dimarts, 28 d’abril de 2009

Intentant robar-me... A mi!

Aquest cap de setmana, com ja vaig comentar, vaig ser a Barcelona, per ensenyar la ciutat al cosí d'un amic. En això que, en un moment de dissabte, vam agafar l'autobús, en concret el 24. Jo sempre tinc moltíssima cura amb les meves pertinences, sempre les tinc a ull, les agafo amb la mà, i per això no va passar res aquest dissabte.

A la bossa que porto penjada, doncs hi tinc, la meva cartera, amb diners i tot això, però en una butxaca interior i amb cremallera, bastant menys accessible que altres butxaques sense cremallera, on només porto bitllets de metro o alguna altra cosa sense gaire valor.

Doncs va ser, en treure la targeta de la bossa per validar l'autobús. Com que, ja dic, que sempre estic pendent d'això, abans de ficar el bitllet a la validadora, vaig agafar amb la mà la bossa, i vaig fer un cop d'ull, i just veig una mà intentant entrar dintre de la bossa, bé, ja tenia els dits dintre. Què ràpid vaig retirar la bossa cap a mi. No s'ho esperava el lladre. Li vaig mirar una mica de reüll. M'hauria agradat dir-li de tot, però en aquells primers moments, doncs com que no li vaig mirar ben bé del tot, ni res, no sabia ni, si podia ser un lladre, o algú que amb la gentada que hi havia hagués acostat la mà sense voler.

Les meves sospites es van veure ràpidament aclarides. Era el típic lladre d'autobús, que va amb una bossa per on darrere d'ella fica una mà amagada per acostar-se a alguna pertinença d'alguna altra persona del seu costat, i sostreure-li la cartera, o què sé jo.

De seguida que vaig veure bé qui era, vaig cridar a l'autobús que hi havia aquesta persona, sobre tot als meus amics. La pena és que gran part del passatge era estranger i no entenia. El paio no va sortir, s'hi va quedar, però mentre jo hi era, no feia més que mirar-lo, i ell intentava robar a uns francesos, però no podia perquè jo li mirava constantment entre la gentada que hi havia. Però al final jo vaig haver de baixar, i ell s'hi va quedar, així que ja no sé què passaria, ni si aconseguiria alguna cosa al final. El que sí li va quedar clar, i a mi també, és que amb mi aquest tipus de lladres ho tenen molt difícil, perquè no desenganxo la mirada gairebé ni un segon en llocs amb molta gent, per això, per evitar el que podria haver passat.

Així que, doncs això, aneu amb compte en llocs amb molta gent, on aquests personatges fan de les seves.

Un altre dia explico una de bona de la visita a Barcelona, per una pregunta del cosí sobre quin metro creia jo que era millor, si el de Barcelona o el de Madrid, i que, per una cosa que ens va passar diumenge, tant al de Barcelona, com al de Madrid en tornar, crec que queda clar quin és el millor, en segons quins aspectes, que per mi són més importants que cap altre.

I per dir una altra cosa, aquest matí he estat a Barcelona, de nou, en poc temps, per fer-hi una prova per al metro de Barcelona. No puc dir si m'ha sortit bé o no, perquè no ho sé. En uns dies sabré si estic seleccionat per a la següent fase o m'he quedat pel camí.

Apa, i ara a dormir, perquè quin dia de cursa, i d'avió.

dijous, 23 d’abril de 2009

Per Sant Jordi

Aquest any falto a la meva visita pel Sant Jordi. Bé, dissabte al matí seré a Barcelona... bé, pensant-ho bé, en el pròxim mes passaré bastants dies a Catalunya, entre unes coses i altres.

Avui doncs només desitjar a la gent una bona diada de Sant Jordi, i felicitats a tots els Jordis. Que us regalin, si la crisi no ho impedeix, moltes roses i molts llibres. Jo us regalo aquesta rosa a totes i a tots, sense distinció de sexe. És la mateixa que l'any passat, perquè la foto és de l'any passat, però m'agrada molt i, a més a més, no en tinc cap altra de meva.


dimarts, 21 d’abril de 2009

Anades i tornades

Aquesta vida és un anar i tornar constant. Des del mes de novembre que no he anat a Barcelona. Aquest cap de setmana hi tornaré, perquè el cosí d'un amic, que no hi ha anat mai, doncs tenia ganes d'anar-hi per primera vegada i conèixer la ciutat. Hi anirem l'amic i el seu cosí, un altre amic més, i jo. Però, deia això de que la vida és un anar i tornar constant perquè, fa una estona miro el correu, i veig que he rebut un correu del metro de Barcelona, perquè fa un mes em vaig apuntar a una oferta per treballar-hi l'estiu. Doncs bé, m'han preseleccionat. Això vol dir que he d'anar a fer una prova el pròxim dimarts, clarament, a Barcelona.

Què passa? Doncs que en 4 dies, 3 seré a Barcelona. Però clar, això m'ha pillat tant de cop, que no sabia com fer-ho. Primer pensava de no tornar amb els meus amics diumenge a Madrid, i quedar-me a Barcelona tot el dilluns per després, dimarts, fer la prova. Però, és clar, això suposava fer dues nits aquí, i, per tant, pagar allotjament, pagar dinar i sopar, estar tot el dilluns perdut per Barcelona sense fer res, a més a més de portar roba per més dies. Així que, després de mirar preus de l'avió i de l'AVE, he decidit anar i tornar el mateix dimarts, amb un bon coixí de temps. I he triat l'avió perquè tot plegat és bastant barat, perquè del preu de l'AVE... ni parlar-ne, és clar.

I és que, tal i com està la cosa de feina, i després que l'any passat ja em van preseleccionar 2 vegades i no vaig anar, doncs aquest any, no penso perdre aquesta oportunitat. Entre això i l'adif, collons, espero que en algun dels dos llocs pugui entrar. Tot i que, sent sincers, doncs el del metro sembla millor, per moltes coses, però a mi, sobre tot, pel fet de que, podria conduir algun tren en alguna línia del metro de Barcelona durant l'estiu.

Bé, bé. A veure què en puc contar en properes edicions. Un petó a tots i totes.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Any LAPRÍ 4

Avui aquesta pàgina compleix 3 anys. Des de 2006 fins al dia d'avui, 19 d'abril, però de 2009.

Han passat ja 3 anyets. En aquest període, he treballat, he deixat de treballar. He cobrat l'atur, l'he deixat de cobrar. He estat malalt, ara sembla que no. Al principi no tenia cotxe, després el vaig comprar, i fa uns mesos que l'he pagat sencer. He anat al dentista, m'han cobrat més de 1000 euros, i sembla que la boca la tinc millor. He fet 3 oposicions, sense gaire sort, tot i a l'última estar ben a prop. Al principi no hi havia crisi, ara hi ha la pitjor crisi des de no sé quan. Abans no coneixia molta gent que després vaig conéixer i que són grans persones.

Abans volia marxar a Catalunya, ara vull marxar amb més ganes que mai. Abans no veia el moment de fer-ho, ara sí que el veig.

I què més dir? Doncs que això no s'ha acabat. Que escric poc ultimament? Doncs sí. Però això no vol dir que s'hagi acabat. Què va. Això per mi està més viu que mai. Aquest any que comença, l'Any Laprí 4, promet portar novetats interessants. Pel moment em mossego la llengua, que després ni l'encerto ni l'endevino i quedo malament.

Au, fins un altre guapos i guapes :D

dissabte, 18 d’abril de 2009

Fotos d'un desig complert

Com vaig dir l'altre dia, em sembla que el dia 13, vaig complir un desig aquest diumenge, que va ser anar al dipòsit de trens de Fuencarral. I com vaig prometre, aquí en porto fotos.

Primer, l'estat lamentable de la unitat 440 original que fins fa uns mesos, pujava de Barcelona fins a Puigcerdà i La Tor de Querol.




Aquí un exemple de material que renfe hi deixa sense servei, que alguns encara poden funcionar perfectament, però que s'hi queden perquè a l'operadora no li dóna la gana de fer servir.









Per deixar això d'aquesta manera, millor que ho haguessin desballestat ja.



La publicitat d'alguns cotxes de viatgers delata el llarg temps que fa que hi són.



Mentrestant, molt a prop, arriben les noves joies de renfe, com aquesta ut449.



La part sud de Fuencarral sembla més un estany o un llac, perquè és ple d'ànecs, bé, més aviat d'aneguets.



I també hi ha algun que altre ànec, només que més petit i que té un altre amo.



Mentre es poden veure gran quantitat de locomotores, sobre tot d'aquestes, diesel 334, i elèctrica 252.



I també, el present, que aviat serà passat i futur. El més antic, que encara circula, l'Estrella Costa Brava, Madrid - Barcelona - Cerbere, per ser exactes; i el més nou, recent portat de fàbrica, per fer algun TrenHotel, segurament Barcelona - Màlaga.



Mentrestant, com que era diumenge, els trens de rodalies, 447 i 450, descansaven, esperant l'endemà, on ja tornarien a la feina després del descans de setmana santa.




I així va acabar aquell dia, a aquell lloc com és Fuencarral. Pena per veure l'estat d'alguns trens, però molt content, per haver pogut entrar-hi, i veure tot el que hi ha.

Una abraçada a tots, i fins la propera.

dijous, 16 d’abril de 2009

Dia d'hospital

Ahir vaig tenir una consulta a l'Hospital d'Alcorcón. Era a les 15:55. Aquesta cita en principi la tenia per al 28 de maig, però per un cop de sort, o qué sé jo, per una vegada les coses van funcionar millor del que normalment funcionen, i em van avançar la cita.

Total, que hi vaig, i res, em diu la doctora que les proves que em van fer fa un mes, que no diuen res estrany. A més a més, que, com que jo mateix li he comentat que ja em trobo bastant millor, doncs que em tornaran a repetir les proves al juny, per comprovar que definitivament no tinc res.

Així que, després de sortir, doncs vaig anar a la zona d'admissió. Si la consulta va durar escassos 10 minuts, esperar fins que em donessin cita, va trigar una mica més. En arribar vaig agafar el número 89, i anava pel 30. Una horeta esperant que em donessin cita. Així l'1 de juny em tornaran a fer les proves, i el dia 16, doncs hi aniré a la consulta, perquè em diguin què hi ha.

I res, tranquil·litat, i descans psicològic, sobre tot, el saber que les coses van molt millor.

Com millor va la meva connexió a Internet. Ara sóc segut a la sala, amb el portàtil, amb la connexió wi-fi. Ara la meva connexió es diu "Telefonica de Espana, Madrid, España", fins ahir es deia "Yacom, internet factory, Madrid, España". Per fi això funciona, i espero que vagi bé.

Per cert, que al mes de maig, a part d'anar un dia a Barcelona per fer uns examens del cicle d'administració, en concret el dia 28; doncs és probable que hi vagi algun altre dia, fins a un punt indeterminat de la comarca de la Selva. Per fer una cosa, que no és per a mi, però que m'acostarà a Catalunya una mica més del que ja ho estic.

Doncs res, fins un altre moment.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Desig complert

Ahir vaig complir una de les coses que més ganes tenia de fer. Al nord de Madrid, al districte de Fuencarral, junt als estudis de Telecirco, hi ha una zona que pertany a renfe. Doncs aquí renfe té, diguem, com un gran taller, de pintura, de manteniment. Doncs ahir hi vaig poder entrar. Si em feia tanta il·lusió era perquè, allà, s'hi pot trobar tot tipus de material. Locomotores moltes, unitats de rodalies, de Alvia, de Trenhotel, el encara viu Estrella Costa Brava, etc.

Però també, la cara amarga, perquè hi ha material que ja no val... bé, valer segur que algun material val, però renfe ho deixa allà, per desballestar. Hi havia una ut440 original de 2 cotxes, que fins fa uns mesos, feia el servei entre Barcelona i Puigcerdà. He pogut entrar dintre, i mare meva, com està. Seients destrossats, terra brutíssim, panells elèctrics desfets. Allà hi quedava algun plànol de la xarxa de rodalies de Barcelona, i una publicitat de la ja desapareguda línia 10 entre l'estació de França i l'Aeroport. Precisament, com més a prop de Telecirco, en més mal estat estava el material. Per què serà?

Prometo penjar-ne fotos, que n'he fet unes quantes. Però abans la meva connexió a Internet s'haurà d'arreglar, que ara bastant és que almenys puc escriure. Però tampoc us cregueu, que fins que carrega tot això, em dóna temps a llegir-me l'antic testament, i part del nou.

Que us aprofiti la mona, els que en mengeu, i el dia de festa, a tots.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Cites i cartes

-IMEPE (Instituto Municipal de Empleo de Alcorcón) buenos días.
-Hola, llamaba para apuntarme a la bolsa de empleo.
-¿Está empadronado en Alcorcón?
-Sí
-¿Está apuntado en la oficina del INEM?
-Sí, también.
-Pues ahora mismo la fecha libre que tenemos es el 28 de abril.

Recoi tu, amb la crisi. Que només per apuntar-me a una bossa d'ocupació municipal hagi d'esperar-me fins el 28 d'abril, més de 3 setmanes. Doncs sí.

Però almenys tinc una alegria. Fa 1 any vaig presentar una sol·licitud per una oferta d'ocupació pública per a l'adif, l'administrador d'infraestructures ferroviàries. La prova la vaig acabar fent el passat mes de novembre. Vaig aprovar, però eren poques places, i no vaig sortir elegit. I ara, l'altre dia, va venir la cartera, a portar-me una carta certificada. Entre el moment en que va trucar al porter automàtic, i finalment va pujar, vaig pensar que seria, què sé jo, una carta d'alguna multa de trànsit. Però en presentar-se davant la meva porta, vaig veure a la carta, el logo d'adif. En marxar, doncs la vaig obrir. En resum, que era una carta on em diuen que en èpoques de molta feina, fan contractes temporals a la gent que va fer la prova, perquè som en una bossa d'ocupació (mira, en aquesta sí hi estic apuntat). I que, en espera de saber quanta gent han de contractar, doncs que abans els he d'enviar una autorització, que venia amb la carta, on dono el meu consentiment a fer el curs d'adaptació. Res més veure això, vaig emplenar el formulari, i vaig anar a correus per enviar-ho a adif.

Només seria un contracte temporal, però ara mateix seria el millor que em podria passar, perquè, a més a més de la crisi, doncs seria treballar en un món que m'estimo. Potser només venent bitllets, però per mi ja estaria bé. A part, que si es té en compte les preferències que vaig posar, hauria de ser a Barcelona Sants.

Ai, no sé, perquè m'emociono tant per una possible feina temporal, que ni és segur que em truquin, ni tan sols per fer el curs d'adaptació. Però és que, en els temps que corren, és difícil no fer-se il·lusions amb la primera cosa que et posen al davant.

Bon dilluns als que treballeu, i als que no, tant si és per vacances, com si és per atur, o pel que sigui.