dijous, 25 de desembre de 2008

Bon nadal

Doncs res, us desitjo un Bon Nadal. Que passeu unes molt bones festes.

divendres, 19 de desembre de 2008

Perdoneu

Perdoneu que no escrigui gaire, però no em trobo amb gaire ganes. Passo part del dia a casa, a estones fora. Quan sóc a casa, miro de buscar feina, però res, no hi ha manera. Hauré enviat centenars de currículums, i no hi ha sort. Però ja de vegades és que em desanimo molt, quan en ofertes en les que compleixo tots els requisits, em descarten de primeres sense fer entrevista prèvia, com avui, una oferta que es diu "Help Desk/Soporte Técnico con Catalán", on no demanen cap tipus d'estudis, i els requisits que es demanen són: "Experiencia en atención telefónica (recepción de llamadas). Experiencia en soporte técnico telefónico Conocimientos de paquete office. Deseable conocimientos en UNIX". Jo en compleixo tots els requisits, però tot i això, doncs res, i això que no estic buscant feines indefinides ni res. M'ha tocat això en la pitjor època.

Jo no estava del tot bé a Telecor, però si hagués sabut com estaria la cosa ara, no hauria marxat, en fi, fet doncs fet està i fet doncs no es pot canviar.

Continuaré posant les meves esperances en les oposicions que vaig fer fa un mes, que pel moment han sortit les notes de 3 dels 4 exercicis, i tinc una nota de 12,25, però em falta saber la nota del 4 exercici, fins el febrer no ho sabré, i si no l'aprovo res, i si l'aprovo, doncs hauré d'anar a Barcelona a fer una prova de català de nivell B.

On sí aniré serà a Lleida el dia 17 de gener, en el dia, en l'AVE, per fer 3 exàmens del cicle de grau mitjà de gestió administrativa de l'institut obert de Catalunya, m'he estimat més Lleida que no pas altra ciutat per estar més a prop i costar menys el bitllet. Així a veure si a l'estiu puc tenir aquest títol.

Adéu.


dimecres, 3 de desembre de 2008

L'opositor

Després de les proves d'Adif i per a subaltern de la Generalitat, i també després d'haver de fer un exercici que havia de lliurar abans de les 12 de la nit de dimarts, torno a escriure.

En la prova d'Adif vaig aprovar, però no vaig treure prou nota com per passar, sinó ara ja estaria fent el curs d'adaptació. En canvi a les proves per a subaltern, encara no sé res, però sóc optimista, o almenys ho vull ser. Van ser 4 proves, 3 d'elles són eliminatòries, és a dir, que si suspenc una d'aquelles, ja res. Les proves 2 i 3, de les que tinc el quadernet de preguntes, i les respostes que vaig posar jo, i també les solucions, doncs a la prova 3 vaig encertar totes les preguntes, i a la 2, de 30, n'he encertat 26, més les 4 de reserva que hi havia, que també les he encertat totes. La prova 1 no és eliminatòria, i els resultats els coneixeré o aquesta setmana o la vinent. La que més em preocupa és la prova 4, que no era tipus test, sinó que era un supòsit pràctic on s'havia de respondre les preguntes. En principi crec que també l'aprovaré, no tindré una nota tan bona com a les proves 2 i 3, però almenys suspesa no crec que estigui. I aquí és on m'amoïno més, perquè els resultats d'aquesta prova no se sabran fins el mes de febrer. Si l'aprovo, doncs hauré de fer una altra prova, en aquest cas de nivell B de català, a finals de febrer.

Així doncs, aquest és el meu panorama, perquè de trobar feina... bufff, què complicat s'està posant! Com no en trobi a Madrid, al final hauré de buscar a Catalunya també, per ampliar una mica més l'espectre.

Bé, i això per ara. Espero que us vagi bé a tothom també.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Diari de recerca

Ahir , després de tornar de passar fora uns dies, en arribar aquí, miro les meves candidatures de l'infojobs, les més recents, i no hi ha novetat. Resulta que en 3 setmanes he enviat més de 70 currículums, i crec que només m'han trucat de 5 llocs per fer una entrevista, és clar, una i no més, pel moment. La cosa està xunga, l'atur comença a ser un problema seriós per a molta gent. Jo no em puc queixar, encara no he d'anar a demanar menjar a l'església, i espero no haver de fer-ho mai, pel moment, com que visc a ca els pares, doncs no tinc aquests problemes. Però tot i així un es desilusiona quan veu que li descarten de feines en les que compleixo tots els requisits que demanen. No sé, no em podeu fer una entrevista almenys per descartar-me amb alguna cosa lògica, i no descartar per descartar? Una feina va ser massa fort, perquè complia amb els requisits, era per treballar, com una mena d'auxiliar administratiu, i amb català aquí a Madrid, però no es tractava de fer de teleoperador; doncs oferien 4 llocs, i només hi havia 5 persones inscrites, però l'endemà em van descartar, el que em porta a una conclussió, i és que han vist directament que sóc de Madrid, i no s'han mol·lestat a mirar que tinc experiència telefònica amb el català, potser per a aquesta feina només volien catalans de pura cepa, i no parxes com jo que no sóc pur. Perquè sinó no entenc com no em van trucar almenys per fer una entrevista, que dic jo seria el mínim... en fin.

Ara, jo no m'aturo, continuo en això. Ara mateix m'hi poso de nou, a veure si han sortit ofertes noves, que alguna haurà sortit.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Els puristes que es netegin

Dels creadors de "És MOLT IMPORTANT que sapigueu que la Prova d’Avaluació Final 1(PAF1) s’exhaureix tant si us presenteu com si no." (per saber de què va això mirar això altre) Arriba ara, el canvi de gènere "porque yo lo valgo":

Com pot ser que en unes coses siguin tan formals i extremistes amb la llengua, i en d'altres puguin cometre errors com aquest? I és que, pensant jo que com que són gent que treballa per a l'administració i això és un exercici fet per a un munt d'alumnes que estem estudiant a distància, potser és que ara síndrome també es podia dir en masculí, així que amb la curiositat he anat a la pàgina de l'Institut d'Estudis Catalans i m'he trobat amb el següent resultat:

síndrome

1 1 f. [LC] [MD] Conjunt de símptomes d’una malaltia.
...
2 1 f. [MD] Agrupament de símptomes amb personalitat clínica acusada descrit per un determinat autor.

I llavors he comprovat que continua sent una paraula femenina i no pas masculina, així que en aquesta ocasió jo estava encertat. Així doncs, he començat la resposta de forma ben clara "La síndrome del túnel carpià" perquè quan ho llegeixi a qui correspongui s'adoni ben bé de la cagada que ha fet. Que no es pot ser tan purista amb la llengua i després passar burrades com aquesta.

divendres, 10 d’octubre de 2008

La feina de buscar feina

La situació és la següent. M'inscric en 11 ofertes. En una em descarten, en 9 no sé res encara, i en l'altra em truquen i em fan entrevista. I resulta que l'empresa que em fa l'entrevista és la mateixa de la que vaig marxar fa 1 any. Collonut, oi?

I què passa? Doncs que encara enviaré més ofertes, que l'infojobs en va ple, però resulta bastant frustrant que hi hagi aquest panorama de feina, quan les ofertes en que m'he inscrit són coses més per un temps, per no deixar de guanyar diners. En algunes ofertes que m'he inscrit, només demanen la ESO, i jo almenys tinc un grau mig de comerç, que ja és més, i ni per aquestes responen.

Si ara no vull res de més estable, és perquè em vull centrar en els estudis a distància del grau mig de gestió administrativa, però sobre tot, en les oposicions a subaltern de la Generalitat de Catalunya, que segons previsions, i si m'admeten, que en principi no hi hauria d'haver problema per això, la primera prova seria el 22 de novembre. Per tant així està la cosa. Ahir vaig rebre el llibre amb el temari de les oposicions, no és gaire, són 10 temes, 550 pàgines, que en més d'un mes que encara resta, hi ha temps de sobra si hi dedico cada dia una estona.

Precisament el tema de les oposicions és pel que no m'interessaria agafar l'oferta de Telecor, perquè seria treballar dissabtes i en nadal diumenges també, i a mi en principi no m'importaria, però és clar, si treballo dissabtes, i la prova de l'oposició és en dissabte, doncs és clar, les coses es complicarien. Per això ara m'estimo més buscar alguna cosa de dilluns a divendres, i així no complicar-me.

Ja veurem com va tot.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Inauguracions i retirades

Avui han inaugurat un nou tram de la línia 3 del metro, que uneix les estacions de Canyelles amb la de Trinitat Nova, amb una nova estació, Roquetes. Aquesta nova estació és, pel moment, la més profunda de la xarxa, amb les andanes a 60 metres sota el terra. Per accedir-hi s'han posat 4 ascensors d'alta capacitat, per així possibilitar que la gent no hagi d'esperar gaire per poder baixar fins a les andanes. Això és una gran notícia per al barri de Roquetes, que fins ara ho tenien bastant complicat per poder accedir al transport públic, ja que l'orografia del barri és, doncs la típica d'aquestes zones de Barcelona, carrers estrets i amb pendents molt elevades.

Bé, fins aquí la pura informació. Ara la crítica. Me la bufa que l'estació estigui molt fonda i tot això. Com es pot trigar més de 5 anys a fer uns, escassos quilòmetres i una estació? Per l'amor de Déu, ni que el terreny és dur, ni que l'orografia és brutal, que estem parlant de 5 anys, una eternitat. I com que estic fart de les comparacions entre Madrid i Barcelona, no en faré cap sobre aquest assumpte, però els polítics catalans ja podrien imitar, només en això, als d'aquí, de veritat. Però què es pot esperar, quan la línia 9 ja porta retard en trams que ja haurien d'estar oberts i funcionant. Els trens 9000 que circulen per la L2 eren els que havien d'estar circulant ara per la L9, però com que els trens van arribar quan suposadament hauria d'estar oberta part de la línia, doncs en algun lloc els havien de posar.

I una altra de bona que també he vist avui al Telenotícies, en aquest cas, no podia ser d'un altre, de renfe. Durant aquesta setmana trauran tots els trens Civia de les línies C2 i C10, perquè com que tenen l'esglaó a mig metre de l'andana de Passeig de Gràcia, doncs pujar fins el tren es convertia en alguns casos en un esport de risc. Només s'havia de veure els guiris intentant pujar les maletes als trens, o als i les senyores grans intentant pujar, que ni tan sols podien pujar al cotxe amb el pis baix, tot i tenir l'estrep més baix.

Doncs la solució de tot això, ha sigut, treure els trens. Apa, això sí, amb la promesa que faran obres a l'estació de Passeig de Gràcia per elevar les andanes. El problema, senyors de renfe i adif, és que aquestes obres les haurien d'haver fet ABANS de posar els trens, i no, més d'un any després que van començar a funcionar aquests trens per aquesta estació. O sigui, que vostès són gilipolles i uns incompetents. I ho sento, però aquí sí he de fer la comparació amb Madrid, però per criticar a la gentussa que treballa en aquestes empreses estatals propietat de tots que es diuen renfe i adif. A la línia C3 de Madrid, entre Atocha i Aranjuez, abans de posar els Civia, van apujar totes les andanes de les estacions que no estaven preparades, a lo sumo només era una l'estació no preparada, Getafe Industrial. Aquesta estació es troba enmig del no res, dóna servei a algun polígon industrial, que no queda gaire a prop, i ja està. Per mostrar l'exemple aquesta foto:

Doncs en aquesta estació, que no suportarà ni l'1 % de viatgers de Passeig de Gràcia, ni el trànsit de trens d'aquesta cèntrica estació barcelonina, es va apujar, amb un sistema una mica cutre, tot s'ha de dir, però s'hi va apujar, al cap i a la fi, el nivell de l'andana. Com pot ser, que la mateixa empresa que decideix apujar les andanes d'una estació enmig del no res abans de posar en funcionament uns trens, no fa exactament el mateix en una altra estació, moltíssim més important, del centre de la segona ciutat més gran de l'estat, abans de posar en servei els mateixos trens?

Respostes, perquè són uns fills de puta? Doncs segurament, no hi trobo cap més explicació. No em poden posar com excusa que en ser una estació per on passa molta gent i on hi ha locals comercials al costat, és molt difícil de fer. Mentida, l'andana és ben llarga, i que jo sàpiga l'estació tanca totes les nits. Es pot fer l'obra en unes setmanes si es fa l'obra a la nit, primer una part de l'andana, i que els trens s'aturin en la part que no està d'obra, i posteriorment, que s'aturin a la part de l'obra ja acabada, i que l'obra es continuï en la zona que encara no s'havia fet. I sobre els locals comercials, per una cosa existeixen les escales, o una petita pendent en el tros de les portes. O sigui, que no em posin tontes excuses, que no valen, perquè una empresa, com adif, que licita obres monstruoses com viaductes gegants, o túnels llarguíssims per fer passar trens AVE, no em pot dir ara que no pot fer una obra tan petita i barata com aquesta.

Bé, ara ho faran, però tard i malament, com sempre. Ara s'haurà de veure quant de temps triguen a fer una obra d'aquest tipus, senzilla a més no poder.

En fi, que vaja panda de gent que hi ha a Catalunya gestionant els transports públics, amb gent així no m'estranya que estigui tot tan endarrerit, i fet tot tan merda. Què hi farem! El problema és que, això, continuarà...

dimarts, 30 de setembre de 2008

Dubte del català de Madrid

No acabo d'entendre ben bé què vol dir en aquesta frase, el verb "exhaurir", a veure si algú me la pot resoldre sisplau:

"És MOLT IMPORTANT que sapigueu que la Prova d’Avaluació Final 1(PAF1) s’exhaureix tant si us presenteu com si no."

Vaja, just ara que farà 9 anys que vaig començar a aprendre català, encara em surten dubtes de tant en tant.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Em podeu fer un resum de Ventdelplà?

Jo cada dia entenc menys aquesta sèrie, que ni sabia que havia tornat. Avui fent zàpping pels canals del satèl·lit he vist que l'estaven fent, i només he pogut veure els minuts finals. I tot i veure només els minuts finals, jo lo flipo amb aquesta sèrie, he vist un munt de coses que no sabia, la de coses que passen, i això que és un poblet, suposadament.

Veig que una que feia de prostituta-drogadicta ara treballa al bar. També he vist que ha tornat l'australiana, Nicole, però no deia que volia tornar al seu país? També veig que el veterinari, el Julià, està amb la mosso d'esquadra aquella... el que fan amb aquest personatge és de traca, cada dia amb una diferent. També veig que el metge aquell que estava amb la Isona, Enric em sembla que es diu, ara està liat amb aquella noia, que no recordo el nom, que va ser nòvia d'en Martí... pel que veig, li van les jovenetes al paio. També m'he fixat, això ha sortit en les imatges del final que fan d'avanç del proper capítol, que la Nuri està amb aquell que va començar a sortir la passada temporada, que tenia amnèsia o què sé jo. Així m'he quedat després de descobrir tot això .

Vamos, és que tot això que passa en aquesta sèrie no passa ni en una ciutat com Barcelona... vull dir, a una ciutat tan gran poden passar moltes més coses, però vull dir, que a unes mateixes persones, no els pot passar tantes coses com els passen als personatges d'aquesta sèrie. Les sèries, encara que siguin ficció, han de mantenir, segons la meva opinió, una mica de contacte amb la vida real, sempre i quan no siguin sèries de ciència-ficció, que pel moment Ventdelplà no té aquesta catalogació, però temps al temps. Que qualsevol dia, el primer extraterrestre que arribi a viure a la terra, fixarà la seva residència a Ventdelplà, i ja em veig a la Teresa estudiant noves medicines per curar al nouvingut de les seves possibles malalties, també li veig demanant feina al Monràs, i d'aquí a que s'enrotlli amb alguna del poble, i acabin tenint un fill-restre, doncs no falta més que a un guionista se li acudeixi i ja està.

Senyors de Tv3, i guionistes... idees noves home. O mateu la sèrie ara que encara esteu a temps i foteu una altra igual de rara però que almenys serà nova i us pot durar un parell d'anys, o feu canvis radicals, canvieu personatges i tal, perquè joer, si a mi em passés tantes coses com les que els passen als personatges d'aquesta sèrie, tindria una depressió de cavall. En fi, aquí deixo la idea.

I això... vaja, volia preguntar un dubte lingüístic, però ja estic massa espès, i ho deixaré per un altre moment.

Vagi bé.

divendres, 19 de setembre de 2008

Ho va a celebrar qui jo et digui

Em treuen de polleguera. Com alguns sabreu, el meu aniversari va ser el passat 24 d'agost, que vaig complir 24. Doncs com que tinc un amic que compleix anys uns dies després, concretament el 7 de setembre, doncs decidim celebrar-lo junts. Però la cosa és que, jo ara miro el calendari, veig que és 19 de setembre, és a dir, pràcticament un mes després del meu aniversari, i encara no he celebrat res. I això per què?

El dia 6 de setembre no podia ser perquè un amic ens va dir fa mesos i mesos que tenia una boda a Valladolid. Doncs cap problema, es deixava per al següent dissabte. Però ves per on, que quan juguem i participem en sortejos no pensem mai que ens tocaran, doncs mira, a aquest amic de la boda, just va i li toca un viatge a Florència que coincidia amb aquest cap de setmana del 13 de setembre. Ell ens va dir que celebréssim l'aniversari, que no passava res, i jo estava d'acord en celebrar-lo, ja després li convidaríem a alguna cosa. Però al final l'amic amb qui celebro l'aniversari em va dir que no ho celebréssim el dia 13, i va, vinga. Doncs a més a més, just el dia 13, tocava la Chenoa a Fuenlabrada, i aprofitant que no hi havia celebració, un altre amic va anar a veure el concert. Doncs ja està, ja sense cap problema, la celebració seria aquest cap de setmana.

Doncs no va ahir, em truca l'amic amb qui celebro aniversari, i em diu que, l'amic del concert de Chenoa, com que la seva nòvia li va acompanyar a aquest concert, doncs que ara ell l'ha d'acompanyar a un altre de Bustamante, que és demà, dissabte 20. I jo ja "pues que les den por el culo a todos", ara m'obliguen a celebrar-lo avui, que no volia. O sigui, resulta que qui fa la celebració sóc jo i l'altre amic, i que ho hem de celebrar quan la resta de la gent digui. Doncs la propera vegada ho celebra son pare, perquè jo ja no celebro res mai més amb ells, au va ja i que els bombin a tots, collons.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Superant la crisi

És per mi una gran notícia que, des d'ahir, el meu cotxe és 100% meu, degut a que ahir em va venir l'última lletra per pagar. Aquest pagament suposava 185,22 euros cada mes, que, si ben no és exageradament gran, de fet és infinitament més baix que qualsevol hipoteca, per mi suposava doncs una despesa de la que volia desfer-me, i que no hauria volgut pagar-la mai, però al moment de comprar-me el cotxe no tenia prou diners com per afrontar la totalitat del preu.

Així que, en aquesta època de crisi, almenys jo puc dir, que a hores d'ara, l'estic superant una mica.

També comentar que, estic a l'espera que a l'adif li doni per posar data a la prova de factor d'entrada, però això pinta malament, bastant malament. Resulta que durant l'estiu l'adif va posar al BOE un anunci per externalitzar en algunes estacions importants de Madrid, Barcelona, València i Sevilla el servei de venda de bitllets. Els treballadors es queixen d'això, pel que suposa externalitzar serveis, quan hi ha una oferta d'ocupació pública que se suposa que era perquè hi entressin més treballadors. Per aquest tema ara estan de vagues a les estacions alguns dies, perquè en comptes de contractar gent per l'oferta d'ocupació pública, que suposaria contractar gent amb contracte indefinit, ho fan per subcontractes. Així que la cosa està xunga, ja veurem.

Però és clar, jo no puc quedar-me a l'espera per veure què hi passa, així que m'he posat a fer altres coses. Com que l'altre dia vaig veure que hi havia sortit una convocatòria per al cos subaltern de la Generalitat de Catalunya, li vaig preguntar a la Nur que m'informés una mica sobre aquest cos. Un cop m'ha informat - moltes gràcies Nur :) - doncs he decidit apuntar-m'hi, total, no tinc res a perdre, més aviat al contrari, i com que estic aturat, no he de pagar cap taxa. Així que, apa, ja tinc una altra cosa més a la palestra.

I això, pel moment. Que vagi molt bé.

divendres, 12 de setembre de 2008

De divendres

Què tal el dia festiu d'ahir? Bé, imagino. Segurament avui més d'un farà pont i a juntar-lo amb el cap de setmana. I per als que viuen i treballen a Barcelona i Tarragona, d'aquí uns dies més festa.

Doncs res, els que estigueu en aquest cas de pont, apa, a descansar, i els que no, apa, a fastidiar-se, què hi farem.

Per la meva banda, oficialment, ja no pertanyo a l'església catòlica. El bisbat de Getafe ja m'ha enviat la carta on m'anuncia que, oficialment, el meu nom no figura en cap tipus de llistat, fitxer o base de dades de l'església. Així que, em sento com més alliberat de saber que ja no hi pertanyo.

I ara que fa una estona he mirat, veig que per a l'any vinent sortiran les oposicions d'auxiliar administratiu de la Generalitat. A veure com van les coses, però si quan arribi el moment de la inscripció no tinc res, doncs m'hi tornaré a inscriure, com fa ara més d'un any. Pel moment ara començaré a estudiar les coses que m'han enviat del departament d'educació per al cicle d'administratiu a distància. El dia 20 es la presentació a Barcelona, però no crec que hi pugui assistir, de totes formes no és obligatori anar-hi.

I això, que comenceu bé el cap de setmana. Per acomiadar-me, un vídeo de trens francesos. Apa, vagi bé.


dimecres, 10 de setembre de 2008

Sa i estalvi

Abans de tot, avui he acabat ja el dentista, després d'11 mesos, ja era hora.


Després de sortir del dentista, he anat a mirar en C3, el meu cotxe, després que ahir a la nit caigués això:

I és que la gent ho flipava bastant, aquest video és gravat no gaire lluny de casa meva, reconec el carrer que surt:


I no era per menys. Si en casos en que plou menys els túnels de la M30 s'inunden, avui no podia ser menys. A més a més, també algunes boques de metro van acabar inundades.

Una gran nit per als que ens agraden les tempestes. Com a cosa a destacar, els minuts previs a que comencés a caure, com s'escoltava de fons el soroll de com s'acostava la calamarsada, fins que va arribar.

Doncs això, que passeu un bon dimecres.

dimarts, 9 de setembre de 2008

La Catalunya vista, però més no vista

Avui m'he posat a mirar el mapa de municipis on he estat de Catalunya, que quan vaig o passo per un lloc nou, l'actualitzo. I m'he adonat que... mare meva, doncs no em falta ni res:

Prémer per veure més gran

Així, a bote pronto, tot el Pirineu i pràcticament tot l'interior, també Terres de l'Ebre menys el Delta... bona feina em queda si algun dia vull que el vermell predomini en aquest mapa.

Les línies blaves corresponen a carreteres per on he passat, i les verdes a vies de tren.

Si voleu, em podeu recomanar llocs en les zones no visitades, a veure si algun dia em dóna per visitar algun dels moltíssims llocs que no han vist els meus ulls de Catalunya.

Ara, no us penseu que de Madrid en conec tot, que ho tinc aquí al costat però, no arriba ni al 50% del territori visitat, en concret això:

En color diferent, el centre de l'univers, Alcorcón.

I res, que us vagi bé el dimarts.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Las nits dels focs

Aquest ha sigut un cap de setmana de focs, i de poc més. Abans-d'ahir nit a Valmojado. Era la primera vegada que veia des del juny a la nòvia del meu amic, perquè s'ha tirat 2 mesos a La Manga... en alguns llocs no hi ha crisi. Sort que no em va dir res de la boda a la que no vaig anar, en canvi em va regalar, pel meu aniversari, que va ser fa unes setmanes, unes locomotores en miniatura, molt maques.

Aquest nit els focs han sigut a la ciutat del porro, o sigui, a Alcorcón. Jo és que no ho entenc, serà la crisi, perquè han sigut més sosos els focs, i unes quantes coses repetides de l'any passat, que s'ho comentava a un amic "eso ya lo hicieron el año pasado" i tal. Bé, almenys he fet una foto, per poder mostrar-vos com durant 20 minuts el cel taronjat d'Alcorcón s'ha il·liminat amb altres colors.

Bon començament de setmana.

dissabte, 6 de setembre de 2008

Buscant pistes

Avui, a la tarda, que miro un moment per la finestra, em trobo la policia municipal, en concret 3 agents, buscant alguna cosa a la plaça a que dóna la meva finestra. El què? Ni idea. Era curiós, perquè miraven entre les branques d'algunes plantes, per la gespa, pel terra, fins i tot rebuscaven per la paperera. Més tard s'hi afegiren 3 agents més, amb el que durant una estona van ser 6 els agents que, buscaven no sé sap què.

Finalment, els 3 agents nouvinguts, van tornar a marxar. Però els 3 del principi encara hi eren. Algun veí passejant el gos els preguntava alguna cosa, però no sé què responien. I era curiós perquè tota l'estona buscaven alguna cosa, sense parar. Ja, per fi, després de més d'una hora buscant el no-res, van marxar. L'únic que van aconseguir és que, durant tot el temps que hi eren, els porreros desapareguessin. Ara, va ser marxar, i com si estiguessin amagats sota les pedres, van començar a aparèixer de nou.

No sé, em resulta molt curiós que, a sobre ara que són festes, i que la policia hauria d'estar vigilant zones calentes, com la zona de la fira, els concerts, etc, doncs que res menys que 6 agents estiguin apartats per buscar per una plaça alguna cosa que, per molt important que fos, no crec que necessités d'aquest desplegament.

En fi, que res nou sota el sol. Bon dissabte.

divendres, 5 de setembre de 2008

Re-Estudiant

Ahir oficialment ha començat el curs de FP a distància que faré a l'institut obert de Catalunya. Les primeres impressions són bones. Al principi els alumnes hem de conèixer les eines, el portal, i tot això. També ens hem de presentar. D'aquí a uns dies m'enviaran les coses per funcionar a casa Així que, sembla bé. A veure si me'n surto i doncs així tinc un títol més, que a més a més, espero que em serveixi per a molt, oposicions a part, que en l'època actual, i amb una crisi pel mig, com més sàpigues i tot això, més et valoren a les empreses... o no? Hi ha de tot.


I això és tot. Que vagi bé i que comenceu bé el cap de setmana. Per aquí per Madrid, és de pont, perquè dilluns és festa a moltes ciutats, com Alcorcón, i dimarts ho és a la capital... i això que recent ha tornat la gent de vacances.

dijous, 4 de setembre de 2008

Festassa Alcorcon

Avui, dia 4, comencen les festes d'aquesta ciutat de nom Alcorcón. Amb lo contenta que està la gent amb el tema de les obres interminables, i la desaparició de centenars de llocs per aparcar per forçar a la gent a comprar plaças d'aparcament soterrades, s'haurà de veure el pregó a veure com reben l'alcalde. Fints i tot ma mare deia d'anar-hi amb ous i llençarlos, que no crec que ho faci.

D'altra banda, a mi aquestes festes no m'il·lusionen gaire, però com que ara estic en l'atur, doncs aprofitaré per visitar coses que facin, més en concret en llocs on es pot menjar gratis, com un concurs de paelles aquest diumenge, o un altre de truites, el que passa és que el de paelles és a les 12 del migdia i el de truites a les 13, el mateix dia, i el lloc on es fa una cosa i l'altra queda a molta distància, quin dilema.

També he pensat d'anar a les "capeas" que es fan al matí amb vaquilles. Però, jo només a mirar, no tinc ganes de portar-me cap revolcó amb un animalot d'aquests. On no aniré serà a cap concert, que no em crida pas ningú, i això que són tots gratis. Ve un grup que es diu Jethro Tull, que diuen que és molt bo, però que jo no he escoltat mai, i també la típica actuació d'amics de partit, Ana Belén i Victor Manuel, entre un elenc de més actuacions.

Casa meva estarà situada entre dos balls populars, d'aquests on grups canten tot tipus de cançons, espero no escoltar gaire a la nit la música. I també els focs artificials, que com cada any hi ha 2 dies de focs, un, el dia 7 com sempre a la nit, previ al dia festiu, i l'altre el dia 13, que ningú no sap on es farà, ni al propi ajuntament ho saben, perquè uns diuen un lloc i altres diuen un altre, en fi.

I com en tota festa patronal d'aquest tipus, la fèria, els xiringuitos típics d'asociacions i de partits polítics... tornarà a estar el del pp buit com l'any passat? I jo que estaré atent a veure què fan, a veure si em porto la càmera de fotos i puc mostrar alguna cosa de les que es facin.

Apa, vagi bé dijous.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Enteniments

Jo, en la meva típica mania de ficar-me on no em criden, he tornat a fer de les meves. Si ja fa 9 anys vaig trucar a la porta de Catalunya i els catalans, per aprendre la seva llengua, i no només això, sinó també per demanar-los un raconet per instalar-m'hi... que per comentar novetats, només diré que estic pendent de la prova de factor de adif, perquè si per un casual aprovés, que mira, no seria estrany, imagino que algú les haurà d'aprovar, per què no jo? doncs que si per un casual aprovés, com que només vaig demanar dels 4 llocs on hi havia places, Barcelona, doncs això, així que a veure si no triguen a dir quan es fa la prova.

Al que anava, que com que sóc "ficomentot"... que no crec que existeixi aquesta paraula, però és una proposta personal del terme castellà "metomentodo"... doncs que, després d'anar pel País Basc i per França a principis d'agost, i com que no m'agrada no entendre'm amb la gent, he decidit aprendre... basc no, que ho sento, és molt difícil... llavors, si no és basc, doncs serà, francès, exacte.

No sé si li passa a algú més, però odio no entendre'm amb la gent. I vaig tenir sort, perquè el dia que vaig anar a Saint-Jean-de-Luz en tren des d'Hendaye, la senyora de la taquilla parlava castellà... cosa que sembla normal tenint en compte que és una estació internacional i que la frontera està a escasos 500 metres, que més d'un dia tornava caminant a la pensió des de França... ara, a l'estació d'Irún parlaran francès? Espero que sí, perquè sinó quin gran error. I també sort quan un dia per dinar vaig anar a un restaurant on parlaven castellà. Però no es tracta de buscar llocs on et parlin en la teva llengua, perquè, a més a més, casos com aquests n'hi haurà molt pocs.

I si ben és cert que amb l'anglès es pot anar a molts llocs, no el vull parlar a França quan hi vagi. A veure, a poc a poc els meus desitjos viatgers es van ampliant, i si bé no tinc la necessitat d'anar molt lluny, a França, que està aquí mateix, doncs sí m'agradaria conèixer-la més a fons. Ara se m'ha ficat d'anar algun dia a Bordeaux, per anar-hi, i per tastar el TGV també, que hi ha ganes. Per més endavant, i per quan tingui més diners, ja vindrà París, que tinc moltes ganes d'anar-hi també, però no en avió, no, en trenhotel. És que molts dies passo per l'estació de Chamartín, i veig com a les 19:00 surt cap allà aquest tren, i deu ser maco fer el viatge en tren.

Així que, doncs això, que he decidit aprendre francès. A l'escola només vaig donar 2 cursos i ja no me'n recordo de res, així que hauré de començar des del principi. I és que, a sobre de tot, vull tornar a fer el que vaig fer amb el català, aprendre'l per mi mateix, sense necessitat d'anar a acadèmies aspira-diners ni res. Crec que posant-hi ganes, i avui dia, amb internet, no és pas tan difícil. De totes maneres em donaré un temps. Crec recordar que, des que vaig decidir aprendre català, fins que vaig avançar seriosament, va passar cosa d'un any, i això en una època en que no tenia ni internet ni res.

I és que a mi m'encanten els idiomes, i des de sempre he volgut parlar el màxim d'ells possible. Si finalment aconsegueixo parlar francès bé, i augmentar el meu vocabulari d'anglès, que és on més fallo en aquesta altra llengua, tindré 4 idiomes dins el meu cap. Només el futur dirà si arribarà una 5ª llengua, però ara és massa d'hora per endevinar això.

Una abraçada i au revoir.

P.d.: Potser algú, quan ha llegit això de que França està aquí mateix, haurà pensat "I Portugal no està també aquí mateix?" Doncs per mi sí, més quan Alcorcón està situada en la carretera que porta fins allà. També estic pensant d'acostar-me un dia a alguna població fronterera, i també a Lisboa, que és que està més a prop de Barcelona i tot (613 km front a 638 km des d'Alcorcón), però no tinc intenció d'aprendre portuguès tan a fons, però sí entendre i fer-me entendre una mica, i com és clar, viatjar en trens de la CP, xDD.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Setembre

Sembla que va ser ahir quan començava, però ara ja està arribant a la fi. D'ell només en queden 21 dies. I és avui precisament el dia que més tem la majoria de la gent, el primer dia de setembre, perquè el dia 1 d'aquest mes és sinònim de tornar a la feina... jo, en aquests mesos de crisi, pel moment, em mantinc a l'atur, així que jo encara no he de tornar a cap feina, no m'esperen enlloc. Als que comenceu, doncs simplement desitjar que sigui el més lleu possible.

També sembla mentida que ja hagin acabat les obres a Alcorcón... ah, no, que al gener comencen de nou... bé, però ja no a prop de casa meva.

Per cert, que setembre per mi també és el mes maleït, perquè m'arriba l'assegurança del C3. Però com a contrapunt aquest serà l'últim mes que hagi de pagar la lletra del C3, així que C3 serà ja meu del tot. Que si en C3 parlés estaria molt content, perquè li vaig portar al seu país per primera vegada, a França, però un dia li vaig castigar a Irun i vaig anar a França en tren. Ja explicaré el que em sembla la SNCF en comparació amb la renfe. I per acabar amb la maledicció d'aquest mes que avui comença, en aquest mes serà la meva darrera visita al dentista, en concret serà l'11 de setembre, no podia ser un altre dia millor per celebrar que per fi acabo amb això que va començar, atenció, el 14 d'octubre de 2007. Com que el dentista també es paga cada mes, en aquest cas serà octubre l'últim en que els hagi de pagar.

Aquest mes també espero saber quan (collons) hauré de fer la prova de factor d'entrada per a l'Adif, perquè l'únic bo que m'està portant tant retard en la convocatòria és que si demà mateix vaig a l'estació de Chamartín i em poso en les finestres de les taquilles o d'informació, segurament ho faré molt millor que alguns que hi ha, perquè m'hauré llegit el llibre com unes 5 o 6 vegades, i a sobre m'he currat un resum i un esquema que ni Déu... òstia, parlant de Déu, que ja no... que ja no sóc de Déu jo, que he apostatat... bé, estic a espera de la confirmació final. Que em van enviar els del bisbat de Getafe una carta on em deien les coses que no podria fer si em donava de baixa, i que anés a parlar amb ells, o, sino podia, que signés davant notari una declaració, i així ho vaig fer divendres, anar al notari i enviar-los-hi la declaració.

I doncs, aquí segueixo, i seguiré... no com l'estiu, que li queden 21 dies. Una abraçada a tothom des de la capital del cutrerío i del haixís, Alcorcón.

dimecres, 30 de juliol de 2008

On és en David? Aquí o aquí

Sóc aquí, sí, encara estic per aquí. L'estiu em té al carrer gran part del dia. També sumat a uns quants dies que vaig estar sense internet, doncs suma que no passi gaire per aquí. Tampoc no és que faci moltes altres coses. Principalment els matins me'ls passo estudiant el temari d'Adif, que ja m'ho sé pràcticament tot.

I d'aquí a una setmana marxaré una setmana al País Basc amb un parell d'amics, i després doncs a passar el mes d'agost.

Que consti, que no deixo d'escriure al blog, simplement que ara agafo l'ordinador menys, però que això és ara. Més endavant tornaré a agafar-lo més.

I això, que vagi bé, que els que tingueu vacances les gaudiu, i qui no, doncs que també gaudeixi.

Adéu adéu.

dijous, 26 de juny de 2008

No tornaré mai més a Barcelona

A veure, sí que hi tornaré. M'explico, no ho faré mai més de la manera que ho he vingut fent des de sempre. Anar d'albergs. Estic una mica fart d'aixo. Serà barat i tot el que vulguis, però s'han d'aguantar moltes coses. Per començar, la primera nit a l'alberg, un guiri, no sé què coi li passava amb mi, però de cop es posa a dir-me coses en anglès, que no entenia res, i jo una mica fotut perquè en aquell moment m'estava sangrant una mica la geniva que em van tallar la setmana passada. Aquest jove, entrava i sortia de l'habitació, i em deia coses, semblava emprenyat amb mi, però, per què? No entenia res, jo estava al llit i punt, no feia res més. En un moment que va tornar a entrar a l'habitació, es va posar de peu davant del meu llit, com que era de nit i l'habitació estava fosca, jo no feia res, però de cop va i seu al meu llit, al costat de les meves cames, i llavors jo salto i li dic "¿pero qué haces?" i continuava parlant-me, i jo només li deia "es que no sé qué me dices, no te entiendo, no sé qué quieres" i va i em diu "I don't speak Spanish" i li dic jo "Pues yo no speak English". El que va fer ell va ser agafar el matalàs, perquè estava dormint a sobre de mi, era una llitera, i se'n va anar a un altre lloc de l'habitació. Jo flipava, no em creia el que estava passant, ni tampoc ho entenia. Però mira, millor.

Però, a part d'incidents amb guiris, el fet d'anar a un alberg suposa, llevar-te d'hora per esmorzar. Després estar-te fora de les habitacions l'estona que les estan netejant. Si et quedes fora fins a tard, esperar que t'obrin, i després entrar a l'habitació en complet silenci, per no molestar ningú que hi ha, etc, etc.

Per tots aquests motius, i més, que ara no sé, però que segur que n'hi haurà... bé, un és haver de suportar als grups de joves alemanys, britànics, etc, que es pensen que arriben aquí i que poden fer el soroll que vulguin, beure el que vulguin, i tot això. Doncs per tot això, he decidit no tornar mai més, ni a Barcelona, ni a cap lloc de Catalunya, ni a cap lloc que ja hagi visitat una vegada almenys, i dormir en albergs, mai més. Mentre no hi tingui la meva residència, faré viatges de un dia, o, en tot cas, i només seria una nit com a molt, quedar-me en casa d'algú. Aquí és quan agraeixo a la nur, que vaig passar una nit a casa seva, i he de dir, que és la millor nit que he passat a Catalunya, pel fet de no haver de llevar-me segons horaris, pel fet de no haver de dormir amb gent desconeguda al meu voltant, etc, de veritat, moltes gràcies, nur.

I bé, la nit de Sant Joan, doncs bé, no hi havia estat mai, i tenia ganes de veure-ho, per això especialment hi vaig anar. Vaig anar per totes les platges de Barcelona, i després, per tornar, el metro petadíssim de gent.

I això, poc més, mentre tota Alcorcón està veient el partit d'Espanya contra Rússia, jo doncs estic aquí, fent coses més interessants que veure un partit de futbol que no m'interessa gens ni mica, perquè no m'agrada gaire el futbol, però també perquè no suporto aquests aires de grandeza que li dóna a la gent en aquests casos, i la meva vida no canviarà res si Espanya guanya o perd l'Eurocopa, ni seré més feliç, ni tindré més diners, ni res, així que, que facin el que vulguin.

Apa, adéu adéu.

divendres, 20 de juny de 2008

Entre unes coses i altres

Això està descuidat, però, és perquè he tingut uns dies moguts. Entre que vaig estar uns quants dies sense Internet... i que m'ha tornat a fallar de nou avui., a més a més, que fins fa poc no m'he comprat una pantalla nova, que l'altra estava fotuda ja i no servia, i el portàtil no el volia tenir un munt de temps engegat. Després, fent neteja a fons de l'habitació, que encara no he acabat. També fent coses fora de casa, com avui que he anat fins a Madrid per fer la declaració de la renda, que a sobre em surt a pagar més de 300 €.

I ara, per adobar-ho tot, ha començat la calor d'estiu, i, no sé si dir per fi o no, han començat les obres al meu carrer.


Recordo que el centre d'Alcorcón porta uns mesos en obres, fent la majoria dels carrers amb llambordes i traient llocs per aparcar, i el meu carrer serà d'aquest estil. Però el pitjor està per venir, perquè l'altre dia, l'alcalde - senador - bebedor, va enviar un paper de publicitat dient que això que s'està fent és la fase I, però que la fase II serà l'equivalent a 3/4 part de tot el que es farà. Llavors, quan obro el paper i veig el mapa de la ciutat, pintat tot el que serà la fase II, em vaig portar les mans al cap. Quan comenci la fase II hauré de portar a aparcar el cotxe a Móstoles.

En fi, que per coses com aquestes i més, doncs estic una mica fart. Així que, dintre del meu període d'atur, me'n vaig 4 dies a Barcelona, a passar Sant Joan, així em desestresso d'Alcorcón una mica, des de demà fins dimecres.

Apa, vagi bé. Adéu.

dimecres, 11 de juny de 2008

Una d'injustícies, que d'això no en falta al súper

Des de divendres fins ahir no he tingut connexió a Internet, aquests de yacom me l'han tornat a fer, quan fa unes poques setmanes em va passar el mateix. Ara, perquè no tinguin més excuses de per què no funciona de vegades la connexió, vaig trucar a Telefònica perquè m'arreglés la línia, bé, perquè canviés l'entrada de línia, i va venir dissabte i tot el de Telefònica. Ara la línia funciona perfectament, així que si yacom d'aquí a un temps torna a deixar de funcionar, ja no podran dir que és culpa d'un altre. Si torna a passar seré jo qui els diré que el meu ordinador ja no funcionarà amb la seva connexió mai més.

I ara que fa una estona ha tornat a ploure, ha caigut un xàfec. Porta així dies, aquest temps inestable em fa quedar-me a casa gran part del dia. Però no em puc quedar sempre a casa, he de sortir per respirar aire. Però després surto de casa, i m'emprenyo, veient com les eternes obres d'acondicionament del centre de la ciutat van lentes, lentes. Carrers que es tiren totalment innacessibles durant setmanes, i tot perquè, després quan l'acabin de fer, vegi que allà on hi havia 20 aparcaments en bateria, hi hagi ara 5 en línia, però això sí, amb un arbre molt maco recent plantat.

I és clar, m'encantaria poder sortir i fer una escapada fora de la ciutat per evadir-me del soroll i dels carrers trencats, jo que sé, a El Escorial, que no està gaire lluny. Però el dipòsit del meu cotxe està en la reserva, i és clar, ara els senyors transportistes... bé, uns pocs senyors transportistes amb poques ganes de treballar, eviten que la majoria, pràcticament la majoria no només de la gent, sinó dels propis transportistes, puguin fer vida normal. Ara mateix no em puc ni arriscar a agafar el cotxe per anar a la gasolinera més propera per si té gasolina o no, perquè potser he de deixar el cotxe tirat per algun lloc perquè es quedi sense gasolina si no hi ha carburant en la gasolinera. Podria haver-hi anat abans, dissabte o diumenge, però resulta que vaig cobrar ahir, i per no pagar amb la targeta per no acumular deutes a final de mes, volia esperar-me a cobrar. I en cas que hi hagués anat dissabte o diumenge, després hauria hagut de deixar el cotxe en la província de Toledo perquè, com que ara ja no es pot aparcar al centre pràcticament, perquè recordem que on abans aparcaven 20 cotxes en bateria ara aparquen 5 en línia, això als carrers acabats, que els que no estan acabats estan igual que abans que arribés la civilització aquí, amb fang per tot arreu, perquè com que no deixa de ploure tampoc doncs la sorra es converteix en fang, i així els únics automòbils que poden entrar a aquests carrers són 4x4 que, en tot cas, han d'abandonar el lloc dilluns al matí, perquè sinó el cotxe acabarà al dipòsit de vehicles.

En fi, que quina merda de tot. I això que no he anat a cap supermercat, que sinó, m'entrarà una depressió de veure les estanteries buides. Ja ni tan sols podré trobar els meus Donuts Fondant, que és clar, com que els fabriquen a Barcelona però només els venen aquí, doncs no hi ha manera que arribin.

Per acabar, un vídeo que resumeix una mica el que sento ara:


dimecres, 4 de juny de 2008

Sense sortida

Avui no he sortit de casa. I és que, sense feina, i tot sol a casa, doncs em poso mandrós 100% i no hi ha qui em mogui de casa. Demà hauré d'estirar una mica les cames.

Adéu

divendres, 30 de maig de 2008

D'una cosa a una altra

Avui tenia un examen, per accedir a un cicle de grau superior, però no he anat a fer-lo. Per què? Doncs perquè l'altre dia, mirant ofertes de treball a infojobs, vaig mirar que hi havia bastants ofertes d'administratiu, on demanaven cicle de grau mitjà de gestió administrativa. I llavors, pensant en uns companys de feina quan treballava a Telecor, que van fer aquest cicle a distància, doncs ho vaig buscar per Internet. Així vaig acabar a la pàgina de L'Institut Obert de Catalunya, i em fixo que just estava obert el termini d'inscripció. Doncs ni corto ni perezoso, vaig i m'hi apunto en aquell moment. A més a més, com que ja tinc un altre grau mitjà fet, el de comerç, em convaliden dues assignatures, i les pràctiques sé que demanant a Telecor un certificat de que hi he treballat més d'un any, també me les puc estalviar.

El més dur d'això, pagar el que costa cada assignatura, però no és preu elevat, sobre tot tenint en compte els beneficis que em pot donar aquest títol. I això seria ja al setembre. Abans segurament hi haurà les oposicions per a l'adif, on també espero poder donar el màxim. I també estic esperant per si surt la convocatòria per a auxiliar administratiu de la generalitat, però em fa l'efecte que aquest any no sortirà aquesta convocatòria. Així que si no surt, potser em presento per a la convocatòria de Mosso d'Esquadra, que surten a principi d'any, però això ja ho veuré. Per cert, això de presentar-me a Mosso no és nou, ja fa anys el meu germà m'ho va proposar, mig en broma mig de debò, i m'ho vaig estar mirant, però amb el temps me'n vaig oblidar una mica. I mira, per provar no perdo res, ja veuré.

Així que, com que aquesta tarda la tenia lliure, doncs he anat al centre de Madrid, amb la videocàmera i he gravat alguns llocs de la ciutat. Volia gravar-me a la Puerta del Sol parlant en català i enviant una salutació... i ho he fet, però m'ha sortit malament i no he pogut repetir, un altre dia serà.

Que vagi bé.

dimarts, 27 de maig de 2008

Fora bodes

M'han convidat a una boda. Però flipa. M'han convidat a la boda de la germana de la nòvia d'un amic. I no m'ha convidat la que es casa, no, m'ha convidat la seva germana, que és la nòvia del meu amic. Bé, ja em van convidar fa un any, però és que per a la boda queda un mes.

No m'agraden les bodes. És una cosa que no em va. Jo, si em caso, que ja ho veurem, tinc molt clar que no vull que sigui una gran boda, amb un munt de convidats, i tota la parafernàlia que acompanya aquests esdeveniments.

Però no vull escriure avui sobre la meva boda, això en futures edicions. Sobre la boda que em pertoca ara, doncs dir que els que es casen, el més que els conec va ser fa cosa d'un any, que la germana de la nòvia em va demanar que els acompanyés un dia a El Corte Inglés per pagar amb la meva targeta de personal algunes coses per a la seva futura vida en comú... és clar, amb el 15% de descompte doncs, se'n van aprofitar, però això a mi tant m'hi feia, al cap i a la fi jo allà ni guanyava ni perdia res. Però ja posats, una reducció en el preu del convit no estaria malament.

Però amb reducció o sense reducció, no hi penso anar. No m'agraden les bodes. No m'agrada pagar tampoc 70 € per una boda plena de gent que no coneixeré, més que el meu amic, la nòvia del meu amic, i potser algun altre amic que hi vagi, que en tot cas només hi aniria un, i s'ho està pensant en vista que no anirem ningú. Ja l'altre dia em va donar la invitació. Pel moment no li he dit que no hi aniré, però no trigaré a dir-li.

I és que, que collons hi pinto jo en una boda d'una persona que no conec ni res? Per què la seva germana va convidant aquí a tothom que li dóna la gana? A més a més de ser una despesa elevada el convit, també hi hauria despeses de gasolina, perquè primer anar fins el poble aquest, Valmojado, després anar on es farà el convit, que no tenien un lloc més proper i se'n van fins a Fuenlabrada, i després la barra lliure de nou a Valmojado, per després tornar a Alcorcón, en total 140 km.

Així que, res, res, no vull saber absolutament res d'aquesta boda, que ni em va, ni em ve, ni és res meu, ni té res a veure amb mi. Però si s'ha d'anar a una boda d'algú important, és clar, allà ni ho dubto.

dimecres, 21 de maig de 2008

Els lladres s'han sortit amb la seva

Aquesta tarda he vist per la finestra una imatge no usual. Hi havia un parell de persones, dos homes, que portaven un munt de bosses i maletes... no sé com han aguantat tot això, perquè portaven moltes coses. La cosa és que he vist que han començat a obrir-ho tot, i a mirar com estranyats el que hi havia dins. Llavors he pensat, que, si aquestes coses fossin seves, no se les mirarien tant. Jo, si tinc en una bossa un collar, no me'l quedo mirant i de cop me'l guardo en una butxaca de dins de la meva jaqueta. I a més, jo no em posaria a obrir les meves coses amagat en un parc del centre d'una ciutat. Per tant he pensat "aquests s'ho han robat tot això".

Al principi no volia fer res, però han començat a treure coses i coses, i a guardar-se-les, i m'he indignat, i he trucat la policia municipal, he pensat "els d'aquí, en principi, no són corruptes com els de Coslada". He descrit les dues persones i el que estaven fent, i m'han dit que enviarien una patrulla. I així ha sigut, la patrulla ha passat, però sense aturar-se, de llarg. Que els costava baixar un segon i mirar, perquè la distància des d'on podien deixar el cotxe a on eren aquests personatges era mínima. Així es pot veure a Google Earth. La distància entre el carrer i la plaça és menys de 50 metres:

La distància és la que dic, però no tinc imatge perquè l'he perdut en el procés de canvi de proveïdor de serveis d'Internet.

I m'he quedat mirant com aquests lladres d'estació feien i removien totes aquestes coses que no eren seves. Dic que són lladres d'estació, perquè amb tantes maletes, i maletins i bosses, té tota la pinta de que les han robat quan la gent es descuida un moment a alguna estació.

Al final, tots dos, per on han vingut, han marxat. S'han deixat una bossa plena de roba al parc, i un maletí. En canvi s'han portat un joc de ganivets, i alguns ben grossos, que s'han posat a jugar amb ells, també cd's i mp3's, roba que els agradava, alguna beguda alcohòlica, que hauran barrejat amb la que ja estaven bevent, etc. En fi, que m'he indignat. Potser si els agafaven, demà de nou serien al carrer... bé, potser no, segur que demà serien fora, però almenys aquesta vegada no s'haurien portat tot això i potser, a qui li han robat, ho hauria recuperat. Quina pena tot plegat!

Així que, per tranquil·litzar-me, he marxat a córrer una estona. Avui era el primer dia que sortia a fer exercici. M'ha donat flat, però bé. Tenint en conte que porto... anys sense fer ni una mica d'exercici, es pot dir que no ho he passat gaire malament. I després he anat a fer exercici amb unes màquines que estan posant ara en tots els parcs, i que venen genials per a la gent gran, jove, mitjana, i petita, per exercitar els braços, les cames, fer abdominals, flexions.

I això, després a casa, on encara, a la plaça, hi ha la bossa que han deixat els lladres, i un maletí obert que l'haurà deixat així algun dels fumetas que hi ha sempre al parc.

dimarts, 20 de maig de 2008

El que dóna de sí (per a mi) un dia a Barcelona

Doncs en aquest vídeo mostro el que pot donar un dia sencer per a mi a Barcelona. És del passat dia 14. No me'l vaig passar tot el dia de tren en tren, però en quant n'agafava un, doncs ho gravava, o si anava a algun lloc en concret, doncs em quedava una estona i gravava. Per sort, com que en aquest vídeo surten més coses que renfe, doncs no hi ha tanta brutícia.

L'últim tren que surt, és un sèrie 1100 de metro, els que anaven sempre per la L4. Doncs aquests trens ja els han retirat, em sembla que avui o demà, o en els pròxims dies ho faran.

I és que si ajunto dues de les meves passions, com són els trens i la videocàmera, doncs surt això. La música que li he posat és World Hold On, de Bob Sinclair.


diumenge, 18 de maig de 2008

Trens plens de merda

Les darreres vegades que he anat a Barcelona, m'he trobat als trens de renfe molt, però que molt bruts. Plens de grafittis, però no uns pocs, sinó gran part dels trens. És una vergonya. Però la culpa no és només dels que pinten, sinó també de qui no fa res per evitar-ho, en aquest cas, renfe. Si deixa els trens a les nits en llocs on no hi ha cap vigilància, i si després ni es molesta en netejar, doncs ja tenim el resultat tan fastigós que es troba als trens de rodalies de Barcelona.

Com exemple, un Civia, el 010 de 5 cotxes. Quan vaig anar el 23 d'abril, tenia unes pintades. Doncs el passat dimecres, dia 14, 21 dies després, vaig tornar a veure aquest tren i tenia les mateixes pintades. És a dir, renfe no ha tingut temps, en més de mig mes, per netejar un tren. Això és falta de ganes, directament. Barcelona és l'única xarxa de rodalies on he vist això. A Madrid, només he vist dos trens amb grafittis en tot el que va d'any, i eren molt petits, i de seguida van ser netejats. València és un gran exemple de neteja, que quan arriben els trens a l'estació del Nord, abans de sortir de nou, hi ha el grup de neteja recorrent tots el tren per mantenir-ho net. En canvi, Barcelona no és tractada igual per l'operadora de trens.

Ja he reclamat a renfe per aquest tracte, i la seva resposta ha sigut més o menys com que "hacemos lo que podemos"... doncs llavors no feu res.

Els que agafeu diàriament el rodalies ho veieu cada dia. Aquí deixo un vídeo fet amb imatges que vaig gravar el dia 23 d'abril, on es pot comprovar en la majoria dels trens de renfe això que dic:


dissabte, 17 de maig de 2008

Admès

He sigut admès per a la convocatòria de Factor de Entrada de l'Adif. Hi ha en joc 23 places per a la DE (Direcció Executiva) d'estacions de viatgers de Barcelona, que és on he demanat plaça. No sé quanta gent es presenta per a Barcelona, però seran molts, moltíssims. Tot i així posaré tot de la meva part per intentar arribar el més lluny possible en la convocatòria, i és clar, si puc arribar a ser algun dels beneficiaris de les places, doncs molt millor, però això ho veig molt difícil.

dijous, 15 de maig de 2008

Sexe: home, dona, indefinit

Ahir vaig estar a Barcelona. El dia va estar bé, m'ho vaig passar bé, com sempre que hi vaig. I el temps sempre em passa tan ràpid. Igual de ràpid que l'AVE, que en un buf, ja havia arribat. És increïble, en un moment sóc aquí a casa, a Alcorcón, i en unes 3 hores, podria estar a l'estació de Sants, bé, una mica més, tenint en conte que des d'Alcorcón el viatge s'allarga uns 20 minuts més.

Doncs el primer que vaig fer va ser anar a una oficina del Departament d'acció social i ciutadania de la Generalitat. En concret, al punt d'atenció ciutadana del carrer Tarragona, que és molt a prop de Sants. Tot això per poder fer-me un usuari i contrasenya per al portal cat365, que per als no residents a Catalunya, doncs s'ha de fer o per fax, cosa que vaig fer fa un temps però el fax no funcionava, o de forma presencial. I doncs aprofitant que hi vaig anar, doncs m'hi vaig presentar.

Bé, la dona que em va atendre, quina gran persona, i les seves companyes d'oficina igual. Resulta que no és una cosa que facin sovint, i és clar, al principi no sabia ben bé en quin lloc de la pàgina que facin servir allà als seus ordinadors havia d'entrar. Després, lo típic en el meu cas, com que sóc de Madrid, i doncs des del primer moment em vaig adreçar en català, doncs em van dir que el parlava molt bé i tot això. Jo quan em diu algú això, no dic mai que tenen raó, perquè jo personalment crec que no el parlo del tot bé. Es pot dir que tinc una mica de complexe, m'explico. Com que la meva llengua materna és el castellà, doncs jo no tinc cap dubte, el parlo perfectament, i tot això, és clar, però com que el català no el faig servir gaire, almenys de forma parlada, i tot això, doncs crec que quan parlo em tallo bastant, se'm trava la llengua, i això. I després em passa, que per això dic que tinc complexe, que potser, vaig a El Corte Inglés, per dir un lloc, i penso "va, pregunta als venedors en català" però després, quan em poso a pensar en què li vull preguntar, sempre penso "però això es dirà així? Segur que dic alguna paraula malament i la cago, no, millor parla en castellà que així segur que no m'equivoco". És a dir, no dubto que parli bé el català, perquè sinó la gent no m'ho diria, però jo crec que encara he de millorar bastant.

En fi, després d'aquest comentari, continuo amb el tema del punt d'atenció ciutadana. Bé, doncs la dona em va preguntar algunes dades, com el meu domicili, telèfon i tot això. Però al formulari que ella havia d'emplenar a l'ordinador, hi havia una cosa que no m'havia de preguntar, perquè a la vista estava, però li va cridar l'atenció les opcions que donava la casella. Resulta que al sexe, la pàgina li donava per triar si era home, dona o indefinit. Ho va dir perquè li va resultar curiós, bé, a mi també m'ho va resultar. Degut a això, jo em pregunto, no ens estarem passant amb això del respecte a segons quines minories? Perquè, és clar que hi ha gent que neix d'un sexe però se sent de l'altre, però precisament per això, si un home se sent dona, el que voldrà és que es posi al formulari que és dona, i no home o indefinit. Però és que, igualment, em sembla una bestiesa total. No hi ha sexe indefinit, tots som o una cosa o l'altre. El que es vol operar, perquè li treguin la condició d'home, per ser dona, seguirà sent home mentre oficialment no li canviïn el nom, és a dir, que al DNI d'aquestes persones, mai no apareixerà indefinit, sinó primer home, i quan, l'administració, jutge, o qui sigui així ho determini, al DNI posarà que és dona, ja està. I igualment, la persona en qüestió no voldrà aparèixer enlloc com a sexe indefinit.

Total, que no veig bé aquestes coses, però ells sabran... amb ells em refereixo a qui ha dit que això sigui així. Bé, doncs seguint amb el tema del punt d'atenció ciutadana, un cop emplenat el formulari, doncs va enviar les dades. A la pantalla em sembla que deia "creant un nou ciutadà" o això deia ella, no sé si posaria això o no. Però el ciutadà no es va crear, així que vam tornar a refer-ho tot, i de nou el ciutadà no es va crear. Va fer una trucada a algun lloc, on tenien una altra trucada d'un altre lloc on també els passava el mateix, així que sembla que el problema era intern de la xarxa de la generalitat per fer aquest tràmit.

Així que, vaig marxar sense poder fer-me l'usuari i contrasenya per al portal, però almenys vaig passar una estona bastant agradable amb les treballadores de l'oficina. La dona que m'ho va fer tot, em va prendre les dades per veure si m'ho podia fer en algun altre moment, i en quant ho pogués fer em trucaria. Pel moment no m'ha trucat, així que imagino que el servei encara no funcionarà.

I res, això pel moment. Que vagi bé.

diumenge, 11 de maig de 2008

Els catalans no mereixen Donuts Fondant

L'altre dia vaig escriure un correu a Panrico per preguntar-los si es venen els Donuts Fondant en altres llocs fora de Madrid. Tot això ve perquè a Barcelona o València no he trobat mai aquest producte. Doncs bé, que com ja he dit els vaig escriure un correu a ells directament per preguntar-lo, i la seva resposta va ser aquesta:

Apreciada consumidora,

Efectivamente los Donuts Fondant sólo se comercilaizan en el centro
de España por estudios de mercado.

Reciba un cordial saludo.

Bé, deixant de banda que no sóc consumidora, que bé, no vaig posar el meu nom, així que és normal. Però entrant en el tema en qüestió, m'agradaria saber quins estudis de mercat són aquests, perquè no puc entendre quina diferència hi ha entre unes ciutats i altres. A Madrid i rodalia viuen uns 6 milions de persones, a Barcelona i rodalia no arriba a 5 milions, em sembla. És a dir, una gran varietat de gent, i entre 5 milions de persones no pot ser que a ningú no li agradi aquest producte, sobre tot quan a Madrid són els que primer s'esgoten, així que aquí falla alguna cosa. O el paladar de Madrid i Barcelona són totalment diferents, o no em crec res d'això dels estudis de mercat. També aquests estudis podrien dir el cost del transport fins al centre, que més o menys, sempre serà més car que portar-lo a llocs més propers.

No sé, si m'haguessin dit que és pel tema de la humitat i tot això, en ser un producte més sensible a això pel tema de la xocolata que l'envolta, encara m'ho creuria, però els estudis de mercat, torno a repetir, no em convenç. No, em nego a pensar que la resta de la península no pot ser consumidora d'aquest producte, perquè (parafrasejant un polític) això té el mateix gust aquí i a la Xina. A més a més, estic segur, que si fessin la prova, portessin uns quants durant un temps només a unes botigues en concret de Barcelona, sense fer publicitat ni res, la gent els compraria i els encantaria.

Bé, en fi, què hi farem. Si Panrico no vol, no es pot fer res. I direu, us preguntareu, per què em molesta tant això? Doncs principalment perquè m'agraden molt aquests donuts, i em fotrà molt el dia que marxi de Madrid, no poder comprar-los. És una cosa amb la que hauré de conviuré, o això, o com em va dir la nur, omplir un AVE de Donuts Fondant per portar-los a Catalunya, i així que els catalans els puguin degustar.

Apa, que vagi bé i comenceu molt bé la setmana.

dimecres, 7 de maig de 2008

Renovar-se o no cobrar

Per falta de tensió elèctrica ahir a la nit... vamos, per un apagón que va durar dues hores, no vaig poder escriure això ahir, i com que fa una estona he vingut de València, doncs això.

Ahir vaig fer la primera renovació de l'atur, condició indispensable per seguit cobrant les prestacions. Al principi em vaig espantar, perquè la dona d'informació em va dir que passés per inscripcions per actualitzar una cosa, i ja em vaig espantar, pensant "ara em diran que ja no cobro més" o què sé jo. Però no era més que una renovació de currículum.

Per cert, que no m'estranya que pugi l'atur, perquè l'oficina estava ben plena, i això que eren les 9 del matí, i molts dels que hi havia eren immigrants. Normalment molts d'ells treballen a la construcció, i tot això doncs provoca que se'n vagin molts a l'atur tal i com està la situació actual.

I després d'això, me'n vaig anar a fer un volt pel metro de Madrid, i aquest és el resultat:



I ara a descansar, que dijous el viatge és a Màlaga.

dimecres, 30 d’abril de 2008

TRDesastrós, destinació: Salamanca

Dilluns vaig anar a Salamanca. I em va agradar bastant. Res a veure amb Valladolid, que semblava una ciutat més d'àrea metropolitana. Salamanca té un altre aire. Una de les coses que et trobes és a molts estudiants, principalment per la universitat que hi ha i tot això.

El lloc més conegut de la ciutat, i que no fa gaire ha sortit en un pel·lícula on maten al Bush, és la plaça major, tot i que la plaça que surt a la peli és un decorat, però molt ben fet:


I caminant pel centre, doncs et trobes la universitat, que vist des de fora sembla una catedral, després la pròpia catedral, i diversos edificis històrics i monuments. I és clar, sempre vols sortir a les fotos amb algun d'aquests edificis de fons o monuments:


Apa, i després la ramita també a la boca:


Al final, baixes i acabes al Tormes, que anava bastant ple d'aigua:


I des d'aquí una imatge de la catedral:


Després d'això doncs vaig dinar, vaig estar una estona segut a la plaça major, que es troba a aquesta altitud:


I més o menys això. Però com a nota negativa, i molt negativa, li dono un 0 així de gran... espera, així de gran 0, a la renfe. El servei que hi ha entre Madrid i Salamanca és el TRD (Tren Regional Diesel) que és servit amb les unitats 594, que a més a més, són uns trens molt lletjos i que foten un soroll fortíssim:


Doncs bé, deixant de banda que aquests trens estan sortint una mica... dolents, i també que un d'aquests va sortir ardent a Chamartín la setmana passada. Doncs el meu tren d'anada va arribar a Salamanca amb 27 minuts de retard. Mentre esperava per agafar el de tornada, va arribar un de Madrid amb 1 hora i 1 minut de retard. El de tornada que vaig agafar va arribar a Madrid amb 41 minuts de retard. Aquest matí he anat a Chamartín per posar una reclamació, i em tornaran en un bitllet el 25% de l'import i a l'altre un 50%, però avui he passat de demanar els diners perquè les taquilles estaven petadíssimes de gent agafant bitllets per al pont, així que ja hi aniré un altre dia.

En fi, doncs que Salamanca està molt bé, i és una ciutat molt recomanable per anar-hi, però si pot ser, evitar anar-hi en el TRD.

dilluns, 28 d’abril de 2008

No gastar

Ahir a la nit vaig sortir per la capital. Un volia anar a una terrassa a prendre alguna cosa, però jo, com que sóc una mica garrepa, no volia gastar-me ni un duro aquesta nit. La cosa és que trobem una taula d'un bar buida, i els meus amics seuen, però jo al principi no, el que faig és asseure'm en un bol·lard dels que es posen als passos de vianants baixats de nivell perquè els cotxes no s'hi posin.

Ells demanen, i resulta que el preu d'un refresc és de 4 €, llavors decideixo no moure'm del bol·lard. Però a una taula del costat que estava buida va i seuen dues noies guiris, i és clar, he de marxar del bol·lard perquè estic massa a prop d'elles.

El que faig és posar-me de peu al costat de la taula dels meus amics, i així tota l'estona fins que acaben les seves begudes i se'n van. La situació va ser una mica surrealista per la cambrera, que no feia més que mirar-me per si acabava seient a la taula, i fins i tot en un moment va col·locar una cadira buida en la taula per veure si al final seia, però no, no ho vaig fer, i vaig marxar d'aquell lloc sense consumir.

I és que és una llauna ser garrepa, però coi, és que si avui 4 €, demà 8, etc, i al final se'n van els diners d'una forma que... a més, ja em vaig gastar prou aquesta setmana al Sant Jordi, ara a descansar de gastar... bé, demà gastaré, però serà una mica i per raons vitals, per dinar, perquè marxo a Salamanca, hi passaré el dia, i doncs em compraré un entrepà i una ampolla d'aigua per sobreviure l'estona que estigui per allà.

Apa, bon començament de setmana des del km 13

dijous, 24 d’abril de 2008

El Sant Jordi vist per un d'Alcorcón

Vaig passar el Sant Jordi a Barcelona, com ja vaig comentar. Hi vaig anar en el "Estrella Costa Brava"... pobrissó, que poquet que li queda a aquest tren:


Sobre el Sant Jordi, és molt fàcil, es pot resumir en:

1. Gent:


2. Més gent:


3. Coloms:


4. Més coloms:


5. Roses (i llibres):


6. I per mi, trens, que no faltin:


I també gràcies a la nur, per acompanyar-me una estoneta pel col·lapsat centre barceloní.

Així que en general, bé, molta gent però bé. A les 23:00 ja era a Alcorcón, després de tornar en avió.

dilluns, 21 d’abril de 2008

matins.valladolid

Aquest matí he agafat aquest de la foto per anar una estona a Valladolid. I doncs, el viatge molt bé, molt ràpid, molt silenciós, molta gent de negocis. A la ciutat, doncs poca cosa. Al poc de sortir de l'estació de "Campo Grande" hi ha el parc de "Campo Grande". Després doncs caminar una mica pel centre, que si ben, és el centre, doncs com que no té el que tot centre normalment té, que és edificis més antics, edificis importants, etc... doncs no, la veritat és que semblava el centre de qualsevol ciutat perifèrica, només que amb més esglésies i algun edifici institucional més. Després, al riu Pisuerga, doncs tampoc gaire cosa, hi ha la zona que diuen "la playa del Pisuerga" i un vaixell i tot per navegar pel riu, però no deixa de ser un riu en una zona urbana.

Més tard ha plogut una mica, i doncs de nou he anat a l'estació de "Campo Grande", on de nou he agafat al de la foto per tornar a Madrid. I és que la visita ha sigut llampec, llampec, perquè hi vaig arribar sobre 12:15, i he marxat a 15:20, però com que ja m'imaginava que la visita no seria gaire llarga, doncs ho vaig fer així.

Ara, doncs a esperar, que demà tinc un altre viatge, en aquest cas més llarg i per més temps, tot i que també té el caire de llampec. Passaré el Sant Jordi a Barcelona, anant-hi en Estrella, un dels poquíssims trens expressos que queden i l'únic nocturn i de preu més assequible que connecta Madrid amb Barcelona, i després doncs tornaré en avió, així que el dia 23 a la nit ja soparé de nou al km 13, és a dir, a Alcorcón.

I ara, doncs unes fotos del que m'ha portat aquest matí a Valladolid, que té un morro el tio que pa' que:

divendres, 18 d’abril de 2008

Arbre caigut

Aquest matí, sense sentir res, vaig i miro per la finestra i veig això:



I penso "vaja, doncs no he sentit res", però és clar, amb el vent que ha fet doncs és normal. I és que aquest arbre estava una mica tort ja des de fa temps, i no ha pogut aguantar la bufada d'avui. Ara ja està fet trocets, després que jo truqués els bombers, perquè passava el temps i no apareixia ningú, i truco i no sabien encara res, en fi.

Almenys plou i tot això, que cal bastant. A Barcelona també plou, però on ha de ploure és a les capçaleres dels rius, i allà plou encara poc. Ahir vaig veure els litres recollits a la zona dels embassaments, i no s'havia recollit gaire aigua. Ho vaig veure al programa "La nit al dia", que per cert, pobreta la Mònica Terribas, estava gairebé sense veu, i és que aquests canvis de temperatura foten molt i provoquen constipats i mals de gola. Em feia una pena escoltar a la Mònica, al final ja ni llegia els diaris, va dir "jo passo el dit pel titular i vostès el llegeixen" què fort!

Ah, i demà faig 2 anys... bé, el blog, Laprí, no jo, que si complís 2 anys encara no podria ni escriure ni gairebé parlar. Que vagi bé!

dijous, 17 d’abril de 2008

Ja és hora de sortir de casa

A partir d'ara m'espera una època viatgera, i molt. Ja n'hi ha prou d'estar tancat a casa, s'ha de viatjar i descobrir llocs nous i d'altres també ja coneguts. I és que sent a l'atur i cobrant, doncs no vaig a estar a casa sempre, doncs no, i allà va un exemple de tres viatges, que seran en AVE:

I no només això, sinó que a més a més, aquest dimecres, també seré a Barcelona, no hi aniré en AVE, sinó en Estrella i avió, per passar-hi el dia de Sant Jordi, que mira, que dels últims 4 anys hi he estat 3 vegades, i ja doncs per costum hi torno, així que aquest dimecres des de bon matí fins a la nit, seré a Barcelona. Però encara hi ha més viatges, segurament també aniré a La Corunya la següent setmana a aquesta propera, amb el sistema d'anada Estrella + R-598, i per tornar TrenHotel. Hi ha altres viatges que vull fer però que encara no tinc data, com anar al sud de França, per la part d'Irun, fins i tot anar a Bordeaux amb el TGV, que hi ha unes ofertes que ja voldria la renfe... en fi, no sé, que vull viatjar molt però ja veurem, ara per ara hi ha aquests viatges ja programats i amb data, després ja ho veuré.

Que passeu un bon dia.

dimecres, 16 d’abril de 2008

Mareja blava, més aviat tsunami

Avui és la final de la copa del rei, i com que els de renfe en són patrocinadors, doncs ara van fent coses als trens i estacions de Getafe, decoracions especials i això, aquest és un exemple:

I als trens doncs els han posat una decoració "marea azul" que, bé, està bé, però ho veig una mica massa, en fi:



És que això del futbol mou tanta gent, i ara, com que el Getafe està tan de moda. De fet, a València alguns aficionats estan una mica mosques perquè diuen que els mitjans de comunicació estan més amb el Getafe, i que sembla que els tracten com un equip estranger, i raó no els falta.

Que guany el menys dolent, com la lliga.

diumenge, 13 d’abril de 2008

Creant problemes

Avui he fet una cosa que no és acord amb mi, però ho havia de fer. No em penedeixo d'haver-ho fet, i a més a més ho tornaria a fer. La veritat és que aquesta no és la solució, però sinó ho feia doncs no podia fer més, i és urgent que digui la meva, perquè és una problema que m'està afectant, a mi i a la gent que viu al centre d'Alcorcón.

Aiiii... la veritat és que he escrit un e-mail al PP d'Alcorcón... sí, i a més demanant que facin alguna cosa amb el que està passant al centre. Sé que no faran res, no m'espero res d'aquesta gent, ja hi van estar 4 anys i els van fotre fora d'una manera increïble. Però és que estic molt indignat, perquè aquest senyor:

Que és l'alcalde de la ciutat i senador, Enrique Cascallana Gallastegui, doncs és el màxim responsable del que està passant. És clar, resulta que el paio doncs, molt honradament, imagino, està fent molts aparcaments soterrats per la ciutat. El problema de l'aparcament no és exclusiu d'aquesta ciutat, a tot arreu passa el mateix. Però alhora doncs també se li ha acudit arreglar tot el centre, com ja vaig explicar un altre dia, a dia d'avui les obres estan així, en color renfe (és a dir, morat, les novetats):

Com que he perdut la imatge, en fer la portació al nou proveïdor, doncs no la puc tornar a pujar.

Molt bé, em sembla perfecte, a més, la majoria dels carrers els estan posant amb llambordes, i tot molt maco i perfecte... no, si fos això només perfecte. El que sembla que, també, vol, i està fent, és treure llocs per aparcar. En els carrers més cèntrics directament han tret tots, tos els llocs per aparcar. Recordo un carrer, el carrer Colón, que tenia en un tram aparcament a ambdós llocs, en total hi entrarien uns 20 cotxes, doncs ara hi ha 0 llocs per aparcar. Però sobre tot em vaig emprenyar ahir, quan al carrer Badajoz, que és perpendicular al meu carrer, on encara no han fet res, però que deuen estar a punt de trencar-lo, doncs em vaig emprenyar moltíssim perquè en aquest carrer, es podia aparcar a ambdós llocs, i a més en un dels llocs hi havia per aparcar en bateria, doncs ara han ampliat la vorera, l'han feta gegantesca, i tots aquells llocs en bateria, doncs s'han esfumat, almenys 25 llocs per aparcar, tot per canviar-ho i posar segurament aparcament en línia i només en un lloc, total, només lloc per a 10 cotxes com a molt.

Si abans hi havia un problema amb l'aparcament, ara això serà encara pitjor, perquè els pàrquings no són la solució, o en tot cas ho serien si al carrer es mantinguessin els llocs que hi havia, però és clar, com que estan costant molts milions els nous aparcaments, i s'ha de pagar als constructors, doncs creem un problema perquè la gent compri places de garatge. Jo, primer, no compraria mai una plaça de garatge, i menys a Alcorcón, no val la pena, si al final acabaré marxant, però em treu de polleguera aquesta actitud dels governants, en comptes d'ajudar a la gent, els fots encara més. Jo fa mesos que no aparco al centre, un dia ho vaig intentar i vaig estar 45 minuts donant voltes i res, així que millor ni intentar-ho, me'n vaig a l'altre lloc de la renfe, que ho tinc a 10 minuts caminant, i sé que hi tindré llocs de sobra per aparcar, però la solució de la renfe només ens val als que la tenim més a prop, que hi ha gent que no els queda tan a prop i llavors no hi ha solució que valgui.

En fi, què hi farem, però és normal, quan ets un governant prepotent, que no escolta ningú, doncs passa això, a més, com que l'alcalde té plaça de garatge... sí, més d'una vegada l'han vist allà arribant borratxo, ho sé perquè té la plaça al mateix aparcament que un tiet meu, jo vaig tenir el cotxe allà aparcat l'estiu passat però no el vaig veure, quina pena, en canvi sí li vaig veure un dia sortint d'un bar. I ara, que és senador, es comenta que el bar del Senat s'ha aprovisionat bé de material perquè no acabi amb les existències... en fi.

Sé que escriure al PP no és pas la solució, però com que IU aquí no pinta res, a més que l'única regidora que té és a l'equip de govern, doncs és l'únic partit de l'oposició que hi ha, i a l'únic que puc recórrer, però tant és, si ells algun dia tornen a governar la ciutat faran el mateix que aquests ara, no escoltar ningú.

Saluts des del km 13, col·lapsat de cotxes.

dijous, 10 d’abril de 2008

Fer feliç a un nen

Ahir vaig rebre una notificació de que tenia un missatge nou a un vídeo meu de You tube, en concret el de "Trenes pa' aburrir p.1". Aquest missatge era diferent a qualsevol que m'hagin escrit i qualsevol que jo mateix m'esperés. Era el missatge d'una mare, que em deia que al seu fill de 3 anys li encanten els meus vídeos de trens. En aquell moment em quedo jo "osti, i ara què li responc jo?" perquè l'últim que em podia esperar és que els meus vídeos de trens fessin feliç a un nano de 3 anys. Què fort!

I com que he començat parlant de trens, continuo fent-ho. També feia temps que no posava cap foto de cap tren, per exemple aquest, maco, eh?

És a Alcázar de San Juán, a la província de Ciudad Real, un dia que vaig agafar el cotxe i m'hi vaig acostar. Antigament tots els trens que anaven de Barcelona a Andalusia passaven per aquí, avui dia només en passen 2 em sembla.

I vinga, acabem amb més trens. Un vídeo que vaig fer fa uns mesos, però que no he acabat mai de posar aquí. Vull recuperar una mica el ritme que portava abans al blog, i que millor que fent-ho amb coses així. Saluts a tots des del km 13


dimecres, 9 d’abril de 2008

Una bona vista

Des d'aquí dalt s'ha de tenir una molt bona vista, sobre tot per veure tempestes, com aquesta. Però que petit que es deu veure tot des d'allà dalt, a 250 metres sobre el terra... I quin vertigen també, no?


diumenge, 6 d’abril de 2008

Amigo, costo, costo

Estic fins a la p... que sempre, sempre, que surto per la porta de casa meva, que surto al carrer, que camino una mica, em vingui un idiota, gairebé sempre la mateixa persona, i sempre em comenci a xiular, com si jo fos un gos, i a dir-me "eh, amigo, costo, costo" i jo passi totalment d'ell i ni li miro, i ell continuï igual, i així cada dia pràcticament, quan ja de sobra m'ha de conèixer i saber que jo no li responc, ni li demano res, no li faig ni cas, i ell sempre igual. Busca't clients que et comprin això, però si jo no et faig cas mai, serà perquè no m'interessa comprar "costo", haixix, o com li vulguin dir, ni res d'això, pesat.

No m'estranya que Alcorcón sigui conegut a la resta de Madrid per això, per ser el lloc on més passen haixix, i ens tinguin a tots com uns fumats. Doncs jo no ho sóc ni ho seré, així que el paio aquest em deixi en pau i passi de mi, que els meus diners mai pagaran drogues, coi.

dijous, 3 d’abril de 2008

Projecte: d'Alcorcón a Catalunya

Fa molts anys que tinc al cap la idea de marxar a viure a Catalunya, però molts... bé, tenint en compte els meus 23, doncs fa més de 8 anys. Al principi, com és clar, no podia marxar, era molt jove, anava a l'institut encara, etc. Amb el pas del temps doncs la cosa anava canviant, però sempre hi havia alguna cosa que m'ho impedia, que si treballava, que si estudiava alguna cosa.

Però l'altre dia, tornant de Catalunya, em vaig adonar que, ara, ni treballo, ni tinc, almenys ara, obligacions aquí, ni res. Llavors, què m'impedeix ara marxar, o intentar marxar, a Catalunya? Doncs res, absolutament res. Puc marxar si vull, si m'ho proposo per fi de debò com mai ho he fet abans, perquè mai abans m'ho he pogut proposar de debò.

Estic en disposició de fer-ho i, doncs he fet algun pas fa unes setmanes. Vaig enviar el meu currículum a TMB, per a agent del metro de Barcelona. En aquest cas la mala sort ha volgut que no hagi pogut anar a les convocatòries que m'han fet. Una vegada em van convocar el mateix dia que tenia dentista, i que no hi podia faltar, va ser mala sort perquè si la cita amb el dentista l'hagués tingut 2 hores més tard sí podria haver-hi anat, gràcies a l'Ave. I aquest divendres em van convocar... per a l'endemà, dissabte, i és clar, m'era de nou impossible, ja tenia planejat el viatge a Deltebre, i és una merda perquè just el dia següent, diumenge, vaig estar a Barcelona. Confio que em tornin a convocar, o sinó de nou enviaré el currículum, si pot ser millor quan acabi el dentista, que ara mateix és l'únic que m'obliga a quedar-me aquí, del que estic fins els collons perquè porto des d'octubre de l'any passat, i del que crec que només em queden 4 visites, això espero, no em poden quedar moltes més, ja pràcticament m'han fet tot el que m'havien de fer, de fet aquest matí hi he anat, i tinc cita per a la setmana vinent, si em donen a cita per setmana, en un mes podria acabar.

He de confessar que quan arribi el moment definitiu, que digui "me'n vaig tal dia", em cagaré de por, perquè sí. És una decisió bastant important i és normal que m'espanti quan arribi el moment, de fet, ja estic una mica espantat, i això que encara no hi ha res decidit.

Aquest matí he fet una passejada per la ciutat, just després del dentista, i també m'ha vingut al cap, bé, no sé si trobaré a faltar Alcorcón, imagino que una mica sí, perquè hi porto tota la vida i aquesta és segurament la meva senya d'identitat, ser un "alcorconí" que parla català. El dia que marxi seré un català més que parlarà català i perdré aquesta senya característica meva. També, el dia que marxi, em trobaré sol, vull dir, sense la meva família al costat, arribarà el moment de buscar-me totalment la vida per mi mateix, una cosa que tard o d'hora tothom ha de fer. També tindré lluny els meus amics d'aquí, però espero poder tenir amics allà, no m'atreveixo a dir que ara tinc amics, perquè tot i que conec gent allà, alguns personalment, no puc dir que siguin amics, perquè no sé si aquestes persones a mi em considerarien amic o no. Els començaments són difícils, però aquestes dificultats estan per ser superades. Ara, si per qualsevol raó les coses no anessin bé o tingués problemes, no se'm cauran els anells de tornar a Alcorcón i tornar a intentar-ho més endavant.

En fi, que jo mateix m'hauré d'anar veient, a veure com em trobo, i com ho faig. No prometo res, si demà em surt alguna cosa aquí interessant, d'estudis principalment, la cosa es posposaria, però no tinc cap dubte quin és el meu objectiu, i només una cosa molt grossa i inesperada m'evitaria assolir-lo.

Us deixo amb una imatge de l'Alcorcón primaveral d'aquests dies, amb les torres de la ex-ciutat esportiva del Madrid al fons: