dimecres, 30 d’abril de 2008

TRDesastrós, destinació: Salamanca

Dilluns vaig anar a Salamanca. I em va agradar bastant. Res a veure amb Valladolid, que semblava una ciutat més d'àrea metropolitana. Salamanca té un altre aire. Una de les coses que et trobes és a molts estudiants, principalment per la universitat que hi ha i tot això.

El lloc més conegut de la ciutat, i que no fa gaire ha sortit en un pel·lícula on maten al Bush, és la plaça major, tot i que la plaça que surt a la peli és un decorat, però molt ben fet:


I caminant pel centre, doncs et trobes la universitat, que vist des de fora sembla una catedral, després la pròpia catedral, i diversos edificis històrics i monuments. I és clar, sempre vols sortir a les fotos amb algun d'aquests edificis de fons o monuments:


Apa, i després la ramita també a la boca:


Al final, baixes i acabes al Tormes, que anava bastant ple d'aigua:


I des d'aquí una imatge de la catedral:


Després d'això doncs vaig dinar, vaig estar una estona segut a la plaça major, que es troba a aquesta altitud:


I més o menys això. Però com a nota negativa, i molt negativa, li dono un 0 així de gran... espera, així de gran 0, a la renfe. El servei que hi ha entre Madrid i Salamanca és el TRD (Tren Regional Diesel) que és servit amb les unitats 594, que a més a més, són uns trens molt lletjos i que foten un soroll fortíssim:


Doncs bé, deixant de banda que aquests trens estan sortint una mica... dolents, i també que un d'aquests va sortir ardent a Chamartín la setmana passada. Doncs el meu tren d'anada va arribar a Salamanca amb 27 minuts de retard. Mentre esperava per agafar el de tornada, va arribar un de Madrid amb 1 hora i 1 minut de retard. El de tornada que vaig agafar va arribar a Madrid amb 41 minuts de retard. Aquest matí he anat a Chamartín per posar una reclamació, i em tornaran en un bitllet el 25% de l'import i a l'altre un 50%, però avui he passat de demanar els diners perquè les taquilles estaven petadíssimes de gent agafant bitllets per al pont, així que ja hi aniré un altre dia.

En fi, doncs que Salamanca està molt bé, i és una ciutat molt recomanable per anar-hi, però si pot ser, evitar anar-hi en el TRD.

dilluns, 28 d’abril de 2008

No gastar

Ahir a la nit vaig sortir per la capital. Un volia anar a una terrassa a prendre alguna cosa, però jo, com que sóc una mica garrepa, no volia gastar-me ni un duro aquesta nit. La cosa és que trobem una taula d'un bar buida, i els meus amics seuen, però jo al principi no, el que faig és asseure'm en un bol·lard dels que es posen als passos de vianants baixats de nivell perquè els cotxes no s'hi posin.

Ells demanen, i resulta que el preu d'un refresc és de 4 €, llavors decideixo no moure'm del bol·lard. Però a una taula del costat que estava buida va i seuen dues noies guiris, i és clar, he de marxar del bol·lard perquè estic massa a prop d'elles.

El que faig és posar-me de peu al costat de la taula dels meus amics, i així tota l'estona fins que acaben les seves begudes i se'n van. La situació va ser una mica surrealista per la cambrera, que no feia més que mirar-me per si acabava seient a la taula, i fins i tot en un moment va col·locar una cadira buida en la taula per veure si al final seia, però no, no ho vaig fer, i vaig marxar d'aquell lloc sense consumir.

I és que és una llauna ser garrepa, però coi, és que si avui 4 €, demà 8, etc, i al final se'n van els diners d'una forma que... a més, ja em vaig gastar prou aquesta setmana al Sant Jordi, ara a descansar de gastar... bé, demà gastaré, però serà una mica i per raons vitals, per dinar, perquè marxo a Salamanca, hi passaré el dia, i doncs em compraré un entrepà i una ampolla d'aigua per sobreviure l'estona que estigui per allà.

Apa, bon començament de setmana des del km 13

dijous, 24 d’abril de 2008

El Sant Jordi vist per un d'Alcorcón

Vaig passar el Sant Jordi a Barcelona, com ja vaig comentar. Hi vaig anar en el "Estrella Costa Brava"... pobrissó, que poquet que li queda a aquest tren:


Sobre el Sant Jordi, és molt fàcil, es pot resumir en:

1. Gent:


2. Més gent:


3. Coloms:


4. Més coloms:


5. Roses (i llibres):


6. I per mi, trens, que no faltin:


I també gràcies a la nur, per acompanyar-me una estoneta pel col·lapsat centre barceloní.

Així que en general, bé, molta gent però bé. A les 23:00 ja era a Alcorcón, després de tornar en avió.

dilluns, 21 d’abril de 2008

matins.valladolid

Aquest matí he agafat aquest de la foto per anar una estona a Valladolid. I doncs, el viatge molt bé, molt ràpid, molt silenciós, molta gent de negocis. A la ciutat, doncs poca cosa. Al poc de sortir de l'estació de "Campo Grande" hi ha el parc de "Campo Grande". Després doncs caminar una mica pel centre, que si ben, és el centre, doncs com que no té el que tot centre normalment té, que és edificis més antics, edificis importants, etc... doncs no, la veritat és que semblava el centre de qualsevol ciutat perifèrica, només que amb més esglésies i algun edifici institucional més. Després, al riu Pisuerga, doncs tampoc gaire cosa, hi ha la zona que diuen "la playa del Pisuerga" i un vaixell i tot per navegar pel riu, però no deixa de ser un riu en una zona urbana.

Més tard ha plogut una mica, i doncs de nou he anat a l'estació de "Campo Grande", on de nou he agafat al de la foto per tornar a Madrid. I és que la visita ha sigut llampec, llampec, perquè hi vaig arribar sobre 12:15, i he marxat a 15:20, però com que ja m'imaginava que la visita no seria gaire llarga, doncs ho vaig fer així.

Ara, doncs a esperar, que demà tinc un altre viatge, en aquest cas més llarg i per més temps, tot i que també té el caire de llampec. Passaré el Sant Jordi a Barcelona, anant-hi en Estrella, un dels poquíssims trens expressos que queden i l'únic nocturn i de preu més assequible que connecta Madrid amb Barcelona, i després doncs tornaré en avió, així que el dia 23 a la nit ja soparé de nou al km 13, és a dir, a Alcorcón.

I ara, doncs unes fotos del que m'ha portat aquest matí a Valladolid, que té un morro el tio que pa' que:

divendres, 18 d’abril de 2008

Arbre caigut

Aquest matí, sense sentir res, vaig i miro per la finestra i veig això:



I penso "vaja, doncs no he sentit res", però és clar, amb el vent que ha fet doncs és normal. I és que aquest arbre estava una mica tort ja des de fa temps, i no ha pogut aguantar la bufada d'avui. Ara ja està fet trocets, després que jo truqués els bombers, perquè passava el temps i no apareixia ningú, i truco i no sabien encara res, en fi.

Almenys plou i tot això, que cal bastant. A Barcelona també plou, però on ha de ploure és a les capçaleres dels rius, i allà plou encara poc. Ahir vaig veure els litres recollits a la zona dels embassaments, i no s'havia recollit gaire aigua. Ho vaig veure al programa "La nit al dia", que per cert, pobreta la Mònica Terribas, estava gairebé sense veu, i és que aquests canvis de temperatura foten molt i provoquen constipats i mals de gola. Em feia una pena escoltar a la Mònica, al final ja ni llegia els diaris, va dir "jo passo el dit pel titular i vostès el llegeixen" què fort!

Ah, i demà faig 2 anys... bé, el blog, Laprí, no jo, que si complís 2 anys encara no podria ni escriure ni gairebé parlar. Que vagi bé!

dijous, 17 d’abril de 2008

Ja és hora de sortir de casa

A partir d'ara m'espera una època viatgera, i molt. Ja n'hi ha prou d'estar tancat a casa, s'ha de viatjar i descobrir llocs nous i d'altres també ja coneguts. I és que sent a l'atur i cobrant, doncs no vaig a estar a casa sempre, doncs no, i allà va un exemple de tres viatges, que seran en AVE:

I no només això, sinó que a més a més, aquest dimecres, també seré a Barcelona, no hi aniré en AVE, sinó en Estrella i avió, per passar-hi el dia de Sant Jordi, que mira, que dels últims 4 anys hi he estat 3 vegades, i ja doncs per costum hi torno, així que aquest dimecres des de bon matí fins a la nit, seré a Barcelona. Però encara hi ha més viatges, segurament també aniré a La Corunya la següent setmana a aquesta propera, amb el sistema d'anada Estrella + R-598, i per tornar TrenHotel. Hi ha altres viatges que vull fer però que encara no tinc data, com anar al sud de França, per la part d'Irun, fins i tot anar a Bordeaux amb el TGV, que hi ha unes ofertes que ja voldria la renfe... en fi, no sé, que vull viatjar molt però ja veurem, ara per ara hi ha aquests viatges ja programats i amb data, després ja ho veuré.

Que passeu un bon dia.

dimecres, 16 d’abril de 2008

Mareja blava, més aviat tsunami

Avui és la final de la copa del rei, i com que els de renfe en són patrocinadors, doncs ara van fent coses als trens i estacions de Getafe, decoracions especials i això, aquest és un exemple:

I als trens doncs els han posat una decoració "marea azul" que, bé, està bé, però ho veig una mica massa, en fi:



És que això del futbol mou tanta gent, i ara, com que el Getafe està tan de moda. De fet, a València alguns aficionats estan una mica mosques perquè diuen que els mitjans de comunicació estan més amb el Getafe, i que sembla que els tracten com un equip estranger, i raó no els falta.

Que guany el menys dolent, com la lliga.

diumenge, 13 d’abril de 2008

Creant problemes

Avui he fet una cosa que no és acord amb mi, però ho havia de fer. No em penedeixo d'haver-ho fet, i a més a més ho tornaria a fer. La veritat és que aquesta no és la solució, però sinó ho feia doncs no podia fer més, i és urgent que digui la meva, perquè és una problema que m'està afectant, a mi i a la gent que viu al centre d'Alcorcón.

Aiiii... la veritat és que he escrit un e-mail al PP d'Alcorcón... sí, i a més demanant que facin alguna cosa amb el que està passant al centre. Sé que no faran res, no m'espero res d'aquesta gent, ja hi van estar 4 anys i els van fotre fora d'una manera increïble. Però és que estic molt indignat, perquè aquest senyor:

Que és l'alcalde de la ciutat i senador, Enrique Cascallana Gallastegui, doncs és el màxim responsable del que està passant. És clar, resulta que el paio doncs, molt honradament, imagino, està fent molts aparcaments soterrats per la ciutat. El problema de l'aparcament no és exclusiu d'aquesta ciutat, a tot arreu passa el mateix. Però alhora doncs també se li ha acudit arreglar tot el centre, com ja vaig explicar un altre dia, a dia d'avui les obres estan així, en color renfe (és a dir, morat, les novetats):

Com que he perdut la imatge, en fer la portació al nou proveïdor, doncs no la puc tornar a pujar.

Molt bé, em sembla perfecte, a més, la majoria dels carrers els estan posant amb llambordes, i tot molt maco i perfecte... no, si fos això només perfecte. El que sembla que, també, vol, i està fent, és treure llocs per aparcar. En els carrers més cèntrics directament han tret tots, tos els llocs per aparcar. Recordo un carrer, el carrer Colón, que tenia en un tram aparcament a ambdós llocs, en total hi entrarien uns 20 cotxes, doncs ara hi ha 0 llocs per aparcar. Però sobre tot em vaig emprenyar ahir, quan al carrer Badajoz, que és perpendicular al meu carrer, on encara no han fet res, però que deuen estar a punt de trencar-lo, doncs em vaig emprenyar moltíssim perquè en aquest carrer, es podia aparcar a ambdós llocs, i a més en un dels llocs hi havia per aparcar en bateria, doncs ara han ampliat la vorera, l'han feta gegantesca, i tots aquells llocs en bateria, doncs s'han esfumat, almenys 25 llocs per aparcar, tot per canviar-ho i posar segurament aparcament en línia i només en un lloc, total, només lloc per a 10 cotxes com a molt.

Si abans hi havia un problema amb l'aparcament, ara això serà encara pitjor, perquè els pàrquings no són la solució, o en tot cas ho serien si al carrer es mantinguessin els llocs que hi havia, però és clar, com que estan costant molts milions els nous aparcaments, i s'ha de pagar als constructors, doncs creem un problema perquè la gent compri places de garatge. Jo, primer, no compraria mai una plaça de garatge, i menys a Alcorcón, no val la pena, si al final acabaré marxant, però em treu de polleguera aquesta actitud dels governants, en comptes d'ajudar a la gent, els fots encara més. Jo fa mesos que no aparco al centre, un dia ho vaig intentar i vaig estar 45 minuts donant voltes i res, així que millor ni intentar-ho, me'n vaig a l'altre lloc de la renfe, que ho tinc a 10 minuts caminant, i sé que hi tindré llocs de sobra per aparcar, però la solució de la renfe només ens val als que la tenim més a prop, que hi ha gent que no els queda tan a prop i llavors no hi ha solució que valgui.

En fi, què hi farem, però és normal, quan ets un governant prepotent, que no escolta ningú, doncs passa això, a més, com que l'alcalde té plaça de garatge... sí, més d'una vegada l'han vist allà arribant borratxo, ho sé perquè té la plaça al mateix aparcament que un tiet meu, jo vaig tenir el cotxe allà aparcat l'estiu passat però no el vaig veure, quina pena, en canvi sí li vaig veure un dia sortint d'un bar. I ara, que és senador, es comenta que el bar del Senat s'ha aprovisionat bé de material perquè no acabi amb les existències... en fi.

Sé que escriure al PP no és pas la solució, però com que IU aquí no pinta res, a més que l'única regidora que té és a l'equip de govern, doncs és l'únic partit de l'oposició que hi ha, i a l'únic que puc recórrer, però tant és, si ells algun dia tornen a governar la ciutat faran el mateix que aquests ara, no escoltar ningú.

Saluts des del km 13, col·lapsat de cotxes.

dijous, 10 d’abril de 2008

Fer feliç a un nen

Ahir vaig rebre una notificació de que tenia un missatge nou a un vídeo meu de You tube, en concret el de "Trenes pa' aburrir p.1". Aquest missatge era diferent a qualsevol que m'hagin escrit i qualsevol que jo mateix m'esperés. Era el missatge d'una mare, que em deia que al seu fill de 3 anys li encanten els meus vídeos de trens. En aquell moment em quedo jo "osti, i ara què li responc jo?" perquè l'últim que em podia esperar és que els meus vídeos de trens fessin feliç a un nano de 3 anys. Què fort!

I com que he començat parlant de trens, continuo fent-ho. També feia temps que no posava cap foto de cap tren, per exemple aquest, maco, eh?

És a Alcázar de San Juán, a la província de Ciudad Real, un dia que vaig agafar el cotxe i m'hi vaig acostar. Antigament tots els trens que anaven de Barcelona a Andalusia passaven per aquí, avui dia només en passen 2 em sembla.

I vinga, acabem amb més trens. Un vídeo que vaig fer fa uns mesos, però que no he acabat mai de posar aquí. Vull recuperar una mica el ritme que portava abans al blog, i que millor que fent-ho amb coses així. Saluts a tots des del km 13


dimecres, 9 d’abril de 2008

Una bona vista

Des d'aquí dalt s'ha de tenir una molt bona vista, sobre tot per veure tempestes, com aquesta. Però que petit que es deu veure tot des d'allà dalt, a 250 metres sobre el terra... I quin vertigen també, no?


diumenge, 6 d’abril de 2008

Amigo, costo, costo

Estic fins a la p... que sempre, sempre, que surto per la porta de casa meva, que surto al carrer, que camino una mica, em vingui un idiota, gairebé sempre la mateixa persona, i sempre em comenci a xiular, com si jo fos un gos, i a dir-me "eh, amigo, costo, costo" i jo passi totalment d'ell i ni li miro, i ell continuï igual, i així cada dia pràcticament, quan ja de sobra m'ha de conèixer i saber que jo no li responc, ni li demano res, no li faig ni cas, i ell sempre igual. Busca't clients que et comprin això, però si jo no et faig cas mai, serà perquè no m'interessa comprar "costo", haixix, o com li vulguin dir, ni res d'això, pesat.

No m'estranya que Alcorcón sigui conegut a la resta de Madrid per això, per ser el lloc on més passen haixix, i ens tinguin a tots com uns fumats. Doncs jo no ho sóc ni ho seré, així que el paio aquest em deixi en pau i passi de mi, que els meus diners mai pagaran drogues, coi.

dijous, 3 d’abril de 2008

Projecte: d'Alcorcón a Catalunya

Fa molts anys que tinc al cap la idea de marxar a viure a Catalunya, però molts... bé, tenint en compte els meus 23, doncs fa més de 8 anys. Al principi, com és clar, no podia marxar, era molt jove, anava a l'institut encara, etc. Amb el pas del temps doncs la cosa anava canviant, però sempre hi havia alguna cosa que m'ho impedia, que si treballava, que si estudiava alguna cosa.

Però l'altre dia, tornant de Catalunya, em vaig adonar que, ara, ni treballo, ni tinc, almenys ara, obligacions aquí, ni res. Llavors, què m'impedeix ara marxar, o intentar marxar, a Catalunya? Doncs res, absolutament res. Puc marxar si vull, si m'ho proposo per fi de debò com mai ho he fet abans, perquè mai abans m'ho he pogut proposar de debò.

Estic en disposició de fer-ho i, doncs he fet algun pas fa unes setmanes. Vaig enviar el meu currículum a TMB, per a agent del metro de Barcelona. En aquest cas la mala sort ha volgut que no hagi pogut anar a les convocatòries que m'han fet. Una vegada em van convocar el mateix dia que tenia dentista, i que no hi podia faltar, va ser mala sort perquè si la cita amb el dentista l'hagués tingut 2 hores més tard sí podria haver-hi anat, gràcies a l'Ave. I aquest divendres em van convocar... per a l'endemà, dissabte, i és clar, m'era de nou impossible, ja tenia planejat el viatge a Deltebre, i és una merda perquè just el dia següent, diumenge, vaig estar a Barcelona. Confio que em tornin a convocar, o sinó de nou enviaré el currículum, si pot ser millor quan acabi el dentista, que ara mateix és l'únic que m'obliga a quedar-me aquí, del que estic fins els collons perquè porto des d'octubre de l'any passat, i del que crec que només em queden 4 visites, això espero, no em poden quedar moltes més, ja pràcticament m'han fet tot el que m'havien de fer, de fet aquest matí hi he anat, i tinc cita per a la setmana vinent, si em donen a cita per setmana, en un mes podria acabar.

He de confessar que quan arribi el moment definitiu, que digui "me'n vaig tal dia", em cagaré de por, perquè sí. És una decisió bastant important i és normal que m'espanti quan arribi el moment, de fet, ja estic una mica espantat, i això que encara no hi ha res decidit.

Aquest matí he fet una passejada per la ciutat, just després del dentista, i també m'ha vingut al cap, bé, no sé si trobaré a faltar Alcorcón, imagino que una mica sí, perquè hi porto tota la vida i aquesta és segurament la meva senya d'identitat, ser un "alcorconí" que parla català. El dia que marxi seré un català més que parlarà català i perdré aquesta senya característica meva. També, el dia que marxi, em trobaré sol, vull dir, sense la meva família al costat, arribarà el moment de buscar-me totalment la vida per mi mateix, una cosa que tard o d'hora tothom ha de fer. També tindré lluny els meus amics d'aquí, però espero poder tenir amics allà, no m'atreveixo a dir que ara tinc amics, perquè tot i que conec gent allà, alguns personalment, no puc dir que siguin amics, perquè no sé si aquestes persones a mi em considerarien amic o no. Els començaments són difícils, però aquestes dificultats estan per ser superades. Ara, si per qualsevol raó les coses no anessin bé o tingués problemes, no se'm cauran els anells de tornar a Alcorcón i tornar a intentar-ho més endavant.

En fi, que jo mateix m'hauré d'anar veient, a veure com em trobo, i com ho faig. No prometo res, si demà em surt alguna cosa aquí interessant, d'estudis principalment, la cosa es posposaria, però no tinc cap dubte quin és el meu objectiu, i només una cosa molt grossa i inesperada m'evitaria assolir-lo.

Us deixo amb una imatge de l'Alcorcón primaveral d'aquests dies, amb les torres de la ex-ciutat esportiva del Madrid al fons: