dimarts, 31 de març de 2009

L'he fotut fora de casa

Ja està, ja no puc més. He aguantat però això s'ha acabat. M'has enganyat, a sobre, quan ho he sabut, has intentat arreglar-ho, però al final ho has empitjorat tot. Ja fa un any me la vas tornar a fer, i ara, que volia confiar més en tu, que estava disposat a donar-te més responsabilitats, vas i ho has llençat tot per terra. Has fet que confiï en algú en qui no confiava i ni ho volia fer.

I ara, t'escric això, per dir-te adéu, per dir-te que no t'oblidaré, però que això nostre és impossible, però ha sigut per culpa teva. Qui sap, si en un altre lloc, si en una altra circumstància, ens tornarem a trobar, i potser en aquell nou lloc no em facis el que m'has fet aquí, a casa meva, a Alcorcón.

Només et demano un últim favor, que em deixis penjar això al bloc, perquè aquests últims dies no m'has deixat ni baixar-me els exercicis del cicle de gestió administrativa, que tan útil em serà en el futur. Has fet que hagi hagut d'anar a un altre lloc per baixar-me'l.

I ja està, no et puc dir res més. En uns dies tu hauràs marxat, i jo continuaré la meva vida amb una altra. Que com es diu? Doncs es diu Telefònica d'Espanya, estimada ya.com. Exacte, m'has fet contractar la Telefònica pel teu mal funcionament, perquè et vaig demanar 10 Mb, me'ls vas cobrar, i després, perquè jo vaig reclamar que no els tenia, em vas dir que la meva línia només suportava 3 Mb. Perquè llavors et vaig demanar els 3 Mb, i ara no puc ni carregar una pàgina en blanc del lent que vas. Que per fer un tràmit a l'institut obert de Catalunya que era molt important, em vas fer connectar-me a una connexió de mòdem perquè tu no em deixaves. Perquè et volia confiar les trucades, i ara t'has quedat sense trucades i sense internet.

Potser ara en venjança no em deixis penjar això. Però saps per què em deixaràs? Perquè el problema me l'estàs donant en les baixades, no pas en les pujades. Apa, t'he enganyat, com m'has fet tu a mi. Això ho pujaré al món, i sabran del mal que m'has fet.

Adéu ya.com, i sisplau, aquí a Alcorcón, no em tornis a molestar... ara, ja t'he dit, potser que ens veiem en un altre lloc. Ja et trucaré si et necessito. Un petó

P.s.: Dramatització d'un fet real.

dimecres, 25 de març de 2009

Recordant temps no tan vells

Fa unes setmanes em van treure el meu canal de You Tube per tenir uns arxius amb copyright, concretament per tenir les cançons d'obertura en diferents idiomes de Shinchan. En aquell moment, amb una mica de ràbia, per tot el temps que feia que tenia el canal, i totes les visites que tenia, havent superat de llarg el milió, doncs en vaig obrir un de nou.

En aquest canal nou, doncs hi vaig pujant els vídeos que tenia en l'altre, menys els de copyright, és clar. O sigui, principalment estic pujant els vídeos fets per mi. Però hi ha un vídeo que, tot i no ser meu, i que a més a més, em sembla que per pujar-lo aquest no tindré pas problemes, doncs l'havia de pujar. Va ser ahir a la nit que me'n vaig recordar. Mirant entrades antigues del blog, per veure els vídeos que hi tinc enllaçats i canviar-ne l'enllaç, doncs em vaig trobar amb aquesta entrada que es diu "La canción de mi vida".

Han passat poc més de 2 anys, però ho recordo amb gran estima. La Nur em volia llegir en castellà, i jo doncs li vaig donar el plaer, escrivint aquella entrada. Em va agradar, no el fet d'escriure en castellà, que al cap i a la fi això no és tan important, sinó el fet de mostrar a la gent una cosa molt important en la meva vida. Ja ho vaig dir aquell 26 de novembre de 2006: "Quizás a algunos les parezca una bobada que una sintonía de un canal de televisión sea la canción de mi vida, pero lo es, porque me ha acompañado desde siempre, la he escuchado desde siempre y la continuo escuchando. Si estoy con el MP3 escuchando música y de repente aparece ésta, como que le pongo más atención, me gusta escucharla, y será así siempre."

Avui dia això no ha canviat. Continuo escoltant aquesta cançó d'igual manera que quan era un nen, em fa rememorar temps passats, però també temps més actuals, perquè em continua acompanyant aquest toc de guitarra. En moments tristos, alegres, seriosos, o normals, sempre hi és. Per mi no és la sintonia de Canal Plus Espanya, per mi és la sintonia de la meva vida.

Fa un moment l'he tornat a pujar al meu canal de You Tube, perquè, tot i que molta més gent la té també pujada, jo l'he de tenir pel simple fet de que, és part de mi, i al meu canal, hi ha de ser.


dimarts, 24 de març de 2009

Recomençant

Abans de res, doncs dir que, respecte al meu problema de "salut", doncs que sembla que és una cosa molt greu, tranquils, que no ho és pas tant. El que passa és que quan un no es troba bé del tot, doncs no està el millor que li agradaria estar, però res més.

En quant a d'altres coses, doncs com que dimecres passat em vaig quedar sense feina, o sigui, que no em van renovar contracte, o sigui, que em van fotre fora... o sigui, que avui he anat a l'oficina de l'atur. Com que deu ser que la gent va a primera hora, doncs res més agafar numeret m'ha tocat. Tot ha sigut bastant ràpid, perquè ja tenen les meves dades, i només era incloure la darrera experiència.

I ara, a la recerca de noves oportunitats, doncs encara no he començat de ple. I és que tampoc sé si començar de ple a buscar feina. No perquè no en vulgui tenir. Hi ha altres raons que em porten a no agafar cap feina pel moment, o almenys cap que duri més de 2 mesos. Si això al que m'estic referint, que em porta a no agafar cap feina duradora a hores d'ara (cosa bastant difícil ara mateix), surt com ha de sortir, doncs les coses canviaran definitivament abans que acabi aquest any. La cosa és que potser entre l'11 i el 22 de maig he de fer un tràmit que, potser duraria més d'un dia, bé, de fet el tràmit no seria per a mi, però m'afectaria igualment per al futur. No en dono pistes, que després no surt bé i quedo malament :P

L'únic currículum que he enviat pel moment és un a Metro de Barcelona, per a l'estiu. A veure si enguany no em passa com l'any passat, que per coses diverses, com el ditxós dentista, o per avisar-me amb menys de 24 hores d'antelació, no vaig poder anar a Barcelona per fer les proves per treballar l'estiu passat al metro.

I com que estava una mica fart de Madrid, doncs divendres, em vaig embolicar la manta al cap, vaig agafar el C3, i vaig anar a un poble de la província de Palència que es diu Venta de Baños amb un amic, a passar-hi el dia realitzant dues de les meves aficions, gravar amb la videocàmera, i veure trens, i és clar, gravar-los amb la videocàmera. Tot va anar bé fins que, en tornar, al peatge de El Espinar (9,35 € que val el peatge, recoi), a Segòvia, res més pagar, la Guàrdia Civil ens va aturar, per fer un control de seguretat. Ens van escorcollar, em van mirar tot el que portava a la motxilla, i van posar el meu cotxe "patas arriba", rebuscant per tot arreu, buscant qué sé jo. Les tasses de renfe, que encara en tinc algunes, doncs se les van mirar una a una, potser es pensaven que estaven fetes de Goma 2 Eco.

En fi, passeu bon dia, sigui dimarts, dimecres, quan llegiu això, si ho llegiu, i sino, doncs també. Una abraçada.

diumenge, 15 de març de 2009

La Primavera

La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades. També s'anomena primavera d'estiu en contraposició a la primavera d'hivern o tardor. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud). No obstant això, a vegades és considerada com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi nord i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sud (primavera meteorològica).

Característiques

Hi ha un augment progressiu de la temperatura. És el temps del desgel i de les precipitacions moderades, si bé depèn molt del clima de la regió. Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents.

És l'estació del renaixement, on broten de nou les plantes caducifòlies. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Per la floració de les plantes, és un temps d'al·lèrgia per a algunes persones. El temps pot ser força canviant.

Simbolisme

Moltes celebracions coincideixen amb l'arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava. Per a l'art, és l'estació de l'amor i de l'alegria després de la reclusió de l'hivern. Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. En la teoria dels quatre humors, li correspon la sang.

En els antics calendaris marcava l'inici de l'any (d'aquí el prefix prima- que s'ha conservat a la paraula). Per això, també pot voler dir l'edat, quan es diu d'una persona que té 15 primaveres, per exemple.

Conclusió

Per motius de salut, principalment, i de feina, treballo des de mitjans de gener, tot i que aquesta setmana que comença finalitzaré contracte; doncs no he pogut dedicar temps a Laprí... bé, ni a Laprí ni a moltes altres coses, com fer vídeos, que tant m'agrada, o moure'm fora de Madrid, ni que sigui a 50 km. Amb la coincidència de l'arribada de la primavera, i també, espero, la meva milloria de salut, que no és res greu però és molest, doncs vull dedicar una mica més de temps a aquest afer, que tantes alegries m'ha donat, i espero que me les continuï donant.

Un petó a tots.