dijous, 10 d’abril de 2008

Fer feliç a un nen

Ahir vaig rebre una notificació de que tenia un missatge nou a un vídeo meu de You tube, en concret el de "Trenes pa' aburrir p.1". Aquest missatge era diferent a qualsevol que m'hagin escrit i qualsevol que jo mateix m'esperés. Era el missatge d'una mare, que em deia que al seu fill de 3 anys li encanten els meus vídeos de trens. En aquell moment em quedo jo "osti, i ara què li responc jo?" perquè l'últim que em podia esperar és que els meus vídeos de trens fessin feliç a un nano de 3 anys. Què fort!

I com que he començat parlant de trens, continuo fent-ho. També feia temps que no posava cap foto de cap tren, per exemple aquest, maco, eh?

És a Alcázar de San Juán, a la província de Ciudad Real, un dia que vaig agafar el cotxe i m'hi vaig acostar. Antigament tots els trens que anaven de Barcelona a Andalusia passaven per aquí, avui dia només en passen 2 em sembla.

I vinga, acabem amb més trens. Un vídeo que vaig fer fa uns mesos, però que no he acabat mai de posar aquí. Vull recuperar una mica el ritme que portava abans al blog, i que millor que fent-ho amb coses així. Saluts a tots des del km 13


7 comentaris :

SERGI MAESTRO ha dit...

De vegades no ens adonem que les nostres accions poden ser exemple per als més petits, les coses de grans solen ser imitades pels nens, qui sap si aquest nen porta a la sang la vocació de maquinista, la llàstima serà que acabi fent alguna cosa que no li agradi a la vida, com per exemple, de notari, no?
Visitaré aquest video teu, company.

nur ha dit...

David: tu pots fer feliç molta gent, d'això no en tinc cap dubte (i tu tampoc no n'hauries de tenir).

Per cert, t'he deixat un premi al meu bloc :)

Laprí | David ha dit...

Doncs sí sergi, ni ens adonem, jo era una de les coses que menys em podia esperar, però m'encanta, i si gràcies a això surt un altre "trenero" que a més vulgui ser maquinista, doncs millor.

Bé, no és que no en tingui cap dubte d'això, és que com que poques vegades m'ha passat, doncs no hi estic acostumat a fer feliç a la gent, però és maco fer-ho.

pluja ha dit...

Trobo molt bonic que un nen de tres anys s'emocioni amb els teus videos! Aquesta és l'avantatge de les noves tecnologies, tu penges material que t'agrada i no saps quin efecte pot tenir en els altres i... mira! un noi recordarà en un futur que quan era petit mirava vídeos de trens que "algú" penjava a Internet!!

Jo Mateixa ha dit...

Que macu David, i es que la canalla sempre sorpen :-)

M'agrada molt la nova capçalera!!!!!

Petonasos guapissim!!!!!!!

La Martona ha dit...

La teva passió pels trens m'ha recordat la passió del meu nebot de vuit anys per les grues. I és que jo crec que les aficions autèntiques són les que et fan disfrutar com un nen.:) Felicitats pel bloc!

Laprí | David ha dit...

És molt bonic, sí, pluja, i a mi em fa molt feliç saber que faig feliç a algú amb el que a mi també em fa feliç.

Doncs sí, sorprèn bastant Jo mateixa. La nova capçalera maca, però estava calat fins els ossos, jeje.

És veritat martona, és que quan una cosa t'agrada molt, et sents com un nen, a mi em fa sentir així. Gràcies per la felicitació :)