divendres, 26 de juny de 2009

Malgrat les circumstàncies

Res, que la mala sort continua passant per casa meva de tant en tant. Aquesta vegada no és la salut, per sort, ni m'afecta a mi personalment, però és una putada. El meu amic, amb el que aniré a viure a Catalunya, doncs no l'han agafat en cap centre ni cap cicle de grau mig dels que va triar el mes de maig. A tot això, han sigut unes setmanes de tensa espera, perquè la meravellosa pàgina cat365.cat no ha funcionat, o sigui, el que no ha funcionat era per conèixer el resultat de la preinscripció. Avui finalment han enviat un missatge al mòbil, el departament d'educació, dient que "nanai de la China".

Davant aquesta notícia, el meu amic s'ha quedat molt abatut, perquè volia fer aquell cicle. Tot i això, ell vindrà, no vol quedar-se a Alcorcón, o sigui, que igualment marxarem tots dos. Jo m'alegro perquè ell vulgui venir tot i això, però no m'alegro perquè no l'han agafat. Ara, doncs, caldrà veure on marxem a viure. Encara no ho sé del tot segur, tinc les meves preferències. El que sí està clar és que, malgrat les circumstàncies, PER FI MARXO A CATALUNYA, la tardor, ja no hi ha marxa enrere, bé, o almenys és molt improbable que n'hi hagi, de marxa enrere.

A tot això, que, sobre el meu problema de salut... no el de la mononucleosi, que sembla que ja ha desaparegut. Sinó l'altre problema de salut, bé, jo ara en diria ex-problema de salut. Dimecres, quan la majoria de vosaltres estàveu menjant coca i gaudint del dia festiu, jo era a l'hospital fent una prova que, va durar molt poc, i on em van dir que, ja no tinc res. Així que, un problema menys que afegir.

I res pel moment, aquí em quedo, sorprès amb la notícia que Michael Jackson ha mort. Adéu adéu.

dimarts, 23 de juny de 2009

La generació ni-ni

Avui he llegit un article del diari El País que es titula "La generación ni-ni". Aquest terme ve de "Ni estudia ni treballa". Parla sobre alguns joves, o bé, molts joves, que no tenen cap interès ni metes per al futur. La veritat és que és una pena veure que gran part dels joves tenen aquesta actitud. Es tracta de persones que poden estar tranquil·lament a casa tot el dia, jugant a la play, o sortir al carrer i estar seguts en un banc sense més feina que exercitar alguna de les seves mans per gratar-se ja sabem què. Tot això mentre els seus "papis" treballen tot el dia per donar-los el millor possible.

Aquest article és bastant revelador, perquè jo tinc al meu voltant gent d'aquest tipus. En el moment que un em va dir que per aprendre català, i voler parlar perfectament anglès i francès, era un friki, li vaig dir, primer, que la cultura mai és ni serà frikisme, i que almenys jo feia alguna cosa més de profit que ell, que no treballava, no estudiava, ni tenia intenció de fer cap de les dues coses pel moment. Ara, tot el que sigui diversió, anar a la piscina cada dia si pot ser, beure i emborratxar-se, i fumar porros, que no falti.

M'he sentit bastant tranquil també. Jo no pertanyo, per sort, a aquesta generació. Quan vaig deixar el batxillerat, perquè m'era impossible de fer perquè si hagués continuat hauria sigut el 5è any fent-ho, no va ser per quedar-me a casa. Vaig buscar de fer algun cicle de grau mig, i això vaig fer, el de comerç en un institut d'aquí a prop. Abans vaig estar treballant 11 mesos a El Corte Inglés, la que va ser la meva primera feina. Al poc d'acabar aquell cicle, vaig començar a treballar a Telecor, de teleoperador de Motorola. Alhora vaig començar a estudiar oposicions, que per mala sort i per manca de previsió, no vaig poder acabar-les. Vaig deixar Telecor i vaig entrar en un altre lloc on vaig durar 3 mesos. Després? Doncs encara que llavors encara no existia la crisi per al que ara és president del Govern, jo ja la vaig notar, estant sense feina gairebé un any, però en comptes d'estar totalment aturat sense fer res, em vaig apuntar a l'institut obert de Catalunya per fer el cicle de grau mig de gestió administrativa, on pel moment tinc de nota mitjana un 9 a falta de 2 assignatures, pràctiques i síntesi. També vaig fer oposicions, a l'adif, per a la generalitat, que vaig estar a punt d'aprobar.

I ara? Doncs, com he dit, seguir fent el cicle de grau mig i acabar-lo, i preparant-me per a les oposicions a auxiliar administratiu, que previsiblement seran l'any vinent. I a més a més, el gran repte, marxar per fi a viure a Catalunya a la tardor. A més a més, també acabar el batxillerat, a distància, però així em puc treure aquesta espina que tinc, que per 3 assignatures que em falten per aprovar no tinc el títol. O sigui, que jo, de "ni-ni", res. És simplement saber què es vol fer en la vida, i no apalancar-se, que en aquesta vida no regalen res, o gairebé res.

I aquells que sí que ho siguin, que s'ho facin mirar, que no es pot ser així tota la vida.

dilluns, 22 de juny de 2009

Imatges d'estiu

Aquestes són una petita mostra de les primeres imatges de l'estiu.






Donen sensació de frescor? No gaire, tot i estar a l'ombra, el que té l'estiu és, la calor. Però bé, s'agraeix una mica passejar per un parc de la ciutat, tot i que la via del tren estigui a sota i faci soroll perquè està en corva (a mi aquest soroll no em molesta), tot i que la principal carretera d'entrada a la ciutat estigui al darrere, i una de les autopistes amb més trànsit en cap de setmana estigui a uns 200 metres (de fet a la tercera foto es veuen una mica tapats els cartells de l'autopista).

Amb aquestes fotos us vull deixar que comenceu molt bé l'estiu, i que les vacances, pels que treballeu, segur que estan més a prop. Una abraçada.

dimecres, 10 de juny de 2009

I si anés a la verema?

En anys passats se m'havia passat pel cap. Però amb la situació actual, la veritat és que no vindria pas malament. Anar a la verema a França seria una oportunitat de treballar unes setmanes en un país diferent, amb unes condicions laborals de veritat.

Però clar, em poso a buscar, i no trobo gaire informació. El màxim que he trobat és la pàgina de "Pôle Emploi" i allà buscar ofertes, però és clar, està tot en francès, i el meu nivell de la llengua gala encara no és l'òptim per entendre tant.

No sé, miraré de buscar informació, i si trobo alguna cosa interessant de veritat, no descarto per res intentar-ho i doncs fer la verema allà, i doncs així guanyar uns dinerets, bastants més que si fos aquí, per unes setmanes. El problema és, segur, que ara amb la situació actual, a molta gent també se li haurà passat pel cap la mateixa idea.

dimarts, 9 de juny de 2009

Renfe continuarà sent una

Al final s'ha desconvocat la vaga de renfe. Tot és perquè s'ha arribat a un acord, on els sindicats obliguen a que la Generalitat, el dia que aquesta gestioni rodalies, continuï contant amb renfe per prestas els serveis. Com a mostra, el que diu el final del butlletí dels sindicats "...si bien, el punto de partida para este trabajo se ha establecido sobre la base de que Renfe Operadora prestará el servicio de transporte de viajeros por ferrocarril de cercanías de Barcelona, premisa básica imprescindible para superar el actual conflicto. Madrid, 9 de junio de 2009" Remarco el lloc on s'ha signat el butlletí perquè em sembla una presa de pèl considerable.

O sigui, que els sindicats a Madrid decideixen quina empresa ha de fer el servei de rodalies quan la Generalitat de Catalunya en tingui la gestió. Si això no és una presa de pèl, ja em direu què collons és. Ara uns paios que no han vist un tren en la seva vida, perquè ja sabem com treballen alguns sindicats i alguns sindicalistes, o millor dit, com no treballen; doncs decideixen el futur de la gestió d'una cosa tan important com el transport de viatges dels trens de rodalies de Barcelona, i el millor de tot, ho fan des de Madrid.

O sigui, que el dia de demà, si la Generalitat té la gestió, i decideix ampliar horaris en algunes línies, per la qual cosa caldrien més trens, i per tant li demana a renfe més trens, i aquests diuen que no perquè si porten més trens a Barcelona, Santander se'n queda sense trens, per posar un exemple. Què fem llavors? Per què val la gestió si estem cordats de mans i peus per una empresa i per uns sindicats que no volen treballar? I és clar, com que només han de ser ells qui prestin els serveis, doncs apa. Ja sé que d'un dia per l'altre no es poden fer trens, i que a hores d'ara l'única empresa que té trens és renfe, però per això al principi renfe és qui farà el servei sí o sí, però si més endavant es vol canviar, perquè les coses no funcionen, o perquè simplement la Generalitat vol fer una altra cosa, que per això és qui té la gestió, doncs deixin que es faci, i treballin pels seus drets, no perquè l'empresa es trenca.

dilluns, 8 de juny de 2009

Renfe una, i no 51

Els dies 9 i 10, els senyors de renfe, bé, els senyors dels sindicats de renfe, han convocat una cosa que en diuen vaga, a tot l'estat, per una raó. No és perquè els seus drets laborals vagin a mermar-se, ni que els rebaixin el seu ja de per sí elevat sou. Tampoc és perquè hi hagi acomiadaments. No, la raó de la vaga és "renfe una y no 51". Sí. Ara, els senyors dels sindicats fan una vaga perquè no volen que l'empresa es trenqui, amb el tema del futur traspàs de rodalies a la Generalitat de Catalunya. D'això jo en diria vaga il·legal, perquè no està en joc els drets laborals de cap treballador. En diria, pels tints que agafa, vaga política.

Aquests senyors, però, no saben que això es fa en compliment d'una llei orgànica, que es diu "Estatut de Catalunya". Tampoc deuen saber que renfe no és una empresa privada, sinó pública, i per tant, el seu amo, que som tots, i en representació nostra, hi ha els polítics, que encara que siguin uns inútils, són els inútils que nosaltres hem triat i ens els hem d'empassar. Però el que no ens hem d'empassar són a uns sindicats que el que no volen és perdre el seu percentatge de poder. Sí, aquest és el rerefons que hi ha darrere la vaga. La por dels sindicats ferroviaris a perdre part del seu poder. Per això convoquen vagues totalment injustes contra la població a qui han de servir.

Entre algunes de les perles que diuen, perquè més companys se sumin a la vaga, és que Catalunya "robarà" els trens a renfe, o que els treballadors pertanyaran a FGC i no tindran dret a canviar destí i marxar a un altre lloc, o, fins i tot, que els obligaran a aprendre català, quin drama tu. Com aquest comentari que m'he trobat a un fòrum ferroviari "Una cosa es, que se le exijan mejoras para ya! a corto plazo y otra que le digan, como no me gustas dame tus trenecitos, tus maquinistas, tus factores y tus interventores y pierdete que lo hago yo, que no olvidemos lo que dice la ley del sector, si lo hace otra empresa, debe sacarse la licencia de operador no robarlo todo" Ara resulta que els trens de renfe que circulen a Catalunya no els han pagat els catalans.

Em pregunto jo, ignorant de mena que sóc. On eren aquests sindicats quan Rodalies Barcelona era un despropòsit dia sí dia també? Quan els trens no funcionaven, la infraestructura es trencava, quan durant setmanes la línia C2 va estar tallada i la gent del Garraf, i de poblacions com Castelldefels o Gavà s'havien de llevar molt abans per anar a treballar perquè no hi havia tren, perquè per les obres de l'AVE es va fer un forat a Bellvitge. ON EREN LLAVORS AQUELLS SINDICATS? No hi ha resposta, no. Els importem una puta merda. Ells van a la seva. S'obliden que són treballadors d'un servei públic com és el transport ferroviari. Per què no es van queixar llavors a la ministra de torn "antes partía que doblá"? Per què no van fer front comú amb els ciutadans per exigir entre tots millores? Recordem, que si un tren s'espatlla, dintre hi ha gent, però també hi ha un maquinista, que també pateix les conseqüències del mal funcionament.

Jo ja no em crec res d'aquesta gent. Ni jo ni molts. I jo em puc dir afortunat, que no he patit res d'això que van patir milers de ciutadans, i que, encara que avui dia la cosa estigui millor, encara es pateix sovint. Precissament amb aquests actes, el que faran serà perdre un suport molt important que han de tenir les vagues, el suport popular. La gent es posarà en contra d'ells, l'únic que aconseguiran és que la gent, amb més ganes, demani que aviat es faci el traspàs, i que, si pot ser, es foti fora a renfe d'una vegada per totes.

En fi, que ja poden fer vagues i fotre'ns a la gent, que com es diu en castellà, "quien siembra vientos, recoge tempestades".

Post-electoral estic

Tantes eleccions i tanta cosa, perquè després no voti més que un 46% de la gent. A Alcorcón hem sigut més votadors que a la resta, un 50,03%. Però és que, després d'una campanya electoral tan bruta entre els partits, i tanta cosa, la gent doncs es cansa. Jo sí he votat, perquè sempre he votat des que tinc dret a fer-ho, i sempre votaré, me la bufa que sigui per a unes europees o per al que sigui.

El resultat final no m'ha sorprès. Ho esperava. El ZP s'ho ha guanyat a pols, i tot i que eren les europees, qui ha votat, ho ha fet amb clau espanyola. I queda clar, un cop més, que els del PP estan molt més mobilitzats que els altres, sinó mireu resultats al País Valencià. O sinó, els resultats a Alcorcón. Fa 5 anys va guanyar el PSOE amb un 48,37% dels vots, avui ha tret un 39,24%, o sigui, més de 9 punts menys. Pel seu lloc, el PP ha obtingut un 45,09%, un punt i una centèsima més que fa 5 anys. I també es confirma l'ascens del partit de la Rosa Díez a la Comunitat de Madrid, a Alcorcón han sigut tercera força desbancant IU.

Curiositats dels vots a Alcorcón. Iniciativa Internacionalista ha obtingut 125 vots, un 0,2%, sent la 11ª força. Coalició per Europa ha tingut 10 vots, un 0,02%. I un partit que es diu Partit Republicà Català ha tingut 2 vots, jo només puc dir que no sóc cap d'aquests dos, ni tan sols sabia de l'existència d'aquest partit.

I a qui he votat jo? Mira, no m'importa dir-ho, sóc del 0,02% que ha votat Coalició per Europa, ara em direu convergent, però és el partit que més confiança m'ha donat de la colla llarga que s'hi presentava i dels pocs que sabia que traurien representació.

I ja està. Conclussió, tots han guanyat, com sempre.

dimecres, 3 de juny de 2009

Serp

Ahir, fent una petita passejada, aprofitant que vaig millorant de la mononucleosis, doncs he anat a parar a prop del cementiri. No, no va de morts, ni tan sols he entrat al camp sant, com en diuen. Només que estava caminant per un camí de sorra que va al costat de la paret del cementiri, i escolto un soroll entre les males herbes, i miro, i veig una serp, però ben gran la tia, pujant entre les branques d'uns arbres.

No sé, m'ha sorprès veure una serp d'aquestes característiques en una selva com és la ciutat. Perquè no l'he pogut veure una mica més de prop, però per mi que aquell bitxo, que pel que he vist, mesurava com mig metre, i no era gaire prim, no és típic d'aquestes terres. Ja se sap, hi ha molta gent que compra animals exòtics, i quan els creixen més del que esperaven, els deixen en qualsevol lloc. Espero que almenys no sigui verinosa.

No us amagaré que, després d'això, i mentre tornava a casa, m'entrava una mica de cosa. No perquè tingui por a aquells animals, sinó perquè així de cop i volta trobar al cul del món, que és Alcorcón, una serp com aquella, doncs impressiona.

dimarts, 2 de juny de 2009

De quarantena, però menys

A mi un dia sencer em pot donar per fer moltes coses, però si vaig amb intenció de veure trens, doncs el resultat és aquest vídeo. I ara que gairebé no surto de casa per la mononucleosis aquesta que tinc, doncs em miro els meus vídeos de tant en tant per recordar allà on he estat.

Venta de Baños és un municipi de la província de Palència, i un nus ferroviari molt important del nord de la península. Per aquí passen molts trens regionals, també molts "Alvia" sense parada, i també hi ha molta activitat de mercaderies. Aquí es divideix la línia "Imperial" Madrid - Irún cap a Palència, Santander, Astúries i Monforte de Lemos. Per si no ho he dit abans, en tota aquesta zona, on hi ha doble via, se circula per l'esquerra, des de Madrid, fins a Irun, i també la resta de línies en doble via.

A part de trens, aquest poble castellà té bastant poca cosa. I bé, jo continuo en la meva quarantena, bé, avui he sortit una mica al carrer, després de setmanes que només he anat al metge, a poc a poc aniré sortint més. A més a més, perquè el dia 12 he d'anar a Barcelona, per fer 2 exàmens, i per collons aquesta vegada hi he d'anar si no vull que em suspenguin, que ho porto molt bé com perquè una merda d'aquestes em foti els plans.

I res, mireu trens, si voleu, i sinó, doncs seguiu amb el que esteu fent. Petons.