dilluns, 27 d’agost de 2007

Adéu Motorola

Aquí, i ara, acaben 19 mesos al servei d'atenció al client de Motorola. Ha sigut prou temps per veure que això no és per a mi, i que això tampoc té gaire futur. Vaig arribar-hi a travès d'un anunci a infojobs, per una oferta de teleoperador amb català. Vaig pensar que almenys, fins que busqués una altra cosa, estar uns mesos en això, i a més, podent fer servir el català, no estaria pas malament. En arribar, doncs vaig comprovar que, en comparació amb altres llocs, aquest era molt més tranquil, però tot i això, jo no estava fet per a això. Malgrat tot, vaig aguantar, i he aguantat. En tot aquest temps, he atès, com a molt, 15 trucades en català, i l'última ja ni recordo quan va ser.

L'ambient a la feina, per sort, ha sigut molt bo, massa bo diria jo. Els clients m'han amargat, cada dia una mica més. Però ara, els senyors de Motorola als EEUU han decidit emportar-se el servei a Escòcia, i globalitzar tots els serveis de tots els països allà. Per una banda me n'alegro, perquè això suposa que mai més tornaré a fer aquesta feina, però per una altra, m'obre un munt d'interrogants, si continuo a Telecor, i són el no saber on aniré, i és clar, quan em diran on vaig, perquè jo ja no torno, ara me'n vaig, i fins el 25, no hi torno, així que ja veurem. Això se solucionaria si em truquessin d'un altre lloc, però ja veurem.

Així, doncs res, adéu Motorola, i no hi tornis més, sisplau.

dijous, 23 d’agost de 2007

Rodalies, destinació: Els 23

Aquest rodalies no s'atura, ni té retards, ni res, el de l'edat vull dir. Demà arribo als 23. Ara molta gent dirà "qui els tingués" oi? Doncs sí, qui els tingués, ara em toca a mi tenir-los.

I què se suposa que he fet durant els 22? Doncs mira, m'he cansat molt, no sé perquè, si la feina ha tingut part de culpa, perquè tot i no ser una feina en la que has de treballar molt ni res, els horaris, el llevar-se d'hora i tal, m'ha fet cansar-me molt, i a part, la meva hipocondria, nervis i ansietats fotudes crec que també hi han tingut molt a veure. Però ja està, carpetazo, capum. Per començar, m'he comprat un portàtil HP que m'ha costat, entre ofertes, rebaixes, i descomptes, 200 € menys del seu preu.

Em queden 16 hores de feina, demà i dilluns, abans de marxar de vacances i de Motorola per a sempre... no és que me'n vagi de Telecor, sinó que els americans han decidit globalitzar el servei d'atenció al client a Escòcia, i per això ja no treballaré per a Motorola. Ara, seguiré a Telecor? Doncs tot depèn (de què depèn?) doncs de diverses coses, perquè, saps una cosa? Vull canviar de feina, vull canviar de lloc, vull anar a un altre lloc. A saber ara on em recol·loquen dins Telecor, en quin departament, en quin horari, i el que no vull és "salir de Málaga para meterme en Malagón" (m'encanta aquesta frase).

Ja vaig comentar fa un temps, setmanes, mesos, no sé, que el que volia era enviar el currículum a una empresa que treballa amb renfe als trens de llarga distància, wagons-lits. Doncs bé, després de patejar-me els voltants d'Atocha i de Chamartín, i de no trobar-hi res de res, l'endemà vaig tornar a Chamartín i vaig trobar l'oficina, i els hi vaig deixar el meu currículum. Ara, doncs estic a l'espera, cada dia miro el meu Motorola L7 desitjant que soni, vibri, o faci el que sigui, però que a l'altre lloc hi hagi una oportunitat de futur. A més, l'"eróscopo" de la revista Cosmopolitan, a Verge diu "Para ellos: Al fin llegará la oportunidad profesional que estabas esperando. En el amor, más paciencia y comprensión." I no hi crec en horòscops ni res, però com que qui l'escriu és una companya meva de feina, doncs li he dit que a veure si encerta, que no estaria pas malament.

Demà rebré alguna trucada pel meu aniversari, i si entre aquestes hi ha alguna de l'empresa aquesta, doncs mira, seria la polla, quin alegrón! I d'altra banda, dir que porto molt de temps mig desaparegut, que no entro pràcticament ni als vostres blocs ni al meu, que em costa molt connectar-me a Internet, però, les vacances ja són aquí, i tot i que vull aprofitar-les al màxim, vull que aquests dies siguin la meva tornada més activa a tot això, perquè ja és que no és només cosa de que no entro ni a Internet, és que em fa mandra tot, m'he tornat molt mandrós, més que mai, i aquest és el meu problema, que em fa mandra absolutament tot. Les vacances m'han de servir per curar-me d'això, de la mandra.

Així doncs, vagi bé, espero que el dia de demà sigui un gran dia, passi el que passi.

dilluns, 13 d’agost de 2007

Tremolors

Ahir va ser la primera vegada que vaig notar un terratrèmol. A les hores que va ser, i sent diumenge, era al llit, dormint. Em va despertar un lleu pessigolleig a les cames, vaig notar com em tremolaven, i la llitera es va balancejar molt lleugerament. En un primer moment, ni vaig pensar per què podia ser això, que la llitera es balancegés podia ser per un moviment meu, tot i estar quiet, i la sensació a les cames, doncs potser una mica de vent que entrés per la finestra, tot seguit em vaig tornar a dormir. Ja després, en conèixer la notícia, em vaig adonar del que havia passat.

I és que ultimament tot em fa tremolar, sinó és per un terratrèmol, és per altres coses. Tinc hipocondria, no m'ho ha dit cap metge, però els símptomes són clars, tenir la idea que em passa alguna cosa quan, en realitat no em passa res, i m'està provocant molts problemes personals, perquè penso que em passa alguna cosa, i això em fa posar nerviós, i els nervis se m'enganxen a la panxa, i començo a pensar que tinc problemes d'estòmac, el que em fa posar més nerviós, i també em monopolitza els pensaments, perquè penso tota l'estona que si em posaré malalt, que si vomitaré, i això em crea pànic, perquè no sé perquè li tinc tant de pànic al fet de vomitar, en concret quan estic fora de casa, quan vaig al tren, a l'autobús, a la feina, etc. Tot plegat, una autèntica merda.

Ja fa 12 anys em va passar això, i vaig acabar ingressat a l'hospital una setmana, tot per després dir-me que, no tenia res. Ara, almenys, tinc l'avantatge que sé quin és el meu problema i que, almenys, miro de solucionar-lo. És tot psicològic, i igual que ha vingut, potser demà marxarà aquesta sensació i em tornaré a trobar reguai. A més, tinc la vista posada en les vacances, he posat les meves esperances en que serà llavors quan tot això desapareixerà, però fins que no arribi aquell dia no ho sabré.

De totes formes, els humans som uns exagerats, no passa ni un segon que ens faci mal una ungla, i ja anem al metge. I jo, tot i tenir una analítica que em diu que no tinc res, tot i veure i notar que mai em passa res, que estic bé en general, em monto les meves pel·lícules estúpides que no em deixen viure en pau, sembla que tingui dins de mi una part autodestructiva que només vol que estigui malament tota l'estona.

A veure si acaben aquests tremolors, tant de la terra, com meus.