dijous, 28 de maig de 2009

Celebracions i maldicions

Ahir, per primera vegada en la meva vida, vaig plorar pel futbol. Mai de la vida m'havia passat. Bé, és normal, el que ha fet un equip com el Barça aquesta temporada difícilment es pot superar.

Però us seré realista. Si vaig plorar, va ser perquè estic en un estat de semi-depressió, no total, quedi clar, i no hi arribaré. Però el cas és que, després que us vaig anunciar la meva marxa definitiva a Catalunya, també us vaig dir en aquell mateix missatge que tenia una mica de febre i mal de gola. Doncs bé, com que això no hi havia manera que em desaparegués, i fins i tot he perdut part de la meva parla, o sigui, gairebé no puc parlar, vaig anar, per dues vegades, a urgències de l'hospital. La primera, poc que em van fotre fora a cops de cama, que això no era per anar a urgències. Però l'endemà hi vaig tornar perquè la meva metgessa em va dir que hi tornés. Em van fer, ara sí, una analítica, i el resultat va ser que, tinc mononucleosis.

La mononucleosis és una malaltia vírica, que es caracteritza per símptomes semblants a unes angines, però que no es cura amb antibiòtics, sinó amb paciència i repòs. Pot durar setmanes, de fet, si estigués treballant, la metgessa em va dir que m'hauria hagut de fer la baixa per un mes. A sobre resulta que és benigne, però per ser benigne a mi m'està destrossant una mica tot. Porto 2 setmanes sense sortir de casa més que per anar al metge o a l'hospital. Em passo el dia segut, al llit, i ja està. Però clar, com que tinc la gola com un globus, amb un munt de plaques, cada cop que m'empasso saliva només, sembla que m'estiguin clavant ganivets per tota la gola, amb el que menjar, se m'està fent tota una odissea, a base de purés.

Però és clar, ara m'està fotent els plans, resulta que demà havia d'anar a Barcelona a fer 2 exàmens, i és clar, no hi puc anar, és incompatible amb el repòs agafar dos avions, rodalies, metro, i fer dos exàmens, en unes poques hores. Pel que, en principi, i sempre que això ja més o menys se m'hagi anant, hi hauré d'anar el dia 12, que seria el dia de les recuperacions si hagués suspès els de demà.

En fi, que quin any de merda amb respecte a la salut, espero que almenys això que tinc ara comenci a remetre, perquè són ja 2 setmanes gairebé les que porto així, i és clar, així tinc els ànims com els tinc, fets pols.

Apa, que vagi bé, i a mi també, si pot ser.

4 comentaris :

nur ha dit...

Ànims, David! Almenys el Barça t'ha donat bon rotllo :)

La mononucleosi també es coneix com la malaltia del petó, oi? :P

Que et recuperis aviat. Una abraçada!

DooMMasteR ha dit...

Sap greu, company!
Ànims, segur que per la recuperació estàs bé.

Una abraçada!

Jo Mateixa ha dit...

Aiiixxxx pichon, pichon això de la mononucleosis es lo de la malaltia del peto que l'hi diuen??, ja veus, no pots anar morrejant a tothom home, jejejeje.

Se que es emprenyador, però mira d'aprofitar el temps, escriu al blos, llegeix, escriu algun relat d'aquelles que tant t'agraden, mira pelis recents baixades per internet...

Cuidat molt, moltissim i fes bondat sobretot, el que digui el metge va a misa!!!!!

Laprí | David ha dit...

Moltes gràcies pels vostres ànims, vinga, que la cosa sembla que va a millor.

Una abraçada a tots.