dimarts, 28 d’abril de 2009

Intentant robar-me... A mi!

Aquest cap de setmana, com ja vaig comentar, vaig ser a Barcelona, per ensenyar la ciutat al cosí d'un amic. En això que, en un moment de dissabte, vam agafar l'autobús, en concret el 24. Jo sempre tinc moltíssima cura amb les meves pertinences, sempre les tinc a ull, les agafo amb la mà, i per això no va passar res aquest dissabte.

A la bossa que porto penjada, doncs hi tinc, la meva cartera, amb diners i tot això, però en una butxaca interior i amb cremallera, bastant menys accessible que altres butxaques sense cremallera, on només porto bitllets de metro o alguna altra cosa sense gaire valor.

Doncs va ser, en treure la targeta de la bossa per validar l'autobús. Com que, ja dic, que sempre estic pendent d'això, abans de ficar el bitllet a la validadora, vaig agafar amb la mà la bossa, i vaig fer un cop d'ull, i just veig una mà intentant entrar dintre de la bossa, bé, ja tenia els dits dintre. Què ràpid vaig retirar la bossa cap a mi. No s'ho esperava el lladre. Li vaig mirar una mica de reüll. M'hauria agradat dir-li de tot, però en aquells primers moments, doncs com que no li vaig mirar ben bé del tot, ni res, no sabia ni, si podia ser un lladre, o algú que amb la gentada que hi havia hagués acostat la mà sense voler.

Les meves sospites es van veure ràpidament aclarides. Era el típic lladre d'autobús, que va amb una bossa per on darrere d'ella fica una mà amagada per acostar-se a alguna pertinença d'alguna altra persona del seu costat, i sostreure-li la cartera, o què sé jo.

De seguida que vaig veure bé qui era, vaig cridar a l'autobús que hi havia aquesta persona, sobre tot als meus amics. La pena és que gran part del passatge era estranger i no entenia. El paio no va sortir, s'hi va quedar, però mentre jo hi era, no feia més que mirar-lo, i ell intentava robar a uns francesos, però no podia perquè jo li mirava constantment entre la gentada que hi havia. Però al final jo vaig haver de baixar, i ell s'hi va quedar, així que ja no sé què passaria, ni si aconseguiria alguna cosa al final. El que sí li va quedar clar, i a mi també, és que amb mi aquest tipus de lladres ho tenen molt difícil, perquè no desenganxo la mirada gairebé ni un segon en llocs amb molta gent, per això, per evitar el que podria haver passat.

Així que, doncs això, aneu amb compte en llocs amb molta gent, on aquests personatges fan de les seves.

Un altre dia explico una de bona de la visita a Barcelona, per una pregunta del cosí sobre quin metro creia jo que era millor, si el de Barcelona o el de Madrid, i que, per una cosa que ens va passar diumenge, tant al de Barcelona, com al de Madrid en tornar, crec que queda clar quin és el millor, en segons quins aspectes, que per mi són més importants que cap altre.

I per dir una altra cosa, aquest matí he estat a Barcelona, de nou, en poc temps, per fer-hi una prova per al metro de Barcelona. No puc dir si m'ha sortit bé o no, perquè no ho sé. En uns dies sabré si estic seleccionat per a la següent fase o m'he quedat pel camí.

Apa, i ara a dormir, perquè quin dia de cursa, i d'avió.

3 comentaris :

DooMMasteR ha dit...

Quina ràbia em fa tota aquesta gentussa que va robant de manera indiscrimanada per Barcelona...

Sort amb la prova!

Jo Mateixa ha dit...

Aiiii David una prova per el metro???, encara et tindre de client quant menys m'ho esperi :-)

Petonets guapissim!!!!

Laprí | David ha dit...

Tota aquesta gentussa fot un fàstic increïble, DooMM, però què hi farem, si els enxampen i als dos minuts ja són de nou al carrer.

Doncs a veure si de veritat em tens com a client, Jo Mateixa, ja et dic que, almenys jo, per ganes no serà :)