dimecres, 25 de març de 2009

Recordant temps no tan vells

Fa unes setmanes em van treure el meu canal de You Tube per tenir uns arxius amb copyright, concretament per tenir les cançons d'obertura en diferents idiomes de Shinchan. En aquell moment, amb una mica de ràbia, per tot el temps que feia que tenia el canal, i totes les visites que tenia, havent superat de llarg el milió, doncs en vaig obrir un de nou.

En aquest canal nou, doncs hi vaig pujant els vídeos que tenia en l'altre, menys els de copyright, és clar. O sigui, principalment estic pujant els vídeos fets per mi. Però hi ha un vídeo que, tot i no ser meu, i que a més a més, em sembla que per pujar-lo aquest no tindré pas problemes, doncs l'havia de pujar. Va ser ahir a la nit que me'n vaig recordar. Mirant entrades antigues del blog, per veure els vídeos que hi tinc enllaçats i canviar-ne l'enllaç, doncs em vaig trobar amb aquesta entrada que es diu "La canción de mi vida".

Han passat poc més de 2 anys, però ho recordo amb gran estima. La Nur em volia llegir en castellà, i jo doncs li vaig donar el plaer, escrivint aquella entrada. Em va agradar, no el fet d'escriure en castellà, que al cap i a la fi això no és tan important, sinó el fet de mostrar a la gent una cosa molt important en la meva vida. Ja ho vaig dir aquell 26 de novembre de 2006: "Quizás a algunos les parezca una bobada que una sintonía de un canal de televisión sea la canción de mi vida, pero lo es, porque me ha acompañado desde siempre, la he escuchado desde siempre y la continuo escuchando. Si estoy con el MP3 escuchando música y de repente aparece ésta, como que le pongo más atención, me gusta escucharla, y será así siempre."

Avui dia això no ha canviat. Continuo escoltant aquesta cançó d'igual manera que quan era un nen, em fa rememorar temps passats, però també temps més actuals, perquè em continua acompanyant aquest toc de guitarra. En moments tristos, alegres, seriosos, o normals, sempre hi és. Per mi no és la sintonia de Canal Plus Espanya, per mi és la sintonia de la meva vida.

Fa un moment l'he tornat a pujar al meu canal de You Tube, perquè, tot i que molta més gent la té també pujada, jo l'he de tenir pel simple fet de que, és part de mi, i al meu canal, hi ha de ser.


3 comentaris :

nur ha dit...

Hahahaha, sí, sóc la niña caprichos, eh? I, a sobre, estic acostumada que tothom em consenteixi.

La cançó bé s'ho val: és maca, sí. Com a sintonia, només recordo els primers moviments, la resta em va sorprendre quan la vaig escoltar al teu bloc.

Laprí | David ha dit...

Bé, aquest capritx em va agradar donar-te'l, eh nur, però no acostumis xD

Ferran ha dit...

Ostres, quina gràcia tornar a sentir aquesta música! Ara que, com li passa a la Núria, jo només recordo la part del començament.

Salut.