divendres, 30 de maig de 2008

D'una cosa a una altra

Avui tenia un examen, per accedir a un cicle de grau superior, però no he anat a fer-lo. Per què? Doncs perquè l'altre dia, mirant ofertes de treball a infojobs, vaig mirar que hi havia bastants ofertes d'administratiu, on demanaven cicle de grau mitjà de gestió administrativa. I llavors, pensant en uns companys de feina quan treballava a Telecor, que van fer aquest cicle a distància, doncs ho vaig buscar per Internet. Així vaig acabar a la pàgina de L'Institut Obert de Catalunya, i em fixo que just estava obert el termini d'inscripció. Doncs ni corto ni perezoso, vaig i m'hi apunto en aquell moment. A més a més, com que ja tinc un altre grau mitjà fet, el de comerç, em convaliden dues assignatures, i les pràctiques sé que demanant a Telecor un certificat de que hi he treballat més d'un any, també me les puc estalviar.

El més dur d'això, pagar el que costa cada assignatura, però no és preu elevat, sobre tot tenint en compte els beneficis que em pot donar aquest títol. I això seria ja al setembre. Abans segurament hi haurà les oposicions per a l'adif, on també espero poder donar el màxim. I també estic esperant per si surt la convocatòria per a auxiliar administratiu de la generalitat, però em fa l'efecte que aquest any no sortirà aquesta convocatòria. Així que si no surt, potser em presento per a la convocatòria de Mosso d'Esquadra, que surten a principi d'any, però això ja ho veuré. Per cert, això de presentar-me a Mosso no és nou, ja fa anys el meu germà m'ho va proposar, mig en broma mig de debò, i m'ho vaig estar mirant, però amb el temps me'n vaig oblidar una mica. I mira, per provar no perdo res, ja veuré.

Així que, com que aquesta tarda la tenia lliure, doncs he anat al centre de Madrid, amb la videocàmera i he gravat alguns llocs de la ciutat. Volia gravar-me a la Puerta del Sol parlant en català i enviant una salutació... i ho he fet, però m'ha sortit malament i no he pogut repetir, un altre dia serà.

Que vagi bé.

dimarts, 27 de maig de 2008

Fora bodes

M'han convidat a una boda. Però flipa. M'han convidat a la boda de la germana de la nòvia d'un amic. I no m'ha convidat la que es casa, no, m'ha convidat la seva germana, que és la nòvia del meu amic. Bé, ja em van convidar fa un any, però és que per a la boda queda un mes.

No m'agraden les bodes. És una cosa que no em va. Jo, si em caso, que ja ho veurem, tinc molt clar que no vull que sigui una gran boda, amb un munt de convidats, i tota la parafernàlia que acompanya aquests esdeveniments.

Però no vull escriure avui sobre la meva boda, això en futures edicions. Sobre la boda que em pertoca ara, doncs dir que els que es casen, el més que els conec va ser fa cosa d'un any, que la germana de la nòvia em va demanar que els acompanyés un dia a El Corte Inglés per pagar amb la meva targeta de personal algunes coses per a la seva futura vida en comú... és clar, amb el 15% de descompte doncs, se'n van aprofitar, però això a mi tant m'hi feia, al cap i a la fi jo allà ni guanyava ni perdia res. Però ja posats, una reducció en el preu del convit no estaria malament.

Però amb reducció o sense reducció, no hi penso anar. No m'agraden les bodes. No m'agrada pagar tampoc 70 € per una boda plena de gent que no coneixeré, més que el meu amic, la nòvia del meu amic, i potser algun altre amic que hi vagi, que en tot cas només hi aniria un, i s'ho està pensant en vista que no anirem ningú. Ja l'altre dia em va donar la invitació. Pel moment no li he dit que no hi aniré, però no trigaré a dir-li.

I és que, que collons hi pinto jo en una boda d'una persona que no conec ni res? Per què la seva germana va convidant aquí a tothom que li dóna la gana? A més a més de ser una despesa elevada el convit, també hi hauria despeses de gasolina, perquè primer anar fins el poble aquest, Valmojado, després anar on es farà el convit, que no tenien un lloc més proper i se'n van fins a Fuenlabrada, i després la barra lliure de nou a Valmojado, per després tornar a Alcorcón, en total 140 km.

Així que, res, res, no vull saber absolutament res d'aquesta boda, que ni em va, ni em ve, ni és res meu, ni té res a veure amb mi. Però si s'ha d'anar a una boda d'algú important, és clar, allà ni ho dubto.

dimecres, 21 de maig de 2008

Els lladres s'han sortit amb la seva

Aquesta tarda he vist per la finestra una imatge no usual. Hi havia un parell de persones, dos homes, que portaven un munt de bosses i maletes... no sé com han aguantat tot això, perquè portaven moltes coses. La cosa és que he vist que han començat a obrir-ho tot, i a mirar com estranyats el que hi havia dins. Llavors he pensat, que, si aquestes coses fossin seves, no se les mirarien tant. Jo, si tinc en una bossa un collar, no me'l quedo mirant i de cop me'l guardo en una butxaca de dins de la meva jaqueta. I a més, jo no em posaria a obrir les meves coses amagat en un parc del centre d'una ciutat. Per tant he pensat "aquests s'ho han robat tot això".

Al principi no volia fer res, però han començat a treure coses i coses, i a guardar-se-les, i m'he indignat, i he trucat la policia municipal, he pensat "els d'aquí, en principi, no són corruptes com els de Coslada". He descrit les dues persones i el que estaven fent, i m'han dit que enviarien una patrulla. I així ha sigut, la patrulla ha passat, però sense aturar-se, de llarg. Que els costava baixar un segon i mirar, perquè la distància des d'on podien deixar el cotxe a on eren aquests personatges era mínima. Així es pot veure a Google Earth. La distància entre el carrer i la plaça és menys de 50 metres:

La distància és la que dic, però no tinc imatge perquè l'he perdut en el procés de canvi de proveïdor de serveis d'Internet.

I m'he quedat mirant com aquests lladres d'estació feien i removien totes aquestes coses que no eren seves. Dic que són lladres d'estació, perquè amb tantes maletes, i maletins i bosses, té tota la pinta de que les han robat quan la gent es descuida un moment a alguna estació.

Al final, tots dos, per on han vingut, han marxat. S'han deixat una bossa plena de roba al parc, i un maletí. En canvi s'han portat un joc de ganivets, i alguns ben grossos, que s'han posat a jugar amb ells, també cd's i mp3's, roba que els agradava, alguna beguda alcohòlica, que hauran barrejat amb la que ja estaven bevent, etc. En fi, que m'he indignat. Potser si els agafaven, demà de nou serien al carrer... bé, potser no, segur que demà serien fora, però almenys aquesta vegada no s'haurien portat tot això i potser, a qui li han robat, ho hauria recuperat. Quina pena tot plegat!

Així que, per tranquil·litzar-me, he marxat a córrer una estona. Avui era el primer dia que sortia a fer exercici. M'ha donat flat, però bé. Tenint en conte que porto... anys sense fer ni una mica d'exercici, es pot dir que no ho he passat gaire malament. I després he anat a fer exercici amb unes màquines que estan posant ara en tots els parcs, i que venen genials per a la gent gran, jove, mitjana, i petita, per exercitar els braços, les cames, fer abdominals, flexions.

I això, després a casa, on encara, a la plaça, hi ha la bossa que han deixat els lladres, i un maletí obert que l'haurà deixat així algun dels fumetas que hi ha sempre al parc.

dimarts, 20 de maig de 2008

El que dóna de sí (per a mi) un dia a Barcelona

Doncs en aquest vídeo mostro el que pot donar un dia sencer per a mi a Barcelona. És del passat dia 14. No me'l vaig passar tot el dia de tren en tren, però en quant n'agafava un, doncs ho gravava, o si anava a algun lloc en concret, doncs em quedava una estona i gravava. Per sort, com que en aquest vídeo surten més coses que renfe, doncs no hi ha tanta brutícia.

L'últim tren que surt, és un sèrie 1100 de metro, els que anaven sempre per la L4. Doncs aquests trens ja els han retirat, em sembla que avui o demà, o en els pròxims dies ho faran.

I és que si ajunto dues de les meves passions, com són els trens i la videocàmera, doncs surt això. La música que li he posat és World Hold On, de Bob Sinclair.


diumenge, 18 de maig de 2008

Trens plens de merda

Les darreres vegades que he anat a Barcelona, m'he trobat als trens de renfe molt, però que molt bruts. Plens de grafittis, però no uns pocs, sinó gran part dels trens. És una vergonya. Però la culpa no és només dels que pinten, sinó també de qui no fa res per evitar-ho, en aquest cas, renfe. Si deixa els trens a les nits en llocs on no hi ha cap vigilància, i si després ni es molesta en netejar, doncs ja tenim el resultat tan fastigós que es troba als trens de rodalies de Barcelona.

Com exemple, un Civia, el 010 de 5 cotxes. Quan vaig anar el 23 d'abril, tenia unes pintades. Doncs el passat dimecres, dia 14, 21 dies després, vaig tornar a veure aquest tren i tenia les mateixes pintades. És a dir, renfe no ha tingut temps, en més de mig mes, per netejar un tren. Això és falta de ganes, directament. Barcelona és l'única xarxa de rodalies on he vist això. A Madrid, només he vist dos trens amb grafittis en tot el que va d'any, i eren molt petits, i de seguida van ser netejats. València és un gran exemple de neteja, que quan arriben els trens a l'estació del Nord, abans de sortir de nou, hi ha el grup de neteja recorrent tots el tren per mantenir-ho net. En canvi, Barcelona no és tractada igual per l'operadora de trens.

Ja he reclamat a renfe per aquest tracte, i la seva resposta ha sigut més o menys com que "hacemos lo que podemos"... doncs llavors no feu res.

Els que agafeu diàriament el rodalies ho veieu cada dia. Aquí deixo un vídeo fet amb imatges que vaig gravar el dia 23 d'abril, on es pot comprovar en la majoria dels trens de renfe això que dic:


dissabte, 17 de maig de 2008

Admès

He sigut admès per a la convocatòria de Factor de Entrada de l'Adif. Hi ha en joc 23 places per a la DE (Direcció Executiva) d'estacions de viatgers de Barcelona, que és on he demanat plaça. No sé quanta gent es presenta per a Barcelona, però seran molts, moltíssims. Tot i així posaré tot de la meva part per intentar arribar el més lluny possible en la convocatòria, i és clar, si puc arribar a ser algun dels beneficiaris de les places, doncs molt millor, però això ho veig molt difícil.

dijous, 15 de maig de 2008

Sexe: home, dona, indefinit

Ahir vaig estar a Barcelona. El dia va estar bé, m'ho vaig passar bé, com sempre que hi vaig. I el temps sempre em passa tan ràpid. Igual de ràpid que l'AVE, que en un buf, ja havia arribat. És increïble, en un moment sóc aquí a casa, a Alcorcón, i en unes 3 hores, podria estar a l'estació de Sants, bé, una mica més, tenint en conte que des d'Alcorcón el viatge s'allarga uns 20 minuts més.

Doncs el primer que vaig fer va ser anar a una oficina del Departament d'acció social i ciutadania de la Generalitat. En concret, al punt d'atenció ciutadana del carrer Tarragona, que és molt a prop de Sants. Tot això per poder fer-me un usuari i contrasenya per al portal cat365, que per als no residents a Catalunya, doncs s'ha de fer o per fax, cosa que vaig fer fa un temps però el fax no funcionava, o de forma presencial. I doncs aprofitant que hi vaig anar, doncs m'hi vaig presentar.

Bé, la dona que em va atendre, quina gran persona, i les seves companyes d'oficina igual. Resulta que no és una cosa que facin sovint, i és clar, al principi no sabia ben bé en quin lloc de la pàgina que facin servir allà als seus ordinadors havia d'entrar. Després, lo típic en el meu cas, com que sóc de Madrid, i doncs des del primer moment em vaig adreçar en català, doncs em van dir que el parlava molt bé i tot això. Jo quan em diu algú això, no dic mai que tenen raó, perquè jo personalment crec que no el parlo del tot bé. Es pot dir que tinc una mica de complexe, m'explico. Com que la meva llengua materna és el castellà, doncs jo no tinc cap dubte, el parlo perfectament, i tot això, és clar, però com que el català no el faig servir gaire, almenys de forma parlada, i tot això, doncs crec que quan parlo em tallo bastant, se'm trava la llengua, i això. I després em passa, que per això dic que tinc complexe, que potser, vaig a El Corte Inglés, per dir un lloc, i penso "va, pregunta als venedors en català" però després, quan em poso a pensar en què li vull preguntar, sempre penso "però això es dirà així? Segur que dic alguna paraula malament i la cago, no, millor parla en castellà que així segur que no m'equivoco". És a dir, no dubto que parli bé el català, perquè sinó la gent no m'ho diria, però jo crec que encara he de millorar bastant.

En fi, després d'aquest comentari, continuo amb el tema del punt d'atenció ciutadana. Bé, doncs la dona em va preguntar algunes dades, com el meu domicili, telèfon i tot això. Però al formulari que ella havia d'emplenar a l'ordinador, hi havia una cosa que no m'havia de preguntar, perquè a la vista estava, però li va cridar l'atenció les opcions que donava la casella. Resulta que al sexe, la pàgina li donava per triar si era home, dona o indefinit. Ho va dir perquè li va resultar curiós, bé, a mi també m'ho va resultar. Degut a això, jo em pregunto, no ens estarem passant amb això del respecte a segons quines minories? Perquè, és clar que hi ha gent que neix d'un sexe però se sent de l'altre, però precisament per això, si un home se sent dona, el que voldrà és que es posi al formulari que és dona, i no home o indefinit. Però és que, igualment, em sembla una bestiesa total. No hi ha sexe indefinit, tots som o una cosa o l'altre. El que es vol operar, perquè li treguin la condició d'home, per ser dona, seguirà sent home mentre oficialment no li canviïn el nom, és a dir, que al DNI d'aquestes persones, mai no apareixerà indefinit, sinó primer home, i quan, l'administració, jutge, o qui sigui així ho determini, al DNI posarà que és dona, ja està. I igualment, la persona en qüestió no voldrà aparèixer enlloc com a sexe indefinit.

Total, que no veig bé aquestes coses, però ells sabran... amb ells em refereixo a qui ha dit que això sigui així. Bé, doncs seguint amb el tema del punt d'atenció ciutadana, un cop emplenat el formulari, doncs va enviar les dades. A la pantalla em sembla que deia "creant un nou ciutadà" o això deia ella, no sé si posaria això o no. Però el ciutadà no es va crear, així que vam tornar a refer-ho tot, i de nou el ciutadà no es va crear. Va fer una trucada a algun lloc, on tenien una altra trucada d'un altre lloc on també els passava el mateix, així que sembla que el problema era intern de la xarxa de la generalitat per fer aquest tràmit.

Així que, vaig marxar sense poder fer-me l'usuari i contrasenya per al portal, però almenys vaig passar una estona bastant agradable amb les treballadores de l'oficina. La dona que m'ho va fer tot, em va prendre les dades per veure si m'ho podia fer en algun altre moment, i en quant ho pogués fer em trucaria. Pel moment no m'ha trucat, així que imagino que el servei encara no funcionarà.

I res, això pel moment. Que vagi bé.

diumenge, 11 de maig de 2008

Els catalans no mereixen Donuts Fondant

L'altre dia vaig escriure un correu a Panrico per preguntar-los si es venen els Donuts Fondant en altres llocs fora de Madrid. Tot això ve perquè a Barcelona o València no he trobat mai aquest producte. Doncs bé, que com ja he dit els vaig escriure un correu a ells directament per preguntar-lo, i la seva resposta va ser aquesta:

Apreciada consumidora,

Efectivamente los Donuts Fondant sólo se comercilaizan en el centro
de España por estudios de mercado.

Reciba un cordial saludo.

Bé, deixant de banda que no sóc consumidora, que bé, no vaig posar el meu nom, així que és normal. Però entrant en el tema en qüestió, m'agradaria saber quins estudis de mercat són aquests, perquè no puc entendre quina diferència hi ha entre unes ciutats i altres. A Madrid i rodalia viuen uns 6 milions de persones, a Barcelona i rodalia no arriba a 5 milions, em sembla. És a dir, una gran varietat de gent, i entre 5 milions de persones no pot ser que a ningú no li agradi aquest producte, sobre tot quan a Madrid són els que primer s'esgoten, així que aquí falla alguna cosa. O el paladar de Madrid i Barcelona són totalment diferents, o no em crec res d'això dels estudis de mercat. També aquests estudis podrien dir el cost del transport fins al centre, que més o menys, sempre serà més car que portar-lo a llocs més propers.

No sé, si m'haguessin dit que és pel tema de la humitat i tot això, en ser un producte més sensible a això pel tema de la xocolata que l'envolta, encara m'ho creuria, però els estudis de mercat, torno a repetir, no em convenç. No, em nego a pensar que la resta de la península no pot ser consumidora d'aquest producte, perquè (parafrasejant un polític) això té el mateix gust aquí i a la Xina. A més a més, estic segur, que si fessin la prova, portessin uns quants durant un temps només a unes botigues en concret de Barcelona, sense fer publicitat ni res, la gent els compraria i els encantaria.

Bé, en fi, què hi farem. Si Panrico no vol, no es pot fer res. I direu, us preguntareu, per què em molesta tant això? Doncs principalment perquè m'agraden molt aquests donuts, i em fotrà molt el dia que marxi de Madrid, no poder comprar-los. És una cosa amb la que hauré de conviuré, o això, o com em va dir la nur, omplir un AVE de Donuts Fondant per portar-los a Catalunya, i així que els catalans els puguin degustar.

Apa, que vagi bé i comenceu molt bé la setmana.

dimecres, 7 de maig de 2008

Renovar-se o no cobrar

Per falta de tensió elèctrica ahir a la nit... vamos, per un apagón que va durar dues hores, no vaig poder escriure això ahir, i com que fa una estona he vingut de València, doncs això.

Ahir vaig fer la primera renovació de l'atur, condició indispensable per seguit cobrant les prestacions. Al principi em vaig espantar, perquè la dona d'informació em va dir que passés per inscripcions per actualitzar una cosa, i ja em vaig espantar, pensant "ara em diran que ja no cobro més" o què sé jo. Però no era més que una renovació de currículum.

Per cert, que no m'estranya que pugi l'atur, perquè l'oficina estava ben plena, i això que eren les 9 del matí, i molts dels que hi havia eren immigrants. Normalment molts d'ells treballen a la construcció, i tot això doncs provoca que se'n vagin molts a l'atur tal i com està la situació actual.

I després d'això, me'n vaig anar a fer un volt pel metro de Madrid, i aquest és el resultat:



I ara a descansar, que dijous el viatge és a Màlaga.