no arribarà aquí, però per a un amant de les tempestes com jo, tot això és una autèntica meravella i un gran regal, sé que hi ha gent que pateix amb elles, però jo m'ho passo com un nen petit.

dilluns, 21 de maig de 2007

Fotos tempestuoses

Venim patint uns dies tempestuosos per aquí, cosa que m'encanta, d'altra banda. Dissabte passat vaig estar a Valmojado, i allà em va agafar una tempesta, a més, era nit, era al camp, un lloc idoni per fer fotos i buscar la foto que porto anys buscant, la d'un llamp, i la cosa prometia:

Fins que en un dels molts intents, va sortir això:

Es veu poquet, però perquè el temps d'exposició va ser llarg, però per fi la tenia, i no va ser pas l'únic:

Va ser una tempesta força força activa, com feia anys que no en veia una per aquí. Hi va haver un llamp, que va caure molt molt a prop d'on érem, i a més va ser tant fort, que el tro va sonar de seguida i amb una intensitat que feia por, tant és, que un amic, se'm va agafar espantat i jo "pero que no pasa nada" i ell "ya, pero es que ha sido tan fuerte que me he asustado" normal, perquè l'explosió va ser fortíssima.

A més, ahir, vaig anar al Retiro, i em va agafar la gran tempesta que va patir Madrid, que es va inundar la M-30 i alguns barris del nord de la capital, ens vam haver de refugiar en una espècie de cova entre pedres que hi ha al costat del palau de vidre del Retiro, i que va durar bastant.

I ara, amb el vostre permís, continuo de festa, perquè tot just acabar Ventdelplà ha començat una altra tempesta, us la presento:

S'està mostrant molt i molt activa, hi ha llamps cada pocs segons, tot i que els trons no sonen tant, però per si de cas l'estic gravant en vídeo, a veure si sona algun petardazo dels bons, així que això, continuo amb la tempesta, que ens seguiran acompanyant uns quants dies, des de l'any 1998 que no recordava un mes de maig tant tempestero... es nota que m'agrada molt aquest fenomen meteorològic, oi?

divendres, 18 de maig de 2007

D'on és... per l'accent?

Al principi de començar a aprendre català, no sabia reconèixer els accents, és a dir, que escoltava un de València, de Manresa, o de La Seu d'Urgell, i tots em sonaven igual, de fet, recordo la primera vegada que vaig parlar amb gent en català, que eren uns de Tortosa, i ni em vaig adonar de si ells parlaven diferent als de Barcelona. Això ha canviat, ara sí puc dir que sé reconèixer els diferents accents, potser no del lloc exacte on és la persona, però sí que em puc acostar.

En canvi, ara m'han entrat dubtes. Resulta que ha entrat un noi, gairebé podria dir un nen, perquè almenys per l'aspecte físic sembla que acabi de complir els 18 anys (escolta guapo, que tu només en tens 22, no et posis de iaio ara), donc aquest noi ha entrat a un dels departaments de l'empresa, i el tinc a prop, i clar, no sabia que era català fins que ahir el vaig escoltar en una trucada. I dic que m'han entrat dubtes perquè no sé d'on pot ser, l'escoltava i entenia tot el que deia, és clar, només faltaria ja a aquestes altures de la pel·lícula que no entengués, i el cas és que, de moments parlava amb accent molt tancat, i d'altres no tant, bé, que era com una barreja entre el català de Barcelona, i un català més d'interior. La meva proposta d'on pot ser és aquesta:

La imatge ja no hi és, perquè l'he perdut, i en canviar de proveïdor d'Internet, doncs no l'he pogut pujar.

El que he reflectit en aquesta imatge és una aproximació, potser hauria d'haver inclòs zones del Pirineu, però bé, amb això crec que s'enten.

En una primera aproximació vaig pensar en Mataró o rodalia, però només perquè la seva veu s'assembla a la del ex-Triunfito Àlex Casademunt, però no descarto res dins aquestes zones assenyalades. També podria ser un personatge estrany com jo, i ser d'aquí i haver-lo après, però no, té un ramalazo de català que no es pot amagar, si fins i tot quan parla castellà se li nota un ou la seva procedència, i jo sense adonar-me, serà que el meu subsconcient ja no presta atenció quan escolta gent amb accent català.

També hi ha la possibilitat de preguntar-li d'on és, però no tinc ganes, no el conec de res, i em sembla més entretingut intentar endevinar-ho. Potser si passa el temps i no ho aconsegueixo, li dic al meu company de departament que li pregunti a ell directament, com que ell sí és català, doncs per fer la pregunta "ah, i d'on ets tu?" aquestes preguntes que entre els paisanos es fan sempre, tot i que amb el que dura la gent a l'altre departament, potser dilluns ja l'han fotut fora.

I és que ser català de postizo, com ho sóc jo, té aquestes coses.

-----------------------------------------------

D'altra banda, un petit apunt polític, i és que ahir vaig veure, en desconnexió territorial per a Madrid, per Tve1, un debat entre la Espe i el Simancas. Ja se sap, insults, mentides, que si tu fas això, jo ho faig més i més gran, etc. Però em quedo amb una frase que va dir el Simancas "dotaré de más medios a los cuerpos de policia de la región, como por ejemplo, para que tengan mejores helicópteros, y no como pasa a veces, que se caen ¿verdad señora Aguirre?" ella va dir "Ahí le doy toda la razón"... per si algú no recorda.

dimarts, 15 de maig de 2007

No faig festa, no com aquesta



Doncs no, no en faig, veieu que estic escrivint? Doncs per això, perquè no faig festa... sí, sí, és San Isidro Labrador i és festa a la capital, però altres treballem, no com les chulapas i els chulapos d'aquesta foto. És una lata, cada cop que algú truca i pregunta per algun altre departament i haver de dir "Por ser fiesta en Madrid este departamento no se encuentra disponible, tendrá que llamar mañana" i és clar, que Madrid podrà tenir 3 milions d'habitants i tot el que vulguis, però no deixa de ser una ciutat més que té festa. Que un servei que se suposa estatal, no pugui donar un servei perquè és festa a una ciutat, doncs... ja s'entén, no és que sigui un bon servei. Això ho dic des de l'òptica que tindria si fos client, però com que sóc aquí, ho veig perfecte, perquè m'és més fàcil dir que tal o qual no hi és, i ja està.

I què tal això de sortir a dinar, i trobar-te tota la zona buida de gent? Genial, un silenci enmig de la plaça, trencat per alguna cosa que estan muntant aquí al costat, i per algú que està escoltant rap a un volum fort, però molt més relaxat. I també mirar al cel i no veure una boina de contaminació. I és que la boina s'ha traslladat a l'extraradi, que és on els centres comercials estan oberts. Ja temo quan torni a Alcorcón aquesta tarda amb el cotxe, em veig en un embús provocat pels madrilenys desitjosos de gastar diners i comprar, i comprar, i dic jo, que ja que tens un dia de festa, te l'has de gastar en anar a comprar i passar tot el dia tancat en un centre comercial? Haver de suportar un altre embús al cotxe, a part del que ja pateixes a diari anant a treballar, només que ara a més hi tens la dona, els nens cridant, i ves que no tinguis algun altre familiar toca nassos, que sempre es poden donar aquests casos. Quin gran dia de festa, oi?

Imagino que serà així també a Barcelona, o a la gran ciutat del món que sigui, que hi ha un dia de festa i la gent surt com boja a passar-se el dia en un embús, i gastant diners, o anar en massa al camp, o a passar el dia a la muntanya, destrossant tot el que troben al seu pas. I penso jo, no és millor aprofitar la teva ciutat més? Descobrir llocs o racons, o simplement passejar pel teu carrer o per aquell parc que veus cada dia en dirigir-te al metro, però al que mai has parat perquè marxes al matí i arribes de nit a casa. O, cony, ja que és San Isidro, doncs ves als toros... bé, això no, però ves a la pradera de San Isidro, vestit de chulapo, a la romeria, a ballar un chotis, menjar rosquillas de San Isidro, ja se sap, aquestes coses que es fan en la festa.
I això és. La veritat és que de costums i festes d'aquí en sé ben poc, no he anat mai a la pradera de San Isidro, i sé on és perquè ho acabo de llegir, no sé ballar chotis, no he menjat mai rosquillas de San Isidro, i és clar, tampoc he anat mai als toros a la plaça de Las Ventas, i és clar, és que jo sóc d'Alcorcón, i San Isidro és el patró de Madrid, no tinc perquè saber res d'això, perquè ara potser Madrid està a tocar, però fa 100 anys no. Però igualment, convido a qualsevol que pugui, a aquest ja no, perquè acaben avui les festes, sí qualsevol altre any, perquè aquesta és l'única cosa que es manté típica de Madrid, junt a les festes de la Virgen de la Paloma potser, però poc més.

diumenge, 13 de maig de 2007

Relat Tramviari: Al fons del cotxe de cua

Fa unes setmanes Tramvia de Barcelona va fer un concurs de Relats per a Sant Jordi, jo vaig escriure un, no va sortir entre els 15 primers, però bé, que tant fa, em va agradar escriure-ho, és aquest.


Al fons del cotxe de cua

Era diumenge. Ell va baixar a l’estació de Sant Adrià. Buscava algun lloc tranquil en aquest fred matí de primavera. L’ombra de les tres xemeneies, formada amb els primers rajos de sol, tapava en part la zona. Aquí no hi havia el que buscava. Va creuar la via del tren, i sense destinació fixa, va entrar al tramvia que hi havia estacionat. Quan va treure de la butxaca la targeta de viatges per validar-la, li va caure una foto. Els records es van ensenyorir de la seva ment.

Va seure mentre mirava la foto. Recordava els moments que van passar junts en aquell mateix lloc, en aquells mateixos seients, d’aquest o d’un altre tramvia. Quan anaven al zoo, al teatre, de compres al centre comercial. També quan passejaven al costat del mar. Aquí és on va decidir anar.

Va baixar a l’estació de Fòrum i es va dirigir cap al mar. Allà es va quedar, assegut mirant al mar, recordant els moments viscuts amb ella. Moments que abans el feien feliç. Aquells matins que hi van passar, veient com sortia el sol, o les tardes de cap de setmana, passejant i gaudint. Ara tot això el turmentava.

Al cap d’unes hores va decidir marxar. Va seure a la solitària parada, esperant que arribés el tramvia. En pujar-hi, va anar a seure al mateix lloc d’abans, al mateix lloc on ho feia quan anaven junts, al fons del cotxe de cua.

Se’n va anar fins al final de la línia, a Ciutadella. Va anar caminant fins el parc, i allà també va seure, recordant més moments del passat. Al costat de la cascada del parc, va prendre alguna cosa per menjar. Quan va sortir del parc, la imatge feliç d’una parella agafada de la mà el va acabar d’ensorrar. Va seure al terra, plorant, amb el cap cot. La gent el mirava, pensant que seria un sense sostre més dels que hi ha sempre per la ciutat. Va aixecar el cap, des de la seva posició veia passar els cotxes, els autobusos, els tramvies, la gent, que passaven pel carrer.

Va tornar a casa, amb el mateix transport que havia utilitzat abans. De nou va seure al fons del cotxe de cua, cap al lloc d’on va sortir al matí. Per la seva mirada passava tot el paisatge urbà d’aquesta zona de la ciutat, l’avinguda Meridiana, la Diagonal. Però ell anava encegat, en realitat no veia res, perquè continuava pensant en ella.

Es va posar en peus una mica abans d’arribar. El tramvia es torçava, canviant de via a l’entrada de l’última parada. Igual de torta s’havia convertit la seva vida des que ella va marxar. Va obrir la porta i, amb el cap cot va sortir al carrer. Enfront hi havia una persona que no el deixava passar. Ell es va girar per deixar pas, però aquesta persona el va agafar del braç. Va aixecar la mirada. Havia tornat. Ella sabia que seria allà i l’havia anat a buscar. Els seus cossos es van ajuntar, com dos imants amb gran força, i els seus llavis es van unir, després de mesos separats. El tramvia va marxar, deixant-los sols i recuperant per fi el temps perdut.

divendres, 11 de maig de 2007

Soy del PP... ¿A quién voto en Alcorcón?

Si no teníem prou "circo" amb els polítics, ara comencen 2 setmanes del més absolut circ i espectacle botxornós que es pugui presenciar, però bé, ja s'ho faran.

A les 00:00 ha començat la campanya. A Alcorcón, els del PSOE l'han començat molt a prop de casa meva, si ho sé hi vaig per veure què han fet, que segons comentaven han penjat un cartell de 9 metres sobre un edifici del centre, un edifici que es veu per tot el carrer "Mayor", el carrer més transitat de la ciutat, amb el que les mirades estan assegurades. També m'he fixat que no conec a ningú dels que es presenta per aquest partit, aquestes són les seves fotos, sent l'alcalde el que està de fons blanc.

La mitjana d'edat no deu ser pas baixa, la més jove sembla ser la que està a la dreta a la part baixa, sobre el tio del bigoti, que és "floristero" que no sé, "florister" seria en català? ni idea, ni tan sols sé si es diu floristero en castellà.

Des d'on veuran molt bé el cartell aquest de 9 metres del PSOE serà a la seu del PP, que és al carrer "Mayor". I aquests, pobrissons, que estan en crisi, això diuen en un blog de simpatitzants seus que es diu "Plataforma por Alcorcón" i que en un post molt interessant que porta de títol "Soy del PP... ¿A quién voto en Alcorcón?" diuen que ells votaran a "Los Verdes" perquè no els agrada aquest PP. Em fa gràcia una afirmació que fan sobre el candidat que diu "11-El Candidatísimo está ahí por el sueldo. No por un ideal." Quina novetat nois, com si això ara fos nou. Ara, tant de bo a la resta d'Espanya la pròpia gent del PP no els volgués votar tampoc... de somnis també es viu.

També hi ha un altre partit... com es diu? A vere si me'n recordo... ah, sí, IU. Però no en sé res d'ells, només que la mare d'un amic coneix a la candidata, una tal Adela es diu.

Per tant, "pasen y vean" l'espectacle que es donarà en tots els pobles i ciutats durant les properes dues setmanes, a veure qui la diu més grossa. Al final riurem, segur.

dimecres, 9 de maig de 2007

Dia sense internet

Què fa que ho hagi sigut? el fet que a la feina només m'ha funcionat en tot el dia uns 30 minuts, així no es pot treballar (:@), i que a casa tampoc fins fa no res, al poc d'acabar el dia anterior. Per tant, oficialitzo el 8 de maig com el dia sense internet, i segur que existeix ja un altre dia sense internet per allà, però aquest és... aquest és... aquest és meu i punto pelota! 8 de Maig, dia sense internet del madrileny aquest raro que parla català d'Alcorcón, apa!

Per cert, una pregunta, als que sàpiguen d'això. Tal com diu la frase que he posat a la capçalera... l'hauria d'haver canviat a principis de mes, però ja se sap, les vacances... també he de canviar el header, que ja tinc una foto, però em fa mandra preparar-la, ja ho faré... en fi, que com volia preguntar, que si la frase té raó o no en té, perquè jo he estimat sense ser feliç, sóc feliç sense estimar, pel moment almenys, però i les dues coses juntes? Que algú m'ho expliqui si pot ser, i si ningú ho explica, doncs això serà perquè amor i felicitat juntes són incompatibles.

Ah, per acabar, una foto que he vist al 20, què tendra!


dilluns, 7 de maig de 2007

De nou

De nou torno-hi, a la rutina. Desitjant que arribi la segona meitat del mes d'agost, que és quan "suposadament" tindré de nou vacances, per tornar a aquest descans meravellós. És la meva obligació anar a treballar, per això em paguen, però odio la feina que tinc, i tot i així em puc posar com a un privilegiat, per treballar de dilluns a divendres i sortir abans de les 6 de la tarda. Recordo quan la vaig agafar, que en principi només pensava quedar-m'hi uns mesos, però vaig veure una mínima oportunitat de futur, i per això encara hi aguanto, sinó, ja fa mesos que ni m'olorarien per allà.

Poder gaudir més de les amistats, poder gaudir més del temps, poder fer altres coses que no podria fer en la situació normal. He de reconèixer que aquestes dues setmanes se m'han fet molt llargues, i les he aprofitat fins a l'últim minut, i així ho faré amb cada segon lliure que tingui a partir d'ara, perquè de veritat m'han ajudat moltíssim aquestes vacances, com no podria haver imaginat mai que m'ajudarien. Tant de bo a tothom li anessin tan bé les vacances.

També he de dir que aquestes dues setmanes he freqüentat molt poc internet i els blogs, ni tan sols el meu, però m'heu d'entendre, necessitava aprofitar el temps al màxim al món exterior. Per a una altra ocasió que tingui vacances serà diferent, però en aquestes m'era imprescindible.

I així, com qui diu, ja som al mes de maig, a la segona setmana, però a mi em fa l'efecte que fa segles que vaig anar a Barcelona per Sant Jordi, serà que de veritat el temps ha passat tan lent, espero que ara passi una mica més ràpid.

dimecres, 2 de maig de 2007

2 de Maig: Visca Madrid

Aquest dia es commemora l'aixecament del poble de Madrid contra les tropes franceses el 1808. Aquest aixecament va fracassar, però a partir d'aquest dia va començar la guerra de la independència. També aquest dia es va decidir posar-lo com a festivitat de la comunitat de Madrid quan es va crear fa uns pocs anys.

En què consta aquesta festa? Doncs és molt senzill. A la seu de la comunitat, que és la reial casa de correus de la puerta del sol, on hi ha el rellotge que fa les campanades, doncs hi fan diversos actes, on donen medalles i fan una recepció i aquestes coses, també al principi del tot fan una ofrena floral a una placa que recorda els fets del 2 de maig del 1808. Tot molt institucional. Aquest any li han donat la medalla d'or als prínceps, que "por razones obvias" no l'han pogut recollir. També li han donat la medalla d'or al "Colegio de abogados de Madrid". També han donat medalles de plata, i Creus de la "Orden 2 de Mayo"entre d'altres a "Paquito" Fernández Ochoa a títol pòstum, o a l'Alfredo Landa per, segons la Espe "hacernos vivir tantas emociones y habernos hecho pensar y reír".

Què fa la gent en aquest dia? Doncs tornar de fora, a la gent li sua tot això. No és comparable ni de lluny dies com l'11 de Setembre a Catalunya i el 2 de maig a Madrid, encara que tots dos dies siguin commemoratius d'actes que van passar fa anys. A mi, personalment, em sembla patètic a qui li han donat aquestes medalles aquest any. Ja que doneu medalles, doneu-les a algú que les mereixi de veritat, però això de donar-la als vividor aquells que ara són a la clínica Ruber, vivint gràcies als nostres impostos. Què han fet ells per guanyar-se això? I la medalla de plata que li han donat a un president d'una associació de veïns de Villaverde, per què? Perquè li has portat el metro a la porta de casa seva Esperanza? I Alfredo Landa? Protagonista de les pel·lícules més ràncies i masclistes de l'època franquista, que segons Esperanza han fet pensar? Pensar en què? Sincerament, em fa fàstic tot això.

I mentre esteu allà, donant medalletes i fent discursos estúpids amb Telemadrid davant, a uns pocs carrers d'allà, els joves i els policies barallant-se pel "botellón", destrossant un barri sencer, i a sobre fent, els polítics, com si això fos una cosa sense importància, i que la policia ha fet molt bé i que la culpa és tota dels joves, que han provocat als policies.

I és clar, Esperanza ha pogut fer un buit a la seva apretadíssima agenda per parlar una estona per a Telemadrid, on ha fet ja campanya electoral, tot i que exercia de presidenta. I el peloteo de Telemadrid, patètic de nou "muchas gracias a la presidenta por hacernos este hueco y hablar con nosotros en el Telenoticias". Doncs això, que el 2 de maig és un dia més per a tothom, i jo fins i tot estaria treballant sinó fos perquè estic de vacances, així que mira.

Per acabar, dues fotos de la presidenta, una, l'oficial del PP, "photochopeada" per treure algunes arruguilles i patas de gallo, i una segona, mostrant-la més, com és ella xD (i ara que m'hi fixo, és la mateixa jaqueta la de les dues fotos, no m'ho puc creure, la Espe repetint modelet, menys mal que als anuncis del carrer li han canviat la jaqueta amb el photoshop per una de color negre)

Les fotos han sigut suprimides perquè en canviar de proveïdor d'internet, en tornar a pujar tots els arxius, aquestes fotos no les tenia.