dijous, 26 de juliol de 2007

Analítica

Quins dies. Necessito un descans. I és que, tot i que passo de la feina, i de les trucades de la gent que només insulta, em sembla que això se'm queda guardat dins. Porto uns dies una mica tens, i aquesta tensió va explotar dimarts al matí a l'estació de Nuevos Ministerios.

Quan vaig baixar del tren que venia d'Atocha, com que sempre arribo d'hora, em vaig seure a l'estació. Però em vaig començar a sentir malament, vaig tancar els ulls, però cada cop em trobava pitjor, vaig començar a respirar molt fort, i notava com el cor em bategava molt ràpid, obria i tancava els ulls. Em vaig posar de peu i vaig començar a caminar per l'andana, no massa a prop de la via, no fos que em maregés i hi caigués, i de seguida vaig sortir al carrer.

Al carrer, ja més tranquil, el que tenia era fred, i en arribar a la feina, vaig seure. Em costava vocalitzar bé les paraules al principi, però de seguida em vaig refer, tot i que vaig continuar tot el dia una mica estrany. Vaig trucar al metge, que em va donar cita per ahir.

"Lo que te dió fue un ataque de ansiedad" va ser la resposta de la doctora. Em va preguntar si hi havia alguna cosa que em posés nerviós ara, i només vaig saber dir-li que en tot cas la feina. Així que em va manar un relaxant, i una analítica, que m'he fet aquest matí. Feia anys que no em feia una anàlisi de sang, i em donava cosa perquè sempre m'he marejat, però avui només m'han tret dos tubs, i no m'ha passat res. I espero que les anàlisis diguin que estic bé i el que tinc és per factors psicològics i no físics.

Ais, ja m'agradaria poder escriure més aquí i entrar més a altres blogs, però és que aquí a la feina passo de mirar la pantalla, estic tot el dia amb el cap baix, a casa arribo cansat. Necessito amb molta urgència vacances, o una altra feina, i ara mateix, no sé què és més probable que passi abans, perquè per a les vacances em falten 4 setmanes.

dijous, 19 de juliol de 2007

Pintar al terra

Fa una setmana va venir a Madrid un paio que dibuixa coses al terra, es diu Julian Beever, el Pd40 ja en va parlar fa uns dies. Bé, pintar coses al terra no té res d'espectacular en principi, jo mateix de petit pintava coses al terra. El que passa és que aquest ho dibuixa d'una manera que, vist des d'una perspectiva concreta, sembla que sigui un dibuix en 3D. Va donar la casualitat que el dibuix el va fer on jo treballo, i clar, aprofitant, em vaig passar per allà.

Arribo i veig gent fent-se fotos al dibuix, però no veia sentit a aquell dibuix, veia com una cascada d'aigua, i uns micos, però semblava un dibuix més, fins que vaig treure la meva càmera, i la vaig col·locar en una posició concreta, i des d'aquesta altra perspectiva es veia així:

Aquí sí es pot comprovar com són els dibuixos que fa el paio aquest, donava una sensació com que això fos una cascada d'aigua de veritat.

Tot això, finalment, era part d'una campanya del xampú Herbal Essences, i a les dones que passaven per allà, les donaven un vale per anar a El Corte Inglés i que les regalessin un d'aquests xampús.

divendres, 13 de juliol de 2007

Vies

Uhmm, m'agradaria anar a la platja ara. Sí, ves per on que no m'agafi el cotxe un dia i em planti a valència o ves a saber... no, que la gasolina està molt cara, però avui he cobrat la paga extra... en fi.

Però on voldria anar és a alguna platja tranquil·la, sense cases i edificaciones fastigoses per tot arreu que miris, això no és platja, això és asfalt, és merda, és un fàstic "Marina d'Or, què guai!" Doncs no, no ho és gens de guai.

Tinc ganes d'anar a la costa brava, que encara no hi he anat, segur que hi deu haver zones fora de nuclis urbans molt tranquil·les, sense carreteres plenes de cotxes, on només es pugui arribar per camins. No estaria malament anar a un lloc així alguna vegada, però és massa embolicós.

Jo em conformo amb anar a una platja que, tot i estar en un lloc urbanitzat, però sense passar-se d'urbanitzat, que estigui ben comunicat. Potser alguns ho veuen com "mare de déu senyor, quin mal al medi ambient" el que hi hagi una via del tren al costat del mar, i no diré que en part tenen raó, però aquests sostenibles mediambientals podrien també adonar-se que més mal fa una carretera, autovia, o autopista, que una via del tren, que al cap i a la fi és un mitjà de transport net.

Ahir, mirant un programa a la tele, van fer la pregunta "¿En qué año se construyó la primera linea ferroviara?" i jo, l'any exacte no me'l recordava, sabia que era entre 1840 i 1850, i va ser el 1848, però el que sí tenia clar era quina va ser la primera línia, la Barcelona - Mataró. Fa cosa d'un any era de vacances, i recordo que vaig agafar per primera vegada aquesta línia, la Barcelona - Mataró, i mira, serà una aberració i tot el que es vulgui, però és preciós anar al rodalies, mirar per la finestra d'un Civia que acaben de posar en funcionament, i veure la immensitat del mar al fons. Al final, vaig anar a Mataró, a Vilassar de Mar a dinar en un Frankfurt, i a Ocata, a banyar-me a la platja. Als meus amics d'aquí m'encanta comentar-los sempre això "es genial bajarse del cercanías, salir del andén, y pisar diréctamente la arena de la playa". Ara, amb la mania de soterrar perquè sí, doncs ja no es podria fer una línia així, que tampoc cal, però sí és criticable això de que a la gent li molesti més una via del tren a prop de casa que una autopista, soltant soroll constant, contaminació, i sent una fractura molt més gran que dues vies, per mi queda clar que és pitjor. I jo m'estimo molt més unes vies del tren, que això sí, les mantinguin netes i no siguin un pou de merda, que un calaix, un mur, com el que faran a l'entrada de Sants.