dimecres, 11 de juny de 2008

Una d'injustícies, que d'això no en falta al súper

Des de divendres fins ahir no he tingut connexió a Internet, aquests de yacom me l'han tornat a fer, quan fa unes poques setmanes em va passar el mateix. Ara, perquè no tinguin més excuses de per què no funciona de vegades la connexió, vaig trucar a Telefònica perquè m'arreglés la línia, bé, perquè canviés l'entrada de línia, i va venir dissabte i tot el de Telefònica. Ara la línia funciona perfectament, així que si yacom d'aquí a un temps torna a deixar de funcionar, ja no podran dir que és culpa d'un altre. Si torna a passar seré jo qui els diré que el meu ordinador ja no funcionarà amb la seva connexió mai més.

I ara que fa una estona ha tornat a ploure, ha caigut un xàfec. Porta així dies, aquest temps inestable em fa quedar-me a casa gran part del dia. Però no em puc quedar sempre a casa, he de sortir per respirar aire. Però després surto de casa, i m'emprenyo, veient com les eternes obres d'acondicionament del centre de la ciutat van lentes, lentes. Carrers que es tiren totalment innacessibles durant setmanes, i tot perquè, després quan l'acabin de fer, vegi que allà on hi havia 20 aparcaments en bateria, hi hagi ara 5 en línia, però això sí, amb un arbre molt maco recent plantat.

I és clar, m'encantaria poder sortir i fer una escapada fora de la ciutat per evadir-me del soroll i dels carrers trencats, jo que sé, a El Escorial, que no està gaire lluny. Però el dipòsit del meu cotxe està en la reserva, i és clar, ara els senyors transportistes... bé, uns pocs senyors transportistes amb poques ganes de treballar, eviten que la majoria, pràcticament la majoria no només de la gent, sinó dels propis transportistes, puguin fer vida normal. Ara mateix no em puc ni arriscar a agafar el cotxe per anar a la gasolinera més propera per si té gasolina o no, perquè potser he de deixar el cotxe tirat per algun lloc perquè es quedi sense gasolina si no hi ha carburant en la gasolinera. Podria haver-hi anat abans, dissabte o diumenge, però resulta que vaig cobrar ahir, i per no pagar amb la targeta per no acumular deutes a final de mes, volia esperar-me a cobrar. I en cas que hi hagués anat dissabte o diumenge, després hauria hagut de deixar el cotxe en la província de Toledo perquè, com que ara ja no es pot aparcar al centre pràcticament, perquè recordem que on abans aparcaven 20 cotxes en bateria ara aparquen 5 en línia, això als carrers acabats, que els que no estan acabats estan igual que abans que arribés la civilització aquí, amb fang per tot arreu, perquè com que no deixa de ploure tampoc doncs la sorra es converteix en fang, i així els únics automòbils que poden entrar a aquests carrers són 4x4 que, en tot cas, han d'abandonar el lloc dilluns al matí, perquè sinó el cotxe acabarà al dipòsit de vehicles.

En fi, que quina merda de tot. I això que no he anat a cap supermercat, que sinó, m'entrarà una depressió de veure les estanteries buides. Ja ni tan sols podré trobar els meus Donuts Fondant, que és clar, com que els fabriquen a Barcelona però només els venen aquí, doncs no hi ha manera que arribin.

Per acabar, un vídeo que resumeix una mica el que sento ara:


3 comentaris :

Jo Mateixa ha dit...

Ahir vam anar a comprar per carregar la nevera, però no per que tinguessim psicosis per la vaga de transports eh, si no per poder-l'hi donar una mica de companyia als únics habitants de la nostra nevera, dos ous, i el supermercat estaba ben ple de productes.

Poca gent, molts productes, vam comprar de conya i vam poder carregar com a mínim per tres setmanes, crec que ha estat el millor dia de compres que em tingut.

Petonets guapissim!!!!

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

es que aunque uno quiera pasar la vida tranquilamente siempre se empeñan en joderla... es que no se entiende como la gente organiza cosas sin pensar en nadie, las obrasa sin pensar en las complicaciones diarias que acarrea, los paros sin pensar en la gente que lo pierde todo por su culpa (por ejemplo ciertos productores rurales que han perdido zafras enteras) y ni que hablar d ela gente que en la nevera no tenia ni los huevos de la jomateixa y el paro los dejo sin poder comprar¡¡¡¡ un beso grande¡¡¡ y a ver si aflojan y djean vivir ehhh un besote

Cristina ha dit...

M´ha agradat molt el vídeo. És real com la vida. Espero que les coses tornin a la normalitat. Una abraçada