dimecres, 30 de gener de 2008

Tu pareja ideal vive en tu ciudad

Amb aquest missatge m'intenta convèncer la vanguardia perquè m'apunti a un servei de relacions personals, i dic jo, t'ho he demanat? No, doncs ja està, vanguardistes, no m'ho envieu.

Que també és clar, i quina és la meva ciutat? Si faig cas de les dades de l'empadronament que vaig revisar la setmana passada per a això de les eleccions, la meva ciutat és Alcorcón. Però la teva ciutat realment quina és, en la que està empadronat oficialment, o aquella on passes més temps per raons diverses?

Un cas hipotètic. Un noi de Herrera de Pisuerga, que, com és normal, ha de marxar a treballar a Madrid. Troba una feina estable i aconsegueix pagar-se un lloguer no massa car al barri de Salamanca junt a 3 joves més en un pis compartit. Treballa a la ciutat financera del senyor Botín a Boadilla del Monte i s'hi passa 9 hores diàries, contant l'hora de dinar, més una hora i mitja en transports, que a sobre té sort i té autobús gratuït des de (no ho sé) Plaça Espanya, amb el que només ha de gastar 6 parades de metro i un transbordament per arribar fins allà a agafar l'autobús de l'empresa.

Però, vaja, sempre els però, la xiqueta se la va deixar al poble, ella que, sense estudis, va aconseguir una feina en una línia de producció d'aliments d'Aguilar de Campóo. Torn rotatiu i haver d'anar a 25 km del poble, però mira, ella amb el cotxe triga menys a arribar-hi que el seu xicot a la ciutat financera.

Ara, ell, cada divendres, s'esfuma de la capital, i se'n va cap allà, per veure la família i la novieta. Fins que, uns anys després, amb un sou millor, decideix entrar en un pis petit de la ciutat de Brunete, amb una hipoteca amb alguns beneficis per ser treballador del Santander, i també es compra un cotxe per poder anar a treballar. Com que s'ha d'estalviar, s'acaba anar cada cap de setmana al poble, i com que el noi tot sol s'avorreix a casa, amb alguns amics que s'ha fet a la ciutat, decideix sortir algun que altre cap de setmana de copes, no gaires.

En una d'aquelles sortides coneix una noia d'Alcorcón, on aquella nit va sortir, i s'enrotllen. Però no és només un rotllo, i comencen a sortir junts. Com que ella treballa d'administrativa en una gestoria del centre d'Alcorcón, i Boadilla està a prop, doncs gairebé cada tarda ell passa per allà a veure-la, i ella els caps de setmana doncs se'n va a casa d'ell. Fins i tot se la porta a Herrera de Pisuerga, perquè els pares la coneguin. I la primera nòvia? Doncs a aquestes altures de la pel·lícula, va marxar a Santander amb un home amb el que no hauria de treballar mai més.

Passa el temps i els nois, ja més grans, decideixen casar-se i tot això. I comencen a viure junts al pis d'ell. Però aviat es farà petit, quan arriba el primer nen. En un sorteig de la Comunitat de Madrid on ella estava apuntada, li toca un pis de protecció de lloguer barat amb dret a compra als 10 anys, a Colmenar Viejo. Tot això suposa, també, un canvi de tot, Alcorcón queda massa lluny. Ella aconsegueix feina a Tres Cantos, i ell, ja amb antiguitat a l'empresa, és traslladat a una sucursal de San Agustín de Guadalix.

Així es mantenen fins que, anys després, arriba el moment de la jubilació. Ja amb els fills grans i col·locats en feines diverses, la parella se'n va a passar els últims anys de la seva vida a Medina-Sidonia, d'on és natural la família d'ella.

Ara, després de tot aquest tostón, ve la pregunta. Quina és la ciutat d'aquest paio?

P.d.: Herrera de Pisuerga és al nord de Palència i al sud d'Aguilar de Campóo... curiós el nom d'aquesta ciutat, Campóo...

dimarts, 29 de gener de 2008

Llibertat

Des de les 0:00 hores d'avui, ja, 29 de gener, sóc oficialment lliure, com ocell que vola pel cel... o per un altre lloc...



Si ben és cert que ja divendres passat no vaig treballar.

Què passarà a partir d'ara? Uohjó, ni jo mateix ho sé, però bé, m'ho imagino. Ja de per sí estic immers en un projecte de vídeo molt important, que fa molt que no m'hi dedicava. I potser veieu en David algun dia a la tele... no dic més fins que no ho asseguri.

Apa, vagi bé.

dimecres, 16 de gener de 2008

Nova vida

El 25 de Gener començo una nova vida

Ja ho tinc apuntat a l'agenda.

dissabte, 12 de gener de 2008

Resumint

Recuperat de la febre, i ja en cap de setmana, sant cap de setmana. Si no tenia prou amb la febre a sobre suportar la jefa estúpida, doncs mira.

Unes paraules, ara que tinc més temps, sobre 2007 que va acabar fa ja 12 dies. No tornis, no m'has agradat, m'has fet coses dolentes ehh. Mira com vaig acabar a Telecor. I aquells atacs d'ansietat al tren? A sobre al tren, al un dels meus llocs preferits, i en hora punta a més, això no es fa nano. En fi, que sense això, normal.

I un pronòstic per a 2008, que no s'assemblarà gens ni mica a 2007, la setmana vinent vindrà la confirmació de canvi, i una de les raons serà aquesta, si no s'entén l'enllaç, doncs que vull fer estudis de grau superior, i és clar, he de fer una prova d'accés. Això i mirar d'aprovar les oposicions és el més important. Buscar alguna cosa interessant i no posar-me a treballar en feines de teleoperador, mosso de magatzem o això, si no em quedés més remei val, però ara que encara sóc jove, doncs buscar més oportunitats, és clar.

I per últim, doncs el meu resum en fotos de l'any passat, en quant a trens es refereix, n'hi ha de tot tipus de trens, al final m'ha sortit una cosa bastant completa.



Apa, vagi bé.

dilluns, 7 de gener de 2008

Febre de...

De temperatura, 38,5º ahir. Què hi farem, de vegades passa, no he començat de la millor manera el 2008, però si és només el començament i la resta va millor, doncs benvinguda sigui aquesta febre, i la tos, i tota la cosa aquesta que ve, tot plegat em sembla que és grip, però ja sembla que va passant.

En fi, que a més d'això, s'acosta una data molt important per a mi, 28 de gener, i per què? Doncs perquè aquell dia... deixo de treballar... ho dic en veu baixa perquè no m'escolti ningú, per si de cas, que a més, he d'intentar que a la feina no em renovin, m'agradaria més que fos perquè ells no em renoven que dir-los jo que no vull que em renovin, però ja veurem com avança tot.

Vagi bé.