dijous, 26 de juny de 2008

No tornaré mai més a Barcelona

A veure, sí que hi tornaré. M'explico, no ho faré mai més de la manera que ho he vingut fent des de sempre. Anar d'albergs. Estic una mica fart d'aixo. Serà barat i tot el que vulguis, però s'han d'aguantar moltes coses. Per començar, la primera nit a l'alberg, un guiri, no sé què coi li passava amb mi, però de cop es posa a dir-me coses en anglès, que no entenia res, i jo una mica fotut perquè en aquell moment m'estava sangrant una mica la geniva que em van tallar la setmana passada. Aquest jove, entrava i sortia de l'habitació, i em deia coses, semblava emprenyat amb mi, però, per què? No entenia res, jo estava al llit i punt, no feia res més. En un moment que va tornar a entrar a l'habitació, es va posar de peu davant del meu llit, com que era de nit i l'habitació estava fosca, jo no feia res, però de cop va i seu al meu llit, al costat de les meves cames, i llavors jo salto i li dic "¿pero qué haces?" i continuava parlant-me, i jo només li deia "es que no sé qué me dices, no te entiendo, no sé qué quieres" i va i em diu "I don't speak Spanish" i li dic jo "Pues yo no speak English". El que va fer ell va ser agafar el matalàs, perquè estava dormint a sobre de mi, era una llitera, i se'n va anar a un altre lloc de l'habitació. Jo flipava, no em creia el que estava passant, ni tampoc ho entenia. Però mira, millor.

Però, a part d'incidents amb guiris, el fet d'anar a un alberg suposa, llevar-te d'hora per esmorzar. Després estar-te fora de les habitacions l'estona que les estan netejant. Si et quedes fora fins a tard, esperar que t'obrin, i després entrar a l'habitació en complet silenci, per no molestar ningú que hi ha, etc, etc.

Per tots aquests motius, i més, que ara no sé, però que segur que n'hi haurà... bé, un és haver de suportar als grups de joves alemanys, britànics, etc, que es pensen que arriben aquí i que poden fer el soroll que vulguin, beure el que vulguin, i tot això. Doncs per tot això, he decidit no tornar mai més, ni a Barcelona, ni a cap lloc de Catalunya, ni a cap lloc que ja hagi visitat una vegada almenys, i dormir en albergs, mai més. Mentre no hi tingui la meva residència, faré viatges de un dia, o, en tot cas, i només seria una nit com a molt, quedar-me en casa d'algú. Aquí és quan agraeixo a la nur, que vaig passar una nit a casa seva, i he de dir, que és la millor nit que he passat a Catalunya, pel fet de no haver de llevar-me segons horaris, pel fet de no haver de dormir amb gent desconeguda al meu voltant, etc, de veritat, moltes gràcies, nur.

I bé, la nit de Sant Joan, doncs bé, no hi havia estat mai, i tenia ganes de veure-ho, per això especialment hi vaig anar. Vaig anar per totes les platges de Barcelona, i després, per tornar, el metro petadíssim de gent.

I això, poc més, mentre tota Alcorcón està veient el partit d'Espanya contra Rússia, jo doncs estic aquí, fent coses més interessants que veure un partit de futbol que no m'interessa gens ni mica, perquè no m'agrada gaire el futbol, però també perquè no suporto aquests aires de grandeza que li dóna a la gent en aquests casos, i la meva vida no canviarà res si Espanya guanya o perd l'Eurocopa, ni seré més feliç, ni tindré més diners, ni res, així que, que facin el que vulguin.

Apa, adéu adéu.

7 comentaris :

sergi m. ha dit...

Quan parles d'albergs -disculpa la meva ignorància- et refereixes a llars d'acollida de gent sense sostre o a pensions de mala mort?

I amb l'idioma de senyes tampoc t'entenies amb aquell paio?

Noi em sap greu que et passi això, d'altra banda celebro que t'anés millor a casa de la nur i que gaudissis de l'ambient de Sant Joan.

Jo Mateixa ha dit...

Doncs et faig saber que nosaltres estem mig muntant l'habitació de l'Ismael, el nen d'en Hatim (el tenim un cap de setmana cada 15 dies), i el que ja tenim muntat es el llit, es un llit d'adult eh, per tant ja tens un altre llit a la teva dispossició :-)

Saps que m'he espantat quant he llegit el títol del post???, no m'ho facis això eh, que ja m'he acollonit!!!!!!!

Petonetssssssssssss

Laprí | David ha dit...

Quan parlo d'albergs, sergi, em refereixo a albergs tipus pensió d'allotjaments, però amb habitacions compartides per molta gent. A més a més, els albergs als que vaig jo normalment són propietat de la Generalitat. I amb aquell idiota, ni amb signes ni amb res, no ens enteniem, no estàvem fets l'un per l'altre :P

Moltes gràcies per l'oferiment, jo mateixa. I tranquil·la, jo no podria dir mai això de que no tornaré mai més a Barcelona. En mi mai passarà això.

Cristina ha dit...

La meva experiència amb albergs és totalment contrària a la teva. He dormit a Estambul, Atenes, i altres illes gregues i a Amsterdam i a mi em va anar molt bé. A mi em passa que quan tinc son sóc capaç de dormir de peu,jejeje però a banda d´això serà que he tingut molta sort. També em passa que quan viatjo m´agrada matinar per aprofitar el dia. Serà que ja tinc 37 anys i les coses són diferents. Ara m´en vaig a Argentina i dormiré a diferents albergs. Ja t´explicaré la meva experiència. Fins aviat!

nur ha dit...

Doncs jo vaig tenir una experiència similar a un alberg a Amsterdam, amb un punkie que no sabíem ben bé què volia i només parlava una llengua estranya que no vam saber mai quin idioma era.

Vaig passar la nit abraçada als meus travellerscheques per por que ens els prengués!

Gràcies a tu, David. Devia cremar un milió de calories amb la caminada que vam fer per mig Maresme!

Alepsi ha dit...

És que dormir en albergs juvenils té la seva gràcia durant un temps... però després t'acabes posant de mala folla... xDDDD

Em sembla una bona determinació la que has pres. En tot cas, sempre pots tirar de residències universitàries que ofereixen habitacions de cap de setmana i estan prou bé (dono fe!).

Tu també, déu n'hi dó la de temps que fa que no escrius, eh, company??? ;)

Jo Mateixa ha dit...

On paresssssssssssssssssssss????, suposo que de pendoneo por ahi, no????

Espero que tot be, petonets!!!!!