dilluns, 1 de setembre de 2008

Setembre

Sembla que va ser ahir quan començava, però ara ja està arribant a la fi. D'ell només en queden 21 dies. I és avui precisament el dia que més tem la majoria de la gent, el primer dia de setembre, perquè el dia 1 d'aquest mes és sinònim de tornar a la feina... jo, en aquests mesos de crisi, pel moment, em mantinc a l'atur, així que jo encara no he de tornar a cap feina, no m'esperen enlloc. Als que comenceu, doncs simplement desitjar que sigui el més lleu possible.

També sembla mentida que ja hagin acabat les obres a Alcorcón... ah, no, que al gener comencen de nou... bé, però ja no a prop de casa meva.

Per cert, que setembre per mi també és el mes maleït, perquè m'arriba l'assegurança del C3. Però com a contrapunt aquest serà l'últim mes que hagi de pagar la lletra del C3, així que C3 serà ja meu del tot. Que si en C3 parlés estaria molt content, perquè li vaig portar al seu país per primera vegada, a França, però un dia li vaig castigar a Irun i vaig anar a França en tren. Ja explicaré el que em sembla la SNCF en comparació amb la renfe. I per acabar amb la maledicció d'aquest mes que avui comença, en aquest mes serà la meva darrera visita al dentista, en concret serà l'11 de setembre, no podia ser un altre dia millor per celebrar que per fi acabo amb això que va començar, atenció, el 14 d'octubre de 2007. Com que el dentista també es paga cada mes, en aquest cas serà octubre l'últim en que els hagi de pagar.

Aquest mes també espero saber quan (collons) hauré de fer la prova de factor d'entrada per a l'Adif, perquè l'únic bo que m'està portant tant retard en la convocatòria és que si demà mateix vaig a l'estació de Chamartín i em poso en les finestres de les taquilles o d'informació, segurament ho faré molt millor que alguns que hi ha, perquè m'hauré llegit el llibre com unes 5 o 6 vegades, i a sobre m'he currat un resum i un esquema que ni Déu... òstia, parlant de Déu, que ja no... que ja no sóc de Déu jo, que he apostatat... bé, estic a espera de la confirmació final. Que em van enviar els del bisbat de Getafe una carta on em deien les coses que no podria fer si em donava de baixa, i que anés a parlar amb ells, o, sino podia, que signés davant notari una declaració, i així ho vaig fer divendres, anar al notari i enviar-los-hi la declaració.

I doncs, aquí segueixo, i seguiré... no com l'estiu, que li queden 21 dies. Una abraçada a tothom des de la capital del cutrerío i del haixís, Alcorcón.

2 comentaris :

Gatot ha dit...

tots els mesos són bons i tots són dolents... a mi, de petit, m'agradava setembre perquè m'agradava -en general- anar a escola... sort amb la prova "factorial" quan es produeixi;

per cert.... trobo a faltar les teves fotos!

petons i llepades de finals d'estiu!

Laprí | David ha dit...

Es pot dir que jo també tenia aquesta sensació al mes de setembre quan era petit, notava que estava a punt de començar alguna cosa nova per a mi...

En quant a fotos, tornaran

Una abraçada gatot!!!