divendres, 13 de juliol de 2007

Vies

Uhmm, m'agradaria anar a la platja ara. Sí, ves per on que no m'agafi el cotxe un dia i em planti a valència o ves a saber... no, que la gasolina està molt cara, però avui he cobrat la paga extra... en fi.

Però on voldria anar és a alguna platja tranquil·la, sense cases i edificaciones fastigoses per tot arreu que miris, això no és platja, això és asfalt, és merda, és un fàstic "Marina d'Or, què guai!" Doncs no, no ho és gens de guai.

Tinc ganes d'anar a la costa brava, que encara no hi he anat, segur que hi deu haver zones fora de nuclis urbans molt tranquil·les, sense carreteres plenes de cotxes, on només es pugui arribar per camins. No estaria malament anar a un lloc així alguna vegada, però és massa embolicós.

Jo em conformo amb anar a una platja que, tot i estar en un lloc urbanitzat, però sense passar-se d'urbanitzat, que estigui ben comunicat. Potser alguns ho veuen com "mare de déu senyor, quin mal al medi ambient" el que hi hagi una via del tren al costat del mar, i no diré que en part tenen raó, però aquests sostenibles mediambientals podrien també adonar-se que més mal fa una carretera, autovia, o autopista, que una via del tren, que al cap i a la fi és un mitjà de transport net.

Ahir, mirant un programa a la tele, van fer la pregunta "¿En qué año se construyó la primera linea ferroviara?" i jo, l'any exacte no me'l recordava, sabia que era entre 1840 i 1850, i va ser el 1848, però el que sí tenia clar era quina va ser la primera línia, la Barcelona - Mataró. Fa cosa d'un any era de vacances, i recordo que vaig agafar per primera vegada aquesta línia, la Barcelona - Mataró, i mira, serà una aberració i tot el que es vulgui, però és preciós anar al rodalies, mirar per la finestra d'un Civia que acaben de posar en funcionament, i veure la immensitat del mar al fons. Al final, vaig anar a Mataró, a Vilassar de Mar a dinar en un Frankfurt, i a Ocata, a banyar-me a la platja. Als meus amics d'aquí m'encanta comentar-los sempre això "es genial bajarse del cercanías, salir del andén, y pisar diréctamente la arena de la playa". Ara, amb la mania de soterrar perquè sí, doncs ja no es podria fer una línia així, que tampoc cal, però sí és criticable això de que a la gent li molesti més una via del tren a prop de casa que una autopista, soltant soroll constant, contaminació, i sent una fractura molt més gran que dues vies, per mi queda clar que és pitjor. I jo m'estimo molt més unes vies del tren, que això sí, les mantinguin netes i no siguin un pou de merda, que un calaix, un mur, com el que faran a l'entrada de Sants.

7 comentaris :

nur ha dit...

Sí que tens raó: jo que sóc una nouvinguda al Maresme (només fa 11 anys que hi visc), vaig descobrir com d'important és veure el mar cada dia. Quan vas a treballar, quan en tornes.

Ja saps la part negativa: el funcionament dels trens és fatal. Quan estàs de vacances fins i tot et pot arribar a fer gràcia que vagin tan plens. Quan cada dia l'agafes dos cops i has d'anar com anem en DooM, en q i jo... t'asseguro que ho odies.

Però quan ho expliques tu, sona gairebé paradisíac :)

I sí que és un luxe arribar a Ocata (ara ja no diu Ocata: diu Bocata), baixar del tren, treure's les sabates i caminar descalç per la platja. O simplement observar el mar. O dedicar-se el luxe asiàtic de prendre una cervesa, xerrant amb els amics i veient com es pon el sol. No té preu, Laprí, no té preu.

Aquest vídeo que poses, per cert, també el vam veure en un lloc que no té preu: als baretos de la vora de la Vila Olímpica, en un bar on hi ha una mena de sofàs on la gent s'estira tot mirant el mar o els qui passegen per allà a la vora. Un altre luxe, sí senyor.

Això no treu, Laprí, que un dia t'acostis a alguna platja de l'Empordà: segur que t'encantaran!

El veí de dalt ha dit...

LApri,
amb aquesta l�nia tamb� es va obrir el primer t�nel ferroviari a Espanya: el del tur� de Montgat. Fa anys que no l'agafo; per� de petit, cada cap de setmana fins a Vilassar! HA canvait tant la costa!

nur ha dit...

Ostres: i tant que ha canviat. Jo recordo quan, de petita, venia a estiuejar al Masnou i algun cop anàvem a comprar a Mataró. Anaves veient com passaves d'un poble a l'altre: Montgat, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i, per fi, Mataró.

Ara tot és un continu: no hi ha límits físics. També recordo quan, encara més petita, vam anar a una casa d'Alella que se suposava era el final del poble i ara aquella casa és al bell mig d'Alella!

Però, què vols que et digui? També m'agrada així. Encara té un punt de tranquil·litat que no trobaràs mai a la city :)

Jo Mateixa ha dit...

Aquest recorregut que vas fer es el que porta a Pineda, davant de casa mateix hi tinc la via del tren, però et ben juro que quant fa dos o tres dies que hi dorms ni t'enenteres de que passen.

Al mar està a 50 segons de casa i em sento privilegiada de poder tenir-lo tant aprop, encara que per arribar-hi hagi de passar per un pas soterrat on per sobre hi passi el tren de Rodalies de la Renfe :-)

Convidat estàs quant vulguis eh!!!!

Laprí | David ha dit...

Hi ha tantes coses que no tenen preu, nur. Quan vegi una platja de l'Empordà, segurament pensaré que no té preu, perquè segur que serà fantàstica.

Al cap dels anys tot canvia veí, algunes coses per a bé, i altres per a mal. Però la via del tren s'hi manté, i el primer túnel, tot i que curtet, també.

Buff, Jo mateixa, si casa meva tingués vistes a una via del tren, m'encantaria.

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

David...no tenia ni idea de que existia esta línea..yo no conozco mucho de Catalunya, no tenemos coche, y tengo niños, entonces,movernos nos cuesta mucho..y mas que a todos los que les preguntamos a donde podemos ir, nos envían simpre a lugares donde se accede en coche..y les preguntas por algún sitio con tranposrte público y no tienen ni idea porque no lo usan.. yo vivo a unos 10 minutos o menos en coche de Castelldefells, ahora que en autobus son unos 50 minutos mìnimo, hasta hora y diez..entre gente playera, gente que trabaja y dando vueltas como en la montaña rusa por todo calle de "castefa"...Así que cuando pueda, este verano como no ire a ningún lugar de veraneo, seré de las que anda por Barcelona, aprovecharé para ir, y hacer este recorrido.. Me encantó enterarme de esta línea.. Un saludo..

Pd40 ha dit...

Si vols anar a la Costa Brava hauràs d'agafar el cotxe, que el tren passa per l'interior. Ara, s'ho val, les cales són maquíssimes. Bones vacances!!