dijous, 3 d’abril de 2008

Projecte: d'Alcorcón a Catalunya

Fa molts anys que tinc al cap la idea de marxar a viure a Catalunya, però molts... bé, tenint en compte els meus 23, doncs fa més de 8 anys. Al principi, com és clar, no podia marxar, era molt jove, anava a l'institut encara, etc. Amb el pas del temps doncs la cosa anava canviant, però sempre hi havia alguna cosa que m'ho impedia, que si treballava, que si estudiava alguna cosa.

Però l'altre dia, tornant de Catalunya, em vaig adonar que, ara, ni treballo, ni tinc, almenys ara, obligacions aquí, ni res. Llavors, què m'impedeix ara marxar, o intentar marxar, a Catalunya? Doncs res, absolutament res. Puc marxar si vull, si m'ho proposo per fi de debò com mai ho he fet abans, perquè mai abans m'ho he pogut proposar de debò.

Estic en disposició de fer-ho i, doncs he fet algun pas fa unes setmanes. Vaig enviar el meu currículum a TMB, per a agent del metro de Barcelona. En aquest cas la mala sort ha volgut que no hagi pogut anar a les convocatòries que m'han fet. Una vegada em van convocar el mateix dia que tenia dentista, i que no hi podia faltar, va ser mala sort perquè si la cita amb el dentista l'hagués tingut 2 hores més tard sí podria haver-hi anat, gràcies a l'Ave. I aquest divendres em van convocar... per a l'endemà, dissabte, i és clar, m'era de nou impossible, ja tenia planejat el viatge a Deltebre, i és una merda perquè just el dia següent, diumenge, vaig estar a Barcelona. Confio que em tornin a convocar, o sinó de nou enviaré el currículum, si pot ser millor quan acabi el dentista, que ara mateix és l'únic que m'obliga a quedar-me aquí, del que estic fins els collons perquè porto des d'octubre de l'any passat, i del que crec que només em queden 4 visites, això espero, no em poden quedar moltes més, ja pràcticament m'han fet tot el que m'havien de fer, de fet aquest matí hi he anat, i tinc cita per a la setmana vinent, si em donen a cita per setmana, en un mes podria acabar.

He de confessar que quan arribi el moment definitiu, que digui "me'n vaig tal dia", em cagaré de por, perquè sí. És una decisió bastant important i és normal que m'espanti quan arribi el moment, de fet, ja estic una mica espantat, i això que encara no hi ha res decidit.

Aquest matí he fet una passejada per la ciutat, just després del dentista, i també m'ha vingut al cap, bé, no sé si trobaré a faltar Alcorcón, imagino que una mica sí, perquè hi porto tota la vida i aquesta és segurament la meva senya d'identitat, ser un "alcorconí" que parla català. El dia que marxi seré un català més que parlarà català i perdré aquesta senya característica meva. També, el dia que marxi, em trobaré sol, vull dir, sense la meva família al costat, arribarà el moment de buscar-me totalment la vida per mi mateix, una cosa que tard o d'hora tothom ha de fer. També tindré lluny els meus amics d'aquí, però espero poder tenir amics allà, no m'atreveixo a dir que ara tinc amics, perquè tot i que conec gent allà, alguns personalment, no puc dir que siguin amics, perquè no sé si aquestes persones a mi em considerarien amic o no. Els començaments són difícils, però aquestes dificultats estan per ser superades. Ara, si per qualsevol raó les coses no anessin bé o tingués problemes, no se'm cauran els anells de tornar a Alcorcón i tornar a intentar-ho més endavant.

En fi, que jo mateix m'hauré d'anar veient, a veure com em trobo, i com ho faig. No prometo res, si demà em surt alguna cosa aquí interessant, d'estudis principalment, la cosa es posposaria, però no tinc cap dubte quin és el meu objectiu, i només una cosa molt grossa i inesperada m'evitaria assolir-lo.

Us deixo amb una imatge de l'Alcorcón primaveral d'aquests dies, amb les torres de la ex-ciutat esportiva del Madrid al fons:


8 comentaris :

DooMMasteR ha dit...

Ole, ole i ole! Vine't quant vulguis! Els inicis sempre son durs, però no crec que tinguis cap problema en fer amics :-)

Una abraçada!!

nur ha dit...

David: jo t'admiro! Sempre penso que s'ha de tenir molta empenta per prendre una decisió així, de canvi total.

A mi ja em costa fer canvis petits, imagina't trencar a tot i marxar a un lloc nou, però tu ja hi tens amics. I tant que hi tens amics: això no ho dubtis pas! I més que en faràs!

Els catalans som una mica esquerps, però quan trobem un amic/iga... ens lliurem de tot cor :)

Una abraçada i ànims! A enviar 1.000 currículums!

Jo Mateixa ha dit...

Es un canvi molt fort, però també ets un nano fort emocionalment i molt espavilat aixi que aqui segur que t'enensortiries, a més, pensa que tens molt guanyat doncs coneixes l'idioma que t'obrirà moltes portes :-)

Ànims David, uaaaaaaa, que be que vinguès a viure aqui i ostres, si t'agafessin a metro i et destinessin a l'edifici que tinc davant de la feina podriem anar a esmorzar plegats :-)

Petonets guapissim!!!!!!!!!!!!!!!

Laprí | David ha dit...

Ai, moltes gràcies pels ànims, es necessiten davant el que se'm planteja a partir d'ara :)

Núria ha dit...

David,
Amb les ganes que en tens, venir a Catalunya ha de ser sinònim d'èxit. Segur. Desitjo que no et fallem i sapiguem valorar la teva decisió. Per cert, escrius un català fantàstic. Gràcies per deixar-me conèixer el teu bloc i la teva iniciativa. T'aniré visitant.

SERGI MAESTRO ha dit...

Em sumo a la veu de la majoria dient que quedem agradablement sorpresos de la teva actitud i t'encoratgem en la teva decisió. La llengua és molt important, tu hi tens molt de guanyat, però pensa que a Barcelona hi ha molta gent que sobreviu en castellà. Em sento en certa manera reflectit en tu, vaig anar a viure a Tenerife amb vint-i-dós anys i va ser una mica dur.
Salut i ànims!

Roc ha dit...

Xe, jo penso que ens fots una bola... ets a Madrid de vacances però realment ets català :D
És que... parles perfectament !!!!

Salut i ànims! Ja veuràs com satisfer el teu somni no anirà de cap manera malament.

Laprí | David ha dit...

Moltes gràcies núria per visitar-me, segur que el dia que definitivament marxi la majoria no em fallareu i em sabreu valorar :)

Hola sergi maestro. Sé que a Barcelona es pot sobreviure en castellà, però no podria sentir-me bé rebutjant una cosa tan important com és la llengua de Catalunya si hi anés a viure. Gràcies per passar-te per aquí.

Hola roc, més d'un m'ha dit que tot és mentida i que m'ho invento tot, no molts, per sort. Espero que realitzar aquest somni no vagi gaire malament.