diumenge, 11 de maig de 2008

Els catalans no mereixen Donuts Fondant

L'altre dia vaig escriure un correu a Panrico per preguntar-los si es venen els Donuts Fondant en altres llocs fora de Madrid. Tot això ve perquè a Barcelona o València no he trobat mai aquest producte. Doncs bé, que com ja he dit els vaig escriure un correu a ells directament per preguntar-lo, i la seva resposta va ser aquesta:

Apreciada consumidora,

Efectivamente los Donuts Fondant sólo se comercilaizan en el centro
de España por estudios de mercado.

Reciba un cordial saludo.

Bé, deixant de banda que no sóc consumidora, que bé, no vaig posar el meu nom, així que és normal. Però entrant en el tema en qüestió, m'agradaria saber quins estudis de mercat són aquests, perquè no puc entendre quina diferència hi ha entre unes ciutats i altres. A Madrid i rodalia viuen uns 6 milions de persones, a Barcelona i rodalia no arriba a 5 milions, em sembla. És a dir, una gran varietat de gent, i entre 5 milions de persones no pot ser que a ningú no li agradi aquest producte, sobre tot quan a Madrid són els que primer s'esgoten, així que aquí falla alguna cosa. O el paladar de Madrid i Barcelona són totalment diferents, o no em crec res d'això dels estudis de mercat. També aquests estudis podrien dir el cost del transport fins al centre, que més o menys, sempre serà més car que portar-lo a llocs més propers.

No sé, si m'haguessin dit que és pel tema de la humitat i tot això, en ser un producte més sensible a això pel tema de la xocolata que l'envolta, encara m'ho creuria, però els estudis de mercat, torno a repetir, no em convenç. No, em nego a pensar que la resta de la península no pot ser consumidora d'aquest producte, perquè (parafrasejant un polític) això té el mateix gust aquí i a la Xina. A més a més, estic segur, que si fessin la prova, portessin uns quants durant un temps només a unes botigues en concret de Barcelona, sense fer publicitat ni res, la gent els compraria i els encantaria.

Bé, en fi, què hi farem. Si Panrico no vol, no es pot fer res. I direu, us preguntareu, per què em molesta tant això? Doncs principalment perquè m'agraden molt aquests donuts, i em fotrà molt el dia que marxi de Madrid, no poder comprar-los. És una cosa amb la que hauré de conviuré, o això, o com em va dir la nur, omplir un AVE de Donuts Fondant per portar-los a Catalunya, i així que els catalans els puguin degustar.

Apa, que vagi bé i comenceu molt bé la setmana.

8 comentaris :

Jo Mateixa ha dit...

Vols que muntem una cacerolada reivindicativa David???,poder fa l'efecte :-O

També podem escriure molts e-mails dient exactament el mateix que els vas dir tu a aquesta gent, no ens podràn acusar de res per que serem tanta gent cridant que VOLEM DONUTS FOUNDANT que no podràn amb nosaltres.

Que m'en dius, la liem catxo????

:-)

Petonets guapissim!!!!!!

La Martona ha dit...

Caram, aquesta no la sabia. Una altra cosa a la llista del que marxa de Catalunya i no torna... ehem...

Laprí | David ha dit...

Jo faré tot el que calgui, jo mateixa, si puc aconseguir que aquest producte el venguin a Catalunya. Anem a liar-la, jeje.

Apa, i la de coses que s'emportaran i encara no ho sabrem, martona.

nur ha dit...

Jo he demanat a una persona infiltrada que miri d'investigar el tema. Quan en sàpiga alguna cosa, us ho dic.

Algú em va dir que els donuts fondant eren més cars que els altres i que potser per això no els feien per als catalans :P Quina gràcia, oi?

Marcus ha dit...

En el seu moment vaig veure el video i només puc dir una cosa: impressionant.
Com molta gent desconeixia aquest tipus de donuts. Si això ho descobreix algú del PP podria pensar que desde una empresa catalana es trenca la unitat de mercat ;) (llegiu amb ironia això)

Sincerament crec que la sol·lució quan vinguis a viure a Catalunya és passar-te per la fabrica de Panrico camuflat d'estudiant i en robis uns quants :P

Bona sort!

sergi m. ha dit...

El que deiem greuge comparatiu!

JC ha dit...

Hola:

Soy un catalán que nació en Madrid... y al venirme aquí, resulta que por el camino descubrí que no tendría 2 de las mejores cosas que hay en Madrid: los Donuts Fondant y los cines Kinepolis (pero esto es otro tema para otro blog).

También hablé con Panrico, y tengo 2 amigos trabajando dentro ahora... y además de un email como el que mencionas, conseguí hablar con el Product Manager de ese donuts. No os creeríais la conversación que tuve.

Para decidir que en Catalunya NO GUSTABAN los Donuts Fondant, hicieron estudios de mercado en Zaragoza y Alicante. Como allí gustaron más los bombon que los fondant (no sé en qué porcentaje), decidieron que el resto de España no tendría Fondant. Así de fácil.

Por otro lado, primero fueron los donuts de azucar, e inmediatamente después los chocolate o Fondant. Años más tarde (hace unos 20) aparecieron los bombon... y eso ha sido su catálogo hasta hace unos pocos años con la introducción de los american, los rellenos y otros.

¡¡¡TENEMOS QUE HACER FUERZA!!! Cada vez que voy a Madrid me traigo mínimo 20 donuts para mi ofi en barcelona, y duran UN PAR DE MINUTOS. Literalmente desaparecen. ¿¿¿Que no gustan a los catalanes??? Malditos product managers de 23 años recién salidos de ADE...

Voy a abrir una página en Facebook para que nos convirtamos en FANS de este donut. Creo que podemos ser muchos, suficientes como para que panrico abra los ojos.

¡¡VAMOS A CONSEGUIRLO!!

(no sabéis la alegría que me ha dado al encontrar esta página cuando he buscado por "panrico fondant" en google)

Un abrazo
jc (jotacee@gmail.com)

JC ha dit...

Página de Fondant en facebook, recién creada hoy