diumenge, 6 d’abril de 2008

Amigo, costo, costo

Estic fins a la p... que sempre, sempre, que surto per la porta de casa meva, que surto al carrer, que camino una mica, em vingui un idiota, gairebé sempre la mateixa persona, i sempre em comenci a xiular, com si jo fos un gos, i a dir-me "eh, amigo, costo, costo" i jo passi totalment d'ell i ni li miro, i ell continuï igual, i així cada dia pràcticament, quan ja de sobra m'ha de conèixer i saber que jo no li responc, ni li demano res, no li faig ni cas, i ell sempre igual. Busca't clients que et comprin això, però si jo no et faig cas mai, serà perquè no m'interessa comprar "costo", haixix, o com li vulguin dir, ni res d'això, pesat.

No m'estranya que Alcorcón sigui conegut a la resta de Madrid per això, per ser el lloc on més passen haixix, i ens tinguin a tots com uns fumats. Doncs jo no ho sóc ni ho seré, així que el paio aquest em deixi en pau i passi de mi, que els meus diners mai pagaran drogues, coi.

6 comentaris :

nur ha dit...

David: potser deu anar tan penjat que cada dia et veu com si fossis diferent!

No sabia que Alcorcón tingués aquesta fama. Pensava que era més aviat de pobles més cutres i més cap al Sud.

Laprí | David ha dit...

Doncs sí té la fama, mira, és un fàstic sortir al carrer i haver-te de trobar a aquesta gent tota l'estona, i que ni la policia els espanta, sempre hi són, amb tota impunitat, què hi farem!

SERGI MAESTRO ha dit...

Et convido a passar a donar un cop d'ull al meu bloc, hi he posat una cosa per tu.
Enhorabona pel bloc!
Salut company.

Jesús M. Tibau ha dit...

Potser t'hauràs de fer un cartellet amb la paraula NO

Ferran ha dit...

Doncs ja podria enganxar-lo la policia, cony! Que un altre sí que picarà i ja en tindrem un altre d'enganxat!! Quina ràbia la gentussa que viu de les drogues. Quina ràbia.

Laprí | David ha dit...

Si la policia els enxampa, però de seguida els treu al carrer, perquè mai no tenen grans quantitats de droga que els pugui acusar traficar, poden dir que és per a consum propi. Què hi farem!