dilluns, 27 de juliol de 2009

On viuré a Catalunya

No és fàcil decidir on anar a viure. Sí, Catalunya... però Catalunya és molt gran. I, a més a més, hi ha alguns llocs que em criden més l'atenció que altres. Però hi ha clara una cosa, Barcelona ha de ser a prop, i no perquè a mi m'encanti Barcelona, que sí, que m'agrada, però és més per raons laborals. Però alhora, tampoc vull ser allà dintre. Porto 25... bé, els 25 d'aquí a unes setmanes, encara no... doncs que porto gairebé 25 anys en una gran ciutat. Antany Alcorcón eren els afores, i Móstoles era "el más allá", així ho deien. Avui dia és un tot, no amb continuïtat urbana, però si no hi ha aquesta continuïtat és perquè Alcorcón està envoltada de 4 autopistes, pels 4 costats de la ciutat (M40, M50, A5 i R5). A sobre, té el vergonyós honor de ser la ciutat més contaminada d'Espanya (dades de l'Observatori de sostenibilitat d'Espanya). I ja per acabar d'adobar-ho tot, visc en un guetto, ple de venedors de drogues, immigrants que no han sabut, o no han volgut integrar-se, on gairebé cada dia hi ha alguna baralla, on la policia passa però no hi fa res. Aquest barri no l'importa a l'alcalde, no dóna vots, el que li dóna vots són els 7000 habitatges de protecció oficial de l'eixample sud (li catalanitzo el nom perquè jo ho valc), barri nou que encara acabarà de fotre la ciutat encara més, més cotxes, més embussos, i a sobre aquest barri al costat de la M50, o sigui, un nivellàs de vida impressionant... en fi.

No hi puc fer res. Alcorcón és, i serà sempre la meva ciutat, d'on he sortit, i on m'he fet. Gràcies a Alcorcón, en part, m'he fet català. I és clar, ara, que ja marxo, doncs vull mirar de viure en un lloc on em trobi a gust, on em senti bé. Que a més a més estigui ben comunicat. La idea de viure a la costa a mi em cridava molt l'atenció, però després ho penses i, encara que el mar està molt bé, doncs també penses si no serà millor un lloc una mica més cap a l'interior. Mires cap a l'interior, i penses "cap a on?" Bé, cap a l'esquerre (mirant un mapa) hi ha, Vilafranca del Penedès, que està a uns 50 km de Barcelona i de Tarragona, té rodalies, i bona connexió per carretera. Però, ara miro cap a la dreta, mirant el mapa de nou, i una mica al nord. Sant Celoni, a una distància semblant, tant de Barcelona com de Girona, té rodalies i trens de mitjana distància, té bona connexió per carretera, a 25 km Granollers. I altres coses, el mar a 20 km, es troba entre la serralada Litoral i la Prelitoral, amb el Montseny a la vora.

Bé, doncs ja tenim guanyador. Sant Celoni. A veure, això no és un concurs, i les coses poden canviar en un moment. Però per ara, i en principi segurament, serà Sant Celoni, perquè a més a més, entre els pisos, que ja estic mirant, doncs aquí hi ha uns quants a preus una mica més barats que a altres llocs. O sigui, que puc dir que si he triat Sant Celoni és, principalment, pel lloc on es troba, per les comunicacions i distància amb altres llocs, i per preu, més o menys vindria a ser això. I n'afegeixo una altra, perquè a mi m'agrada aquella zona. Al principi he dit que Catalunya és molt gran, i que hi ha llocs que em criden més l'atenció que altres, i doncs aquesta zona em crida a mi més l'atenció, des de fa bastant temps.

Així que, si res no canvia, Sant Celoni (o Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Riells i Viabrea... bé, la zona que l'envolta) serà el lloc on començaré a viure a Catalunya. Ara falta posar-se a buscar pis, i començar els preparatius, que això no és marxar i prou. Ja aniré explicant com van aquests preparatius.

Que us vagi bé a tots.

3 comentaris :

Cristina ha dit...

Ostres, jo treballo a Sant Celoni,jejeje. Espero no haver-te de trobar al meu hospital però si voltant pel poble tot i que jo visc a Barna. Molta sort!

nur ha dit...

Ja saps que jo et recomanaria el Maresme, clar, però no és un lloc precisament barat. Però Catalunya té molts i molts racons bonics, ja ho saps i... ja convidaràs :-P

Jo conec molt Granollers, però no he estat mai a Sant Celoni, així que descobrirem mons nous :)

I benvinguts sigueu!!

Laprí | David ha dit...

Osti, Cristina, no, l'hospital serà l'únic lloc que no vulgui pas conèixer, ja he conegut bastant aquest any el d'Alcorcón, amb un en tinc prou.

Ja Nur, a mi el Maresme també m'agrada, però el tindré molt a prop. I és clar que convidaré, perquè ho coneguis :)