dimarts, 23 de juny de 2009

La generació ni-ni

Avui he llegit un article del diari El País que es titula "La generación ni-ni". Aquest terme ve de "Ni estudia ni treballa". Parla sobre alguns joves, o bé, molts joves, que no tenen cap interès ni metes per al futur. La veritat és que és una pena veure que gran part dels joves tenen aquesta actitud. Es tracta de persones que poden estar tranquil·lament a casa tot el dia, jugant a la play, o sortir al carrer i estar seguts en un banc sense més feina que exercitar alguna de les seves mans per gratar-se ja sabem què. Tot això mentre els seus "papis" treballen tot el dia per donar-los el millor possible.

Aquest article és bastant revelador, perquè jo tinc al meu voltant gent d'aquest tipus. En el moment que un em va dir que per aprendre català, i voler parlar perfectament anglès i francès, era un friki, li vaig dir, primer, que la cultura mai és ni serà frikisme, i que almenys jo feia alguna cosa més de profit que ell, que no treballava, no estudiava, ni tenia intenció de fer cap de les dues coses pel moment. Ara, tot el que sigui diversió, anar a la piscina cada dia si pot ser, beure i emborratxar-se, i fumar porros, que no falti.

M'he sentit bastant tranquil també. Jo no pertanyo, per sort, a aquesta generació. Quan vaig deixar el batxillerat, perquè m'era impossible de fer perquè si hagués continuat hauria sigut el 5è any fent-ho, no va ser per quedar-me a casa. Vaig buscar de fer algun cicle de grau mig, i això vaig fer, el de comerç en un institut d'aquí a prop. Abans vaig estar treballant 11 mesos a El Corte Inglés, la que va ser la meva primera feina. Al poc d'acabar aquell cicle, vaig començar a treballar a Telecor, de teleoperador de Motorola. Alhora vaig començar a estudiar oposicions, que per mala sort i per manca de previsió, no vaig poder acabar-les. Vaig deixar Telecor i vaig entrar en un altre lloc on vaig durar 3 mesos. Després? Doncs encara que llavors encara no existia la crisi per al que ara és president del Govern, jo ja la vaig notar, estant sense feina gairebé un any, però en comptes d'estar totalment aturat sense fer res, em vaig apuntar a l'institut obert de Catalunya per fer el cicle de grau mig de gestió administrativa, on pel moment tinc de nota mitjana un 9 a falta de 2 assignatures, pràctiques i síntesi. També vaig fer oposicions, a l'adif, per a la generalitat, que vaig estar a punt d'aprobar.

I ara? Doncs, com he dit, seguir fent el cicle de grau mig i acabar-lo, i preparant-me per a les oposicions a auxiliar administratiu, que previsiblement seran l'any vinent. I a més a més, el gran repte, marxar per fi a viure a Catalunya a la tardor. A més a més, també acabar el batxillerat, a distància, però així em puc treure aquesta espina que tinc, que per 3 assignatures que em falten per aprovar no tinc el títol. O sigui, que jo, de "ni-ni", res. És simplement saber què es vol fer en la vida, i no apalancar-se, que en aquesta vida no regalen res, o gairebé res.

I aquells que sí que ho siguin, que s'ho facin mirar, que no es pot ser així tota la vida.

3 comentaris :

Cristina ha dit...

Ben fet David, jo veig aquests nanos que no foten res i em fan pena perquè d´aquí uns anys seran encara més desgraciats i més inútils del que ho són ara.

Laprí | David ha dit...

Doncs sí, és així Cristina. Ja s'ho trobaran, el dia que els papis no els puguin mantenir.

DooMMasteR ha dit...

Ben dit, Laprí!
Els que som pencaires, ens fa molta ràbia aquesta gent.

Una abraçada, company!