dijous, 24 de desembre de 2009

Sigues original

Avui he sigut molt original. Aprofitant que sóc a Madrid fins divendres al matí, doncs he anat a veure el Cortylandia... sí senyor, originalitat total. Però compte, no l'he gravat pas. Plovia i hi havia molta humitat, i m'estimo més no espatllar la meva càmera per gravar 4 ninots gegants i lletjos. Que tot s'ha de dir, aquest any el Cortylandia deixa molt a desitjar, per molt que jo sigui un "elcorteinglesòfil".

Com que també sóc un "trenòfil", no? Doncs també, aprofitant l'avinentesa que em dóna la targeta de ferroviari d'adif, m'he fotut uns quants viatgets d'aquests de passar l'estona. Però el que més m'agrada és passar la cartera on tinc la targeta pel lector de xips, i que se m'obrin les portes soles, allà, com si es tractés de les portes de la Zarzuela quan surt el rei, que sembla que ningú les obri i ho facin en detectar que aquest paio sortirà. Per cert, parlant de trens, que avui repartien calendaris els de la renfe, i doncs n'he agafat un bon grapat, uns 6 o així, n'he donat un, un altre per a mi, o sigui que me'n sobren 4... ei, que els regalo si algú té la imperativa necessitat de tenir-ne un penjat a la paret del saló o de la cuina.

I parlant de sort, que no n'he parlat, però ara aprofito i trec el tema. Doncs que no m'ha tocat res a la loteria de Nadal... bé, sí, els 20 € que he jugat, del número 24884. Ningú sap què vol dir aquest número, oi? Podria deixar la incògnita en l'aire, al més pur estil "tomatero", però no cal, no sóc tan interessant ni és cap secret d'Estat. És la meva data de naixement. Segons el cercador de les loteries, el tenien a Barcelona, Conca (Cuenca, per si hi ha algun despistat) i Girona. A Barna no vaig voler anar perquè ja l'any passat no els quedava. A Conca... bé, el tren em surt de franc, és cert, però a Conca tinc una mica malament la correspondència ferroviària... a part que hi fa molt de fred eh. Així que doncs vaig agafar el ultra luxós i pujat de preu Media Distancia 449 fins a Girona en un moment. I només en quedava un, i em pregunta la lotera "el vols?" i jo "és clar".

Tot i que, per a SORT, així ben gran i en majúscules, la que tinc aquí a Madrid, de poder menjar els meravellosos, embafadors, i ultra gustosos Donuts Fondant, que com ja he explicat, de venda única i exclusivament en el triangle aquest enmig de la meseta. Avui me'n compraré uns quants per emportar-me'ls cap allà.

I què més dir? Doncs res xatos i xates. Que Bon Nadal tingueu. Jo la nit del 24 la passo a la ciutat del 4-0, però el 25 de bon matí marxo cap a les terres catalanes, que aquell mateix dia a la tarda, i durant 7 dies seguits, treballo totes les tardes, menys una, que ho faig de matí. I mira, el dia 25 podria fer vaga, però la convoca la fastigosa CGT per la qual han suspès l'examen d'ADIF, i doncs m'han entrat més ganes que mai de treballar. Mentre la resta us mengeu el dinar de Nadal, en David serà gairebé l'amo i senyor de l'estació de Sants.

Així que, "lu" dit, Bon Nadal!

dissabte, 12 de desembre de 2009

Les males formes d'ADIF

Pa' mear y no echar gota, com diuen en castellà. La notícia del 20 minutos ho diu clar, però jo ho explico també, ja que m'afecta a mi de ple. Estava aquest dijous a la tarda, treballant a Sants, quan algú truca a una companya. En penjar ens diu a tots que ADIF ha anul·lat les proves d'aquest diumenge, que entrem a la pàgina web. I certament, hi entrem i ens trobem amb que ADIF ha anul·lat tot el procés, pel moment, temporalment, segons diuen ells. Però la llista d'admesos i exclosos definitius ha desaparegut, només hi ha la provisional. Jo envio un missatge a una companya, que no se n'havia assabentat, i tot seguit rebo, vora les 11 de la nit (d'això se'n podria dir "con nocturnidad y alebosía"), quan tornava a casa, un SMS d'ADIF així de curt "ADIF OEP-2008. ANULADA PRUEBA SELECTIVA DE 13 DICIEMBRE, MÁS INFORMACIÓN EN WWW.ADIF.ES" (que per cert, ningú no els hi ha ensenyat a aquesta gent que existeixen les minúscules?)

Doncs bé, avui he sabut, que s'ha anul·lat la prova perquè un sindicat, en concret CGT, ha impugnat l'oferta davant la justícia. Jo em pregunto, per què? Sabent que aquest sindicat és el que més arraconat està de tots els que hi ha, em puc imaginar per què. Té pinta de que, entre UGT i CCOO s'havien repartit ja les places que cadascú volia. No oblidem que en els processos de selecció d'aquestes "entitats empresarials" com son renfe i adif, doncs els tribunals tenen a algun que altre sindicalista sempre dintre, que, diguem-ho així, recomana qui hi ha d'entrar i qui no. A mi em sembla que els de la CGT també hi volien fotre cullerada, i com que no els deixaven, doncs apa, a impugnar.

En avisar amb poc més de 48 hores, molta gent ja tenia pagat tot, viatge, allotjament a Madrid. Jo, más chulo que un ocho, segons normativa, els bitllets, en anul·lar-los, s'ha de retenir un 15% per cent del preu. Els que jo m'havia comprat, me'ls he anul·lat aquesta tarda a l'estació, per mi mateix, i sense despeses d'anul·lació, home, només faltava.

Jo m'he emprenyat moltíssim. A veure, sé que, encara que m'ho estudiï tot i m'ho sàpiga tot al 100%, com pràcticament m'ho sé, perquè m'encanta això, i el temari està fet per a gent com jo, doncs això funciona com funciona.

I si no tens família ferroviària, doncs ja és pràcticament impossible que hi entris, perquè deu ser que aquesta feina és només per a gent del rh ferroviari, la resta no tenim aquest dret. Us ho juro, ara venent bitllets m'adono més que mai que m'encanta encara més del que ja m'agradava el món del ferrocarril. Cada dia entro a la intranet d'adif, des de la feina i des de casa, que he aconseguit un usuari i contrasenya, i em llegeixo totes les novetats que surten en relació a tot el tema d'estacions de viatgers. El puto temari me l'he llegit 40 vegades, me'l sé de pé a pà. Quan vaig en el tren, miro la catenària i penso "això és el fil conductor, que està subjectat pel braç d'atirantat, subjectat alhora pel suport d'atirantat, on hi ha el conductor d'atirantat, que és el que l'uneix amb la mènsula i el post" o també "ara entro a l'estació de Granollers-Centre, i una estació és el conjunt de vies i agulles, protegit per senyals", o sigui, que mentre viatjo en tren, repasso, i m'encanta saber tot això ara de memòria.

No sé quan seran definitivament les proves. Jo, continuaré repassant cada dia, el temari i l'anglès, per així, quan siguin les proves, ser el millor dels 3000 i pico que som. I sí, vull ser el millor, el que millor nota tingui. A veure si així els fills de puta aquests s'atreveixen a no donar-me a mi la plaça i donar-l'hi al nebot del cap del Puesto de Mando, per dir una ocupació.

Bé, almenys ara tinc 4 dies lliures, que, aprofitant que tinc carnet de ferroviari, doncs el penso aprofitar per recórrer Catalunya sencera, a preu 0 € en rodalies i mitjana distància. I ja per acabar, almenys hi seré aquest diumenge a Sant Celoni, i votaré a la consulta que s'hi farà, un sí més que no estava previst.

divendres, 20 de novembre de 2009

Ja dies lliures

Doncs ja, després de 2 mesos ininterromputs aquí, trenco aquesta ratxa per tornar a casa. Bé, a la meva ex-casa. Bé, i de fet tampoc no hi tornaré, perquè en realitat me'n vaig a San Pablo de los Montes.


Potser algú es pensarà que avui era quan començava a treballar a l'adif. I no està errat. Perquè avui comença el meu contracte. Però com que els gràfics de servei que han fet, són una mica estranys, a mi em toca començar dimecres, a les 6:50 del matí, fins a les 14:50, i així ja tot el que restarà de mes de novembre. O sigui, que res més començar, 5 dies de festa. La veritat és que a mi m'agradaria començar avui mateix, però bé, així m'han posat i res, a fer el que diguin.

Així doncs, me'n vaig a San Pablo, a passar-hi fins dimarts, i així poder estudiar una mica més relaxat el temari de la prova d'adif per aconseguir plaça fixa, que l'examen serà en menys d'un mes.

divendres, 13 de novembre de 2009

Descans previ

Doncs que avui he fet l'examen del curs d'adif, perquè s'havia de fer, i si no s'aprovava doncs no s'hi treballava. I doncs, l'he aprovat, bé, jo i tots, sembla ser. Que una de les companyes m'ha enviat un missatge dient-me que un altre li havia dit, perquè una altra li havia preguntat al professor, i doncs ell li havia dit que estàvem tots aprovats.

Així que, nens i nenes, si heu de comprar un bitllet per viatjar en tren de llarga distància o Ave, i el compreu a Sants, doncs sabeu que m'hi trobareu. Bé, dic trens de llarga distància i Ave, perquè seré a les taquilles de venda anticipada, i no s'hi venen bitllets de rodalies i mitjana distància, que són unes altres taquilles. Però també ens han dit que potser alguns dies serem a informació, que no té res a veure amb vendre bitllets. El que no sé és si em trobareu de color verd adif, perquè l'uniforme diuen que triga, i potser ni ens el donen. És clar, ha de venir des de Madrid, i aquest no viatja en Ave, deu ser.

I ara, fins divendres vinent, doncs a descansar... i a estudiar, que d'aquí a un mes tindré una altra prova, també per a l'adif, per veure si aconsegueixo alguna de les places fixes que hi ha, que la guia d'estudi és un totxo de 177 pàgines, amb coses de lleis del sector ferroviari, coses de circulació (noms de les parts de la via, coses de les catenàries), i en principi, quan vagi a fer l'examen aquest, serà la primera vegada que torni a Madrid des que em vaig instal·lar a Sant Celoni.

I res, que estic molt content :D . Espero que passeu un bon cap de setmana, tant si us esteu a casa com si feu alguna cosa.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Forats i forats

No sé si passarà alguna cosa, però és que amb aquesta gent no et pots refiar. Avui, tornant a Sant Celoni al rodalies, hi havia un home parlant pel mòbil amb una altra persona. En això que li vaig escoltant coses "Sí, mañana iré a Portbou, y también tengo que ir a Hostalric". Es fa una petita pausa, l'altra persona parla i aquest bon home li respon "sí, eso lo puedes decir tú, por el móvil, pero yo aquí en el tren no puedo decir que se ha hecho un agujero en Hostalric, que me escucha la gente y se arma una... no vaya a pasar como en Bellvitge. Mañana lo veré con los de Comsa". I així s'ha quedat, tot seguit s'han acomiadat i ha penjat. Imagino que aquest home serà d'adif, del ministeri de foment o d'alguna empresa constructora.

Ai, aquesta gent, que no sap mai fer les coses. I bé, no l'haurà escoltat ningú... menys jo, que mira, estava mig adormit, però m'he despertat quan l'he escoltat. En fi, espero que no passi res i sigui un foradet que s'arregla fàcilment. Per qui no ho sàpiga, per Hostalric, al costat de la via de tren convencional, hi ha la nova via d'alta velocitat cap a França, que encara està en obres, i l'estació està feta merda perquè l'estan arreglant. Si s'ha fet un forat deu ser que alguna cosa no l'han fet bé.

dijous, 5 de novembre de 2009

Proves estúpides i cares

Fa dos dies vaig anar a una clínica on fan certificats mèdics. Quan diu la dona de la recepció "40 euros" entra una cosa al cos que si no fos perquè sóc civilitzat, trencaria tot el que em trobés a la consulta. I el món de les empreses públiques és encara millor. Perquè resulta que, tot i haver-me fet una prova mèdica, feta pels serveis mèdics de l'adif de l'estació de França, aquesta prova no val com a comprovant per a la mateixa adif per a la presentació a una nova convocatòria de places, on és obligatori fer-se una prova mèdica on es demostri que estàs capacitat per al lloc al qual s'aspira. Tota una incongruència. Però encara és tot més embolicat quan, resulta que a partir del dia 20, començaré a treballar a l'adif, i per treballar o haver-hi treballat, et donen més puntuació. Però com que la convocatòria és fins el dia 14, no podem, cap dels que estem ara fent el curs, optar a aquesta puntuació extra, perquè oficialment nosaltres encara no tenim cap mena de relació amb l'adif. I ja la definitiva és quan, per preparar-se la prova, han posat un manual que no té pràcticament res a veure amb el tema del que va el lloc de treball. Aquesta sí que l'han feta bona. I com no pot ser en una empresa tan centralista com és aquesta, tothom a fer la prova a Madrid. De fet, per aquí, els que hi treballen sempre diuen alguna cosa com "desde Madrid nos ordenan que hagamos esto así" o "en Madrid no quieren que os demos esto", etc.

En fi, que tant és. Jo m'hi presento i punt. Dimarts hi vam anar, unes companyes del curs i jo, a una clínica que hi ha al costat de l'hipercor de la Meridiana, i que, tot i valer 40 euros, era barateta. Precisament, aquest dia, dimarts passat, me'l vaig passar més de 14 hores fora de casa, des de les 7 del matí fins a ben passades les 9 del vespre. Sort que una de les companyes em va convidar a dinar a casa seva, allà pel barri d'Horta, perquè sinó a sobre hauria hagut de dinar d'entrepà o pagant en algun lloc. I és que, a sobre, després, vam sortir molt emprenyats de la clínica, on ens vam sentir estafats. De prova visual, ja veus tu, mirar lletres i dir si les veus o no, i de prova auditiva, ni tan sols ens en van fer, perquè no tenien cap aparell, simplement van preguntar si ens havien fet alguna prova feia poc, i si aquesta havia sortit bé, punt.

Bé, això per aquesta banda. Per una altra, he aprovat la prova de nivell C de les oposicions a Mataró. Ara tinc una altra prova, de supòsits pràctics, el dia 12 a la tarda. O sigui que, a poc a poc, vaig passant fases, si passo aquesta última, hauré aprovat tot el tema d'oposicions. Que després aconsegueixi la plaça o no, ja no ho sé, però mira, aprovar-ho tot és genial, i més si hi ha una prova de català pel mig.

I ara me'n vaig a Llinars, que avui tindria classe de català, però avui fan una xerrada amb un paio que ara no me'n recordo del nom, que ens parlarà del català de l'Alguer. Au, vagi bé!

dijous, 29 d’octubre de 2009

Temps ocupat

A poc a poc vaig ocupant el meu temps. Cada matí em llevo a les 6 del matí. Agafo el rodalies que surt de Sant Celoni a les 6:49 amb destinació Castelldefels, fins a Passeig de Gràcia, on, suposadament, ha d'arribar a les 7:48. Aquí faig un canvi de via, i agafo, si he arribat bé amb el primer tren, el tren amb destinació Estació de França, que arriba a les 7:50 a Passeig de Gràcia, i finalitza el seu recorregut a Estació de França a les 7:58. Tot seguit, mentre la resta de la gent surt de l'estació, jo m'hi quedo dintre. Faig el curs de preparació a factor d'entrada allà. M'encanta poder veure l'interior d'una estació com és França, encara que no sigui gaire. Si tot va bé, perquè abans ens han de fer una prova del que estem fent al curs (saber fer bitllets, també conèixer la normativa), doncs a partir del dia 20 seré darrere una taquilla de l'estació de Sants.

Abans, però, tinc una altra prova. I és que resulta que el passat dia 8 vaig anar a Mataró a fer una prova, per 4 places d'auxiliar administratiu. I l'altre dia ho miro, i he aprovat, i és clar, ara em toca fer la prova de català. Però el que més em crida l'atenció és que aquella prova no me la vaig poder preparar perquè no van donar cap temari, i clar, no podia estudiar coses que no tenia. Però com que moltes coses del temari eren sobre temes que ja he estudiat en altres oposicions, doncs gràcies a això hauré aprovat, amb un 5 justet, però aprovat al cap i a la fi. I doncs demà, a les 10 del matí, faré una prova de català de nivell C.

I ara, acabo de venir del curs de català de nivell intermedi, que el faig a Llinars dimarts i dijous. La veritat és que no hi tinc cap problema. I és que resulta curiós, com demà tinc una prova de nivell C, quan el curs de català és del nivell B, però jo crec que estic capacitat per fer el C sense gaire problemes, bé, ja ho veurem, perquè a saber què hi posen a l'examen.

O sigui, que en dies com avui, pràcticament no passo per casa, més que ara, ja de nit. Però pel moment ho porto molt bé. I és que, què voleu que us digui, jo m'ho passo genial al curs d'adif, venent bitllets, de mentida pel moment, és clar, però estar envoltat d'ambient ferroviari per tot arreu, doncs m'encanta, ja em conec codis d'algunes estacions, com ara Barcelona Sants 71801.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Fer-se al lloc

Osti tu, ja estem a dia 6, ja gairebé fa un mes que vaig arribar aquí. Però ja estic fet a aquí com si hi portés molt més temps. Per exemple, a la compra, ja vaig a uns llocs concrets, al Dia, perquè és el més proper, a l'esclat també hi vaig molt, que és a l'altra banda de la via del tren, però mira, així aprofito i veig si passa algun tren interessant. Que per cert, aquí a l'esclat hi ha una caixera que és molt eixerida i sempre que hi vaig està molt xerraire.

I què puc dir dels voltants, osti, que alguns dies he pujat una mica caminant pels afores, per on passa la via de la futura línia d'alta velocitat cap a França, i hi ha uns paisatges molt macos. També un dia vaig pujar al turó de l'home, i era increïble el silenci que hi havia, no s'escoltava res tu.

En quant a l'alimentació, doncs pel moment poca cosa, en el sentit de que, com que encara no tinc molta idea, doncs faig coses senzilles, i sinó doncs compro pots d'aquests de fabada asturiana i aquestes coses.

I la feina? Doncs com vaig dir anteriorment, els d'adif m'havien d'enviar una carta, que encara no m'han enviat, però els vaig trucar, perquè vaig entendre malament i pensava que el curs començava el dia 3, i em van dir el dia 13, i doncs em van dir ja de pas, que el curs es farà a l'estació de França, uohh (vaig pensar), a les 8 del matí, bastant d'hora, però bé, hauré de matinar, i ja de pas em faré usuari habitual del meravellós servei de la renfe.

I avui, doncs també començo el curs intermedi 1 de català, a Llinars del Vallès, de 19:30 a 21:00, a veure com va, no crec que hi tingui gaire problema. Ara, en l'ús del català, doncs encara em costa, no perquè em faci vergonya, sinó més que res perquè no hi estic acostumat, però a poc a poc ja em surt, quan vaig al súper, per exemple.

Així que, va bé. Ara només cal tenir feina, i ja doncs serà encara millor. Bé, almenys per nadal sembla que sí en tindré, que bé, serà un mes i mig, però ja serà, millor això que res.

Vinga, ens veiem per aquí.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Començar de nou

Doncs sí, això és com començar de nou, com diu la cançó de Tv3. Ja és la tercera setmana que sóc a Sant Celoni. En aquest temps, sense internet, fins fa poc, doncs he anat fent coses. Comprar coses per a la casa. Fer els dinars, sopars. El primer dia vaig anar a l'ajuntament per preguntar com empadronar-se, i doncs en aquell moment ho van fer, i d'allà al centre de Salut per fer la targeta sanitària, i uns pocs dies després, baixar a Barcelona a fer el DNI, al carrer Trafalgar.

També vaig anar per als cursos de català, i al final m'hi vaig apuntar. A l'intermedi 1, que clar, quan em van fer la prova, doncs es van quedar així una mica com dient "quan vegin que ets de Madrid i que t'hem ficat a l'intermedi 1 em preguntaran si és que m'he equivocat", el curs aquest el faré els dimarts i dijous, a Llinars del Vallès. En el tema de la feina, doncs com que estava a l'espera de les pràctiques, doncs no sabia, però em van trucar de l'adif per treballar durant el nadal, imagino que a l'estació de Sants, i que abans he de fer un curs preparatori, ara estic a l'espera que m'enviïn una carta on em diran on s'ha de fer el curs a Barcelona.

Al cotxe, després de la quantitat de quilòmetres que li vam fer, li vaig passar la ITV a Granollers, i està perfecte. I la casa, doncs més endavant pujaré un vídeo del pis, també perquè valgui com a testimoni de com estava quan he entrat a viure-hi. Està en perfecte estat, i el propietari és una gran persona, que sempre s'ha de tenir compte amb aquestes coses.

I res, pel moment, les coses van, que és el millor que puc dir. Ja a poc a poc aniré escrivint més sovint com van les coses i que va passant.

Una abraçada a tothom des d'aquí, des de Sant Celoni.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Adéu, Alcorcón

Bé, doncs ha arribat el moment, fetes les maletes, ara doncs a fer el camí cap a Sant Celoni.

I això, també, un vídeo d'acomiadament d'Alcorcón, la ciutat on he viscut els 25 anys que tinc de vida.

La propera vegada que escrigui serà a Sant Celoni. P.s.: Per cert, tornaré a Alcorcón dissabte i fins dimarts vinent, però perquè el meu cotxe C3, doncs no és gaire gran, i s'han de fer dos viatges.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Les meves vistes

Aquests dies, abans d'anar a dormir, em dóna per quedar-me una estona mirant per la finestra la plaça que hi ha enfront de casa meva:

Potser és perquè estic a punt de marxar, i m'entra una mica de pena saber que ja no veuré tan sovint aquesta plaça. Tot i que també és el millor moment per mirar-la, perquè la matinada deu ser l'únic moment del dia en que està buida (i no totes). La resta del dia només s'hi veu joves sense fotre pal, venent drogues, emborratxant-se, fent soroll fins a molt tard, baralles, i molt de tant en tant alguns policies municipals.

Però, malgrat les coses dolentes que té ara, doncs aquest lloc ha sigut sempre (sempre que he dormit a casa, o sigui, pràcticament sempre) la primera cosa que he vist cada dia en llevar-me, quan aixeco la persiana, o ara a l'estiu que ho tinc tot obert; i, per tant, també ha sigut l'última cosa que he vist abans d'anar a dormir. Es tracta del lloc que més he vist en la meva vida. Fins i tot ara, escrivint a l'ordinador, ho tinc girant una mica a la dreta la vista de la pantalla.

Bé, tants anys aquí és el que tenen. Ara doncs canviaré de paisatge, que puc avançar que, és menys obert, però té millors vistes.

dilluns, 24 d’agost de 2009

Un quart de segle

Res, que acabo de complir el quart de segle, 25 anys en aquest món. Anys que he viscut de moltes formes. Però ara, just en començar aquest nou any, també està a punt de començar una altra forma de viure.

Què m'oferirà aquest any? El que em vagi donant de si, serà escrit per aquí.

dijous, 20 d’agost de 2009

Ja gairebé està

Doncs a falta de formalitats necessàries quan la gent és a l'atur i no se'n refien els propietaris de l'habitatge, cosa normal, doncs puc dir que ja està. Gairebé oficialment, tindré un sostre on viure a Catalunya a partir del 9 de setembre. L'únic que falta perquè sigui totalment oficial és que la caixa de Catalunya em doni un aval bancari, cosa que sembla probable. He estat uns dies a Sant Celoni, a la recerca d'un lloc per viure. El fet de fer la recerca des d'Alcorcón no m'ha permès trobar pisos més que per immobiliàries.

Ara estic amb el tema de l'aval bancari, que ho estic fent des d'Alcorcón, i la noia que ho està fent doncs m'ha dit que no hi ha, en principi, problema. El que més em fot és que demanin tantes coses, i més un aval, que són uns diners que queden retinguts i amb un cost trimestral petit, però clar, si no hi ha feina, doncs és normal que la gent vulgui garanties. El que tinc molt clar és que, tot i que jo, al principi, he de fer unes pràctiques, que no em permetran tenir tot el temps per buscar una feina a temps complet, buscaré igualment una feina a temps parcial o de caps de setmana. I ja quan acabin les pràctiques, que no han de durar ni 2 mesos, doncs a buscar feina a temps complet. I ni la crisi ni l'alt índex d'atur m'aturarà. Tinc molt clar que jo hi vaig per començar una nova vida, però treballant i fent alguna cosa de profit, per així poder viure amb més tranquil·litat i seguretat. A part, tinc ganes de treballar ja, que porto massa temps aturat, entre unes coses i altres, i n'estic una mica fart... sí, em puc llevar tard cada dia si vull, però això acaba cansant.

Sé que si les coses no sortissin bé, sempre podria tornar a Alcorcón, però això no entra precisament dintre de les meves previsions.

I ja, en quant em donin l'aval, doncs ja es podrà dir que, tot estarà fet. Espero que aquest últim pas no falli i tot surti bé. I així doncs començar a viure a Sant Celoni.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Els dies s'estan acabant

S'acosta el moment, però no m'ho acabo de creure. Són tants els anys que porto amb el mateix, que ara, que ja sí que ha arribat el moment, em costa de creure. Aquestes properes setmanes, i a mesura que passin els dies, m'aniré adonant del que està a punt de passar. Però encara més quan vagi a buscar pis. Aquí tinc por, però no per triar un pis, sinó pels problemes que puguin sorgir pel fet que, no treballo, per ara, tot i que sí tinc solvència, i que per això no vulguin llogar res, sincerament, em fa molta por que pugui passar això, però que molta. A veure, està clar que si lloguo un pis no és per gratar-me allà el que no sona i no fer res, sinó per treballar i guanyar-me la vida, però amb la situació actual, seria fàcil que els propietaris dels pisos no se'n refiessin. Doncs bé, si això al final se supera, ja no hi haurà cap impediment.

Si em veiésseu, estic fet un sac de nervis. Està tot tan a prop de fer-se realitat que, tot i els nervis i els problemes que poguessin sorgir, no se'm treu l'alegria. Li diré adéu a aquesta ciutat després de 25 anys, i li diré hola, no només a una nova ciutat, sinó a una forma de viure diferent. I és que són moltes coses les que s'han de fer, un cop vius sol. Ja no hi seran els papis per fer el menjar, rentar la roba, planxar. Els diners, més que mai, s'hauran de vigilar ben bé en què es gasten, i caldrà ser molt garrepa. De fet ja ho sóc, i ho continuaré sent, sobre tot ara. I sobre tot, ser molt responsable, amb la casa, veïns, gent coneguda i no coneguda, possibles feines.

No sé, potser totes aquestes línies que he escrit són una mica incongruents, molta informació barrejada sense gaire sentit, però tenia ganes d'expressar una mica tot el que sento ara.

divendres, 31 de juliol de 2009

Buscant pis

Buscar un lloc per viure pot ser una cosa molt complicada, o no. A la recerca d'una casa (pis més que res) a Sant Celoni, on segurament m'instal·laré, he trobat coses que en podria dir interessants. A hores d'ara he preseleccionat 6 pisos, entre els 475 i el 550 euros mensuals de lloguer, dels que una immobiliària de Sant Celoni ofereix a la seva pàgina web.

Vist d'aquesta manera podria semblar que és una cosa fàcil. Però les coses ja es complicaran, tot i que jo no vull que es compliquin. Però, serà fàcil que algun propietari llogui així com així el seu pis sense tenir cap ingrés pel moment tot i tenir bastants estalvis? La veritat és que, a part dels mesos de fiança que s'hagin de pagar, no em faria gaire gràcia haver de demanar avals bancaris i coses d'aquestes, però si s'ha de fer, doncs s'haurà de fer.

La prioritat està, clarament, en trobar feina. La situació actual no és gaire optimista, però qui busca acaba trobant.

I doncs, cap a mitjans d'agost, doncs començarà tot, perquè per aquestes dates hi aniré ja a buscar un pis. Seré per allà uns dies a la recerca, per després ja, cap al setembre, instal·lar-me definitivament, si tot va bé, és clar.

Cada dia falta menys, una mica menys.

dilluns, 27 de juliol de 2009

On viuré a Catalunya

No és fàcil decidir on anar a viure. Sí, Catalunya... però Catalunya és molt gran. I, a més a més, hi ha alguns llocs que em criden més l'atenció que altres. Però hi ha clara una cosa, Barcelona ha de ser a prop, i no perquè a mi m'encanti Barcelona, que sí, que m'agrada, però és més per raons laborals. Però alhora, tampoc vull ser allà dintre. Porto 25... bé, els 25 d'aquí a unes setmanes, encara no... doncs que porto gairebé 25 anys en una gran ciutat. Antany Alcorcón eren els afores, i Móstoles era "el más allá", així ho deien. Avui dia és un tot, no amb continuïtat urbana, però si no hi ha aquesta continuïtat és perquè Alcorcón està envoltada de 4 autopistes, pels 4 costats de la ciutat (M40, M50, A5 i R5). A sobre, té el vergonyós honor de ser la ciutat més contaminada d'Espanya (dades de l'Observatori de sostenibilitat d'Espanya). I ja per acabar d'adobar-ho tot, visc en un guetto, ple de venedors de drogues, immigrants que no han sabut, o no han volgut integrar-se, on gairebé cada dia hi ha alguna baralla, on la policia passa però no hi fa res. Aquest barri no l'importa a l'alcalde, no dóna vots, el que li dóna vots són els 7000 habitatges de protecció oficial de l'eixample sud (li catalanitzo el nom perquè jo ho valc), barri nou que encara acabarà de fotre la ciutat encara més, més cotxes, més embussos, i a sobre aquest barri al costat de la M50, o sigui, un nivellàs de vida impressionant... en fi.

No hi puc fer res. Alcorcón és, i serà sempre la meva ciutat, d'on he sortit, i on m'he fet. Gràcies a Alcorcón, en part, m'he fet català. I és clar, ara, que ja marxo, doncs vull mirar de viure en un lloc on em trobi a gust, on em senti bé. Que a més a més estigui ben comunicat. La idea de viure a la costa a mi em cridava molt l'atenció, però després ho penses i, encara que el mar està molt bé, doncs també penses si no serà millor un lloc una mica més cap a l'interior. Mires cap a l'interior, i penses "cap a on?" Bé, cap a l'esquerre (mirant un mapa) hi ha, Vilafranca del Penedès, que està a uns 50 km de Barcelona i de Tarragona, té rodalies, i bona connexió per carretera. Però, ara miro cap a la dreta, mirant el mapa de nou, i una mica al nord. Sant Celoni, a una distància semblant, tant de Barcelona com de Girona, té rodalies i trens de mitjana distància, té bona connexió per carretera, a 25 km Granollers. I altres coses, el mar a 20 km, es troba entre la serralada Litoral i la Prelitoral, amb el Montseny a la vora.

Bé, doncs ja tenim guanyador. Sant Celoni. A veure, això no és un concurs, i les coses poden canviar en un moment. Però per ara, i en principi segurament, serà Sant Celoni, perquè a més a més, entre els pisos, que ja estic mirant, doncs aquí hi ha uns quants a preus una mica més barats que a altres llocs. O sigui, que puc dir que si he triat Sant Celoni és, principalment, pel lloc on es troba, per les comunicacions i distància amb altres llocs, i per preu, més o menys vindria a ser això. I n'afegeixo una altra, perquè a mi m'agrada aquella zona. Al principi he dit que Catalunya és molt gran, i que hi ha llocs que em criden més l'atenció que altres, i doncs aquesta zona em crida a mi més l'atenció, des de fa bastant temps.

Així que, si res no canvia, Sant Celoni (o Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Riells i Viabrea... bé, la zona que l'envolta) serà el lloc on començaré a viure a Catalunya. Ara falta posar-se a buscar pis, i començar els preparatius, que això no és marxar i prou. Ja aniré explicant com van aquests preparatius.

Que us vagi bé a tots.

dijous, 23 de juliol de 2009

Ni rastre de vida intel·ligent

Tot i haver arribat a la lluna, 40 anys després encara hi ha coses que se'ls resisteixen a alguns humans:
I quina raó té qui ha fet això. Jo també més d'una vegada me les he vist i desitjat per comprar un bitllet en aquesta pàgina.

diumenge, 5 de juliol de 2009

L'aniversari de l'horror

No en diré gaire, perquè no val la pena. Ahir vam anar al poble de la nòvia d'un amic, poble i nòvia dels quals ja n'he parlat alguna vegada, i no gaire bé, normalment. No és per menys. El seu aniversari va ser el passat mes, però ho va celebrar ahir per poder convidar les seves amigues de la universitat. I és clar, perquè si les convida el dia que en realitat va celebrar els anys, les amigues la deixen de parlar.

Per resumir una mica de com se celebren allà els aniversaris, doncs diré que, tinguis l'edat que tinguis, és com si encara complissis 4 ó 5 anys. A la taula, patates, panchitos, coca cola, etc. Ni pastís ni res de veritat per menjar. Els dos anys anteriors que hi vaig anar, directament no vaig arribar a sopar, perquè d'això no se'n pot dir sopar ni res. I mentre es fa tot això, doncs van arribant a la casa la gent del poble, per felicitar a la persona que compleix anys, juntant a una mateixa taula, gent de 80 anys amb gent de 25, al voltant de la taula amb les patatetes i la coca cola. Quan et trobes amb això, l'única pregunta que et ve al cap és "I ara és quan apareix el pallasso?". I ja l'any passat, a sobre, tots pendents de la televisió i del final de "Yo soy Bea". I de mentres, el pare posava el canal Caza y Pesca, i ella li deia "Ay papa, quita el caza y pesca y pon la Bea". O sigui, jo que no havia vist mai "Yo soy Bea", havent de mirar això quan se celebrava l'aniversari d'ella, que es diu a sobre igual que la protagonista de la sèrie.

No sé, serà que sóc de ciutat i no entenc els costums d'aquell poble semi-retardat a només 40 km de la "Puerta del Sol" de Madrid i a només 27 d'Alcorcón de nom Valmojado, serà això el que diuen la "España profunda". Així entenc que convidés a les amigues de la universitat, que són de Madrid, un altre dia perquè no veiessin això. I és clar, doncs aprofitant això, també ens va dir que hi anéssim nosaltres. Pobre de mi, que pensava que només per això, seria diferent, i què va. Va ser exactament igual que els altres anys, però sense gent gran, només gent jove, ah, i aquest any hi havia truita, i sangria, amb una miqueta d'alcohol, tot un avenç. Està clar que els de poble, seran sempre de poble.

Però el tema que em porta a escriure aquestes línies, no és només el deixar en ridícul aquell poble toledà, que per sort Toledo no és tot així, només s'ha de mirar el meu poble, San Pablo, que en la meva vida he vist les coses que he vist en aquest altre. El que em porta a escriure aquestes línies és, que a sobre que vas al seu aniversari, a sobre que et gastes uns diners que no sobren per comprar-li un regal, a sobre et fa quedar com una merda. La cosa és que, com que això sembla una llista de noces, li vam comprar un joc que volia i que li agrada molt, només que vam cometre un petit error, el joc era per a la PS2, i no per a la PSP, com li vam comprar. Per què volíem més!

Quan en un moment, les ami-pijes li van preguntar que què li havien regalat, ella va començar a fer-ne un llistat exhaustiu. Collons, jo també vull que em regalin tantes coses. Però al final va dir "y también me han regalado el juego que no vale, pero que me lo cambiarán" molt bé, i continua "y ay de ellos que no me lo cambien, que si no estos dos (assenyalant-me a mi i a l'amic amb qui li havia comprat) no recibirán ningún regalo de mí" jo vaig començar a riure, com passant d'ella, i agafant alguna merda de les que tenia a taula per ficar-me-la a la boca. I és clar, havia de continuar i li va dir a l'altre amic que també venia que a ell no li faria això però "porque ya ha pasado su cumpleaños, sinó tampoco". Jo, com a persona que passa totalment d'aquestes bestieses, doncs no la vaig fer ni cas, ni li vaig dir res. Sincerament, m'importa una merda que no posis diners per a regalar-me alguna cosa per al meu aniversari, perquè per a mi el que compta és la intenció. Sempre dic que a mi me la bufa el que em regalin, que sigui el que sigui serà bo, perquè serà una cosa inesperada.

Però el meu amic, no s'ho va prendre tan bé. Tota l'estona m'anava dient que quan marxàvem, que volia marxar. No va menjar res, no va dir res. Bé, jo tampoc vaig dir gaire cosa, més que res perquè allà l'únic que parlava era el nòvio d'una de les amigues, que era el centre d'atenció, mare de Déu "bla bla bla bla bla bla", només se l'escoltava a ell. Finalment, vam marxar quan les amigues li van donar els seus regals. Ella va sortir amb nosaltres per obrir-nos la porta, i allà, doncs el meu amic ni se'n va acomiadar ni res, va enfilar cap al cotxe i cridant-li coses. Ella, llavors, es va fer com si no sapigués res, i ens va preguntar que què li passava. Jo li vaig dir que s'havia emprenyat, i que jo ja li canviaria el regal.

Després vam tornar a Alcorcón, i aquí vam estar amb un altre amic, que no hi va anar, primer perquè no estava convidat, perquè com que "él no me ha invitado a su cumpleaños, pues yo tampoco le invito". Ai, nena, si haguéssim de fer això tots, el teu nòvio, que és (o era, ja de vegades ni ho sé) amic nostre, no l'hauríem de convidar cap, perquè ell no va celebrar res, almenys amb nosatres, que segur que sí ho va celebrar amb tu i les teves amiguetes universitàries. I segon, no hi va anar perquè, tot i que li convidés, no hi hauria anat, perquè no vol tornar a aquell poble mai més.

I ja està, això és tot. De les 3 vegades que he anat al seu aniversari, sempre ha donat molt de sí, per després fer petar la xerrada amb altres persones i que riguin una mica. Però s'ha acabat. És clar que ja l'any vinent, res de res. I no perquè visqui a Catalunya, no, perquè no em surt dels collons, ni encara que visqués a Alcorcón. Au, que li fotin a ella i al seu poble de retardats.

divendres, 26 de juny de 2009

Malgrat les circumstàncies

Res, que la mala sort continua passant per casa meva de tant en tant. Aquesta vegada no és la salut, per sort, ni m'afecta a mi personalment, però és una putada. El meu amic, amb el que aniré a viure a Catalunya, doncs no l'han agafat en cap centre ni cap cicle de grau mig dels que va triar el mes de maig. A tot això, han sigut unes setmanes de tensa espera, perquè la meravellosa pàgina cat365.cat no ha funcionat, o sigui, el que no ha funcionat era per conèixer el resultat de la preinscripció. Avui finalment han enviat un missatge al mòbil, el departament d'educació, dient que "nanai de la China".

Davant aquesta notícia, el meu amic s'ha quedat molt abatut, perquè volia fer aquell cicle. Tot i això, ell vindrà, no vol quedar-se a Alcorcón, o sigui, que igualment marxarem tots dos. Jo m'alegro perquè ell vulgui venir tot i això, però no m'alegro perquè no l'han agafat. Ara, doncs, caldrà veure on marxem a viure. Encara no ho sé del tot segur, tinc les meves preferències. El que sí està clar és que, malgrat les circumstàncies, PER FI MARXO A CATALUNYA, la tardor, ja no hi ha marxa enrere, bé, o almenys és molt improbable que n'hi hagi, de marxa enrere.

A tot això, que, sobre el meu problema de salut... no el de la mononucleosi, que sembla que ja ha desaparegut. Sinó l'altre problema de salut, bé, jo ara en diria ex-problema de salut. Dimecres, quan la majoria de vosaltres estàveu menjant coca i gaudint del dia festiu, jo era a l'hospital fent una prova que, va durar molt poc, i on em van dir que, ja no tinc res. Així que, un problema menys que afegir.

I res pel moment, aquí em quedo, sorprès amb la notícia que Michael Jackson ha mort. Adéu adéu.

dimarts, 23 de juny de 2009

La generació ni-ni

Avui he llegit un article del diari El País que es titula "La generación ni-ni". Aquest terme ve de "Ni estudia ni treballa". Parla sobre alguns joves, o bé, molts joves, que no tenen cap interès ni metes per al futur. La veritat és que és una pena veure que gran part dels joves tenen aquesta actitud. Es tracta de persones que poden estar tranquil·lament a casa tot el dia, jugant a la play, o sortir al carrer i estar seguts en un banc sense més feina que exercitar alguna de les seves mans per gratar-se ja sabem què. Tot això mentre els seus "papis" treballen tot el dia per donar-los el millor possible.

Aquest article és bastant revelador, perquè jo tinc al meu voltant gent d'aquest tipus. En el moment que un em va dir que per aprendre català, i voler parlar perfectament anglès i francès, era un friki, li vaig dir, primer, que la cultura mai és ni serà frikisme, i que almenys jo feia alguna cosa més de profit que ell, que no treballava, no estudiava, ni tenia intenció de fer cap de les dues coses pel moment. Ara, tot el que sigui diversió, anar a la piscina cada dia si pot ser, beure i emborratxar-se, i fumar porros, que no falti.

M'he sentit bastant tranquil també. Jo no pertanyo, per sort, a aquesta generació. Quan vaig deixar el batxillerat, perquè m'era impossible de fer perquè si hagués continuat hauria sigut el 5è any fent-ho, no va ser per quedar-me a casa. Vaig buscar de fer algun cicle de grau mig, i això vaig fer, el de comerç en un institut d'aquí a prop. Abans vaig estar treballant 11 mesos a El Corte Inglés, la que va ser la meva primera feina. Al poc d'acabar aquell cicle, vaig començar a treballar a Telecor, de teleoperador de Motorola. Alhora vaig començar a estudiar oposicions, que per mala sort i per manca de previsió, no vaig poder acabar-les. Vaig deixar Telecor i vaig entrar en un altre lloc on vaig durar 3 mesos. Després? Doncs encara que llavors encara no existia la crisi per al que ara és president del Govern, jo ja la vaig notar, estant sense feina gairebé un any, però en comptes d'estar totalment aturat sense fer res, em vaig apuntar a l'institut obert de Catalunya per fer el cicle de grau mig de gestió administrativa, on pel moment tinc de nota mitjana un 9 a falta de 2 assignatures, pràctiques i síntesi. També vaig fer oposicions, a l'adif, per a la generalitat, que vaig estar a punt d'aprobar.

I ara? Doncs, com he dit, seguir fent el cicle de grau mig i acabar-lo, i preparant-me per a les oposicions a auxiliar administratiu, que previsiblement seran l'any vinent. I a més a més, el gran repte, marxar per fi a viure a Catalunya a la tardor. A més a més, també acabar el batxillerat, a distància, però així em puc treure aquesta espina que tinc, que per 3 assignatures que em falten per aprovar no tinc el títol. O sigui, que jo, de "ni-ni", res. És simplement saber què es vol fer en la vida, i no apalancar-se, que en aquesta vida no regalen res, o gairebé res.

I aquells que sí que ho siguin, que s'ho facin mirar, que no es pot ser així tota la vida.

dilluns, 22 de juny de 2009

Imatges d'estiu

Aquestes són una petita mostra de les primeres imatges de l'estiu.






Donen sensació de frescor? No gaire, tot i estar a l'ombra, el que té l'estiu és, la calor. Però bé, s'agraeix una mica passejar per un parc de la ciutat, tot i que la via del tren estigui a sota i faci soroll perquè està en corva (a mi aquest soroll no em molesta), tot i que la principal carretera d'entrada a la ciutat estigui al darrere, i una de les autopistes amb més trànsit en cap de setmana estigui a uns 200 metres (de fet a la tercera foto es veuen una mica tapats els cartells de l'autopista).

Amb aquestes fotos us vull deixar que comenceu molt bé l'estiu, i que les vacances, pels que treballeu, segur que estan més a prop. Una abraçada.

dimecres, 10 de juny de 2009

I si anés a la verema?

En anys passats se m'havia passat pel cap. Però amb la situació actual, la veritat és que no vindria pas malament. Anar a la verema a França seria una oportunitat de treballar unes setmanes en un país diferent, amb unes condicions laborals de veritat.

Però clar, em poso a buscar, i no trobo gaire informació. El màxim que he trobat és la pàgina de "Pôle Emploi" i allà buscar ofertes, però és clar, està tot en francès, i el meu nivell de la llengua gala encara no és l'òptim per entendre tant.

No sé, miraré de buscar informació, i si trobo alguna cosa interessant de veritat, no descarto per res intentar-ho i doncs fer la verema allà, i doncs així guanyar uns dinerets, bastants més que si fos aquí, per unes setmanes. El problema és, segur, que ara amb la situació actual, a molta gent també se li haurà passat pel cap la mateixa idea.

dimarts, 9 de juny de 2009

Renfe continuarà sent una

Al final s'ha desconvocat la vaga de renfe. Tot és perquè s'ha arribat a un acord, on els sindicats obliguen a que la Generalitat, el dia que aquesta gestioni rodalies, continuï contant amb renfe per prestas els serveis. Com a mostra, el que diu el final del butlletí dels sindicats "...si bien, el punto de partida para este trabajo se ha establecido sobre la base de que Renfe Operadora prestará el servicio de transporte de viajeros por ferrocarril de cercanías de Barcelona, premisa básica imprescindible para superar el actual conflicto. Madrid, 9 de junio de 2009" Remarco el lloc on s'ha signat el butlletí perquè em sembla una presa de pèl considerable.

O sigui, que els sindicats a Madrid decideixen quina empresa ha de fer el servei de rodalies quan la Generalitat de Catalunya en tingui la gestió. Si això no és una presa de pèl, ja em direu què collons és. Ara uns paios que no han vist un tren en la seva vida, perquè ja sabem com treballen alguns sindicats i alguns sindicalistes, o millor dit, com no treballen; doncs decideixen el futur de la gestió d'una cosa tan important com el transport de viatges dels trens de rodalies de Barcelona, i el millor de tot, ho fan des de Madrid.

O sigui, que el dia de demà, si la Generalitat té la gestió, i decideix ampliar horaris en algunes línies, per la qual cosa caldrien més trens, i per tant li demana a renfe més trens, i aquests diuen que no perquè si porten més trens a Barcelona, Santander se'n queda sense trens, per posar un exemple. Què fem llavors? Per què val la gestió si estem cordats de mans i peus per una empresa i per uns sindicats que no volen treballar? I és clar, com que només han de ser ells qui prestin els serveis, doncs apa. Ja sé que d'un dia per l'altre no es poden fer trens, i que a hores d'ara l'única empresa que té trens és renfe, però per això al principi renfe és qui farà el servei sí o sí, però si més endavant es vol canviar, perquè les coses no funcionen, o perquè simplement la Generalitat vol fer una altra cosa, que per això és qui té la gestió, doncs deixin que es faci, i treballin pels seus drets, no perquè l'empresa es trenca.

dilluns, 8 de juny de 2009

Renfe una, i no 51

Els dies 9 i 10, els senyors de renfe, bé, els senyors dels sindicats de renfe, han convocat una cosa que en diuen vaga, a tot l'estat, per una raó. No és perquè els seus drets laborals vagin a mermar-se, ni que els rebaixin el seu ja de per sí elevat sou. Tampoc és perquè hi hagi acomiadaments. No, la raó de la vaga és "renfe una y no 51". Sí. Ara, els senyors dels sindicats fan una vaga perquè no volen que l'empresa es trenqui, amb el tema del futur traspàs de rodalies a la Generalitat de Catalunya. D'això jo en diria vaga il·legal, perquè no està en joc els drets laborals de cap treballador. En diria, pels tints que agafa, vaga política.

Aquests senyors, però, no saben que això es fa en compliment d'una llei orgànica, que es diu "Estatut de Catalunya". Tampoc deuen saber que renfe no és una empresa privada, sinó pública, i per tant, el seu amo, que som tots, i en representació nostra, hi ha els polítics, que encara que siguin uns inútils, són els inútils que nosaltres hem triat i ens els hem d'empassar. Però el que no ens hem d'empassar són a uns sindicats que el que no volen és perdre el seu percentatge de poder. Sí, aquest és el rerefons que hi ha darrere la vaga. La por dels sindicats ferroviaris a perdre part del seu poder. Per això convoquen vagues totalment injustes contra la població a qui han de servir.

Entre algunes de les perles que diuen, perquè més companys se sumin a la vaga, és que Catalunya "robarà" els trens a renfe, o que els treballadors pertanyaran a FGC i no tindran dret a canviar destí i marxar a un altre lloc, o, fins i tot, que els obligaran a aprendre català, quin drama tu. Com aquest comentari que m'he trobat a un fòrum ferroviari "Una cosa es, que se le exijan mejoras para ya! a corto plazo y otra que le digan, como no me gustas dame tus trenecitos, tus maquinistas, tus factores y tus interventores y pierdete que lo hago yo, que no olvidemos lo que dice la ley del sector, si lo hace otra empresa, debe sacarse la licencia de operador no robarlo todo" Ara resulta que els trens de renfe que circulen a Catalunya no els han pagat els catalans.

Em pregunto jo, ignorant de mena que sóc. On eren aquests sindicats quan Rodalies Barcelona era un despropòsit dia sí dia també? Quan els trens no funcionaven, la infraestructura es trencava, quan durant setmanes la línia C2 va estar tallada i la gent del Garraf, i de poblacions com Castelldefels o Gavà s'havien de llevar molt abans per anar a treballar perquè no hi havia tren, perquè per les obres de l'AVE es va fer un forat a Bellvitge. ON EREN LLAVORS AQUELLS SINDICATS? No hi ha resposta, no. Els importem una puta merda. Ells van a la seva. S'obliden que són treballadors d'un servei públic com és el transport ferroviari. Per què no es van queixar llavors a la ministra de torn "antes partía que doblá"? Per què no van fer front comú amb els ciutadans per exigir entre tots millores? Recordem, que si un tren s'espatlla, dintre hi ha gent, però també hi ha un maquinista, que també pateix les conseqüències del mal funcionament.

Jo ja no em crec res d'aquesta gent. Ni jo ni molts. I jo em puc dir afortunat, que no he patit res d'això que van patir milers de ciutadans, i que, encara que avui dia la cosa estigui millor, encara es pateix sovint. Precissament amb aquests actes, el que faran serà perdre un suport molt important que han de tenir les vagues, el suport popular. La gent es posarà en contra d'ells, l'únic que aconseguiran és que la gent, amb més ganes, demani que aviat es faci el traspàs, i que, si pot ser, es foti fora a renfe d'una vegada per totes.

En fi, que ja poden fer vagues i fotre'ns a la gent, que com es diu en castellà, "quien siembra vientos, recoge tempestades".

Post-electoral estic

Tantes eleccions i tanta cosa, perquè després no voti més que un 46% de la gent. A Alcorcón hem sigut més votadors que a la resta, un 50,03%. Però és que, després d'una campanya electoral tan bruta entre els partits, i tanta cosa, la gent doncs es cansa. Jo sí he votat, perquè sempre he votat des que tinc dret a fer-ho, i sempre votaré, me la bufa que sigui per a unes europees o per al que sigui.

El resultat final no m'ha sorprès. Ho esperava. El ZP s'ho ha guanyat a pols, i tot i que eren les europees, qui ha votat, ho ha fet amb clau espanyola. I queda clar, un cop més, que els del PP estan molt més mobilitzats que els altres, sinó mireu resultats al País Valencià. O sinó, els resultats a Alcorcón. Fa 5 anys va guanyar el PSOE amb un 48,37% dels vots, avui ha tret un 39,24%, o sigui, més de 9 punts menys. Pel seu lloc, el PP ha obtingut un 45,09%, un punt i una centèsima més que fa 5 anys. I també es confirma l'ascens del partit de la Rosa Díez a la Comunitat de Madrid, a Alcorcón han sigut tercera força desbancant IU.

Curiositats dels vots a Alcorcón. Iniciativa Internacionalista ha obtingut 125 vots, un 0,2%, sent la 11ª força. Coalició per Europa ha tingut 10 vots, un 0,02%. I un partit que es diu Partit Republicà Català ha tingut 2 vots, jo només puc dir que no sóc cap d'aquests dos, ni tan sols sabia de l'existència d'aquest partit.

I a qui he votat jo? Mira, no m'importa dir-ho, sóc del 0,02% que ha votat Coalició per Europa, ara em direu convergent, però és el partit que més confiança m'ha donat de la colla llarga que s'hi presentava i dels pocs que sabia que traurien representació.

I ja està. Conclussió, tots han guanyat, com sempre.

dimecres, 3 de juny de 2009

Serp

Ahir, fent una petita passejada, aprofitant que vaig millorant de la mononucleosis, doncs he anat a parar a prop del cementiri. No, no va de morts, ni tan sols he entrat al camp sant, com en diuen. Només que estava caminant per un camí de sorra que va al costat de la paret del cementiri, i escolto un soroll entre les males herbes, i miro, i veig una serp, però ben gran la tia, pujant entre les branques d'uns arbres.

No sé, m'ha sorprès veure una serp d'aquestes característiques en una selva com és la ciutat. Perquè no l'he pogut veure una mica més de prop, però per mi que aquell bitxo, que pel que he vist, mesurava com mig metre, i no era gaire prim, no és típic d'aquestes terres. Ja se sap, hi ha molta gent que compra animals exòtics, i quan els creixen més del que esperaven, els deixen en qualsevol lloc. Espero que almenys no sigui verinosa.

No us amagaré que, després d'això, i mentre tornava a casa, m'entrava una mica de cosa. No perquè tingui por a aquells animals, sinó perquè així de cop i volta trobar al cul del món, que és Alcorcón, una serp com aquella, doncs impressiona.

dimarts, 2 de juny de 2009

De quarantena, però menys

A mi un dia sencer em pot donar per fer moltes coses, però si vaig amb intenció de veure trens, doncs el resultat és aquest vídeo. I ara que gairebé no surto de casa per la mononucleosis aquesta que tinc, doncs em miro els meus vídeos de tant en tant per recordar allà on he estat.

Venta de Baños és un municipi de la província de Palència, i un nus ferroviari molt important del nord de la península. Per aquí passen molts trens regionals, també molts "Alvia" sense parada, i també hi ha molta activitat de mercaderies. Aquí es divideix la línia "Imperial" Madrid - Irún cap a Palència, Santander, Astúries i Monforte de Lemos. Per si no ho he dit abans, en tota aquesta zona, on hi ha doble via, se circula per l'esquerra, des de Madrid, fins a Irun, i també la resta de línies en doble via.

A part de trens, aquest poble castellà té bastant poca cosa. I bé, jo continuo en la meva quarantena, bé, avui he sortit una mica al carrer, després de setmanes que només he anat al metge, a poc a poc aniré sortint més. A més a més, perquè el dia 12 he d'anar a Barcelona, per fer 2 exàmens, i per collons aquesta vegada hi he d'anar si no vull que em suspenguin, que ho porto molt bé com perquè una merda d'aquestes em foti els plans.

I res, mireu trens, si voleu, i sinó, doncs seguiu amb el que esteu fent. Petons.


dijous, 28 de maig de 2009

Celebracions i maldicions

Ahir, per primera vegada en la meva vida, vaig plorar pel futbol. Mai de la vida m'havia passat. Bé, és normal, el que ha fet un equip com el Barça aquesta temporada difícilment es pot superar.

Però us seré realista. Si vaig plorar, va ser perquè estic en un estat de semi-depressió, no total, quedi clar, i no hi arribaré. Però el cas és que, després que us vaig anunciar la meva marxa definitiva a Catalunya, també us vaig dir en aquell mateix missatge que tenia una mica de febre i mal de gola. Doncs bé, com que això no hi havia manera que em desaparegués, i fins i tot he perdut part de la meva parla, o sigui, gairebé no puc parlar, vaig anar, per dues vegades, a urgències de l'hospital. La primera, poc que em van fotre fora a cops de cama, que això no era per anar a urgències. Però l'endemà hi vaig tornar perquè la meva metgessa em va dir que hi tornés. Em van fer, ara sí, una analítica, i el resultat va ser que, tinc mononucleosis.

La mononucleosis és una malaltia vírica, que es caracteritza per símptomes semblants a unes angines, però que no es cura amb antibiòtics, sinó amb paciència i repòs. Pot durar setmanes, de fet, si estigués treballant, la metgessa em va dir que m'hauria hagut de fer la baixa per un mes. A sobre resulta que és benigne, però per ser benigne a mi m'està destrossant una mica tot. Porto 2 setmanes sense sortir de casa més que per anar al metge o a l'hospital. Em passo el dia segut, al llit, i ja està. Però clar, com que tinc la gola com un globus, amb un munt de plaques, cada cop que m'empasso saliva només, sembla que m'estiguin clavant ganivets per tota la gola, amb el que menjar, se m'està fent tota una odissea, a base de purés.

Però és clar, ara m'està fotent els plans, resulta que demà havia d'anar a Barcelona a fer 2 exàmens, i és clar, no hi puc anar, és incompatible amb el repòs agafar dos avions, rodalies, metro, i fer dos exàmens, en unes poques hores. Pel que, en principi, i sempre que això ja més o menys se m'hagi anant, hi hauré d'anar el dia 12, que seria el dia de les recuperacions si hagués suspès els de demà.

En fi, que quin any de merda amb respecte a la salut, espero que almenys això que tinc ara comenci a remetre, perquè són ja 2 setmanes gairebé les que porto així, i és clar, així tinc els ànims com els tinc, fets pols.

Apa, que vagi bé, i a mi també, si pot ser.

dimarts, 19 de maig de 2009

L'anunci que més ganes tenia de fer

Jo i la salut, que sempre em té igual. Ara amb febre, i mal de gola, en fi. Però això no em treu els bons moments que aviat s'esdevindran.

Primer de tot, fer una recomanació. L'hotel - restaurant Can Gurt, a Santa Coloma de Farners. Simplement he sortit encantat d'allà, un tracte únic, personalitzat, amable. L'habitació on vaig estar allotjat molt bé, amb unes vistes genials de les muntanyes. Un bon sopar també al restaurant, i sobre tot, ho torno a dir, el tracte, de la gent que el porta. En la meva vida m'havia sentit tan ben tractat en un lloc on m'he allotjat (parlant d'hotels, pensions i albergs) com en aquest. De veritat, un 10.

Bé, i ara, i què he anat a fer a Santa Coloma de Farners? Doncs, hi he anat amb un amic. Vam anar en cotxe, quina pallissa de viatge des d'Alcorcón fins allà, i a sobre dijous a la nit allà plovia un munt. Doncs bé, divendres al matí vam anar a un lloc, que es diu ECA Casa Xifra. És una escola de capacitació agrària, on s'imparteixen cicles de formació professional. Resulta que hi ha un d'aquests cicles, que es diu "Treballs forestals i conservació del medi natural". Aquest cicle, s'imparteix només a 5 llocs a Catalunya, però a la comunitat de Madrid no s'imparteix enlloc, i el lloc més proper és a més de 100 km. Doncs el cas és que hi vaig anar amb el meu amic per preinscriure'l a ell, perquè és ell qui el vol fer aquest cicle. Com sempre, doncs la cara de la gent que veu que sóc de Madrid i parlo català. El meu amic, a més a més, a poc a poc va aprenent coses, perquè jo li estic ensenyat català, ja que ell també és d'aquí d'Alcorcón. Finalment doncs vam fer la preinscripció, i ara a l'espera que l'agafin.

I ara ve un anunci, segurament l'anunci que més ganes tenia de fer. Després de tot això que he explicat, doncs he de dir que, si finalment l'agafen el meu amic, i ell doncs s'hi va a estudiar a Santa Coloma de Farners, doncs que jo vaig al darrere. Exacte, ja s'ha acabat això de dir sempre que vindré aviat i tal o qual. Ara vindré, si res no ho impedeix, com a molt tard, el mes de setembre, que és quan començaria el cicle.

A partir d'aquí, doncs s'obren un munt de possibilitats i de coses a fer. El més important, trobar un lloc per viure, i una feina, tasca complicada la que m'espera doncs, però no penso deixar que aquestes coses em vencin. Així que, sembla que sí, que ara sí que sí. Que allò que fa tant de temps que he volgut fer, per fi ho podré tirar endavant, a més a més, amb companyia d'un amic.

I ara, doncs a seguir cuidant aquesta febre que tinc.

dilluns, 11 de maig de 2009

Celebracions del futbol

Ja que el Barça no ha aconseguit aquest cap de setmana, la victòria matemàtica de la lliga, doncs ens haurem de contentar amb... la promoció a Segona A de la "Agrupación Deportiva de Alcorcón" després de guanyar al Vecindario de Canàries per 0-1, quedant 3er a la classificació del grup 2 de Segona B.

Celebrem-ho cantant l'himne de l'Agrupación, au va:


En los campos de la arcilla,
trilla el viento un campeón,
un gigante de Castilla,
que se llama Agrupación.

La tierra de los pucheros,
hoy es tierra de senderos,
deportivos de ilusión,
y sus viejos alfareros,
son modernos mosqueteros
artesanos del balón.

Agrupación, Agrupación, fue la primera, Agrupación,
Agrupación, Agrupación, tu eres mi bandera, Agrupación
Agrupación, Agrupación, tu eres el canto,
deportivo de Alcorcón.

dissabte, 2 de maig de 2009

Quién la tiene más grande

Com vaig comentar a l'anterior entrada, el dia de la visita a Barcelona, el cosí del meu amic, em va preguntar quin metro pensava jo que era el millor a dia d'avui, si el de Madrid o el de Barcelona. Doncs bé, estic fins a les pilotes d'anar comparant sempre les dues ciutats en tot, però ja que em va preguntar, doncs li vaig dir clarament, que el de Barcelona. I per què? De la manera més objectiva que vaig creure oportú, li vaig dir quines eren les raons que em portaven a pensar això.

Li vaig dir que el de Barcelona, no es queda aturat en una estació durant qui sap quant de temps, a qualsevol hora del dia, sigui hora punta o no, sense cap raó aparent, com sí fa el de Madrid, en especial les línies 10 i 6. O sigui, no vull perdre cada dia un munt de temps perquè el sistema de senyalització del metro de Madrid és una patata que no el saben utilitzar.

Els trens, per ambdues bandes, són bastant nous, però clarament, els de Barcelona són millors, en un aspecte principalment, i és que no donen claustrofòbia, com sí fan els trens 3000 de Madrid, que no sé de quina ment humana va sortir crear un tren tan absolutament estret, amb tant afegit de plàstic i barres horitzontals pel mig que l'únic que fa és treure espai a la gent; ni tampoc els trens de Barcelona s'espatllen tant ni tenen l'historial d'accidents que ja han tingut, tenen, i tindran, els trens 7000 (no sé si els 9000 també, ja que són pràcticament iguals) de Madrid. Pel moment no tinc constància de problemes greus als trens nous de Barcelona, i a més a més, no són pas estrets.

Una altra cosa, a l'any 1999, i possiblement l'any 2003, les ampliacions del metro de Madrid van ser molt bé planificades i necessàries. En canvi, les de l'any 2007 van ser, en la seva majoria, un autèntic nyap. No es poden fer unes línies totalment noves, que suposadament són ampliació d'altres existents, amb andanes curtes, i posar-hi només trens de 3 cotxes, que en hora punta van a vessar totalment. Si algun dia volen ampliar andanes, això suposaria tancar tota la línia per ampliar-les per no haver fet la feina en el seu dia. A part que, algunes de les ampliacions, són més que discutibles, com per exemple, què fa "La Moraleja" amb metro, quan la gent que hi viu, gent amb euros a la butxaca, no haurà ni olorat mai en la seva vida un metro. Les ampliacions de Barcelona... bé, les ampliacions de Barcelona són en la seva majoria inexistents, per ara, i a més a més, bastant accidentades (vegeu Carmel), però el que s'està fent, i planejant, almenys té més sentit que el que s'ha fet a Madrid, tot i que discrepo que la futura línia 9 hagi de fer una volta tan estúpida a El Prat de Llobregat, que seguirà sortint molt més a compte agafar el rodalies que no pas el metro per anar a l'aeroport. En fi, quan estigui fet tot podré opinar amb més exactitud.

Tampoc pot ser que encara hi hagi línies on només els trens tenen 3 cotxes, i estan al bord de la seva capacitat. Almenys el metro de Barcelona, en això, no varia. Totes les línies, menys la 11, que és especial, tenen trens de 5 cotxes.

Doncs bé, si amb això no n'hi havia prou, diumenge vam tenir una prova important (¿No querías sopa? Pues toma dos tazas). A l'estació de Sagrada Família, un tren de la línia 2 es va espatllar, o alguna cosa rara hi va passar. Total, que baixant a l'andana, ja hi havia informació en pantalla que la línia estava aturada, a l'andana hi havia personal de metro mirant el tren. Vam pujar a agafar la línia 5, i en arribar-hi, per megafonia ja estaven anunciant que la línia 2 estava tallada en un trajecte concret, que la resta de la línia funcionava, i també quins eren els trajectes alternatius en el tram tallat.

Mateix dia, però diferent ciutat. Madrid, estació d'Aeroport T4. Baixant al metro, pujava gent per la cinta que deia que el metro no funcionava. En baixar a l'entrada, no hi havia cap personal de metro, la gent continuava comprant bitllets de metro perquè ningú no els hi deia res, només un vigilant de seguretat, i perquè li va preguntar algun viatger, va dir que hi havia algun problema. En mirar a l'andana, el tren, de 4 cotxes, era ple a vessar, i la gent continuava entrant, perquè no sabien que estava espatllat. Finalment, i davant aquest problema, vam agafar l'únic autobús de línia que arriba a la terminal 4, que porta fins Av d'Amèrica. L'autobús, com és clar, pleníssim a vessar. Arribem a l'estació d'Av d'Amèrica. A les andanes de la línia 6, no s'anuncia quant queda per al proper tren. Al cap d'una estona s'anuncia que la línia pateix forts retards, però sense saber res més. Finalment arriba un tren. Vaig fins a Príncipe Pío, on agafo la línia 10. Triga 15 minuts a passar el tren. Finalment arribo a Alcorcón, on encara he d'agafar la línia 12 per arribar fins a la meva estació, per sort aquesta línia sí funciona amb normalitat. Abans d'acomiadar-me del cosí, em va dir que li començava a quedar una mica més clar quin metro era, a dia d'avui, millor.

En fi, que després a sobre algú em diu que sempre dic que les coses de Barcelona són millors que les de Madrid, però jo sempre dic que jo no sóc qui ho diu, que a mi sempre em pregunten, i doncs hi dic la meva. A part, que normalment és sempre a l'inrevès, sempre algú diu que tal o qual cosa de Madrid és únic i no hi ha res millor, i jo doncs, sentint-ho molt, i des de la més absoluta objectivitat, si he de dir que no, és que no. I a més a més, perquè no hi hagi cap dubte, si en conec més casos, poso com exemple altres ciutats que no siguin Barcelona, com València, per exemple. I si alguna cosa a Madrid és millor, doncs no tinc cap problema a reconèixer-ho, recoi, si són els altres els que els costa de reconèixer que fora de Madrid hi hagi alguna cosa millor.

Bé, doncs això. Un saludín a tots i totes.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Intentant robar-me... A mi!

Aquest cap de setmana, com ja vaig comentar, vaig ser a Barcelona, per ensenyar la ciutat al cosí d'un amic. En això que, en un moment de dissabte, vam agafar l'autobús, en concret el 24. Jo sempre tinc moltíssima cura amb les meves pertinences, sempre les tinc a ull, les agafo amb la mà, i per això no va passar res aquest dissabte.

A la bossa que porto penjada, doncs hi tinc, la meva cartera, amb diners i tot això, però en una butxaca interior i amb cremallera, bastant menys accessible que altres butxaques sense cremallera, on només porto bitllets de metro o alguna altra cosa sense gaire valor.

Doncs va ser, en treure la targeta de la bossa per validar l'autobús. Com que, ja dic, que sempre estic pendent d'això, abans de ficar el bitllet a la validadora, vaig agafar amb la mà la bossa, i vaig fer un cop d'ull, i just veig una mà intentant entrar dintre de la bossa, bé, ja tenia els dits dintre. Què ràpid vaig retirar la bossa cap a mi. No s'ho esperava el lladre. Li vaig mirar una mica de reüll. M'hauria agradat dir-li de tot, però en aquells primers moments, doncs com que no li vaig mirar ben bé del tot, ni res, no sabia ni, si podia ser un lladre, o algú que amb la gentada que hi havia hagués acostat la mà sense voler.

Les meves sospites es van veure ràpidament aclarides. Era el típic lladre d'autobús, que va amb una bossa per on darrere d'ella fica una mà amagada per acostar-se a alguna pertinença d'alguna altra persona del seu costat, i sostreure-li la cartera, o què sé jo.

De seguida que vaig veure bé qui era, vaig cridar a l'autobús que hi havia aquesta persona, sobre tot als meus amics. La pena és que gran part del passatge era estranger i no entenia. El paio no va sortir, s'hi va quedar, però mentre jo hi era, no feia més que mirar-lo, i ell intentava robar a uns francesos, però no podia perquè jo li mirava constantment entre la gentada que hi havia. Però al final jo vaig haver de baixar, i ell s'hi va quedar, així que ja no sé què passaria, ni si aconseguiria alguna cosa al final. El que sí li va quedar clar, i a mi també, és que amb mi aquest tipus de lladres ho tenen molt difícil, perquè no desenganxo la mirada gairebé ni un segon en llocs amb molta gent, per això, per evitar el que podria haver passat.

Així que, doncs això, aneu amb compte en llocs amb molta gent, on aquests personatges fan de les seves.

Un altre dia explico una de bona de la visita a Barcelona, per una pregunta del cosí sobre quin metro creia jo que era millor, si el de Barcelona o el de Madrid, i que, per una cosa que ens va passar diumenge, tant al de Barcelona, com al de Madrid en tornar, crec que queda clar quin és el millor, en segons quins aspectes, que per mi són més importants que cap altre.

I per dir una altra cosa, aquest matí he estat a Barcelona, de nou, en poc temps, per fer-hi una prova per al metro de Barcelona. No puc dir si m'ha sortit bé o no, perquè no ho sé. En uns dies sabré si estic seleccionat per a la següent fase o m'he quedat pel camí.

Apa, i ara a dormir, perquè quin dia de cursa, i d'avió.

dijous, 23 d’abril de 2009

Per Sant Jordi

Aquest any falto a la meva visita pel Sant Jordi. Bé, dissabte al matí seré a Barcelona... bé, pensant-ho bé, en el pròxim mes passaré bastants dies a Catalunya, entre unes coses i altres.

Avui doncs només desitjar a la gent una bona diada de Sant Jordi, i felicitats a tots els Jordis. Que us regalin, si la crisi no ho impedeix, moltes roses i molts llibres. Jo us regalo aquesta rosa a totes i a tots, sense distinció de sexe. És la mateixa que l'any passat, perquè la foto és de l'any passat, però m'agrada molt i, a més a més, no en tinc cap altra de meva.


dimarts, 21 d’abril de 2009

Anades i tornades

Aquesta vida és un anar i tornar constant. Des del mes de novembre que no he anat a Barcelona. Aquest cap de setmana hi tornaré, perquè el cosí d'un amic, que no hi ha anat mai, doncs tenia ganes d'anar-hi per primera vegada i conèixer la ciutat. Hi anirem l'amic i el seu cosí, un altre amic més, i jo. Però, deia això de que la vida és un anar i tornar constant perquè, fa una estona miro el correu, i veig que he rebut un correu del metro de Barcelona, perquè fa un mes em vaig apuntar a una oferta per treballar-hi l'estiu. Doncs bé, m'han preseleccionat. Això vol dir que he d'anar a fer una prova el pròxim dimarts, clarament, a Barcelona.

Què passa? Doncs que en 4 dies, 3 seré a Barcelona. Però clar, això m'ha pillat tant de cop, que no sabia com fer-ho. Primer pensava de no tornar amb els meus amics diumenge a Madrid, i quedar-me a Barcelona tot el dilluns per després, dimarts, fer la prova. Però, és clar, això suposava fer dues nits aquí, i, per tant, pagar allotjament, pagar dinar i sopar, estar tot el dilluns perdut per Barcelona sense fer res, a més a més de portar roba per més dies. Així que, després de mirar preus de l'avió i de l'AVE, he decidit anar i tornar el mateix dimarts, amb un bon coixí de temps. I he triat l'avió perquè tot plegat és bastant barat, perquè del preu de l'AVE... ni parlar-ne, és clar.

I és que, tal i com està la cosa de feina, i després que l'any passat ja em van preseleccionar 2 vegades i no vaig anar, doncs aquest any, no penso perdre aquesta oportunitat. Entre això i l'adif, collons, espero que en algun dels dos llocs pugui entrar. Tot i que, sent sincers, doncs el del metro sembla millor, per moltes coses, però a mi, sobre tot, pel fet de que, podria conduir algun tren en alguna línia del metro de Barcelona durant l'estiu.

Bé, bé. A veure què en puc contar en properes edicions. Un petó a tots i totes.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Any LAPRÍ 4

Avui aquesta pàgina compleix 3 anys. Des de 2006 fins al dia d'avui, 19 d'abril, però de 2009.

Han passat ja 3 anyets. En aquest període, he treballat, he deixat de treballar. He cobrat l'atur, l'he deixat de cobrar. He estat malalt, ara sembla que no. Al principi no tenia cotxe, després el vaig comprar, i fa uns mesos que l'he pagat sencer. He anat al dentista, m'han cobrat més de 1000 euros, i sembla que la boca la tinc millor. He fet 3 oposicions, sense gaire sort, tot i a l'última estar ben a prop. Al principi no hi havia crisi, ara hi ha la pitjor crisi des de no sé quan. Abans no coneixia molta gent que després vaig conéixer i que són grans persones.

Abans volia marxar a Catalunya, ara vull marxar amb més ganes que mai. Abans no veia el moment de fer-ho, ara sí que el veig.

I què més dir? Doncs que això no s'ha acabat. Que escric poc ultimament? Doncs sí. Però això no vol dir que s'hagi acabat. Què va. Això per mi està més viu que mai. Aquest any que comença, l'Any Laprí 4, promet portar novetats interessants. Pel moment em mossego la llengua, que després ni l'encerto ni l'endevino i quedo malament.

Au, fins un altre guapos i guapes :D

dissabte, 18 d’abril de 2009

Fotos d'un desig complert

Com vaig dir l'altre dia, em sembla que el dia 13, vaig complir un desig aquest diumenge, que va ser anar al dipòsit de trens de Fuencarral. I com vaig prometre, aquí en porto fotos.

Primer, l'estat lamentable de la unitat 440 original que fins fa uns mesos, pujava de Barcelona fins a Puigcerdà i La Tor de Querol.




Aquí un exemple de material que renfe hi deixa sense servei, que alguns encara poden funcionar perfectament, però que s'hi queden perquè a l'operadora no li dóna la gana de fer servir.









Per deixar això d'aquesta manera, millor que ho haguessin desballestat ja.



La publicitat d'alguns cotxes de viatgers delata el llarg temps que fa que hi són.



Mentrestant, molt a prop, arriben les noves joies de renfe, com aquesta ut449.



La part sud de Fuencarral sembla més un estany o un llac, perquè és ple d'ànecs, bé, més aviat d'aneguets.



I també hi ha algun que altre ànec, només que més petit i que té un altre amo.



Mentre es poden veure gran quantitat de locomotores, sobre tot d'aquestes, diesel 334, i elèctrica 252.



I també, el present, que aviat serà passat i futur. El més antic, que encara circula, l'Estrella Costa Brava, Madrid - Barcelona - Cerbere, per ser exactes; i el més nou, recent portat de fàbrica, per fer algun TrenHotel, segurament Barcelona - Màlaga.



Mentrestant, com que era diumenge, els trens de rodalies, 447 i 450, descansaven, esperant l'endemà, on ja tornarien a la feina després del descans de setmana santa.




I així va acabar aquell dia, a aquell lloc com és Fuencarral. Pena per veure l'estat d'alguns trens, però molt content, per haver pogut entrar-hi, i veure tot el que hi ha.

Una abraçada a tots, i fins la propera.

dijous, 16 d’abril de 2009

Dia d'hospital

Ahir vaig tenir una consulta a l'Hospital d'Alcorcón. Era a les 15:55. Aquesta cita en principi la tenia per al 28 de maig, però per un cop de sort, o qué sé jo, per una vegada les coses van funcionar millor del que normalment funcionen, i em van avançar la cita.

Total, que hi vaig, i res, em diu la doctora que les proves que em van fer fa un mes, que no diuen res estrany. A més a més, que, com que jo mateix li he comentat que ja em trobo bastant millor, doncs que em tornaran a repetir les proves al juny, per comprovar que definitivament no tinc res.

Així que, després de sortir, doncs vaig anar a la zona d'admissió. Si la consulta va durar escassos 10 minuts, esperar fins que em donessin cita, va trigar una mica més. En arribar vaig agafar el número 89, i anava pel 30. Una horeta esperant que em donessin cita. Així l'1 de juny em tornaran a fer les proves, i el dia 16, doncs hi aniré a la consulta, perquè em diguin què hi ha.

I res, tranquil·litat, i descans psicològic, sobre tot, el saber que les coses van molt millor.

Com millor va la meva connexió a Internet. Ara sóc segut a la sala, amb el portàtil, amb la connexió wi-fi. Ara la meva connexió es diu "Telefonica de Espana, Madrid, España", fins ahir es deia "Yacom, internet factory, Madrid, España". Per fi això funciona, i espero que vagi bé.

Per cert, que al mes de maig, a part d'anar un dia a Barcelona per fer uns examens del cicle d'administració, en concret el dia 28; doncs és probable que hi vagi algun altre dia, fins a un punt indeterminat de la comarca de la Selva. Per fer una cosa, que no és per a mi, però que m'acostarà a Catalunya una mica més del que ja ho estic.

Doncs res, fins un altre moment.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Desig complert

Ahir vaig complir una de les coses que més ganes tenia de fer. Al nord de Madrid, al districte de Fuencarral, junt als estudis de Telecirco, hi ha una zona que pertany a renfe. Doncs aquí renfe té, diguem, com un gran taller, de pintura, de manteniment. Doncs ahir hi vaig poder entrar. Si em feia tanta il·lusió era perquè, allà, s'hi pot trobar tot tipus de material. Locomotores moltes, unitats de rodalies, de Alvia, de Trenhotel, el encara viu Estrella Costa Brava, etc.

Però també, la cara amarga, perquè hi ha material que ja no val... bé, valer segur que algun material val, però renfe ho deixa allà, per desballestar. Hi havia una ut440 original de 2 cotxes, que fins fa uns mesos, feia el servei entre Barcelona i Puigcerdà. He pogut entrar dintre, i mare meva, com està. Seients destrossats, terra brutíssim, panells elèctrics desfets. Allà hi quedava algun plànol de la xarxa de rodalies de Barcelona, i una publicitat de la ja desapareguda línia 10 entre l'estació de França i l'Aeroport. Precisament, com més a prop de Telecirco, en més mal estat estava el material. Per què serà?

Prometo penjar-ne fotos, que n'he fet unes quantes. Però abans la meva connexió a Internet s'haurà d'arreglar, que ara bastant és que almenys puc escriure. Però tampoc us cregueu, que fins que carrega tot això, em dóna temps a llegir-me l'antic testament, i part del nou.

Que us aprofiti la mona, els que en mengeu, i el dia de festa, a tots.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Cites i cartes

-IMEPE (Instituto Municipal de Empleo de Alcorcón) buenos días.
-Hola, llamaba para apuntarme a la bolsa de empleo.
-¿Está empadronado en Alcorcón?
-Sí
-¿Está apuntado en la oficina del INEM?
-Sí, también.
-Pues ahora mismo la fecha libre que tenemos es el 28 de abril.

Recoi tu, amb la crisi. Que només per apuntar-me a una bossa d'ocupació municipal hagi d'esperar-me fins el 28 d'abril, més de 3 setmanes. Doncs sí.

Però almenys tinc una alegria. Fa 1 any vaig presentar una sol·licitud per una oferta d'ocupació pública per a l'adif, l'administrador d'infraestructures ferroviàries. La prova la vaig acabar fent el passat mes de novembre. Vaig aprovar, però eren poques places, i no vaig sortir elegit. I ara, l'altre dia, va venir la cartera, a portar-me una carta certificada. Entre el moment en que va trucar al porter automàtic, i finalment va pujar, vaig pensar que seria, què sé jo, una carta d'alguna multa de trànsit. Però en presentar-se davant la meva porta, vaig veure a la carta, el logo d'adif. En marxar, doncs la vaig obrir. En resum, que era una carta on em diuen que en èpoques de molta feina, fan contractes temporals a la gent que va fer la prova, perquè som en una bossa d'ocupació (mira, en aquesta sí hi estic apuntat). I que, en espera de saber quanta gent han de contractar, doncs que abans els he d'enviar una autorització, que venia amb la carta, on dono el meu consentiment a fer el curs d'adaptació. Res més veure això, vaig emplenar el formulari, i vaig anar a correus per enviar-ho a adif.

Només seria un contracte temporal, però ara mateix seria el millor que em podria passar, perquè, a més a més de la crisi, doncs seria treballar en un món que m'estimo. Potser només venent bitllets, però per mi ja estaria bé. A part, que si es té en compte les preferències que vaig posar, hauria de ser a Barcelona Sants.

Ai, no sé, perquè m'emociono tant per una possible feina temporal, que ni és segur que em truquin, ni tan sols per fer el curs d'adaptació. Però és que, en els temps que corren, és difícil no fer-se il·lusions amb la primera cosa que et posen al davant.

Bon dilluns als que treballeu, i als que no, tant si és per vacances, com si és per atur, o pel que sigui.

dimarts, 31 de març de 2009

L'he fotut fora de casa

Ja està, ja no puc més. He aguantat però això s'ha acabat. M'has enganyat, a sobre, quan ho he sabut, has intentat arreglar-ho, però al final ho has empitjorat tot. Ja fa un any me la vas tornar a fer, i ara, que volia confiar més en tu, que estava disposat a donar-te més responsabilitats, vas i ho has llençat tot per terra. Has fet que confiï en algú en qui no confiava i ni ho volia fer.

I ara, t'escric això, per dir-te adéu, per dir-te que no t'oblidaré, però que això nostre és impossible, però ha sigut per culpa teva. Qui sap, si en un altre lloc, si en una altra circumstància, ens tornarem a trobar, i potser en aquell nou lloc no em facis el que m'has fet aquí, a casa meva, a Alcorcón.

Només et demano un últim favor, que em deixis penjar això al bloc, perquè aquests últims dies no m'has deixat ni baixar-me els exercicis del cicle de gestió administrativa, que tan útil em serà en el futur. Has fet que hagi hagut d'anar a un altre lloc per baixar-me'l.

I ja està, no et puc dir res més. En uns dies tu hauràs marxat, i jo continuaré la meva vida amb una altra. Que com es diu? Doncs es diu Telefònica d'Espanya, estimada ya.com. Exacte, m'has fet contractar la Telefònica pel teu mal funcionament, perquè et vaig demanar 10 Mb, me'ls vas cobrar, i després, perquè jo vaig reclamar que no els tenia, em vas dir que la meva línia només suportava 3 Mb. Perquè llavors et vaig demanar els 3 Mb, i ara no puc ni carregar una pàgina en blanc del lent que vas. Que per fer un tràmit a l'institut obert de Catalunya que era molt important, em vas fer connectar-me a una connexió de mòdem perquè tu no em deixaves. Perquè et volia confiar les trucades, i ara t'has quedat sense trucades i sense internet.

Potser ara en venjança no em deixis penjar això. Però saps per què em deixaràs? Perquè el problema me l'estàs donant en les baixades, no pas en les pujades. Apa, t'he enganyat, com m'has fet tu a mi. Això ho pujaré al món, i sabran del mal que m'has fet.

Adéu ya.com, i sisplau, aquí a Alcorcón, no em tornis a molestar... ara, ja t'he dit, potser que ens veiem en un altre lloc. Ja et trucaré si et necessito. Un petó

P.s.: Dramatització d'un fet real.

dimecres, 25 de març de 2009

Recordant temps no tan vells

Fa unes setmanes em van treure el meu canal de You Tube per tenir uns arxius amb copyright, concretament per tenir les cançons d'obertura en diferents idiomes de Shinchan. En aquell moment, amb una mica de ràbia, per tot el temps que feia que tenia el canal, i totes les visites que tenia, havent superat de llarg el milió, doncs en vaig obrir un de nou.

En aquest canal nou, doncs hi vaig pujant els vídeos que tenia en l'altre, menys els de copyright, és clar. O sigui, principalment estic pujant els vídeos fets per mi. Però hi ha un vídeo que, tot i no ser meu, i que a més a més, em sembla que per pujar-lo aquest no tindré pas problemes, doncs l'havia de pujar. Va ser ahir a la nit que me'n vaig recordar. Mirant entrades antigues del blog, per veure els vídeos que hi tinc enllaçats i canviar-ne l'enllaç, doncs em vaig trobar amb aquesta entrada que es diu "La canción de mi vida".

Han passat poc més de 2 anys, però ho recordo amb gran estima. La Nur em volia llegir en castellà, i jo doncs li vaig donar el plaer, escrivint aquella entrada. Em va agradar, no el fet d'escriure en castellà, que al cap i a la fi això no és tan important, sinó el fet de mostrar a la gent una cosa molt important en la meva vida. Ja ho vaig dir aquell 26 de novembre de 2006: "Quizás a algunos les parezca una bobada que una sintonía de un canal de televisión sea la canción de mi vida, pero lo es, porque me ha acompañado desde siempre, la he escuchado desde siempre y la continuo escuchando. Si estoy con el MP3 escuchando música y de repente aparece ésta, como que le pongo más atención, me gusta escucharla, y será así siempre."

Avui dia això no ha canviat. Continuo escoltant aquesta cançó d'igual manera que quan era un nen, em fa rememorar temps passats, però també temps més actuals, perquè em continua acompanyant aquest toc de guitarra. En moments tristos, alegres, seriosos, o normals, sempre hi és. Per mi no és la sintonia de Canal Plus Espanya, per mi és la sintonia de la meva vida.

Fa un moment l'he tornat a pujar al meu canal de You Tube, perquè, tot i que molta més gent la té també pujada, jo l'he de tenir pel simple fet de que, és part de mi, i al meu canal, hi ha de ser.


dimarts, 24 de març de 2009

Recomençant

Abans de res, doncs dir que, respecte al meu problema de "salut", doncs que sembla que és una cosa molt greu, tranquils, que no ho és pas tant. El que passa és que quan un no es troba bé del tot, doncs no està el millor que li agradaria estar, però res més.

En quant a d'altres coses, doncs com que dimecres passat em vaig quedar sense feina, o sigui, que no em van renovar contracte, o sigui, que em van fotre fora... o sigui, que avui he anat a l'oficina de l'atur. Com que deu ser que la gent va a primera hora, doncs res més agafar numeret m'ha tocat. Tot ha sigut bastant ràpid, perquè ja tenen les meves dades, i només era incloure la darrera experiència.

I ara, a la recerca de noves oportunitats, doncs encara no he començat de ple. I és que tampoc sé si començar de ple a buscar feina. No perquè no en vulgui tenir. Hi ha altres raons que em porten a no agafar cap feina pel moment, o almenys cap que duri més de 2 mesos. Si això al que m'estic referint, que em porta a no agafar cap feina duradora a hores d'ara (cosa bastant difícil ara mateix), surt com ha de sortir, doncs les coses canviaran definitivament abans que acabi aquest any. La cosa és que potser entre l'11 i el 22 de maig he de fer un tràmit que, potser duraria més d'un dia, bé, de fet el tràmit no seria per a mi, però m'afectaria igualment per al futur. No en dono pistes, que després no surt bé i quedo malament :P

L'únic currículum que he enviat pel moment és un a Metro de Barcelona, per a l'estiu. A veure si enguany no em passa com l'any passat, que per coses diverses, com el ditxós dentista, o per avisar-me amb menys de 24 hores d'antelació, no vaig poder anar a Barcelona per fer les proves per treballar l'estiu passat al metro.

I com que estava una mica fart de Madrid, doncs divendres, em vaig embolicar la manta al cap, vaig agafar el C3, i vaig anar a un poble de la província de Palència que es diu Venta de Baños amb un amic, a passar-hi el dia realitzant dues de les meves aficions, gravar amb la videocàmera, i veure trens, i és clar, gravar-los amb la videocàmera. Tot va anar bé fins que, en tornar, al peatge de El Espinar (9,35 € que val el peatge, recoi), a Segòvia, res més pagar, la Guàrdia Civil ens va aturar, per fer un control de seguretat. Ens van escorcollar, em van mirar tot el que portava a la motxilla, i van posar el meu cotxe "patas arriba", rebuscant per tot arreu, buscant qué sé jo. Les tasses de renfe, que encara en tinc algunes, doncs se les van mirar una a una, potser es pensaven que estaven fetes de Goma 2 Eco.

En fi, passeu bon dia, sigui dimarts, dimecres, quan llegiu això, si ho llegiu, i sino, doncs també. Una abraçada.

diumenge, 15 de març de 2009

La Primavera

La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades. També s'anomena primavera d'estiu en contraposició a la primavera d'hivern o tardor. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud). No obstant això, a vegades és considerada com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi nord i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sud (primavera meteorològica).

Característiques

Hi ha un augment progressiu de la temperatura. És el temps del desgel i de les precipitacions moderades, si bé depèn molt del clima de la regió. Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents.

És l'estació del renaixement, on broten de nou les plantes caducifòlies. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Per la floració de les plantes, és un temps d'al·lèrgia per a algunes persones. El temps pot ser força canviant.

Simbolisme

Moltes celebracions coincideixen amb l'arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava. Per a l'art, és l'estació de l'amor i de l'alegria després de la reclusió de l'hivern. Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. En la teoria dels quatre humors, li correspon la sang.

En els antics calendaris marcava l'inici de l'any (d'aquí el prefix prima- que s'ha conservat a la paraula). Per això, també pot voler dir l'edat, quan es diu d'una persona que té 15 primaveres, per exemple.

Conclusió

Per motius de salut, principalment, i de feina, treballo des de mitjans de gener, tot i que aquesta setmana que comença finalitzaré contracte; doncs no he pogut dedicar temps a Laprí... bé, ni a Laprí ni a moltes altres coses, com fer vídeos, que tant m'agrada, o moure'm fora de Madrid, ni que sigui a 50 km. Amb la coincidència de l'arribada de la primavera, i també, espero, la meva milloria de salut, que no és res greu però és molest, doncs vull dedicar una mica més de temps a aquest afer, que tantes alegries m'ha donat, i espero que me les continuï donant.

Un petó a tots.